dimecres, 26 de març de 2014

Matinal per les ermites de Pontons

23.03.14  Després d’una calçotada com la que alguns de nosaltres vam fer ahir, cal fer-la baixar amb una bona caminada, però com que les previsions meteorològiques no són gaire favorables ens hem de conformar amb una sortida matinal pels voltants de Pontons, petit poble situat a l’extrem nord-oest de la comarca de l’Alt Penedès, al capdamunt d’una petita gorja excavada per la riera de Pontons, tributària del riu Foix. Al llarg d’aquesta sortida visitarem tres ermites: Santa Magdalena, Sant Salvador de la Balma i Sant Joan de la Muntanya, en un recorregut circular molt agradable i de poc més de 8 Km.

Des de Vilafranca del Penedès hem continuat per Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix fins a Pontons, on deixem el cotxe al parquing que hi ha a l’entrada del poble. Aquí, malgrat el bon sol que està fent, som rebuts per un vent glaçat bastant molest, així que sense esperar massa ens posem en marxa cap al nucli de la població, tot deixant a mà esquerra la curiosa capella de la Mercè la qual, malgrat el seu aspecte, és de factura neomodernista ja que fou construïda l’any 1945; actualment es troba en un estat lamentable.

Des de la Casa de la Vila ens dirigim cap al pont sobre la riera de Pontons on es troben les ruïnes de l’antic Molí de Dalt o de la Senyora, molí fariner d’època medieval encara que l’actual construcció data possiblement del segle XVII. Per camí cimentat i seguint les marques del PR C-150 ens enfilem cap al cementiri on es troba l’ermita de Santa Magdalena, d’origen romànic, reconstruïda al segle XIII i modificada posteriorment, on hi destaca un robust campanar de cadireta.

Ermita de Santa Magdalena

Pel darrera d’aquesta església passa una carretera local molt tranquil·la que seguim a mà esquerra en direcció al mas de Sobal de Baix, entre vinyes encara amb les soques despullades. El cel està molt blau però amb alguns núvols de cotó que ens fan pensar que el bon temps no durarà gaire.


A l’alçada d’aquest mas deixem el PR per prendre una pista asfaltada que surt a mà dreta i per la qual anem en suau baixada a frec del torrent d’en Gralla. Aquesta pista baixa cap a la casa de colònies de Penyafort però nosaltres, en una corba pronunciada, ens desviem a mà esquerra per un sender marcat en vermell i violeta que creua tot seguit el torrent i s’enfila decidit al capdamunt del cingle on hi veiem, separat, el Roc de la Senyera, en el qual oneja una estel·lada.

Roc de la Senyera

Arribem a un segon barranquet, on deixem a mà dreta un sender que baixa per aquest barranc. Seguim pujant pel sender marcat amb vermell i violeta, a través d’un espès bosc de pins que no ens deixa veure el paisatge, però quan sortim de nou al caire del cingle tenim una bona vista del poble de Pontons i de la vall que tenim just a sota nostre; també hi veiem l’ermita de Sant Joan de la Muntanya, penjada a mig aire del cingle de l’altra banda de la riera, on anirem després.


Abans, però, hem d’anar a l’ermita troglodítica de Sant Salvador de la Balma que tenim tot just a sota nostre. Per arribar-hi ens cal baixar pel barranc de Sant Salvador fins al peu de les roques i flanquejar cap a la dreta on es troba aquesta ermita literalment adossada al cingle perquè aprofita una balma com a absis.

Baixant cap a Sant Salvador de la Balma

Mur de llevant de l'ermita

L’ermita consta d’una sola nau suportada per uns murs de contenció on s’hi observen uns grans arcs de descàrrega. Per accedir al seu interior ho fem a través de l’única porta que s’obre a la façana de ponent i on arribem després d’una petita grimpada.

Arc del contrafort del mur sud

Sant Salvador de la Balma,
amb l'entrada enlairada al mur de ponent

A l’interior de la nau es conserven uns arcs de volta lleugerament apuntada típics de l’època gòtica, ja que aquesta ermita data del segle XIV. El més curiós és que al sostre de la nau encara es veuen les empremptes de l’encanyissada del xindri o cintra (carcassa provisional de canyes utilitzada en la construcció de la volta).

A l'interior de l'ermita

Com ja estem a la primavera, als murs de l’església veiem florir la petita planta fissurícola coneguda com l’herba freixurera (Sarcocapnos enneaphylla), una fumaràcia que creix a les esquerdes de les roques càlcaries de la meitat llevantina de la península i del nord d’Àfrica.

Herba freixurera

Per continuar l’excursió ens cal seguir baixant pel barranc de Sant Salvador per un corriol molt dreturer i estret. Al final de la forta baixada anem a sortir a un camí carreter que seguim a mà dreta fins a desembocar a una pista i, tot seguit, a la carretera local que hem deixat a l’alçada del Sobal, per on baixem fins a la propera casa de colònies de Penyafort, emplaçada en el que havia estat l’antic Molí de Baix. Aquí aprofitem a fer un petit descans al peu d’un talús de vistoses roques vermelles.

Descans vora la casa de Penyafort (antic Molí de Baix)

Tot seguit continuem  baixant per aquesta carretera fins que, després de passar altre cop sobre la riera de Pontons, anem a sortir a la carretera BV-2122, la mateixa per la qual hem arribat al poble i per on, un xic més avall, a l’alçada del pont sobre la riera, hi ha algunes obertures a la roca corresponents a antigues mines on s’hi explotaven minerals de zinc, ferro i plom.

Creuem la carretera i ens enfilem per una pista cimentada per on vorejem les edificacions del mas de Sant Joan. Continuem per la pista fins a trobar les marques del GR 92-5, procedent del coll de la Creu de Sapera, que seguim a mà dreta, tot passant a frec de la font de Sant Joan. A partir d’aquí el sender puja decidit cap a l’ermita de Sant Joan de la Muntanya per un bonic camí de grau que supera la cinglera fins al capdamunt, a uns 720 m d’alçada, on es troba aquesta ermita, amb un enlairat balcó sobre la vall i des d’on veiem Torrelles de Foix, les agulles de Montserrat i el Pirineu ben nevat; a l’altra banda de la riera podem veure també l’ermita de Sant Salvador de la Balma, tot i que ens costa un xic de trobar, ben dissimulada entre les roques.

Al mirador de Sant Joan de la Muntanya

Sant Joan de la Muntanya, consagrada l’any 1075, fou l’església parroquial del castell nou de Pontons, els vestigis del qual es troben dalt el puig Fonoll. De l’època romànica només en resta l’absis, situat al caire del cingle i decorat amb les típiques arcuacions i bandes llombardes.

Absis de Sant Joan de la Muntanya

Recerats del vent per la façana sud de l’església, dinem a l’ombra d’unes alzines mentre el cel continua ennuvolant-se. Per continuar, sempre seguint el GR, ens cal rodejar l’església pel darrera; per aquest costat arriba una pista que seguim fins a un proper pal indicador, on la deixem per continuar a mà dreta per un sender que passa a frec d’una cabana de pedra seca recentment restaurada. Més avall continuem per un camí carreter fins arribar de nou a Pontons. 

Baixant cap a Pontons

Al parquing observem com destaca, blanquíssima, l’enlairada ermita de Santa Magdalena contra el cel fosc. Hem pogut aprofitar fins al final les opcions que ens ha donat aquesta matinal de temps insegur.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 23.03.14 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón, Isabel Salvia, Marta Doria, Teresa Ripollés i Ferran Guillén.

dimarts, 18 de març de 2014

Balenyà-Collformic-Aiguafreda, amb bicicleta

15.03.14  Finalitzada la Ruta del Ter, les Isabels ens hem buscat un nou repte per etapes: la variant ciclista de la mítica cursa de muntanya Matagalls-Montserrat. Per això aquest dissabte hem anat amb tren fins a l’estació de Balenyà i aquí ens posem en marxa no sense abans embadurnar-nos bé la cara amb crema protectora ja que, malgrat que a aquesta hora encara fa fresqueta, el sol promet imposar la seva llei.

Aquesta primera etapa la iniciem al petit nucli de Sant Miquel de Balenyà des del qual sortim en direcció a Viladrau per la carretera BV-5303 força concorreguda i sense gens de voral. A Seva prenem la carretera de Palautordera, també sense voral però amb una menor densitat de trànsit.

Arribant al Brull fem una petita parada per treuren’s tota la roba d’abric i contemplar la bonica església romànica, modificada, de Sant Martí, bastida amb les característiques sorrenques vermelles que tant abunden per aquests topants. Aquest temple fou en altre temps  l’església parroquial d’una colla de masos dispersos, i en ell hi destaca l’absis rematat per una filera d’arcuacions cegues.

Sant Martí del Brull


Després d’aquest petit descans, i abans que l’aroma a costelles a la brasa que es desprén del restaurant no ens corprengui, reprenem la marxa d’ascens a Collformic sota un sol que comença a escalfar de valent, sort que als trams amb ombra encara s’hi està prou fresquet.

En direcció a Collformic

Al llarg de la pujada, amb una còmoda i constant pendent del 6%, anem deixant algunes fonts a mà esquerra, totes ben seques després d’aquest hivern tan eixut.  De lluny ja veiem brillar el munt de cotxes que hi ha aparcats a Collformic.

Arribant a Collformic (cartell amb la grafia errònia)

Quan arribem a Collformic (1145 m) ja tenim resolta la primera part de l’etapa. Fem un glop d’aigua i, sense deixar que se’ns refredin els pocs músculs que tenim, seguim pujant per la pista la qual, en suau ascens, s’enfila al Pla de la Calma tot passant per sobre el restaurant de Collformic, que avui està ple com un ou.

Pujant al Pla de la Calma; al fons, el Matagalls

Al capdamunt de la pujada, al peu del Puig Ventós, s’inicia el recorregut pel Pla de la Calma que de “pla” no té res ja que es tracta d’un terreny ondulat amb constants pujades i baixades.  Primer toca planejar i baixar al collet de Terrús, compartint l’excel·lent pista amb vehicles, motos, senderistes, i altres ciclistes... i és que aquest darrer cap de setmana d’hivern ja fa una temperatura de primavera i s’ha d’aprofitar.

Compartint la pista amb els cotxes...

...i amb altres ciclistes

Després de passar a frec de les ruïnes de El Cafè, enfilem cap a l’indret de Roques Blanques on, a mà esquerra, es desvia una pista que porta al Puig Drau, punt culminant del Pla de la Calma i que ja vam visitar al gener del 2013. Nosaltres anem recte seguint les marques vermelles i verdes de la cursa Matagalls-Montserrat, en suau baixada encarades a Sant Martí de Centelles.

Baixant cap a El Parany

Prop del turó de El Parany, es desvia a mà dreta la pista marcada amb els colors de la cursa, la qual baixa cap a Aiguafreda passant pel mas del Bellit, Però nosaltres considerem que estant a tocar del Tagamanent i no pujar-hi, amb el dia tant bo que fa, és un pecat... i com que encara és aviat... fem cap al collet de Sant Martí, en fort descens, tot passant a frec dels masos de ca l’Agustí i cal Bellver, on avui hi ha instal·lat el control d’una cursa de muntanya.

Ens apropem al Tagamanent

El Tagamanent des de cal Bellver

Des d’aquest collet anem a peu fins al capdamunt del turó on s’alça l’ermita romànica de Santa Maria de Tagamanent, acompanyades d’un munt de gent que puja i baixa. Quan hi arribem comprovem que les obres de l’entorn de l’ermita segueixen pràcticament igual que fa un any quan vam pujar a aquest turó des de El Figaró.

Al cim del Tagamanent, amb l'església de Santa Maria

Com ja és la una del migdia i tenim gana, car no hem menjat res en tot el recorregut, aprofitem que aquí a dalt s’està “stupend” per a fer l’àpat del dia contemplant el paisatge un xic enterbolit per la calitxa. Acte seguit baixem de nou al collet des d’on seguim els senyals del GR-5 que baixa directament a Aiguafreda per un sender tan tècnic que l’hem de baixar, en la seva major part, a peu movent-nos entre les mateixes roques roges que ja hem vist al Brull.


Baixada exigent pel GR

El sender talla una pista i quan la torna a recuperar uns metres més avall la prenem a mà esquerra. Passem poc després a frec d’un mas abandonat, a les parets del qual encara es poden veure les antigues marques de la cursa Matagalls-Montserrat.


Quan el ferm de la pista millora, baixem a gran velocitat pel vessant oest del Puig Agut fins la part alta d’Aiguafreda, a l’alçada del barri de l’Avencó. Ara només ens resta baixar al nucli del poble. Després de fer un refrigeri al mateix bar que vam visitar just fa un any en el decurs de l’ascens del riu Congost, anem cap a l’estació de tren després de creuar el riu per damunt del Pont de l’Agulla on donem per finalitzada aquesta primera etapa. En total han estat uns 30 Km de recorregut amb un desnivell de 800 m. Si voleu veure el track d’aquesta sortida, cliqueu aquest enllaç: http://www.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=6343054

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.03.14 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

dimecres, 12 de març de 2014

De la Nou al Sobrepuny

9.03.14  El doble cim del Sobrepuny (1656 i 1566 m) s’alça al sector occidental de la serra de Catllaràs, entre els municipis de Castell de l’Areny, Vilada i la Nou de Berguedà. El més interessant dels dos és el Sobrepuny de Baix, mirador extraordinari del Pirineu i amb uns cingles característics que s’aboquen sobre la Nou. La seva ascensió des d’aquesta població, fàcil però en la que s’ha de superar un desnivell de més de 800 m en només 3,8 Km és també l’itinerari de la cursa de muntanya Vertical Sobrepuny. Nosaltres, al nostre pas, farem un bonic i variat itinerari circular, senyalitzat amb marques grogues i amb les dels senders PR C-199 i el GR 241 quan coincideix amb algun dels seus trams.

El Sobrepuny de Baix des del mirador del Tossal de la Nou

Des de la Nou (876 m) (on hem arribat pel trencall que des de l’Eix del Llobregat, passat Cercs, mena a aquesta població), sortim pel costat de l’esglèsia de Sant Martí (pal indicador) per un camí cimentat, encarats a la visible cinglera del Sobrepuny. Poc més endavant s’ajunta per l’esquerra el GR 241, provinent també del poble, i creuem tot seguit per un pontet (també hi ha una passera) el torrent de Cuirols, que surt d’una gorja entre altes parets i forma aquí un petit toll, al costat de la font de Cal Patzi, que raja abundosa; es tracta d’un bell racó del que fruïrem a la tornada.

Sortida de la gorja del torrent de Cuirols i font de Cal Patzi

Passem pel costat de la casa de Cal Patzi, on acaba el ciment, i comencem a pujar per dins del bosc, amb alguna llaçada, mentre comencem a tenir bones perspectives del poble, emmarcat al nord per la serra d’Ensija.

El poble de la Nou des del camí; a la dreta, la serra d'Ensija

Un xic més amunt deixem a l’esquerra el GR (per on retornarem), que continua en direcció al coll de la Plana i Sant Romà de la Clusa, i seguim pel camí de la dreta (senyals grocs) que puja als prats on hi ha les ruïnes del mas de Caselles.

Als plans de Caselles

Continuem per un corriol que s’endinsa al bosc per sortir poc després a un camí mes ample, que seguim a la dreta fins a una propera pista, per on continuem amunt, a l’esquerra. En un revolt molt marcat, deixem la pista per agafar, a la dreta, un corriol pel qual anirem remuntant llarga estona l’ombrívol Clot de Manrell. Pujada dura i sense treva a banda i banda del barranc (ara entenem que per aquí passi una cursa vertical); si més no, la frescor que baixa per aquesta clotada ens ajuda en la nostra progressió.

Més amunt, el camí surt de les ombres i comença a fer alguna llaçada, mentre veiem, a l’altra banda del barranc, la imponent paret del Sobrepuny de Baix.


Arribem a una mena de llom per on continuem pujant, ara més suau, en direcció nord-est, amb bones vistes, quan el bosc ho permet, de la serra d’Ensija, Pedraforca i Cadí.


El bosc de pins i alzines va donant pas a una ombrívola fageda. Passem pel costat d’un faig monumental, vora el qual hi ha la petita i sovint eixuta font del Faig, i poc després trobem, a l’esquerra, el sender PR C-199, que a partir d’ara seguim, tot pujant en direcció sud a través de la fageda de la Baga de Dalt d’Espades, fins arribar a un collet, entre els dos Sobrepunys.

El faig monumental

Per la Baga d'Espades, vora el coll entre els Sobrepunys

Deixem de moment el PR, que segueix a l’esquerra cap al cim superior, per agafar a la dreta un estret corriol que, al caire del cingle sud, puja en cinc minuts al cim del Sobrepuny de Baix (1566 m), extraordinari mirador cap al sud, oest i nord; només cap a l’est el panorama queda limitat pel cim superior.

Pujant al Sobrepuny de Baix, al caire del cingle

Al Sobrepuny de Baix, amb vistes als Rasos
 de Peguera, serra d'Ensija, Pedraforca i Cadí

Vista cap a la vall del Llobregat

Les espectaculars vistes que tenim del Prepirineu i Pirineu, amb els Rasos de Peguera, serra d’Ensija, Pedraforca, Cadí, Tosa Plana de Lles, la Muga, Tosa d’Alp i Puigllançada, entre d’altres, així com de vall on es situa la Nou, justifiquen l’esforç de la pujada.

Vistes al nord del Pirineu; en primer terme, els cingles de la Tor

El Sobrepuny de Dalt, des del cim de Baix

Retornem al collet per iniciar la pujada, la darrera d’avui, pel sender que mena en deu minuts al Sobrepuny de Dalt (1656 m), amb vèrtex geodèsic, pessebre i una nova bandera estelada col·locada el dia anterior, segons indica la llibreta de signatures, per l’Assemblea Nacional Catalana de la Nou. El cim gaudeix de bones vistes cap al sud, amb la propera serra de Picancel, però cap al nord i nord-est el panorama molt limitat pel bosc que arriba fins a dalt.

Al Sobrepuny de Dalt; al fons, els Rasos de Peguera

La cresta del Sobrepuny, abocada a la vall del Llobregat

Baixem del cim en direcció nord per l’obaga del bosc, seguint les marques del PR, per on davallem fort i entre alguns claps de neu, fins a l’immediat coll del Faig (1566 m) (pal indicador).

Al coll del Faig

Per l'obaga trobem encara algun tram amb neu

Aquí deixem a la dreta el PR i seguim recte (senyals grocs) per un sender de pendent més suau i amb alguns trams encara força nevats. La baixada continua per la Baga de Baix d’Espades fins al coll de la Plana (1430 m), per on passa una pista, i on retrobem els senders PR C-199 i  GR 241, aquest provinent de Sant Romà de la Clusa.

Continuem a l’esquerra per la pista, amb senyals d’ambdós senders. Més endavant, en una bifurcació de pistes, cal seguir a l’esquerra, i poc després, en una nova bifurcació, deixem a l’esquerra el PR i seguim a la dreta pel GR, sender que ja no deixarem fins a la Nou. Al cap d’uns 200 m aquesta pista d’explotació forestal s’acaba; hem de seguir a la dreta per un camí que baixa al costat d’un torrent. Aquest camí, molt bonic al principi, es converteix més avall en una mena de carrasera per on sembla que es baixen els troncs i per on davallem fort. Es tracta d’un tram un xic penós, doncs la darrera explotació forestal ha deixat el GR ple de branques i restes de troncs que hem d’anar esquivant.

Enmig d'aquest brancatge anem davallant cap a l'indret on es troben els dos grans monòlits de les Agudes. En el punt on comencem a veure a la nostra dreta l'Aguda Gran, coronada per una senyera, el GR deixa el camí ample per endinsar-se al bosc per un corriol. Tanmateix, val la pena continuar baixant uns metres fins arribar als peus de l'Aguda Petita, que s'alça vora les ruïnes i antigues feixes de conreu de la casa de les Agudes. En aquest indret aprofitem per dinar, a l'esguard d'aquestes imponents roques que es veuen perfectament des de la Nou.


Aguda Petita

Aguda Gran

Per continuar no ens cal remuntar per anar a buscar el GR, si no que, des de la base de l'Aguda Petita, on podem veure alguna antiga via d'escalada, girem a l'esquerra per seguir un corriol entre les feixes que no triga en desembocar al GR, per on trobem tot seguit les restes d’una edificació amb dues obertures. Es tracta de l’antiga mina de les Agudes que fou explotada entre els anys 1918 i 1933 i era utilitzada principalment com a forat de ventilació i entrada de material de la mina de l’Insula (situada 300 m més avall segons indica un plafó informatiu); ambdues mines es comunicaven a través d’un pla inclinat, l’accés del qual es troba ara tapiat a pocs metres de la doble entrada.

Mina de les Agudes

El sender va davallant, tot creuant diversos cops una pista, mentre intentem esbrinar en quin indret deu estar la boca de l'esmentada mina de l’Ínsula, que al final no hem sabut trobar (no sembla que hagi cap mena d'indicació). Continuem per un tram rocós fins apropar-nos al torrent que hem anat resseguint de baixada; sense creuar-lo, girem a l'esquerra i poc després travessem el Grau de l’Ínsula, curiós passadís entre roques, passat el qual no triguem en arribar a la cruïlla (pal indicador) per on hem seguit a l’anada per la ruta del Sobrepuny.

Vista de Cal Patzi i la gorja del torrent de Cuirols

Ara ja només ens queda baixar pel GR fins a la font de Cal Patzi, on gaudim, al safareig que aprofita una paret natural, d’un merescut i refrescant bany de peus i on també la Isabel aprofita per grimpar, mitjançant la corda fixa instal·lada a l’entrada de l’estreta gorja del torrent, fins a una amagada surgència.

Refrescant bany de peus a la font de Cal Patzi

Grimpant a l'entrada de la gorja

Després d’una bona estona en aquest idíl·lic, tranquil i solitari racó, retornem, no sense recança, al nucli de la Nou, punt final d’aquest bell itinerari.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 9.03.14 per Isabel Benet, Susana Sanz i Ventu Amorós.