Pic de l'Estanyol

24.08.16  Una altra matinal a la Cerdanya. En aquest cas, al pic de l’Estanyol (2586 m), que s’alça modest, però també abrupte, ferèstec i relativament solitari, sobre les pistes d’esquí de Porté-Pimorent. Malgrat trobar-se a l’ombra dels veïns i més alts cims de la serra de l’Orri de la Vinyola, domina tot un ampli panorama sobre les capçaleres de la vall de Querol i de l’Arièja, de la coma de l’Orri de la Vinyola i d’un gran sector de les muntanyes d’Andorra. Hem pujat pel seu vessant nord, que no té complicacions i només requereix un xic d’esforç en el redreçat pendent final; més dificultats es troben en la cresta oriental, pel collet del Roc de les Ombres, i en la cara sud, per la coma de Fontfreda.

Hem accedit per la vall de Querol, tot passant per les poblacions d’Enveig, la Tor de Querol, Porta i Porté. Continuem en direcció al coll de Pimorent, però abans d’arribar-hi deixem la carretera en una corba pronunciada a la dreta, per tal d’agafar l’accés a l’estació d’esquí de Porté-Pimorent. Arribem tot seguit a l’ampli aparcament, al final del qual continuem per una pista, millor per a tot-terrenys, que s’enfila a l’esquerra i que amb un parell de llaçades (1,5 Km) arriba a l’Estanyol, petit i arrodonit estany que a l’estiu acostuma a ser visitat per pescadors i famílies. En aquest indret aparquem el cotxe, al costat d’un bar-restaurant i al final del telecadira que puja de l’estació, el qual dóna pas a un telesquí que anirem seguint en la primera part de l’excursió.

El pic de l'Estanyol, a l'esquerra, tot reflectint-se a les aigües de l'Estanyol

Flors d'epilobi

Des de l’Estanyol (2045 m), que en aquesta època es troba gairebé envoltat per les boniques flors de l’epilobi (Epilobium angustifolium), comencem a pujar suau per l’ample camí-pista que resegueix les instal·lacions de l’esmentat telesquí. La pujada és constant i el panorama es va ampliant progressivament.

El panorama s'obre al sector del Carlit

Més amunt deixem a l’esquerra el gairebé imperceptible corriol que, entre pedregar i matolls de neret, va remuntant fins al collet del Roc de les Ombres, des d’on hom podria continuar per la cresta fins al pic de l’Estanyol, o bé baixar a l’altre costat cap a la coma de Fonfreda per tornar a remuntar cap al pic de Fontfreda per la seva aresta nord-est, amb passos de grimpada. Ho deixem apuntat per als qui vulguin cercar dificultats més altes.

Arribant al capdamunt de la coma de l'Estanyol, amb una vista

sobre la serra de les Lloses, el Puigpedrós de Lanós i el Coma d'Or

Per la nostra ruta arribem al capdamunt de la coma de l’Estanyol (2350 m), on acaba també el telesquí, prop de la carena. A la nostra dreta el panorama s’obre a l’ampla coma de l’Orri de la Vinyola. Recentment s’hi ha instal·lat aquí un estret i espectacular mirador metàl·lic avançat al buit sobre aquesta coma, amb una capacitat màxima per a 10 persones (creiem que és millor no passar de la meitat) i que ara constitueix una de les atraccions per als excursionistes i passejadors que venen de l’estany, així com dels esquiadors a la temporada d’hivern.

El mirador sobre la Coma de l'Orri de la Vinyola

(foto presa a finals de juliol, amb boires sobre l'Arièja)

Al mirador durant la jornada d'avui, amb el pic de la Mina

A pocs metres del mirador artificial, hi ha un mirador natural

Situats, doncs, al final dels remuntadors, girem a l’esquerra i comencem a pujar per la carena nord del pic de l’Estanyol, tot seguint un corriol, ben marcat i senyalitzat amb fites, que va salvant el pendent entre pedregar i matolls de neret i nabius.

Iniciem la pujada final, amb la capçalera de l'Arièja al darrera

Arribem al sector de blocs granítics

Més amunt la inclinació augmenta, sense cap més complicació que algun pas en que ens hem d'ajudar amb les mans, fins que arribem a l’acumulació de blocs de granit que formen el cim del pic de l’Estanyol (2586 m).

Al cim, amb vistes sobre la coma de Fontfreda i el Carlit

El pic de Fontfreda, amb l'aresta que l'uneix al pic de l'Estanyol

Enfront nostre s’aixeca, molt més elevat, el pic de Fontfreda (2738 m), que tanca el panorama cap al sud i queda separat del pic de l’Estanyol per la desolada coma de Fonfreda. Cal dir que realment tot l’entorn de la serra i la coma de l’Orri de la Vinyola, ocupat pels blocs de granit, es pot qualificar de desolat i ferèstec, però també d’una gran bellesa. A continuació del pic de Fontfreda, cap al sud-oest, es despleguen els altres cims de la serra de l’Orri de la Vinyola amb les seves abruptes i estimbades parets: el pic de les Valletes, les puntes de la Vinyola i els pics de Fontnegra.

Vista sobre la coma i la serra de l'Orri de la Vinyola

Sobre un paisatge granític, s'aixeca un "menhir" natural

A l’altre costat el panorama s’estén, a més de l’esmentada coma de l’Orri de la Vinyola, a les capçaleres de les valls de Querol i de l’Arièja, i al sector del Pas de la Casa, mentre que el ventall de muntanyes comprén, entre moltes altres, el Puigmal, els pics de Collroig, el Carlit, que s’alça majestuós sobre la vall del Passet, el puig de Coma d’Or, el Puigpedrós de Lanós, el pic d’Auriol i a un gran conjunt de muntanyes d’Andorra, amb el pic de l’Alba, l’inconfusible Escobes, els pics d’Envalira i, més enllà, el Casamanya, el Comapedrosa i molts d’altres.

Havent gaudit una llarga estona de tot aquest espectacle, retornem pel dreturer corriol fins al capdamunt de la coma de l’Estanyol, i d’aquí, per l'ample camí de servei dels remuntadors, baixem ràpidament, encarats a l’Estanyol i al massís del Carlit, fins al punt de partida.

De nou a l'Estanyol

Ha estat una altra matinal d’unes escasses 3 h de marxa efectiva i 540 m de desnivell, en la que hem gaudit en tot moment d’un amplíssim panorama, tot aprofitant aquesta setmana d’agost de temps molt estable.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 24.08.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.