dissabte, 23 de març de 2013

Sant Llorenç del Munt, de nord a sud

Avui hem quedat per fer un itinerari de travessa pel massís de Sant Llorenç del Munt, pel coll d’Estenalles, el Montcau, el coll d’Eres, la Font Flàvia, els Óbits, el Morral del Drac, la Mola, el camí dels Monjos i el camí del Cavall Bernat. En no ser un itinerari circular, deixem un cotxe a la urbanització Cavall Bernat, situada al Km. 6 de la carretera de Terrassa a Navarcles (enfront de les Pedritxes), i continuem fins al Km. 14,8 de la mateixa carretera, on hi ha la zona d'aparcament i el centre d'informació del coll d'Estenalles.

El coll d'Estenalles (870 m) és el punt d'unió del massís de Sant Llorenç del Munt, a l'est, amb la serra de l'Obac, a l'oest. Des del coll prenem la pista asfaltada (GR 5) que es dirigeix al coll d'Eres, i que deixem al cap de pocs minuts per girar a l’esquerra i pujar directament al Montcau en direcció nord-est pel carener de conglomerat, amb algun ressalt un xic redreçat a la part final.




El cim del Montcau (1056 m), nom que prové del llatí Mons Calbus (muntanya calba, pelada), és un excel·lent mirador on el Centre Excursionista de Terrasa ha instal·lat recentment una nova taula d’orientació.

Baixem del cim pel carener del vessant sud-est fins al coll d'Eres (944 m), important cruïlla de camins situada sobre la carena del Pagés, la principal del massís. En aquest coll hi ha un monòlit dedicat a Joan Maragall, en recordança del seu pas per aquest indret la primavera de 1904.

Monòlit a Maragall, al coll d'Eres

Des del coll ha l’opció d’anar a visitar la cova Simanya, tot seguint el GR 5 que baixa en direcció nord per la canal del Llor, i continuant més avall per un corriol que creua el torrent i passa a frec de la cinglera on es troben les obertures de la Simanya Petita i la Simanya Gran.

Nosaltres seguim recte per la carena del Pagés; de seguida, però, deixem el camí per agafar un corriol que puja a l’esquerra, sense cap indicació, per arribar poc més amunt a la necròpoli del coll d’Eres, conjunt de tombes de l’època visigòtica (s. V-VII), escampades per la zona (hi podem veure tres que fotografiem).


Tombes visigòtiques del coll d'Eres

Retornem al camí principal, avançant per un bosc on predominen les alzines. Anem pujant suaument, deixant camins a dreta i esquerra, fins arribar al coll de les Pinasses, on hi ha una cruïlla de camins. Deixem de moment el que seguíem fins ara en direcció sud, i girem a l'esquerra per anar a la Font Flàvia i als Óbits. Anem davallant per una canal fins a la Font Flàvia, situada en una raconada obaga.

Font Flàvia


Seguim pel mig del bosc fins arribar a les parets del cingle. Revoltem el contrafort de roques per sota el mirador de les Pinasses i arribem a les balmes dels Òbits. En aquestes balmes hi ha les restes d'un antic mas de dues plantes (corral i habitatge) que fou incendiat durant la tercera guerra carlina.

Els Òbits

Interior dels Òbits

Sembla ser que també hi ha en aquest indret dues tombes corresponents a l'alta edat mitjana (que no sabem trobar). Malgrat l’existència d'aquestes tombes, sembla ser que el topònim Obits prové del mot obi (abeurador per al bestiar) i no pas de la paraula llatina obitus.

Continuem en direcció oest fins a sortir de nou al camí principal, que seguim a l’esquerra cap al sud. Passem pel costat d'una feixa, i poc desprès, a la sortida del bosc, en un revolt, tenim una espectacular visió de la Mola; en realitat no és una sinó tres moles esglaonades per la combinació de cingleres i planells, degut a l'alternança de capes de roca dura i roca tova.

Les diferents capes de la Mola

L'esquerda del Morral del Drac

Arribem al coll on hi ha el monòlit del Morral del Drac, travessat a banda i banda per una esquerda, on segons la llegenda hi tenia el seu cau un temible drac. D'aquí surt un camí a la dreta que davalla, per la canal de l'Abella, a Can Pobla, i un altre a l'esquerra que baixa pr la canal de Santa Agnès cap a la cova on hi ha les restes de l'ermita de Santa Agnès (s. XIII-XIV).

Des del Morral del Drac seguim recte amunt per iniciar la pujada a la Mola. Després d'un flanqueig pel conglomerat de roca, girem a l'esquerra per endinsar-nos en una canal per la que puja un camí ben empedrat.


A la sortida de la canal continuem pujant per uns prats fins al cim de la Mola (1104 m), on s'aixeca l'esglèsia romànica de Sant Llorenç del Munt (s. XI).


Aquesta esglèsia, únic edifici que resta de l'antic monestir benedictí, és de planta basilical, amb tres naus i els seus corresponents absis a la capçalera, i un creuer o transsepte situat cap al centre, coronat per una cúpula o cimbori octogonal. A l'exterior hi destaquen les faixes i arcuacions que decoren les parets dels absis. Al costat sud hi ha l'actual hostatgeria, amb servei de bar i restaurant, construïda sobre les antigues dependències monàstiques.

Interior de Sant Llorenç del Munt

Els tres absis (amb quatre "absidioles")

Sortim de la Mola en direcció sud-est per baixar per l'històric Camí dels Monjos (PR C-31), sender que uneix el monestir de Sant Llorenç del Munt amb el de Sant Cugat del Vallès. 

Baixant pel Camí dels Monjos

Baixem per un tram empedrat la primera graonada del cingle i passem pel costat de les coves dels Horts del Monjos. Seguim baixant i, passada la segona graonada, anem deixant, a la dreta, alguns camins que baixen al mas de Can Pobla i, a l’esquerra, els de la Font Soleia i de la Senyora (aquest sense indicació).

Més avall deixem també el camí dels Monjos per continuar a la dreta per un camí ample que després, convertit en corriol, baixa per terreny pedregós i erosionat fins a un collet situat entre el monòlit del Cavall Bernat, a la dreta (roca on es realitzen sovint, com avui, pràctiques d’escalada), i la roca del Cap de Mort, a l’esquerra.

Escaladors al Cavall Bernat de Sant Llorenç

Seguim davallant per un bosquet de pins, i no triguem en arribar al capdamunt de l'urbanització Cavall Bernat, molt a prop d’on hem deixat el primer cotxe, punt final d'aquest itinerari de travessa per Sant Llorenç del Munt.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 23.03.13 per Isabel Benet, Susana Sanz, Isabel Salvia, Anna Torres i Ventura Amorós.

4 comentaris:

  1. Una excursió fantàstica aquesta, per poder veure tot el macis. Jo l'he fet un munt de cops però un cop arribat a la Mola, faig el camí de tornada un altre cop al Coll d'Estenalles. El primer cop que la vàrem fer va ser pels voltants de 1977, va ser a l'nrevés, pujant desde el Cavall Bernat i un cop al Montcau... caminat per la carrtera fins Terrassa!!! erem molt joves... poques peles i no teniem vehicle.

    ResponElimina
  2. Una ressenya mol ben feta per una maca excursió.

    ResponElimina