dissabte, 25 de juliol de 2015

Circuit per Guils i Meranges amb bicicleta

18.07.15  Com sempre per aquestes dates, i de cara a l’entrenament per a la bicicletada de l’estiu que aquest any serà al riu Duero, les Isabels i el Siscu ens hem reunit a Llívia per a dur a terme el que ja anomenem “la Cerdanyada”, o sigui, un petit tomb per aquesta bella comarca de muntanya. Aquest cop tenim previst fer una ruta circular que, des de Llivia ens durà a Guils, el bosc de Fontanera i el Pla de la Feixa, als peus del Puigpedrós, per després baixar per Meranges, Grèixer i All, i retornar a Llívia pel Camí de Sant Jaume.

A punt de sortir de Llívia

Així és que pels volts de les 8:15 h sortim del parc de Sant Guillem de Llivia (1189 m) per creuar el riu Segre per una passarel·la peatonal i sortir de la urbanització Llívia Park en direcció a Concellabre, tot creuant el Pla de Forques, la petita serra de Llogaia i el torrent de Palau (o rec de la Jaça dels Forcats) que avui està més ple de fang que de costum per causa de les pluges que cada tarda reguen la Cerdanya. El dia s’ha aixecat molt calitxós i la fresqueta del matí aviat és història.

Travessant el Pla de Forques

Concellabre

Des del mas de Concellabre, situat a frec de la D-30, anem per aquesta carretera cap al poble de Càldegues. A la sortida anem a l’esquerra en direcció a la Guingueta d’Ix (o Bourg-Madame) i Puigcerdà. Tota aquesta volta la fem per evitar rodar per la carretera N-152 de Puigcerdà a Llívia, que trobem extremadament perillosa pel nombrós trànsit i l’absència de voral.

En direcció a Ix

Pont de Sant Martí d'Aravó

Des de Puigcerdà anem a buscar el pont gòtic (però possiblement d’origen romà) de Sant Martí d’Aravó, per damunt del qual creuem el riu Querol. Un cop a l’altra banda anem per la carretera GIV-4035 en direcció a Saneja, poble que travessem pel seu carrer principal i on, a la sortida, prenem una pista asfaltada que s’enfila a una ampla carena on desapareix l’asfalt i des d’on ja comencem a tenir bones vistes de la plana cerdana i del nostre objectiu.

Pedalant en direcció a Guils

La pista ens ofereix bones vistes a la plana cerdana

Per aquesta pista, amb algun tram molt costerut, anem a desembocar a la carretera d’accés de l’estació d’esquí de fons de Guils-Fontanera, un xic per sobre del poble de Guils. Per aquesta carretera, amb un pendent constant entre un 7 i un 8%, anem pujant tranquil·lament (perquè depressa no es pot) cap a l’aparcament de l’estació. La calor comença a fer-se insoportable.

Iniciant l'ascens a l'estació de Guils-Fontanera

Des de l'estació la pista travessa el bosc de Fontanera

Després d’un breu descans al pàrquing de l’estació continuem ruta per una pedregosa pista cap al Pla de la Feixa on ens esperen els companys Ventu i Anna que, entretant, han anar cap al Roc Roig, un mirador situat a l’extrem més occidental de les anomenades Roques Feres, una línia d’esmolades dents de pedra que sobresurten entre els suaus prats de gespa.

Al refugi de la Feixa

Font de la Feixa

Al costat del refugi del Pla de la Feixa (2160 m) fem un altre breu descans i aprofitem per a reomplir els exigus bidons a la font que, per fortuna, torna a rajar fresca i ufanosa. El cel continua ben blau i ara només ens resta el petit esforç final d’arribar a la Pleta del Pas, ampla collada entre el Roc Roig i el Puigpedrós, des d’on gaudim de bones vistes sobre el pic de la Carbassa i on hi ha aparcats un munt de cotxes de la gentada que des d’aquí van a passar el dia al proper estany de Malniu.

La darrera pujada cap a la Pleta del Pas

A la Pleta del Pas, amb vistes al pic de la Carbassa

Després de la dura pujada toca el premi d’un descens sense treva cap al poble de Meranges el qual ja veiem arraulit als nostres peus mig penjat del vessant solei de la vall del riu Duran, afluent del Segre. Al llarg de la baixada, deixem a mà dreta la desviació que puja al refugi guardat de Malniu, passem a frec del Pla de Campllong, d’on surt el camí d’Engorgs.

Iniciant la baixada a Meranges

Continuem per la pista que baixa del refugi de Malniu

Creuem el petit nucli de Girul i seguidament ja entrem a Meranges on tornem a reunir-nos tots al bar del poble per a fer un vermut “comme il faut” sota la deliciosa ombra d’uns parasols i amb música d’acordió en directe i tot!. S’hi està tan bé que no pensem que s’acosta l’hora de les tormentes!

Sant Serni de Meranges

I, efectivament! Només sortir del poble ja escoltem el primer tro, cosa que ens obliga a deixar la pista que porta a Grèixer i baixar directament a Ger per la carretera. Aviat, però, comença a ploure a bots i barrals i durant els 10 Km de baixada hem de suportar un intens xàfec acompanyat de dolorosa calamarsa que ens atormenta braços i cames.

A la parada d’autobusos de Ger ens esperem que amaini la tormenta, i quan veiem que afluixa sortim a buscar el Camí de Sant Jaume a l’alçada del Molí de Ger, i per aquesta pista, que està absolutament inundada, i acompanyats dels trons que encara ressonen per les muntanyes, anem a sortir a la carretera N-260, la qual només hem de creuar per entrar al nucli de Bolvir i anar en direcció a la Torre del Remei, una mansió de principis del segle XX convertida en un hotel de luxe situada just enfront del poblat ibèric del Castellot.

Així, creuant un altre cop el pont de Sant Martí d’Aravó, arribem a Puigcerdà des d’on, inicialment, voliem tornar a Llívia pel camí d’Ur com l’any passat, però per no perdre més temps, i malgrat les nostres reticències envers la carretera N-152 abans esmentades, arribem de nou a Llívia per aquesta carretera després d’uns 65 Km de recorregut i un desnivell positiu d’uns 1200 m fets en unes cinc hores i mitja de rodada efectiva. Track de la ruta

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 18.07.15 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Siscu.

dilluns, 6 de juliol de 2015

Mola de Lord per camins de grau

20.06.15  La Mola de Lord és una gran roca de conglomerat que s’aixeca sobre l’embassament de la Llosa del Cavall, prop de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. Com el seu nom indica, el cim és un gran altiplà envoltat de cingles; en aquesta esplanada cimera, entre prats, gespa i vistes excepcionals, s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Lord, habitat per una comunitat de monjos, i on s’accepten estades personals de meditació, reflexió i pregària.

Avui farem una senzilla excursió a la Mola de Lord des de Sant Serni del Grau, tot passant pels graus del Roc Foradat, de Lord i de Sallord, mitjançant un itinerari senyalitzat d’uns 9 Km de recorregut (entre anada i tornada per la pista d’accés) i 200 m de desnivell.

Des de Sant Llorenç de Morunys (hem arribat per Manresa i Solsona) prenem la carretera de Port del Comte només 1,5 Km fins agafar a l’esquerra la pista asfaltada que va al santuari. Tot seguit arribem a l’ermita de Sant Serni del Grau, on aparquem el cotxe en una petita esplanada. Hi podriem haver seguit amb el vehicle fins al peu de la Mola (3,5 Km), però val la pena sortir a caminar des d’aquí per passar per l’escletxa del Roc Foradat i allargar així aquesta curta excursió.

Sant Serni del Grau

Sant Serni del Grau (1045 m) és una petita ermita romànica (s. XI-XII) amb campanar d’espadanya de doble ull i absis sobrealçat. Comencem a caminar per la pista, amb senyals del GR 7, en direcció al santuari de Lord. Als deu minuts deixem la pista per seguir a la dreta (pal indicador) pel camí del Roc Foradat, per on transcorre el GR 7; és l’antic camí ral de Solsona i també l’antic camí del santuari abans de la construcció de la pista que travessa la cinglera per un túnel. Fem una breu pujada amb algunes llaçades fins arribar a l’escletxa del Roc Foradat, amb esglaons obrats a la roca. Aquesta escletxa fou eixamplada artificialment quan aquest camí era una important via de comunicació amb Solsona, per tal que hi passessin els matxos carregats amb alforges.


Travessem el Roc Foradat

Tot just passar el Roc Foradat, deixem a la dreta el GR 7, que continua en direcció a Solsona, i seguim a l’esquerra, baixant uns metres, per anar a trobar de nou la pista del santuari, just a la sortida de l’esmentat túnel. Continuem per la tranquil·la pista, enmig d’un paisatge de conglomerat que ens recorda el massís de Sant Llorenç del Munt, i passem pel costat de la font de Sant Isidre, que diverses ressenyes consultades esmenten que sovint es troba seca, però que avui raja fresca i amb un bon cabal.

Font de Sant Isidre

Ens anem apropant a la Mola de Lord

Seguim avançant per la pista, sempre en direcció sud, i ja veiem la Mola de Lord. Deixem més endavant, a l’esquerra, el costerut camí que s’enfila al tossal de Vallonga, i poc després arribem al collet del santuari (1075 m), petita esplanada on hi ha l’aparcament i l’estació inferior del telefèric de servei del santuari, i d’on surten una pista de terra (a l’esquerra, per on retornarem) i el camí empedrat del grau de Lord.

Comencem a pujar pel vessant nord de la Mola per aquest camí pavimentat i amb escales, que a través de diversos revolts guanya alçada ràpidament, tot seguint les estacions d’un Via Crucis, i ens va oferint, progressivament, bones vistes panoràmiques del Port del Comte, l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i de Bastets.

Pujem pel camí del grau de Lord...

amb bones vistes sobre la Llosa del Cavall

Al final de la pujada travessem una tanca i arribem al capdamunt de la Mola de Lord (1189 m); a la dreta hi ha una petita capella dedicada a Sant Pere Màrtir i l’estacio superior del telefèric que utilitzen els monjos per pujar i baixar els materials, i a l’esquerra un vell canó de l’època de les guerres carlines.

Canó de les guerres carlines

Baixem uns metres i ens atansem al santuari de Lord, on arribem a través d’una bonica carrerada entre prats.


Santuari de la Mare de Déu de Lord

L’actual església de la Mare de Déu de Lord, de tres naus i campanar octogonal, data de l’any 1870 i és el quart temple que ha tingut el santuari. El primer era una capella preromànica (s. X), el segon, d’una nau amb altars laterals, fou alçat al s. XV, i el tercer, ja de tres naus, fou edificat a finals del s. XVIII i destruït l’any 1835, durant la Primera Guerra Carlina.

Aquell any, els carlins havien establert un hospital militar al santuari. Les tropes liberals els van encerclar, i davant la dificultat d’accedir a l’escarpat planell de la Mola, els van sotmetre a un intens foc de canons que va causar moltes baixes entre les files carlines; el setge va durar un mes, fins que els pocs supervivents carlins van poder fugir. Pocs dies després de ser ocupat per les forces liberals del coronel Niubó, el santuari fou incendiat i destruït fins als fonaments. L’esmentat canó que hi ha vora el cim fou trobat a la fondalada que separava ambdós exèrcits (possiblement va caure per no estar ben travat), i posteriorment els habitants de Sant Llorenç de Morunys el pujaren a la Mola.

Continuem en direcció al grau de Sallord

Planells del santuari i serra de Busa

Des del santuari de Lord, creuem un tancat i comencem a baixar suaument pels planells del santuari, en direcció sud-est, seguint les indicacions cap al grau de Sallord o de Sant Jaume, doncs per aquí passa un dels (molts) camins de Sant Jaume, mentre tenim vistes excepcionals sobre l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i Bastets, així com també de les serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

Embassament de la Llosa del Cavall i serra dels Bastets

Al final del pla girem a l’esquerra (pal indicador) per entrar a l’esmentat grau. Anem baixant amb més llaçades per aquest bonic i ombrívol camí de grau fins que en un revolt a l’esquerra el deixem de moment per seguir a la dreta (placa i fites) per un corriol poc marcat que porta tot seguit al mirador del grau de Sallord, sobre un esperó de roca.

Mirador del grau de Sallord

Al mirador hi ha un plafó amb una foto panoràmica de l'entorn i aquests versos del poeta J.V. Foix corresponents a la darrera estrofa del poema Dels cingles de Busa a Lladurs:

Entre els pics em puny la ment, / la flor de l’alba m’aroma / amb clarors de l’ampla coma: / só la pedra en calm clement / fita en un coll de miracle / de tots i de mi l’oracle; / vaig i vinc de roc a roc / o pasturo palets tosos / en un bosc de clams confosos, / i en ser fosc, hi vento foc.

Del mirador continuem encara unes metres pel mateix corriol per apropar-nos a les balmes del Verger, situades en un relleix del cingle, des d’on tenim també molt bones vistes, i en concret sobre l’ermita de Santa Eulàlia i les Cases de Posada, vora l’embassament.


Per les balmes del Verger, al caire del cingle

L'indret de les Cases de Posada, sota la serra de Busa

Retornem al camí del grau de Sallord, per on seguim baixant per l’obaga fins a una cruïlla de camins; deixem a la dreta el sender que baixa als plans de Sallord, i seguim a l’esquerra, en lleugera pujada i a la vora del cingle, que presenta aquí boniques parets.

Entre el bosc i la cinglera

El camí es va enfilant a través d’un bosc d’alzines i pi roig fins que, després d’una darrera pujada més forta (hi ha un curt tram esllavissat amb una corda que ajuda a superar-lo), va a sortir a una ampla pista que seguim a l’esquerra per arribar tot seguit al collet del santuari.

A partir d’aquí fem tota la tornada per la pista, sense passar ara pel grau del Roc Foradat sinó pel túnel que travessa els cingles de la Creu del Codó.

A la sortida del túnel

Absis de Sant Serni del Grau

Continuem pista avall fins arribar a l’esplanada de Sant Serni del Grau, punt final d’aquest panoràmic i molt recomanable itinerari a la Mola de Lord.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.06.15 per Ventu Amorós, Anna Torres i Sara.