20.06.15 La Mola
de Lord és una gran roca de conglomerat que s’aixeca sobre l’embassament de la
Llosa del Cavall, prop de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. Com el seu nom
indica, el cim és un gran altiplà envoltat de cingles; en aquesta esplanada
cimera, entre prats, gespa i vistes excepcionals, s’aixeca el santuari de la
Mare de Déu de Lord, habitat per una comunitat de monjos, i on s’accepten
estades personals de meditació, reflexió i pregària.
Avui
farem una senzilla excursió a la Mola de Lord des de Sant Serni del Grau, tot
passant pels graus del Roc Foradat, de Lord i de Sallord, mitjançant un
itinerari senyalitzat d’uns 9 Km de recorregut (entre anada i tornada per la
pista d’accés) i 200 m de desnivell.
Des de
Sant Llorenç de Morunys (hem arribat per Manresa i Solsona) prenem la carretera
de Port del Comte només 1,5 Km fins agafar a l’esquerra la pista asfaltada que
va al santuari. Tot seguit arribem a l’ermita de Sant Serni del Grau, on
aparquem el cotxe en una petita esplanada. Hi podriem haver seguit amb el
vehicle fins al peu de la Mola (3,5 Km), però val la pena sortir a caminar des
d’aquí per passar per l’escletxa del Roc Foradat i allargar així aquesta curta
excursió.
Sant Serni del Grau
Sant
Serni del Grau (1045 m) és una petita ermita romànica (s. XI-XII) amb campanar
d’espadanya de doble ull i absis sobrealçat. Comencem a caminar per la pista,
amb senyals del GR 7, en direcció al santuari de Lord. Als deu minuts deixem la
pista per seguir a la dreta (pal indicador) pel camí del Roc Foradat, per on
transcorre el GR 7; és l’antic camí ral de Solsona i també l’antic camí del
santuari abans de la construcció de la pista que travessa la cinglera per un
túnel. Fem una breu pujada amb algunes llaçades fins arribar a l’escletxa del
Roc Foradat, amb esglaons obrats a la roca. Aquesta escletxa fou eixamplada
artificialment quan aquest camí era una important via de comunicació amb
Solsona, per tal que hi passessin els matxos carregats amb alforges.
Travessem el Roc Foradat
Tot
just passar el Roc Foradat, deixem a la dreta el GR 7, que continua en direcció
a Solsona, i seguim a l’esquerra, baixant uns metres, per anar a trobar de nou
la pista del santuari, just a la sortida de l’esmentat túnel. Continuem per la
tranquil·la pista, enmig d’un paisatge de conglomerat que ens recorda el massís
de Sant Llorenç del Munt, i passem pel costat de la font de Sant Isidre, que
diverses ressenyes consultades esmenten que sovint es troba seca, però que avui
raja fresca i amb un bon cabal.
Font de Sant Isidre
Ens anem apropant a la Mola de Lord
Seguim avançant per la pista, sempre en direcció
sud, i ja veiem la Mola de Lord. Deixem més endavant, a l’esquerra, el costerut
camí que s’enfila al tossal de Vallonga, i poc després arribem al collet del
santuari (1075 m), petita esplanada on hi ha l’aparcament i l’estació inferior
del telefèric de servei del santuari, i d’on surten una pista de terra (a
l’esquerra, per on retornarem) i el camí empedrat del grau de Lord.
Comencem
a pujar pel vessant nord de la Mola per aquest camí pavimentat i amb escales,
que a través de diversos revolts guanya alçada ràpidament, tot seguint les
estacions d’un Via Crucis, i ens va oferint, progressivament, bones vistes
panoràmiques del Port del Comte, l’embassament de la Llosa del Cavall i les
serres de Busa i de Bastets.
Pujem pel camí del grau de Lord...
amb bones vistes sobre la Llosa del Cavall
Al
final de la pujada travessem una tanca i arribem al capdamunt de la Mola de
Lord (1189 m); a la dreta hi ha una petita capella dedicada a Sant Pere Màrtir
i l’estacio superior del telefèric que utilitzen els monjos per pujar i baixar
els materials, i a l’esquerra un vell canó de l’època de les guerres carlines.
Canó de les guerres carlines
Baixem uns metres i ens atansem al santuari de Lord, on arribem a través d’una
bonica carrerada entre prats.
Santuari de la Mare de Déu de Lord
L’actual
església de la Mare de Déu de Lord, de tres naus i campanar octogonal, data de
l’any 1870 i és el quart temple que ha tingut el santuari. El primer era una
capella preromànica (s. X), el segon, d’una nau amb altars laterals, fou alçat
al s. XV, i el tercer, ja de tres naus, fou edificat a finals del s. XVIII i
destruït l’any 1835, durant la Primera Guerra Carlina.
Aquell
any, els carlins havien
establert un hospital militar al santuari. Les tropes liberals els van
encerclar, i davant la dificultat d’accedir a l’escarpat planell de la Mola,
els van sotmetre a un intens foc de canons que va causar moltes baixes entre les
files carlines; el setge va durar un mes, fins que els pocs supervivents carlins
van poder fugir. Pocs dies després de ser ocupat per les forces liberals del
coronel Niubó, el santuari fou incendiat i destruït fins als fonaments.
L’esmentat canó que hi ha vora el cim fou trobat a la fondalada que separava
ambdós exèrcits (possiblement va caure per no estar ben travat), i
posteriorment els habitants de Sant Llorenç de Morunys el pujaren a la Mola.
Continuem en direcció al grau de Sallord
Planells del santuari i serra de Busa
Des del santuari de Lord, creuem un
tancat i comencem a baixar suaument pels planells del santuari, en direcció
sud-est, seguint les indicacions cap al grau de Sallord o de Sant Jaume, doncs
per aquí passa un dels (molts) camins de Sant Jaume, mentre tenim vistes
excepcionals sobre l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i
Bastets, així com també de les serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.
Embassament de la Llosa del Cavall i serra dels Bastets
Al
final del pla girem a l’esquerra (pal indicador) per entrar a l’esmentat grau.
Anem baixant amb més llaçades per aquest bonic i ombrívol camí de grau fins que
en un revolt a l’esquerra el deixem de moment per seguir a la dreta (placa i
fites) per un corriol poc marcat que porta tot seguit al mirador del grau de
Sallord, sobre un esperó de roca.
Mirador del grau de Sallord
Al mirador hi ha un plafó amb una foto panoràmica de l'entorn i aquests versos del poeta J.V. Foix corresponents a la darrera estrofa del poema Dels cingles de Busa a Lladurs:
Entre els pics em puny la ment, / la flor de l’alba m’aroma / amb clarors
de l’ampla coma: / só la pedra en calm clement / fita en un coll de miracle / de
tots i de mi l’oracle; / vaig i vinc de roc a roc / o pasturo palets tosos / en
un bosc de clams confosos, / i en ser fosc, hi vento foc.
Del mirador continuem
encara unes metres pel mateix corriol per apropar-nos a les balmes del Verger,
situades en un relleix del cingle, des d’on tenim també molt bones vistes, i en
concret sobre l’ermita de Santa Eulàlia i les Cases de Posada, vora
l’embassament.
Per les balmes del Verger, al caire del cingle
L'indret de les Cases de Posada, sota la serra de Busa
Retornem al camí del
grau de Sallord, per on seguim baixant per l’obaga fins a una cruïlla de
camins; deixem a la dreta el sender que baixa als plans de Sallord, i seguim a
l’esquerra, en lleugera pujada i a la vora del cingle, que presenta aquí
boniques parets.
Entre el bosc i la cinglera
El camí es va enfilant a través d’un bosc d’alzines i pi roig
fins que, després d’una darrera pujada més forta (hi ha un curt tram
esllavissat amb una corda que ajuda a superar-lo), va a sortir a una ampla
pista que seguim a l’esquerra per arribar tot seguit al collet del santuari.
A partir d’aquí fem tota
la tornada per la pista, sense passar ara pel grau del Roc Foradat sinó pel
túnel que travessa els cingles de la Creu del Codó.
A la sortida del túnel
Absis de Sant Serni del Grau
Continuem pista avall fins
arribar a l’esplanada de Sant Serni del Grau, punt final d’aquest panoràmic i molt recomanable itinerari a la Mola de Lord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada