dijous, 12 de juliol de 2012

Per la vall de Galba

La vall de Galba es troba situada a la comarca nordcatalana del Capcir, entre les poblacions, i les estacions d’esquí homònimes, de Formiguera i Puigbalador. Com la plana cerdana, aquesta vall està encaixada dins d’una falla i orientada d’est a oest, limitant al nord amb la comarca occitana del Donasà (Arièja); a l’oest, amb la vall d’Orlú (Arièja), i al sud amb la serra de Mauri (Capcir).

Una excursió molt recomanable és recòrrer aquesta vall fins a la seva capçalera, passant pel pla de la Peira Escrita i l’estany del Diable, i pujar als cims del Puig de Terrers i Puig de Morters, on gaudirem de vistes impressionants.

Sortim de Llívia en direcció a Sallagosa, per seguir la carretera N-116 cap al coll de la Perxa i Montlluís, des d’on seguim per la D-118 en direcció a Els Angles. Passat el coll de la Quillana, entrem al Capcir, on som rebuts per les boires que sovint cobreixen aquesta comarca i que avui gairebé no deixen veure l’estany de Matamala. Travessem Formiguera i, poc abans de Puigbalador, agafem una desviació a l’esquerra en direcció a Fontrabiosa i Esposolla; una nova desviació a l’esquerra, ens duu a aquest darrer poble. Des d’Esposolla, continuem a l’esquerra per una pista de terra bastant acceptable (només cal parar atenció en els sots per a la sortida d’aigües) fins que, ens uns 4 Km, creuem el riu de Galba i arribem al refugi de la Jaceta, àrea recreativa amb taules i bancs, on aparquem el cotxe.

Segons comenta l’escriptor i pirineista Manel Figuera: “Es diu que la vall està endimoniada, que el maligne viu al cim del Puig de Terrers i que des d’allí dalt ha embruixat l’estany del Diable, d’on el bestiar i els humans que gosen aventurar-se més amunt cauen i s’ofeguen a les aigües del llac”. Si a això afegim que un dels cims de la carena és el pic de l’Home Mort i que la boira ens segueix embolcallant, ja us fareu càrrec de l’estat d’ànim en que comencem l’excursió... Per sort, al cap de pocs minuts de caminar i anar guanyant alçada, la boira s’anirà esvaïnt, donant pas a un cel blau que es mantindrà tot el dia, i no ens sortirà cap maligne oferint-nos participacions preferents de l’Infern...


Sortim del pla de la Jaceta (1635 m) per la pista, prohibida a partir d’aquí a la circulació, tot seguint les marques vermelles i grogues del Tour du Capcir. Anem pujant suaument i no triguem en arribar al refugi de la Jaça de la Llosa (1705 m), passat el qual la pista es converteix ja en camí. Tenim enfront, encapçalant la vall, el Puig de Morters i el Puig Terrers, mentre que a l’esquerra veiem un barranc per on baixa encaixat el rec de la Peira Escrita que desemboca més avall al riu de Galba. Deixem poc després a la dreta un corriol desdibuixat que sembla que va cap a la portella d’Orlú, i travessem el riu de Galba; ho fem per sobre les pedres, doncs el pont de fusta que hi havia ha estat arrencat per una riuada i jeu bolcat uns metres més avall, tot esperant que algú el torni a redreçar.

Anem pujant per diverses graonades i plans herbats, fins arribar a un pla amb mulleres, per on baixa a la dreta el rec de la Peira Escrita; deixem aquí el Tour du Capcir, que travessa el rec i puja en direcció als estanys de Camporrells, i seguim a la dreta per un sender, al principi una mica tapat per la vegetació, però després més evident, que s’enfila per un contrafort del Puig de Terrers.


Per aquesta zona de mulleres és molt normal trobar el veladre (Veratrum album), planta esbelta que, quan no està florida, molta gent confon amb la genciana groga (Gentiana lutea) però el veladre té les fulles alternades mentre que la genciana les té oposades. Creuem més amunt el torrent i arribem al pla de la Peira Escrita. Aquest nom fa referència a les grans lloses esquistoses que hi ha escampades pel pla amb antigues inscripcions (noms, dates, creus i altres signes) que des de fa segles la gent de les contrades ha anat fent; fins i tot els experts han sabut veure signes dels temps neolítics. Les millors i més antigues inscripcions les podem veure a la gran llosa situada vora el torrent, amb noms i dates dels segles XVII al XX.




El pla de la Peira Escrita

Deixem aquest pla misteriós per pujar una altra graonada i seguir després en diagonal cap a la dreta fins arribar a l’indret en forma de cràter on es troba, uns metres més vall, l’estany del Diable (2332 m); es tracta d’una gran dolina inundada que s’alimenta d’aigua subterrània, doncs no hi arriba ni desguaça cap torrent. Prenem aquí un mos per agafar forces de cara a la pujada que ens espera.

Estany del Diable

Pujant cap al Puig Terrers

A continuació deixem el camí que puja cap al coll de Morters, per on baixarem després, i comencem a pujar fort cap a la dreta per una pala herbada. Després d’una estona de dura pujada arribem a un altiplà, des d’on seguim pujant, ara més suaument, fins a la carena del Puig Terrers. El cim el tenim pocs metres a l’esquerra, però abans seguim la carena a la dreta, perdent una mica d’alçada, per arribar en cinc minuts a l’extrem que domina la vall de Galba, des d’on veiem també la portella i la Dent d’Orlú. El panorama millora quan arribem a l’arrodonit cim del Puig Terrers (2540 m), on podem veure, en una extraordinària visió de 360º, al nord, els pics occitans de la Tribuna, Baixollada i, darrere d’aquest, el Ròc Blanc; a l’oest, el grup de les esquerpes muntanyes d’Acs, amb el pic d’Estany Faurí i el punxegut pic d’Esquena d’Ase; al sud-oest, el Puig de Coma d’Or i el Puigpedrós de Lanós; al sud, el Petit Peric, el Puig Peric, el Puig de la Portella Gran, el Puig de la Cometa i les Tres Piques Roges; i a l’est, el massís de Madres.

Pic de Baixollada, des de Puig Terrers

Piques Roges i muntanyes d'Acs, des de Puig Terrers

Estany del Diable, des del coll de Morters

Seguim la planera carena, amb enlairades vistes de l’estany del Diable i del pla de la Peira Escrita, fins al coll de Morters, per on baixarem després, on hi ha un senyal metàl·lic de la Résérve National de Faune d’Orlu. Continuem pel fressat sender de la carena que, per una curta pujada, ens porta al cim del Puig de Morters (2605 m), punt culminant de la nostra excursió. A més del panorama anteriorment descrit, podem veure des d’aquí els estanys de Camporrells i la capçalera de la fonda vall d’Orlú, des d’on sembla que qualsevol ascensió és molt dura pel fort desnivell que s’ha de guanyar.

En el cim del Puig de Morters

Muntanyes d'Acs sobre la vall d'Orlú

Vall d'Orlú, amb la granítica Dent d'Orlú

La carena continua planera fins al peu del pic de l’Home Mort, on les complicacions sembla que augmenten, però avui ja hem tingut prou i, des del Puig de Morters, baixem fins al coll per baixar pel marcat sender fins a l’estany del Diable, des d’on refem el camí de l’anada. Ens prenem el nostre temps per anar gaudint de la baixada per la vall de Galba, que amb el sol de la tarda té un verd més intens i les flors uns colors més vius, mentre el riu i els torrents que hi conflueixen brillen com la plata. Retornem, gairebé amb recança, al pla de la Jaceta. Han estat unes hores inoblidables per la vall de Galba.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.07.12 per Isabel Benet i Ventura Amorós.  

2 comentaris:

  1. magnífic reportatge i molt útil pels que vulguin fer el recorregut.
    Aquest any, com que ha nevat i plogut tant, ha estat diferent ja que a principis d'agost encara podíem trobar congestes de neu i el llac estava mig cobert de neu i glaç.
    salutacions i bones caminades!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, Maria. Ens agrada molt saber que les informacions que penjem poden ser útils a altres persones. Salutacions!

    ResponElimina