dimecres, 21 de setembre de 2016

Comabona des de Prat d'Aguiló

26.08.16  Situat a l’extrem oriental del Cadí, el pic de Comabona (2554 m), d’inconfusible forma cònica truncada vist des de la Cerdanya, és un gran mirador sobre aquesta comarca i també cap al Berguedà, amb una gran vista sobre la paret nord del Pedraforca. El seu fàcil accés des del bonic entorn del Prat d’Aguiló fa que sigui el cim més visitat de tot el Cadí, doncs altres elevacions més altes de la serra, com el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2653 m), el Puig de les Gralleres (2617 m) o bé la Roca Punxenta o Costa Cabirolera (2605 m), requereixen aproximacions més llargues i de més desnivell.

Des de Martinet seguim a l’altre costat del Segre per una carretera rural que poc després es bifurca; deixem a la dreta el ramal que mena a Estana i seguim a l’esquerra en direcció a Montellà, població que deixem també a l’esquerra per continuar poc més d’1 Km per l’estreta carretera rural fins que a la dreta s’inicia la llarga i entretinguda pista, recomanable millor per a tot-terrenys, que mena a Prat d’Aguiló. Aquesta pista, amb trams bastant costeruts i algun de delicat per causa de les esllavissades, va guanyant alçada en direcció sud fins arribar, als 11 Km, al petit aparcament de Prat d’Aguiló, on una cadena barra el pas als vehicles i preserva l’entorn de suaus prats on pasturen els ramats i on es troba el refugi homònim.

Inici de la caminada a Prat d'Aguiló

Sortim de l’aparcament de Prat d’Aguiló (1980 m) per continuar a l’altre costat de la tanca per la mateixa pista que acaba poc després al refugi de Prat d’Aguiló (2024 m), gestionat per la FEEC, amb capacitat per a 30 places i servei de begudes i menjars, ideal en acabar qualsevol excursió, com les anteriors que vam fer per la travessa del Cadí i l’ascensió al pic de Costa Cabirolera. Hi passa el sender PR C-124 Ruta dels Segadors (pal indicador) i també el circuit Cavalls del Vent, que a partir d’aquí fa el mateix recorregut, on prevalen les marques blanques i grogues del PR, que anirem seguint fins al Pas dels Gosolans.

Deixem enrera el refugi

Per aquest sender, molt ben definit, comencem a pujar per un prat inclinat, passem tot seguit pel costat d’una font, acaparada avui pels cavalls, i poc després travessem un petit bosc de pi negre. Després, amb un panorama ja ben obert, el camí s’enfila amb llaçades entre les parets del cim d’Aguiló (que assolirem un cop a la carena) i la capçalera de la profunda vall de Bastanist. Anem guanyant alçada a través d’un extens pedregar calcari mentre les llaçades del camí es van fent cada cop més curtes fins que arribem al pas dels Gosolans (2430 m).


El sender va guanyant alçada per la cara nord del Cadí

La carena és a tocar

Al pas dels Gosolans

Aquest coll era antigament molt freqüentat pels segadors de Gósol (d’aquí el nom del sender) que anaven a treballar a la Cerdanya en l’època de la sega. El poeta mossèn Cinto Verdaguer esmenta aquest fet en el seu diari d’excursions de l’estiu de 1883, en el què fa referència als segadors i espigoleres de Gósol i Tuixén, dels qui recull una cançó popular. Sembla ser que l’estiu de 1906 també hi va passar per aquest coll, de Gósol cap a la Cerdanya, el pintor Pablo Ruiz Picasso.

Descobrim el suau i herbat vessant sud del Cadí, no exempt, però, de forts desnivells segons quin sigui l’objectiu escollit. En la nostra ruta al Comabona ja hem fet la major part del desnivell i ara ja només ens queda una bonica i curta passejada per la carena. Deixem el PR, que baixa en direcció sud cap al refugi Lluís Estasen, al peu del Pedraforca (itinerari comú amb el circuit Cavalls del Vent), i també el GR 150.1, que travessa tota la carena del Cadí i del Moixero, però que voreja el Comabona pel sud.

Resseguim la carena en direcció a llevant

Nosaltres girem a l’esquerra per continuar per la carena, d’inclinació moderada, fins al proper cim d’Aguiló (2494 m); tot i que no és necessari assolir-lo, sí que val la pena arribar-nos-hi i anar seguint el caire de la carena per anar observant les espectaculars canals que es precipiten cap al Prat d’Aguiló i la vall de Ridolaina.

Al cim d'Aguiló, amb el proper Comabona

Seguim la carena, que ara gira a la dreta. Creuem uns prats, a la capçalera de la coma dels Cortils, mentre veiem a l’altre costat l’impressionant i espectacular paret nord del Comabona, en fort contrast amb el suau vessant sud per on l’assolirem.

L'abrupta cara nord del Comabona

Superem després un petit esglaó calcari i arribem al segon cim del dia, el puig de la Font Tordera (2526 m), on el panorama s’obre cap a la paret nord del Pedraforca i altres muntanyes del Berguedà, com la serra d’Ensija i el serrat del Verd.

El Pedraforca treu el cap

Al puig de la Font Tordera

La carena gira a l’esquerra i baixem tot seguit uns metres fins al collet de Comabona, amb una altra bona vista dels precipicis de la paret nord del Comabona. Tornem a remuntar a l’altre costat, vorejem després una petita falla del terreny, a mena de trinxera, i per un suau pendent herbat, que no té res a veure amb els estimballs de la cara nord, acabem d’assolir el Comabona (2554 m), amb un vèrtex geodèsic, escapçat i precari.

Baixem al collet de Comabona

Enfilem la darrera pujada

Al cim del Comabona

Al cim menjem merescudament, encarats a la paret nord del Pedraforca. L’objectiu d’aquesta matinal era només el d’anar i tornar pel mateix lloc. Una volta molt recomanable, que requereix més temps, seria continuar cap al coll dels Terrers, el pas de Tancalaporta, el pas del Bou (per on flanquejariem el vessant nord de la Roca dels Llamps), el Pla de les Creus i de nou al Prat d’Aguiló. Aquesta ruta la vam fer l’any 2011 i fou publicada com a itinerari naturalista en el bloc dels Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.

Vistes a l'est, amb la Roca dels Llamps (esq.) i el Puig Terrers

Vistes al nord, sobre el Prat d'Aguiló i la vall de Ridolaina

Iniciem el retorn pel suau vessant sud del Comabona

En el cas d’avui, retornem al collet de Comabona i pujem altre cop al puig de la Font Tordera, en la darrera ascensió del dia. D’aquí, ja sense necessitat de tornar a pujar al cim d’Aguiló, que ara vorejem, ens atansem al pas dels Gosolans, mentre observem una família de corriol pit-roig (Charadrius morinellus), un ocell poc espantadís que camina entre les roques amb les seves llargues potes i les seves plomes de camuflatge.

Ens dirigim al pas dels Gosolans

Corriol pit-roig

Des del coll iniciem una ràpida i vertiginosa baixada per la Ruta dels Segadors, tot dedicant la meitat del temps a gaudir de l'àmplia panoràmica i l'altra meitat a parar atenció amb la grava solta del camí, fins arribar a les suaus pastures de Prat d'Aguiló i tot seguit al refugi.

Arribant al refugi de Prat d'Aguiló

Una balconada immillorable

A la terrassa del refugi, amb begudes refrescants i gaudint d’una incomparable vista sobre els prats i les parets calcàries del Cadí, que culminen aquí en el Comabona, la Roca dels Llamps i el cim d’Aguiló, finalitzem aquesta excursió matinal, d’unes 3 h de marxa efectiva i 640 m de desnivell.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.08.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós i l’amic Màrius Asensi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada