1.05.19 Ara fa un any donàvem notícia en aquest bloc de la cova de Na Blanca,
una gran balma obrada oberta al cingle vermell de Siuranella, la mola que
s’aixeca enfront de Siurana, a l’extrem sud de la serra de la Gritella. En
aquella ocasió ens hi vam arribar des del coll d’Esplugues amb un primer tram
de 350 m per la carretera de Siurana, d’on surt un corriol que mena a la balma,
però ara hem fet una aproximació des del mateix cingle, deixant l’asfalt de
banda i fent una petita ruta circular d’uns 5 Km de recorregut i 275 m de
desnivell, que passa per tres balmes i tres graus de la Siuranella, a cavall
dels dos cingles característics d'aquest sector: el cingle vermell, de
roca sorrenca, a la part inferior, i el cingle blanc, de roca calcària, a la
part superior.
El doble cingle de la Siuranella, amb el Montsant al fons
Com en
l’anterior ocasió, ens aproximem a Siurana des de la sortida de Reus de l’AP-7,
per seguir per la T-11 i després per la N-420 en direcció a Falset fins a les
Borges del Camp, on continuem a la dreta per la C-242, tot passant per Alforja,
el coll d’Alforja i Cornudella. Poc després d’aquesta població, enfilem a la
dreta l’estreta carretera que mena a Siurana, fins que als 2,5 Km arribem al
coll d’Esplugues, on deixem el cotxe en una gran esplanada a la dreta, un indret
utilitzat sovint per escaladors vinguts d’arreu que aparquen aquí les seves
autocaravanes.
Des d’aquest coll d’Esplugues (575 m), reculem uns 50 m per la
carretera fins a l’entrada d’un camí, a la nostra dreta, amb marques al terra
corresponents al PR C-84 (hi havia abans aquí un pal indicador). Als 100 m
deixem aquest sender, per on retornarem, i seguim a la dreta per traces de
corriol que ens apropen al cingle vermell, farcit de fotogènics alvèols produïts
per l’erosió.
El cingle vermell sobre la balma d'Esplugues
Arribem tot seguit a un replà de roca, enlairat sobre el barranc
de l’Estopinyà, des d’on ja veiem en el cingle les restes de la balma obrada
d’Esplugues, on hi fem cap (hi ha diverses traces de corriol que hi menen).
Balma d'Esplugues
En aquesta balma es conserven restes de murs de gres vermell, que amb la paret del
cingle formen un habitacle d’uns 22 m de llarg per 5 m d’ample, amb dues portes
d’accés (una al mur llarg i l’altra al mur estret). L’antic mas d’Esplugues ja
apareix documentat al s. XIII, i fins i tot sembla que va constituïr un petit
poblat esmentat als ss. XVI i XVIII.
Continuem arran del cingle
Sortim de la balma pel mateix camí d’accés, que continua en direcció
sud, tot davallant uns metres per antics marges, fins que trobem un corriol
travesser, més definit, que seguim a l’esquerra. Ens apropem altre cop al
cingle i als 200 m arribem al nivell superior de la Cova, nom original d’aquesta
balma abans no es designés també com a cova
del Tití (sobrenom d’un propietari de Cornudella) i cova de Na Blanca (originat per una llegenda divulgada pel rector
de Siurana a finals del s. XIX).
Aquest
nivell superior de la balma era conegut també com la cova de l’aigua, doncs els degotalls que regalimen de la paret (com
ho testimonia un gran capelló de pedra tosca al sostre) eren reconduíts als
habitatges de la balma inferior; també podem veure aquí esglaons i piques
excavades a la pedra, així com diversos forats a la paret on segurament s’hi
encaixarien bigues.
Al nivell superior de la Cova
Baixem ara al nivell inferior, on veiem, al llarg d’un front d’uns 40
m, els nombrosos enderrocs d’antigues construccions i estances
del mas de la Cova, corresponents a una continuada ocupació, al llarg dels ss.
