2.02.17 Aprofitant una petita treva de la
meteorologia tan adversa que fa darrerament, anem cap al bonic poble de Garraf,
en plenes costes homònimes, per fer una de les vies que recorren la cara est
del penya-segat de La Falconera. Aquesta cara est havia estat una pedrera i a
ella s’accedeix des del nucli del poble i anant en direcció al seu port
esportiu. Un cop situats davant l’entrada del port, cal prendre un sender entre
herbes i matolls que porta directament a la base de l’amfiteatre calcari que
dibuixa l’antiga pedrera i que tenim just enfront.
Cara est de la Falconera, amb la via Bavaresa
Detall de la via (guillem2.blogspot.com)
De les quatre vies que hi ha en aquest
sector, escollim la via Bavaresa, d’uns 90 m repartits en tres llargs i la més
assequible pel meu nivell. L’inici de la via està situat al capdamunt d’una
piràmide d’esbaldregalls i sota una evident esquerda quasi vertical. La via
comença superant una sèrie de ressalts cada cop més dificils donada la naturalesa
relliscosa d’aquesta roca que està tan a tocar del mar.
A l'inici de la via
Un cop al peu de l’esquerda, cal
progressar en bavaresa (d’aquí el nom de la via) amb bones preses per les mans
però no tan bones per als peus. A la sortida cal fer un pas en A0 i després
anar a la dreta i dirigir-se cap a la base d’una placa molt llisa on es troba
la primera reunió.
Progressant en bavaresa
Arribant a la primera reunió
Des de la primera reunió estant, la
placa en qüestió, encara que curta, fa por de veure car es tracta d’un mirall de falla, o sigui, la superfície
de lliscament d’una fractura; i com que és un mirall... no hi ha res a on
agafar-se i per tant cal progressar en artificial gràcies a una sèrie de xapes
i uns quants burins bastant rovellats.
Progressant per la placa
Sortint de la placa cal anar cap a
l’esquerra i després serpentejar per uns ressalts fins assolir la posició de la
segona reunió situada al peu d’uns blocs. L’inici de la tercera tirada va per
terreny fàcil fins a la base d’un esperó. Un cop superat aquest esperó s’arriba
a una feixa al peu d’una altra placa, encara que més inclinada i no tan llisa
com l’anterior malgrat que també es tracta d’un mirall de falla.
Sortida de la segona reunió
Pujant per la segona placa
Per superar aquesta nova placa amb
garanties, és millor no atacar-la en vertical sinó anar cap a la dreta i pujar
un xic per la feixa i després desplaçar-se per la placa en diagonal ascendent cap
a l’esquerra i després amunt fins a un nou replà. La via continua ara per un
pas un xic desplomat però que superem sense massa dificultats donat que hi ha
molt bones preses per a les mans. Així arribem a la tercera i darrera reunió, que
molts passen de llarg per muntar-la al cim de la Falconera.
Arribant a la tercera reunió
Vistes al port de Garraf des de la Falconera
Des del cim la vista del poble de
Garraf, de la seva costa i del port que tenim just a sota és fantàstica i,
encara que continua fent sol, aquest ja s’està esmorteïnt per una capa de núvols.
Al capdamunt del cim trobem una fita de pedres molt artística però que sembla
molt inestable.
Espectacular fita al cim de la Falconera
Per retornar al poble cal trobar el
camí carener i, si es va cap a la dreta, cal desgrimpar per una cresta; nosaltres,
però, seguim cap a l’esquerra, tot baixant suau fins a un coll on trobem
l’entrada de l’avenc de la Falconera, molt ple de deixalles en el seu interior.
Des d’aquí seguim baixant fins a trobar una pista per la qual travessem una
altra pedrera abandonada fins a creuar un túnel sota les vies del tren, i ja
estem de nou al poble del Garraf. El cel s’ha tapat del tot i comencen a caure
gotetes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada