Coves de l'Arcada, del Cabrit i del Boixar

18.12.17  Excursió matinal pel vessant sud de Montserrat, al sector del Bruc, en la que hem enllaçat tres balmes (cova de l’Arcada, cova del Cabrit, cova del Boixar) a través de tres barrancs diferents (torrent del Tambor, clot del Boixar, torrent de l’Estevet), mitjançant un itinerari circular de poc més de 5,5 Km de recorregut i 300 m de desnivell.

El punt de partida és el Clot del Tambor, sota el gran mas del Castell, una plana pedregosa on es conreuen oliveres i en la que el torrent del Tambor ha anat acumulant una gran quantitat de còdols. Ens hi arribem en cotxe des del Bruc per una pista, asfaltada fins al mas del Castell i a partir d’aquí de terra (amb algunes roderes que la fan més recomanable per a cotxes alts), fins al Clot del Tambor, indret indicat per algun plafó de regulació de l’escalada i on hi solen haver cotxes d’escaladors, doncs aquest és un punt d’accés a les diverses parets d’aquest sector.

Sortim del Clot del Tambor (520 m) en direcció nord per anar travessant aquest pla, entre oliveres, fins que al final del camp es fa més evident el camí. Als pocs metres trobem una cruïlla; deixem a la dreta el camí que ens menaria al clot del Boixar, per on retornarem després, i girem a l’esquerra per continuar pel camí que puja pel torrent del Tambor; cal dir que el trobem en bones condicions, gràcies a la feina de recuperació que ha fet l’Ivan González de Collbató, segons ens indica el company Toni, però que dependrà del seu manteniment periòdic per evitar que quedi ocupat per les bardisses que fàcilment creixen en aquest indret

Pel camí del torrent del Tambor

Més endavant ens desviem opcionalment a la dreta (indicis de corriol) per apropar-nos tot seguit a una gran llastra separada de la paret i que el corriol travessa pel mig, per tornar a enllaçar en una curta baixada amb el camí del torrent.

Pas entre el cingle (dreta) i una llastra separada

Pel cantó oposat, amb el cingle a l'esquerra

Poc més amunt, deixem el llit del torrent per començar a pujar cap a la dreta en diverses llaçades, tot vorejant la roca del Tambor, per un tram de camí apuntalat amb antics marges, mentre veiem a l’altre costat del barranc la caracteristica paret del Vermell del Xincarró.

El camí conserva antics marges

La paret del Vermell del Xincarró

Continuem pel torrent al pla del Xebret

Tornem a trobar el torrent del Tambor al pla del Xebret, on poc després s’ajunta per l’esquerra el camí procedent del Bruc pel coll del Xincarró. Anem avançant per aquest pla, mentre comencem a veure el gran sostre de la cova de l’Arcada, i no triguem en trobar, a l’esquerra del torrent (a la nostra dreta), la font del Xebret, ben arranjada però que només raja després de períodes de plujes (no és el cas avui).

Font del Xebret

Des d’aquí el camí deixa el torrent i comença a pujar en llaçades fins a desembocar al camí del Cabrit, entre la cova del Cabrit, a la dreta, i la cova de l’Arcada, a l’esquerra. Seguim primer en aquesta direcció, tot flanquejant ran de la paret de roca, fins arribar en cinc minuts a la cova de l’Arcada (740 m), una gran balma d’uns 80 m d’amplada per 20 m d’alçada i 14 m de fondària màxima, formada per un pont natural adossat a la paret del cingle per on es despenja el torrent de la Coma Alta; és una balma espectacular que tanmateix, per les seves grans dimensions, no ofereix un bon aixopluc.

Cova de l'Arcada

Retornem a l’anterior cruïlla i continuem en direcció sud pel camí del Cabrit, tot resseguint el cingle fins al seu extrem meridional, on s’obre la cova del Cabrit (725 m). Es tracta d’una balma d’uns 30 m d’amplada, arranjada mínimament en la seva part central com a bivac i amb un petit dipòsit d’aigua al seu extrem nord; també compta amb un equipament “lúdic” format per un conjunt de preses artificials a la paret del cingle, i un gronxador a la branca d’un arbre.

Cova del Cabrit

Des d’aquí un camí baixa en direcció sud per la carena fins a desembocar amb el camí del Boixar, però nosaltres volem donar la volta a tot aquest sector i continuem revoltant el cingle pel camí del Cabrit, ara en direcció nord-est i encarats a les roques del Faraó, tot passant sota l’agulla del Senglar i altres parets d'aquest sector.

Pel camí del Cabrit amb les roques del Faraó

Tenim a sota el clot del Boixar, que ara anem a trobar

Travessem poc després la part superior del clot del Boixar, que més amunt rep el nom de Coma dels Naps de Baix. La cova del Boixar es troba torrent avall, però per arribar-hi haurem de descriure un arc, tot passant abans pel barranc veí del torrent de l’Estevet.

Travessem el torrent del Boixar

Anem seguint encara el camí del Cabrit, que continua cap al coll de Mosset, però no triguem en deixar-lo, en arribar a un carener que es desprén del serrat del Faraó. En aquest punt girem a la dreta i anem baixant per aquesta carena, tot seguint amb atenció una sèrie de fites que el company Toni s’encarrega d’apuntalar. Més avall deixem el carener i ens decantem a l’esquerra per entrar al torrent de l’Estevet, on el camí es fa més evident. Tanmateix, no l’hem de seguir gaire estona, sinó que cal estar atents per agafar un corriol a mà dreta (fites) per on pujem uns metres fins a un collet que dóna accés al clot del Boixar.

Deixem el torrent de l'Estevet per passar al clot del Boixar

Baixem a l’altre costat fins a la base de l’Agulla de la Castanyada i anem resseguint les parets que tanquen per llevant aquest barranc, farcides de vies d’escalada, fins al punt on el curs del torrent del Boixar, avui sec, es despenja pel cingle; cal dir que tot aquest camí, entre el torrent de l’Estevet i el torrent del Boixar, no surt reflectit al mapa de l’Alpina, malgrat ser utilitzat de sempre pels escaladors per accedir a les vies d’aquest sector.

Sota els cingles del clot del Boixar

Hem de fer una curta desgrimpada, amb compte, fins al llit del torrent. Fa pocs dies encara hi havia una corda, a manera de passamà, que donava seguretat però que ara ha desaparegut; per fortuna, l’indret està sec i això ens permet de superar el pas sense gaire dificultat, una altra cosa seria si estigués humit. Malauradament, sempre hi ha qui s’entretén en desequipar instal·lacions, o bé indicacions, tot invocant la “puresa” de la muntanya.

Ens despenjem cap al llit del torrent del Boixar

L'esglaó que hem superat, afortunadament eixut

Seguim uns metres pel llit del torrent fins a situar-nos tot just sota la cova del Boixar (590 m). Es tracta d’una balma de 28 m d’amplada, dividida en dues parts separades per un ressalt, que ha estat condicionada, aprofitant antics murs, com a refugi pels escaladors.

Cova del Boixar

Val la pena pujar a l’esquerra de la cova pel rocam, mitjançant una petita grimpada, per arribar-nos tot seguit a dos bonics indrets: a l’esquerra ens situem a l’ample llit del torrent del Boixar, que aquí discorre entre espectaculars parets fins que cau abruptament per un finestral de roca, mentre que a la dreta podem accedir a una plataforma de pedra, ideal per contemplar els cingles dels serrats del Cabrit i del Faraó.

Pas damunt la cova que dóna accès

al torrent del Boixar i al mirador

El curs del torrent del Boixar, abans

del salt que hem travessat més avall

Des de la cova del Boixar continuem ara pel marge dret del barranc, que és el camí normal d’accés a aquest sector. Anem planejant, en paral·lel al torrent, i després iniciem una suau davallada fins a la bassa del Boixar o de l’Estevet, petita construcció rectangular de ciment de 2 x 1,5 m, utilitzada actualment com abeurador per al bestiar; en aquest indret hi arriba, per la dreta, l’esmentat camí carener provinent de la cova del Cabrit.

La petita bassa del Boixar o de l'Estevet

Seguim endavant i arribem poc després a la cruïlla amb el camí del torrent del Tambor que hem seguit a l’anada, on tanquem el circuit.

Arribant al clot del Tambor

Ja només ens resta travessar el camp d’oliveres i còdols del Clot del Tambor per finalitzar aquesta ruta per tres balmes montserratines i el seu entorn.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 18.12.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Toni Tejedor.