XVI al XVIII, per part de diferents famíles de Siurana. A l’extrem est de la
balma hi ha l’únic habitatge que resta relativament sencer i que sembla ser
utilitzat puntualment com a bivac.
Nivell inferior, on hi havia els edificis principals
Sortim
de la balma per aquest extrem est, per on veiem les restes d’un arc i, just a
la sortida (o entrada si venim pel corriol procedent de la carretera), podem
observar en una roca dos rostres esculpits modernament (Na Blanca i el seu
trovador), que fan referència a l’esmentada llegenda fantasiosa que el rector
de Siurana explicava als excursionistes de finals del s. XIX.
Restes d'un arc
Na Blanca i el trovador
Diu aquesta llegenda que un indeterminat comte
de Prades, home sever i adust, va enviudar i va encomanar la cura de la seva
filla Blanca a una serventa. Un dia va arribar al castell de Prades un juglar o
trovador demanant acolliment, el qual li fou concedit. Amb el temps, el juglar
i la comtesseta s’enamoraren i mantingueren en secret una relació de la qual Na
Blanca quedà prenyada. Quan ho descobrí el seu pare, féu penjar el joglar, féu
cremar la serventa i, quan nasqué el nen, el cruel comte el féu precipitar des
de la torre del castell. La pobre noia fou conduïda fins aquesta cova per fer
penitència, d’on només sortia els diumenges per anar a missa a Siurana.
Finalment, després d’un any i mig, aquella dissortada morí de pena i fou
enterrada al cementeri de Siurana; tanmateix, el seu despietat pare no va voler
que cap creu ni altra senyal fés esment de la memòria de la seva filla.
Sortim de la balma per una cornisa de roca
A la sortida
d’aquesta balma continuem per una cornisa de roca, en direcció sud-est, i
passem tot seguit per una altra dependència del mas, que conserva un mur d’uns
15 m de llargada. Anem avançant sota les parets del recingle del Tití (un
recingle és un cingle doble que fa esglaó; en aquest cas la part superior del
cingle vermell forma un replà sota el cingle blanc). Aquest és l’únic sector de
Siurana on es practica l’escalada en la relliscosa arenisca vermella, doncs la
resta de sectors es troben en la roca calcària.
Anem
vorejant aquest recingle per trams de corriol i de roca, tot planejant sota les
vermelles parets farcides d’alvèols originats per l’acció del vent i l’aigua
sobre els materials sorrencs. Un dels punts més espectaculars es troba a
l’inici de la via El rovelló fredolic,
on aquests alvèols formen tot un seguit de preses naturals.
Conjunt d'alvèols originats per l'erosió
A pocs metres podem
veure una enigmàtica figura esculpida a la pedra (un home-animal o bé un
animal-home), a l’inici de la via L’artista
desconegut o L’artista perdut
(segons les ressenyes).
Tot
seguit cal parar atenció en un curt pas de roca inclinada que el corriol no pot
evitar; normalment es troba eixut i no presenta, com avui, cap problema, però
si es trobés humit, caldria extremar les precaucions per no relliscar (en
aquest cas caldria intentar passar pel matollar de l’esquerra fins tornar al
camí). Superat aquest pas, no triguem en desembocar al camí del grau del Jueu o de Siuranella (senyals blancs i verds), procedent per la dreta de
la carretera de Siurana.
Sector d'escalada on el cingle vermell forma una
gran concavitat, just abans del grau del Jueu
Seguim
a l’esquerra per aquest grau del Jueu
en forta pujada, tot remuntant el cingle vermell. Un cop ja al domini del
cingle blanc, trobem, poc abans de la sortida del grau, el que sembla una
bifurcació de senders, però es tracta, a banda i banda, del camí baix de Siuranella, que seguim a
l’esquerra per acabar de sortir al replà entre les dues cingleres.
Pel camí baix de Siuranella
Anem
planejant per aquest replà, ara en direcció nord-oest, sota les parets
calcàries de la Siuranella Central i per sobre el cingle vermell on s’obre la cova
de Na Blanca. Al cap d’uns 250 m deixem el camí
baix de Siuranella per seguir a mà dreta pel grau de la Covassa (pal indicador i senyals blancs i verds). Iniciem
una forta pujada en direcció nord i, després d’una curta grimpada per un esglaó
rocós, ens situem al replà on s’obre la balma
de la Covassa, alta i ampla però d’escassa fondària, que dóna nom al grau.
Balma de la Covassa
Uns pocs metres a la dreta hi ha una feixa avançada a l’espadat que constitueix
un bon mirador sobre les parets calcàries del sector d'escalada de la Siuranella Sud, a un costat, i
la mola de Siurana, a l’altre.
Mirador natural vora la balma
Sector d'escalada de la Siuranella Sud
Continuem
pujant en direcció nord-est per aquest camí de grau, que en algun punt demana alguna
petita grimpadeta, fins a sortir a l’altiplà de la Siuranella (730 m). Abans de
continuar, girem uns pocs metres a l’esquerra per a situar-nos en un replà de
roca, ideal per fer un mos mentre veiem els cingles blancs d’aquest sector de
la Siuranella, sobre el grau de la Covassa, i amb la mola de Siurana a l’altre
costat del barranc de l’Estopinyà.
Anem
planejant, ara en direcció nord, per aquest altiplà boscós, per un camí
profusament senyalitzat amb altes, i en algun cas artístiques, fites de pedres.
Als 500 m arribem al coll de la Vaca (745 m), per on passa el sender PR C-84
que haviem deixat a l’inici i que ara seguim a l’esquerra. Travessem tot seguit
la capçalera d’un barranc i continuem a l’altre costat, tot planejant en
direcció sud-oest fins que als 300 m arribem a l’inici del grau Tallat (730 m), una gran bretxa entre roques amb vistes al
Montsant.
A l'entrada del grau Tallat, amb el Montsant al fons
Comencem
a baixar per aquest grau, amb un primer tram empedrat, i poc més avall deixem a
la dreta el camí Baix de la Gritella.
Ens endinsem al bosc i anem davallant en direcció sud cap al Racó de Carletes, on els cingles formen
una alta i espectacular muralla en forma d’amfiteatre.
Ens dirigim cap al Racó de Carletes
Al bell mig d’aquest raconada,
una clariana a l’esquerra del camí indica la situació de la caseta de captació
d’aigües del barranc de les Fontscaldes, a l’altre costat de la Siuranella. Es
tracta d’una senzilla construcció funcional; tanmateix, és el testimoni d’una feixuga obra d’enginyeria
realitzada l’any 1948, quan es va foradar tota la muntanya per portar l’aigua
de les Fontscaldes al poble de Cornudella.
Continuem
vorejant les altes parets d’aquesta ombrívola raconada, passada la qual no
triguem en entrar altre cop al domini de la roca vermella.
Retornem al nivell de les sorrenques vermelles
Arribem a una
cruïlla on hi desemboca per l’esquerra el camí
Baix de Siuranella (que haviem deixat a l’inici del grau de la Covassa) i
seguim davallant fins a retrobar la desviació a la balma d’Esplugues. Pocs
metres més avall arribem a la carretera i al coll d’Esplugues, punt final
d’aquest curta però interessant passejada per la Siuranella.
Ens atansem a la Trona (fora de programa)
Val la
pena aprofitar després, com ho fem nosaltres, d’apropar-nos en cotxe a Siurana
i gaudir dels seus racons més emblemàtics: la Trona (a 10 minuts de
l’aparcament); el Salt de la Reina Mora,
al costat de l’antic castell; l’esplanada rocosa abocada al riu Siurana, entre
el castell i l’església; el mirador de la Punta, a l’extrem oest del cingle,
amb antigues cisternes excavades a la roca; els tres o quatre carrers del
poble, plens d’encant; i finalment el pla de la Torre Alta, on es troba el
refugi del CEC, un bon lloc per prendre un refrigeri mentre gaudim de generoses
i enlairades vistes de l’entorn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada