Balma de Monteis - Balma de Cortils -
Rocallarga - El Pedró - Sant Corneli
18.03.17 Itinerari
pel sector del Collsacabra al nord de Tavertet, d’uns 13 Km de recorregut i 380
m de desnivell, per on gaudirem de generoses vistes als miradors de Rocallarga,
El Pedró i Sant Corneli (vora l’ermita i el dolmen del mateix nom), mentre passem
per balmes i cingles, suaus prats i boscos amb faigs notables.
Situats
a l’entrada de Tavertet (870 m), on hem arribat per la carretera de l’Esquirol,
seguim els darrers metres d’aquesta carretera, ara ja un carrer, fins a la
plaça Major, tot deixant a l’esquerra la font i l’antic safareig del poble,
així com la pista que surt en direcció a Cantonigrós, per on retornarem. Arribats
a la plaça, girem tot seguit a l’esquerra per sortir de Tavertet per la pista
cimentada que mena a Rupit i que anem seguint al caire del cingle.
A la sortida de Tavertet
Als 300 m,
després d’haver passat un dipòsit d’aigua, deixem el ciment per agafar a
l’esquerra la pista d’accés a Can Gironella. Just abans d’entrar a la
propietat, ens hem d’enfilar a l’esquerra per unes margues grisoses, tot
seguint un petit corriol que va pujant decidit a la vora d’una torrentera seca.
Ens enfilem per un vessant de margues grisoses
Continuem
més amunt pel bosc i el camí no triga en arribar a una tanca de la propietat de
Monteis, amb una porta fermament barrada que, tanmateix, podem travessar pel
seu costat dret, on hi ha un “punt feble” de la tanca. Anem remuntant per uns
petits prats i passem pel costat del gran roure de l’Amorriador, que sembla
rebre el nom pels ramats d’ovelles que s’amorriaven a l’estiu sota la seva gran
brancada.
Passem vora el roure de l'Amorriador
Al voltant dels prats podem veure les petites flors blaves de la verònica (Veronica filiformis), una planta ornamental que es va naturalitzar i que té tendència a ocupar grans extensions.
Flors blaves de la verònica
Creuem
un altre filat, ara per una porta com cal, i sortim a la pista d’accés a la
casa de Monteis, que seguim a la dreta fins arribar tot seguit a aquest mas,
que té en un dels seus costats un curiós torricó de defensa.
La casa de Monteis amb el seu torricó
Donem la volta a
la casa, travessem una altra porta, i continuem per la mateixa pista, que va
pujant al costat dels prats, mentre gaudim d’unes bones vistes cap a la Plana
de Vic i el Pirineu. Anem
seguint la pista i no triguem en passar sota els cingles de Monteis, a
l’esquerra del camí.
Cingles de Monteis
A la base dels grans blocs de gresos d’aquesta cinglera s’obre, entre altres petites cavitats, la Balma Grossa de Monteis, molt ampla i amb un sostre gairebé horitzontal; sembla ser que havia estat utilitzada per a guardar els ramats a l’estiu.
Balma Grossa de Monteis
Des d’aquí podem veure a llevant, entre el bosc, el gran
mas de l’Avenc, així com els cingles de l’Avenc i del Far.
Cingles de l'Avenc i del Far
Pla de Monteis
Un
cop passats els cingles de Monteis, arribem a l’ampli Pla de Monteis (1080 m).
Continuem per la pista i al final del pla, on hi ha una tanca, girem a la dreta
en direcció a llevant per anar pujant suaument pel Pla de la Soca Negra o Pla
del Roc del Dolmen; aquest darrer nom no es refereix pas a cap monument
megalític (més endavant sí que hi veurem un a Sant Corneli), sinó a una roca
amb la forma aproximada d’un dolmen situada al caire del cingle.
Al capdamunt del pla travessem un filat, deixem tot seguit un camí a l’esquerra i
baixem uns metres per seguir, també a l’esquerra, per un camí carreter que va
travessant en direcció nord els prats de la Rambla. Més endavant el camí gira a
la dreta i, un xic desdibuixat entre els prats, passa a la vora d’uns
abeuradors i arriba al coll de Rajols (1160 m), cruïlla de camins amb un pal
indicador.
Al coll de Rajols
Des
del coll, i abans de continuar la nostra ruta cap al cim del Pedró, a
l’esquerra d’on venim, seguim a la dreta, en direcció sud-est, per anar al gran
mirador de la Rocallarga.
Ens dirigim cap al puig de Cortils i la Rocallarga
Anem pujant suau per la carena, a través de verds
prats, i just després de passar vora l’elevació del puig de Cortils (uns metres
més alt que la Rocallarga però envoltat per vegetació que limita la vista), ens
atansem a la balma de Cortils, a l’esquerra del camí i oberta a llevant sota el
cingle que li fa de sostre, vora la qual s’aixeca el gran faig de Cortils.
Balma de Cortils
Faig de Cortils
Seguim
endavant uns metres fins al pal indicador que assenyala a l’esquerra l’accés al
vèrtex geodèsic de la Rocallarga (1186 m), on el cingle, com una proa de
vaixell, s’endinsa uns 20 m en el buit, per sobre els prats del Pla Boixer.
Rocallarga
Des
d’aquest espectacular mirador podem veure, entre molts altres indrets, el poble
de Rupit, la roca de l’Agullola, els cingles del Far, el massís del Montseny i
el cim de Sant Miquel de Solterra, punt culminant de les Guilleries on hi vam
estar ara fa un mes.
Vistes als cingles del Far, l'Agullola i el pla Boixer
Retornem
al coll de Rajols i ara seguim recte en direcció nord-oest, deixant a la dreta
la pista que baixa al mas de Rajols. Arribem a uns prats i ens anem decantant
cap a la dreta per travessar una tanca i agafar a l’altre costat un corriol,
amb marques de GR, que seguim a l’esquerra a través d’una fageda. Quan sortim
del bosc, pugem per uns claps de roca i arribem tot seguit al cim del Pedró de
Rajols (1187 m), no tan bonic com l’anterior, doncs es troba ocupat per unes
antenes i un xic envoltat pel bosc, però també amb interessants vistes sobre Rupit i Pruit, els cingles
d’Aiats i de Cabrera, i el massís del Canigó.
Cingles de Cabrera (esquerra) i Aiats, des del Pedró
Des
del cim anem baixant en direcció nord-oest per la pista d’accés a les antenes. Anem
travessant una extensa fageda i podem veure, a l’esquerra del camí, els dos majestuosos
faigs de la Vena.
Anem travessant la fageda de la Vena
Envoltant el primer gran faig
El grup al segon gran faig
Més avall arribem al collet de les Graus (1112 m), cruïlla de
pistes, on agafem a l’esquerra la que mena en pocs metres a la font de la Vena,
per continuar tot seguit a la dreta per la que davalla al costat del torrent de
la Vena. Més endavant, en una altra cruïlla amb un pal indicador, deixem a
l’esquerra la pista que baixa al torrent, i seguim recte, tot planejant a la
vora de petits cingles per la solana de Sant Corneli. Passem un filat i arribem
a una pista més ampla que seguim a l’esquerra fins que arribem poc després a
l’ermita de Sant Corneli (1021 m).
El
que veiem primer, però, són les restes del dolmen de Sant Corneli, situat vora
el mur nord de l’ermita i que fou descobert als anys setanta del segle passat. Les
lloses conservades (hi manca la coberta) formen una cambra quadrada i un petit
corredor, amb unes dimensions totals de 3,5 m de llargada i 1,8 m d’amplada; tanmateix,
el poc gruix de les lloses sembla indicar que es tractaria més aviat d’una
cista.
Dolmen-cista de Sant Corneli, al costat de l'ermita
L’actual
ermita de Sant Corneli fou bastida a inicis del s. XVIII, sobre una anterior
construcció romànica del s. XIII; la torre del campanar és posterior, doncs
data del 1868. L’edifici consta d’una sola nau sense absis, amb un portal
adovellat al mur de migdia i un altre rectangular al mur de ponent, on hi ha un
singular atri cobert a dues vessants i sostingut per pilars de pedra.
Ermita de Sant Corneli
Aprofitem
per dinar a l’acollidor i assolellat prat del costat sud de l’ermita. Des
d’aquí continuem pel camí que surt en aquesta direcció i que en lleugera
baixada mena al mirador natural de Sant Corneli (1005 m), a 200 m de l’ermita i
sobre un clap de roca al caire del cingle, des d’on tenim una bona vista sobre
el poble de Tavertet, els masos escampats al seu entorn i el sot de la Vall.
Mirador de Sant Corneli, amb vistes a Tavertet
Seguim
per un corriol que surt a l’esquerra del mirador i baixa el grau del cingle pel
mig d’un alzinar, tot passant a frec d’unes roques abalmades. Més avall el
corriol, indicat de pujada com a drecera de Sant Corneli, desemboca a la pista
procedent del torrent de la Vena (que abans hem deixat per anar a l’ermita), la
qual seguim ara cap a la dreta, de baixada, tot passant pel costat d’uns grans
blocs caiguts de la cinglera, fins a desembocar a a l’ampla pista de
Cantonigrós a Tavertet, al costat de la casa de Novelles.
Grans blocs caiguts del cingle vora el camí
Seguim la pista en direcció a Tavertet
A
partir d’aquí ja només ens resta seguir a l’esquerra per aquest pista durant un
parell de quilòmetres, en suau baixada i vorejant prats on hi pasturen els
ramats, fins arribar a Tavertet, punt final del nostre itinerari d’avui per
aquests bells indrets del Collsacabra.
Arribant a Tavertet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada