dilluns, 1 de desembre de 2014

Pels boscos de Bellmunt

22.11.14  Abans no sigui massa tard, vuit il·lusionats per captar els colors de la tardor volem fer una excursió circular per una de les zones més encisadores i boniques en aquesta època de l’any: els contraforts de la serra de Bellmunt. Per això sortim a mig matí del nucli de Vidrà (996m) pel costat del gran mas de El Cavaller, que deixem a mà dreta, en direcció sud-est tot baixant cap al riu Ges el qual creuem pel damunt de l’encantador pont romànic de la Salgueda. El dia no és assoleiat però no fa gens de fred.

Pont de Salgueda

Des del pont seguim baixant per la vall del Ges riu avall per un camí molt humit i relliscós fins que arribem al salt de Salgueda, on es troben les restes del Molí del Salt, de les quals encara es pot veure una roda de pedra. Amb tanta aigua com ha caigut darrerament, el salt d’aigua està en tota la seva plenitud.

Salt de Salgueda o del Molí

Després d’admirar l’espectacularitat del salt, travessem de nou el riu per unes pilones de ciment i, acte seguit, remuntem l’altre vessant per un bucòlic camí que desemboca a una pista, que prenem cap a l’esquerra en franca baixada; es tracta de l’antic camí ral de Vidrà a Sant Pere de Torelló.


Així arribem al Pas de Degollats, tram estret i abrupte damunt la timba sobre el riu. La Tosca de Degollats és un indret fosc i misteriós amb regalims d’aigua damunt el camí. Passem per les anomenades Balmes del Borràs que, encara que són poc espectaculars, el camí que hi passa a frec és força bonic. Així d’aquesta manera arribem al punt més baix de l’itinerari: el Mas de la Vall, situat a 850 m d’alçada.

Tosca de Degollats

Balmes del Borràs

Després d’un parell de corbes, i abans del segon barranc, prenem un corriol a mà dreta poc marcat i en lleugera pujada el qual, poc després, es fa més evident. Seguim anant pel camí ral abans esmentat. Sense perdre alçada anem fins la Portella, lloc on encara es conserva l’antic empedrat del camí i des d’on gaudim d’una panoràmica de l’engorjat del riu Ges i de la vall de Torelló. Aquí podríem haver agafat un caminet carener que s’enfila cap al coll de Font de Xeca, però nosaltres preferim continuar pel camí ral tot baixant en direcció al Mas del Serrat.



Abans d’arribar al citat mas, però, trobem la carena del Serrat dels Cristians Vells per on s’enfila de dret el PR C-45 enmig de magnífiques rouredes i fagedes al punt àlgid dels canvis bioquímics de les fulles que, juntament amb els fongs i les molses, donen aquest encant incomparable a la tardor. A més en Ferran ens assegura que la lluna nova influeix de manera que el gaudi és més intens i ve de gust abraçar els arbres abans no es posin a dormir...



Després de passar pel coll de Font de Xeca arribem a l’encinglerat santuari de la Mare de Déu de Bellmunt (1246 m). Portem unes 3:30 h de recorregut i aquí ens aturem per a descansar i gaudir del panorama que ens ofereix tan enlairada talaia.

Santuari de Bellmunt



Tením coneixement que el camí per on hem pujat antigament estava molt fressat perquè els nois de Bellmunt baixaven a treballar o a veure les noies del Serrat. Feien el camí amb tanta lleugeresa que, quan la dona de Bellmunt els necessitava perquè tenia hostes, estenia un llençol al mirador i els nois, al cap de vint minuts, ja eren a casa!

Després del merescut descans, nosaltres també enfilem la tornada cap a casa tot baixant pel GR 151 fins al coll d’Hi-era-de-massa on aquest sender marxa a l’esquerra en direcció a Santa Maria de Besora. Nosaltres seguim recte pel GR 3 que va per una bona i ampla pista i que desemboca a la carretera a 1 Km de Vidrà, al on arribem amb les darreres llums del dia, quan els fanals del poble comencen tot just a encendre’s. Aquí posem punt i final a aquest gratificant tomb pels boscos tardorals de Bellmunt, després d’unes 4:30 h de recorregut efectiu i amb un desnivell acumulat de 400 m.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 22.11.14 per Susana Sanz, Alfons Belinchon, Laura Cabedo, Ricard Herrero, Ferran Guillén, Mercè Julve, Toni Tejedor i l’amic Luís d’Esparreguera.