dilluns, 6 de juliol de 2015

Mola de Lord per camins de grau

20.06.15  La Mola de Lord és una gran roca de conglomerat que s’aixeca sobre l’embassament de la Llosa del Cavall, prop de Sant Llorenç de Morunys, al Solsonès. Com el seu nom indica, el cim és un gran altiplà envoltat de cingles; en aquesta esplanada cimera, entre prats, gespa i vistes excepcionals, s’aixeca el santuari de la Mare de Déu de Lord, habitat per una comunitat de monjos, i on s’accepten estades personals de meditació, reflexió i pregària.

Avui farem una senzilla excursió a la Mola de Lord des de Sant Serni del Grau, tot passant pels graus del Roc Foradat, de Lord i de Sallord, mitjançant un itinerari senyalitzat d’uns 9 Km de recorregut (entre anada i tornada per la pista d’accés) i 200 m de desnivell.

Des de Sant Llorenç de Morunys (hem arribat per Manresa i Solsona) prenem la carretera de Port del Comte només 1,5 Km fins agafar a l’esquerra la pista asfaltada que va al santuari. Tot seguit arribem a l’ermita de Sant Serni del Grau, on aparquem el cotxe en una petita esplanada. Hi podriem haver seguit amb el vehicle fins al peu de la Mola (3,5 Km), però val la pena sortir a caminar des d’aquí per passar per l’escletxa del Roc Foradat i allargar així aquesta curta excursió.

Sant Serni del Grau

Sant Serni del Grau (1045 m) és una petita ermita romànica (s. XI-XII) amb campanar d’espadanya de doble ull i absis sobrealçat. Comencem a caminar per la pista, amb senyals del GR 7, en direcció al santuari de Lord. Als deu minuts deixem la pista per seguir a la dreta (pal indicador) pel camí del Roc Foradat, per on transcorre el GR 7; és l’antic camí ral de Solsona i també l’antic camí del santuari abans de la construcció de la pista que travessa la cinglera per un túnel. Fem una breu pujada amb algunes llaçades fins arribar a l’escletxa del Roc Foradat, amb esglaons obrats a la roca. Aquesta escletxa fou eixamplada artificialment quan aquest camí era una important via de comunicació amb Solsona, per tal que hi passessin els matxos carregats amb alforges.


Travessem el Roc Foradat

Tot just passar el Roc Foradat, deixem a la dreta el GR 7, que continua en direcció a Solsona, i seguim a l’esquerra, baixant uns metres, per anar a trobar de nou la pista del santuari, just a la sortida de l’esmentat túnel. Continuem per la tranquil·la pista, enmig d’un paisatge de conglomerat que ens recorda el massís de Sant Llorenç del Munt, i passem pel costat de la font de Sant Isidre, que diverses ressenyes consultades esmenten que sovint es troba seca, però que avui raja fresca i amb un bon cabal.

Font de Sant Isidre

Ens anem apropant a la Mola de Lord

Seguim avançant per la pista, sempre en direcció sud, i ja veiem la Mola de Lord. Deixem més endavant, a l’esquerra, el costerut camí que s’enfila al tossal de Vallonga, i poc després arribem al collet del santuari (1075 m), petita esplanada on hi ha l’aparcament i l’estació inferior del telefèric de servei del santuari, i d’on surten una pista de terra (a l’esquerra, per on retornarem) i el camí empedrat del grau de Lord.

Comencem a pujar pel vessant nord de la Mola per aquest camí pavimentat i amb escales, que a través de diversos revolts guanya alçada ràpidament, tot seguint les estacions d’un Via Crucis, i ens va oferint, progressivament, bones vistes panoràmiques del Port del Comte, l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i de Bastets.

Pujem pel camí del grau de Lord...

amb bones vistes sobre la Llosa del Cavall

Al final de la pujada travessem una tanca i arribem al capdamunt de la Mola de Lord (1189 m); a la dreta hi ha una petita capella dedicada a Sant Pere Màrtir i l’estacio superior del telefèric que utilitzen els monjos per pujar i baixar els materials, i a l’esquerra un vell canó de l’època de les guerres carlines.

Canó de les guerres carlines

Baixem uns metres i ens atansem al santuari de Lord, on arribem a través d’una bonica carrerada entre prats.


Santuari de la Mare de Déu de Lord

L’actual església de la Mare de Déu de Lord, de tres naus i campanar octogonal, data de l’any 1870 i és el quart temple que ha tingut el santuari. El primer era una capella preromànica (s. X), el segon, d’una nau amb altars laterals, fou alçat al s. XV, i el tercer, ja de tres naus, fou edificat a finals del s. XVIII i destruït l’any 1835, durant la Primera Guerra Carlina.

Aquell any, els carlins havien establert un hospital militar al santuari. Les tropes liberals els van encerclar, i davant la dificultat d’accedir a l’escarpat planell de la Mola, els van sotmetre a un intens foc de canons que va causar moltes baixes entre les files carlines; el setge va durar un mes, fins que els pocs supervivents carlins van poder fugir. Pocs dies després de ser ocupat per les forces liberals del coronel Niubó, el santuari fou incendiat i destruït fins als fonaments. L’esmentat canó que hi ha vora el cim fou trobat a la fondalada que separava ambdós exèrcits (possiblement va caure per no estar ben travat), i posteriorment els habitants de Sant Llorenç de Morunys el pujaren a la Mola.

Continuem en direcció al grau de Sallord

Planells del santuari i serra de Busa

Des del santuari de Lord, creuem un tancat i comencem a baixar suaument pels planells del santuari, en direcció sud-est, seguint les indicacions cap al grau de Sallord o de Sant Jaume, doncs per aquí passa un dels (molts) camins de Sant Jaume, mentre tenim vistes excepcionals sobre l’embassament de la Llosa del Cavall i les serres de Busa i Bastets, així com també de les serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

Embassament de la Llosa del Cavall i serra dels Bastets

Al final del pla girem a l’esquerra (pal indicador) per entrar a l’esmentat grau. Anem baixant amb més llaçades per aquest bonic i ombrívol camí de grau fins que en un revolt a l’esquerra el deixem de moment per seguir a la dreta (placa i fites) per un corriol poc marcat que porta tot seguit al mirador del grau de Sallord, sobre un esperó de roca.

Mirador del grau de Sallord

Al mirador hi ha un plafó amb una foto panoràmica de l'entorn i aquests versos del poeta J.V. Foix corresponents a la darrera estrofa del poema Dels cingles de Busa a Lladurs:

Entre els pics em puny la ment, / la flor de l’alba m’aroma / amb clarors de l’ampla coma: / só la pedra en calm clement / fita en un coll de miracle / de tots i de mi l’oracle; / vaig i vinc de roc a roc / o pasturo palets tosos / en un bosc de clams confosos, / i en ser fosc, hi vento foc.

Del mirador continuem encara unes metres pel mateix corriol per apropar-nos a les balmes del Verger, situades en un relleix del cingle, des d’on tenim també molt bones vistes, i en concret sobre l’ermita de Santa Eulàlia i les Cases de Posada, vora l’embassament.


Per les balmes del Verger, al caire del cingle

L'indret de les Cases de Posada, sota la serra de Busa

Retornem al camí del grau de Sallord, per on seguim baixant per l’obaga fins a una cruïlla de camins; deixem a la dreta el sender que baixa als plans de Sallord, i seguim a l’esquerra, en lleugera pujada i a la vora del cingle, que presenta aquí boniques parets.

Entre el bosc i la cinglera

El camí es va enfilant a través d’un bosc d’alzines i pi roig fins que, després d’una darrera pujada més forta (hi ha un curt tram esllavissat amb una corda que ajuda a superar-lo), va a sortir a una ampla pista que seguim a l’esquerra per arribar tot seguit al collet del santuari.

A partir d’aquí fem tota la tornada per la pista, sense passar ara pel grau del Roc Foradat sinó pel túnel que travessa els cingles de la Creu del Codó.

A la sortida del túnel

Absis de Sant Serni del Grau

Continuem pista avall fins arribar a l’esplanada de Sant Serni del Grau, punt final d’aquest panoràmic i molt recomanable itinerari a la Mola de Lord.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.06.15 per Ventu Amorós, Anna Torres i Sara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada