dimarts, 16 de juliol de 2019

Gronsa Sud, cara oest

23.06.19  Després d’haver “tastat” la roca dels Estrets d’Arnes a la via Tintin a les Moles, ara toca anar a l’altra banda del riu on s’aixequen les Gronses, un conjunt de moles d’orientació nord-sud, on pretenem fer la via No vendas la piel del oso sin haberlo cazado, línia oberta per G. Máñez i G. Corral l’any 1993 i que ratlla la cara oest de la Gronsa Sud. Si la Tintin és una via ideal per fer a les tardes d’estiu, aquesta és ideal fer-la pel matí quan encara està la paret a l’ombra.

El nostre recorregut per la via No vendas la piel
del oso, amb entrada per la via Tornassol

Ressenya de la via

Així que ben aviat tornem a deixar el cotxe a l’aparcament del mas de Lliberós, i de nou baixem fins a l’entrada dels Estrets d’Arnes, que recorrem aigües avall fins a situar-nos al peu de l’alterosa cara oest de la Gronsa Sud i, com no coneixem gens la zona, ens enfilem massa a la dreta per una rampa molt inclinada fins a una repisa a tocar d’un grup d’arbres on comença (ho vam saber després) la via Tornassol.

Anem cap al peu de la Gronsa Sud

Ens enfilem fins a l'inici de la via Tornassol

Rampa d’inici de la via Tornassol

En Pau comença a enfilar-se per una placa inclinada a l’inici, però que es va redreçant poc a poc, i quan s’adona que estem massa a la dreta, dibuixa una diagonal ascendent a l’esquerra... l’únic problema és que no troba cap reunió i se li acaba la corda... Solució: pugem a l’ensamble fins que en Pau pot muntar una “reunió” d’un parabolt i el tronc d’una sabineta, però almenys ara  ja estem a la via correcta i directament sota la tercera reunió que marca la ressenya.

La nostra primera reunió

Arribant a la citada “reunió”

Des d’aquí en Pau s’enfila recte per la placa fins a una repisa on troba la veritable reunió, a tocar d’un matoll de boix mig encastat dins una estreta fissura. Quan jo arribo a la reunió, m’entero que a en Pau se li ha acabat la bateria de la seva càmera... A partir d’ara ell serà l’únic que “xuparà càmera”.

Progressant cap a la nostra segona reunió

Assegurant des de la segona reunió

Per acabar-ho d’adobar, a partir d’aquí l’ós comença a mostrar-nos de què està feta la seva pell i, tal i com passava a l’altra banda del riu, al conglomerat comencen a aparèixer capes on dominen les pedretes cantelludes sobre els còdols arrodonits. Per això la sortida de la reunió és una mica delicada i en Pau exclama el ja clàssic “quin pas tant cabró!”

Difícil inici del tercer llarg

Un cop superat aquest mal pas, s’enfila decidit per una placa plena de preses ridícules. Entretant jo observo com unes quantes cordades comencen a enfilar-se per les diverses vies d’aquesta cara de la Gronsa Sud.

Progressant per la placa

Quan em toca pujar a mi, no m’ho penso dues vegades i surto de la reunió amb la ja clàssica superació en A0, i tiro amunt per la placa tot practicant l’adherència fins arribar a un punt en que veig a en Pau entaforat dins un profunda bretxa a la qual em costa déu i ajut arribar-hi sense tirar ni una pedra.

Assegurant des de la tercera reunió

Per començar la quarta tirada, en Pau s’enfila d’una revolada per la llisa paret de la bretxa, pren el fil d’un esperó, i deixo de veure’l. És aleshores que m’adono que els parabolts de la reunió estan a la “quinta punyeta”... com hi arribaré? Doncs penjant els estreps!

Inici de la quarta tirada

Quan em toca puja a mi, després de recuperar com bonament puc tot el material de la tercera reunió, jo també m’enfilo per l’esperó on, cap al final, trobo una roca un xic descomposta. Així, amb molt de compte, arribo a la quarta reunió situada en un petit llavi.

La quarta reunió

Delicat inici de la cinquena tirada

Per començar la cinquena tirada, en Pau es desplaça un xic a la dreta per una fina placa força vertical, i després s’enfila tenint com a referència un arbret que creix dins una fissura i avança per roca molt descomposta, tot deixant el citat arbret a la seva dreta.

Avançant per la descomposta placa

Prop de la cinquena reunió

Quan jo, amb molt de compte de no llençar pedres, arribo a la cinquena reunió, ja ens toca el sol i, aprofitant que la reunió està sobre una ampla repisa, li passo a en Pau la meva càmera  perquè em faci una foto... per tenir-ne un bon record!  Ara ja només ens cal avançar per una carena fins al cim que tenim just damunt.

Arribant a la cinquena reunió, amb les Moles del Don al darrera

La cinquena reunió sota el cim

Vistes al sud

Vistes al nord

Fotocim

Des del cim de la Gronsa Sud, i sota un sol de justícia, contemplem les muntanyes que ens envolten i on hi destaquen les Roques de Benet, la Gronsa central i la Ballestera... Després de fer-nos el selfie de rigor, i sense perdre més temps car la tornada també és entretinguda, seguim la carena en direcció nord uns metres fins que trobem una fita que en indica el descens a una feixa molt inclinada per on baixem fins a una robusta sabina, al tronc de la qual s’hi ha instal·lat un ràpel d’uns 10 m fins a una bretxa.

Vista de la cara est de la Gronsa Sud

Tram equipat amb una corda fixa

Un cop a la bretxa seguim baixant per un corriol molt dreturer on, en un tram molt descarnat,  hi ha una corda fixa. Així anem fins a desembocar al llit rocós d’un torrent que ens durà de nou al camí que recorre els Estrets d’Arnes.

Baixant pel llit sec d’un torrent

Vista de la cara oest de la Gronsa Sud

Quan tornem a passar pel peu de l’assoleiada cara oest de la Gronsa Sud, observem com encara hi estant pujant algunes cordades... quin humor! Ara nosaltres ja podem vendre la pell de l’ós...

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 23.06.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dilluns, 8 de juliol de 2019

Moles del Don, via Tintín a les Moles

22.06.19  Aquest darrer cap de setmana llarg, anem a celebrar la revetlla de Sant Joan al bonic poble d’Arnes (Terra Alta) i, de passada, aprofitem per fer algunes escalades a les altives parets que flanquegen el curs del riu dels Estrets, al vessant nord de lo Port (o els Ports). Com que arribem el dissabte prou aviat, després de dinar anem per la pista asfaltada en direcció a l’àrea d’esbarjo de la Franqueta i deixem el cotxe a l’aparcament del mas de Lliberós, a l’entrada dels Estrets d’Arnes.

Recorregut de la via Tintin a les Moles, a les Moles del Don

La nostra intenció és fer la via Tintin a les Moles, nom inspirat en el cèlebre personatge de còmic, i que recorre un bell esperó sota les Moles del Don (o de Guasc). Els seus 125 m de llargada van ser equipats pels no menys cèlebres germans Josep i Kildo Carreté l’any 1986 i, per la seva orientació a l’est, és una via ideal per fer a les tardes d’estiu.

Ressenya de la via

Després de carregar-nos les pesades motxilles, anem pel camí que baixa al congost i s’endinsa a l’Estret d’Arnes. Quan el riu dibuixa un gran meandre que rodeja l’esperó de les Moles del Don, el creuem i ens enfilem per l’altre vessant a cercar el peu de la via situat sota un característic sostret.

Anem pel congost cap al peu de la via

En apropar-nos comprovem que la roca és un blanquinós conglomerat de matriu calcària dels que anomenen “montserratins” però, com veurem més amunt, cada conglomerat és un món, i aquest no és una excepció. Així en Pau comença la via enfilant-se per una placa a l’esquerra d’un vistós diedre.

Inici de la via

Malgrat que estem en un vessant orientat a l’est, quan jo començo a enfilar-me, encara em toca el sol, però bufa un airet agradable. La placa, un xic ajaguda a l’inici, es va redreçant i les preses cada cop són més petites, però està ben protegida per quatre llustrosos parabolts. Així arribo a la primera reunió situada sota una sabina.

Començo a enfilar-me per la placa

La primera reunió

A la segona tirada, la més dificil de la via, és quan aquest conglomerat ens mostra la seva veritable naturalesa. Només sortir de la reunió, ja s’ha de superar una pronunciada “panxeta” que fa que en Pau exclami “quin pas tan cabró!” i, un cop l’ha superat, aquest continua progressant per una placa força dreta però sense més sorpreses... aparentment.

Inici de la segona tirada

Assegurant des de la primera reunió

Progressant per la placa

Quan em toca pujar a mi, i com que la primera xapa està prou aprop, no m’ho penso dos cops i supero la pronunciada “panxeta” amb un pas d’A0... i això que ho qualifiquen de IV+, i quan m’enfilo per la placa, comprovo com s’alternen capes amb còdols grossets i ben rodats amb capes de pedretes molt petites i cantelludes per on la progressió es fa un xic més “delicada”. Així arribo a la segona reunió penjada d’aquesta placa.

Pujant per la placa

La segona reunió

Arribant a la segona reunió

La següent tirada té el mateix caire que l’anterior, però com que la placa està una mica més ajaguda, la progressió resulta més “fàcil” tot i que aquí també apareixen algunes capes de pedretes cantelludes on una bona adherència és fonamental. La tercera reunió es fa en una repisa a la dreta del sostret.

Inici de la tercera tirada

Progressant sota el sostret

La tercera reunió

Un cop estem a la tercera reunió, en Pau em pregunta si estic animada per a fer la darrera tirada... i com que és la més “senzilla”, surto de la reunió més contenta que un quatre i m’enfilo per la placa, defensada per tres parabolts, a cercar una fissura-diedre que tinc just al damunt on també aprofito el tronc d’un arbret per llaçar-hi una baga abans d’arribar a la quarta i última reunió.

Inici de la quarta tirada

L’ombra de les Moles del Don s’estén per la vall

Progressant a contrallum

Arribant a la quarta i darrera reunió

Així arribem al final de la via, situat en una gran esplanada inundada per un ardent sol de tarda. Després de felicitar-nos per tan lluïda escalada i fer-nos el selfie de rigor, fem un cop d’ull al vessant oest de la Gronsa sud, que tenim just enfront, per on puja la via de llarguíssim nom No vendas la piel del oso sin haberlo cazado i que volem fer demà pel matí.

Fotocim amb la mola dels Biernets al darrera

La cara oest de la Gronsa sud

Malgrat que les reunions d’aquesta via són rapelables, ens estimem més tornar caminant, i per això prenem un corriol, marcat amb fites, que va a buscar una marcada canal per la qual baixem, primer a peu i després despenjant-nos per un tram equipat amb agafadors en forma de T i cable de vida. Així arribem de nou al peu de la via, des d’on baixem a creuar de nou el riu dels Estrets i, pel camí del congost, cap a l’aparcament del mas de Lliberós... feina feta i fins demà!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 22.06.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

dissabte, 29 de juny de 2019

Pels cingles de Malanyeu

15.06.19  La petita i tranquil·la vall de Malanyeu, a l’Alt Berguedà, es troba situada entre les valls més àmplies de Cerdanyola, al nord, i de la Nou, al sud, i, com aquestes, és tributaria de la vall del Llobregat. Un itinerari molt popular, publicat en nombroses ressenyes, és el que dóna la volta a tota la vall, al llarg d’uns 14 Km i amb un desnivell de 900 m, pels cingles i carenes que l’envolten; tanmateix, avui la nostra proposta és més modesta: una matinal pel sector nord de la vall, d’uns 10 Km de recorregut i 450 m de desnivell, pels cingles del Devessó i de la Rota i la carena del serrat del Mill, amb magnífiques vistes de l’entorn malgrat no fer cap cim en concret.

La vall de Malanyeu des del serrat del Mill

Com sempre que anem cap a l’Alt Berguedà, ens apropem per l’Eix del Llobregat (C-16) fins que, passat el túnel de la Nou, vora el Km 110, agafem a la dreta el trencall de Malanyeu. Pugem durant 4 Km per una estreta pista asfaltada, amb diversos revolts per guanyar alçada, fins arribar al petit nucli de Malanyeu, vora l’edifici de les antigues escoles, on aparquem el cotxe. De seguida ens adonem que hem passat, en tan sols 4 Km, de l’intens brogit de la carretera del túnel del Cadí a la gairebé absoluta tranquil·litat de la solitària i rural vall de Malanyeu, només visitada per alguns escaladors que van a les properes vies de la paret del Devessó.

Des de les escoles de Malanyeu (1010 m), deixem la carretera per on hem vingut, que tot seguit es converteix en pista de terra que mena al gran mas del Llomà (per on hi retornarem), i comencem a caminar en direcció nord, tot seguint les indicacions del PR C-199 (tram de Malanyeu a Guardiola pel Devessó), amb bones vistes als cingles de Vallcebre i al Pedraforca.

Sortim en direcció al nucli de Malanyeu

Passem tot seguit pel petit nucli de Malanyeu, format per l’església romànica de Sant Sadurní i els edificis de la Rectoria i la Batllia, i continuem a l’esquerra per una estreta pista, en lleugera baixada i encarats als cingles del Devessó.

Cingles del Devessó

Un xic més avall passem pel costat de cal Frare i poc després deixem la pista per seguir a l’esquerra per un corriol que baixa a creuar el rec del Griell per una palanca de fusta.

Travessem el rec del Griell

Continuem a l’altre costat, inicialment a la vora del torrent, i no triguem en arribar a cal Sastre. El sender passa entre aquest mas i una construcció secundària, i tot seguit gira a l’esquerra. Als pocs metres, en una bifurcació, cal estar atents, doncs hem de deixar a la dreta el camí més marcat, que mena a les parets d’escalada, i seguir a l’esquerra (hi manca en aquest punt algun senyal de PR). Passem pel costat d’un gran roure i anem avançant per un petit carener que separa el torrents o recs del Griell i de la Taleia.

Al final d’aquest carener, el camí baixa a la dreta, amb algunes llaçades, per creuar tot seguit el rec de la Taleia, sense aigua en aquest indret, que pocs metres mes avall s’ajunta amb l’anterior per formar el rec de Malanyeu. El sender gira a l’esquerra i ens apropa al peu d’una antiga pedrera, des d’on comencem a pujar en llaçades fins a travessar el cingle del Devessó pel pas del Grau (980 m), un inesperat tall de la carena amb una roca encastada a sobre, en un ambient frescal i ombrívol.

Pas del Grau

Observant una via d'escalada al costat
del pas del Grau, amb el bloc encastat

A la sortida del Grau

Continuem a l’altre costat per un camí que planeja inicialment per l’obaga, sota les parets del vessant nord del Devessó. Revoltem la capçalera d’una petita clotada, passem per les ruïnes de la Solana de Dalt, i tot seguit desemboquem a la pista del Monnell, que seguim a la dreta, de pujada, entre alts roures.

Per la pista del Monnell

Més amunt, en un revolt de la pista a l’esquerra, seguim recte per un corriol, per on continuem pujant fins a sortir als camps i a la casa de la Solaneta (1140 m), situada sobre l’extrem oriental dels cingles del Devessó.

Passem vora la Solaneta

Passada la Solaneta, continuem per la seva pista d’accés uns 200 m fins a sortir a una colladeta, sota la propera casa de Monnell (1160 m), restaurada recentment amb un estil extremadament modern, allunyat del tradicional de les masies de la zona.

Colladeta vora el Monnell, amb els cingles de la Rota

Vorejem el Monnell per l’esquerra, prop d’una caseta de fusta sobre un arbre (a l’estil dels Simpson) i als 100 m girem a la dreta per un corriol que mena tot seguit a un camí travesser, damunt del Monnell.

El Monnell, amb el serrat dels cingles de la Tor

Seguim a l’esquerra per entrar a una roureda, per on anem pujant en direcció nord-oest fins a sortir a l’esplanada del coll i mirador de la Creueta (1270 m), entre la vall de Malanyeu i el clot de la Rota, amb una rudimentària creu de fusta que li dóna el nom. Des d’aquí tenim una bona vista cap a la serra d’Ensija, els cingles de Vallcebre i el Pedraforca.

A la Creueta, amb vistes al Pedraforca

Continuem a l’altre costat del coll per entrar al clot de la Rota, sota els cingles del mateix nom, on haurem de fer una petita “sifonada” per travessar-lo. Passem sota un parell d’abalmaments que fan les parets d’aquests cingles, i comencem a davallar fort fins al punt d’inflexió des d’on haurem de tornar a guanyar l’alçada que hem perdut.

Passem a frec dels cingles de la Rota



A l’ombra del bosc floreix el melissot (Melittis melisophyllum), una petita planta de la família de les labiades, molt semblant a la menta.

Melissot

El sender puja ara dreturer amb un parell de revolts que ens tornen a apropar a les parets i tot seguit arribem a l’indret del Mal Pas, equipat amb una corda (només necessària en cas de la roca mullada), i que sols demana una senzilla grimpadeta.

Pujem pel Mal Pas


Continuem la dura pujada fins a sortir del clot de la Rota i arribar tot seguit a l’indret del Replà (pal indicador que tanmateix assenyala aquí el Mal Pas), on el PR C-199 que seguiem fins aquí desemboca en el PR C-129 que dóna la volta a tota la vall de Cerdanyola. A l’esquerra aquest PR baixa cap a Sant Julià de Cerdanyola; seguim a la dreta, en direcció est, per encarar la propera carena del serrat del Mill.

Ens situem per sobre els cingles de la Rota

Pujant pel vessant de la vall de Cerdanyola

Pugem uns metres per l’obaga fins assolir l’esmentada carena, bastant estreta inicialment, per on el sender anirà alternant entre la boscosa obaga de la vall de Cerdanyola i la solana més oberta de la vall de Malanyeu. Quan el bosc ho permet, tenim al nord enlairades vistes sobre Sant Julià de Cerdanyola, així com del Moixeró i la Tosa d’Alp. Baixem uns pocs metres a un collet de la carena i poc després la tornem a recuperar mitjançant un altre petit pas de grimpada equipat amb una corda, innecessària amb la roca seca.

Tornem a la carena per un segon "Mal Pas"

Anem seguint en direcció est l’estreta però fàcil carena, ben enlairats sobre els cingles de la Rota, mentre que a les roques de l’obaga hi podem veure, ben enganxada, l’orella d’ós (Ramonda myconi), una relíquia del període Terciari, segons afirma la nostra botànica.

Per l'estreta carena del serrat del Mill

Orella d'ós, en plena carena

Més endavant, passada una elevació de la carena que deixem a la dreta, trobem un bon mirador sobre la vall de Malanyeu, els cingles de la Rota i de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca. Es tracta d'un indret ideal per descansar i fer un mos, tot gaudint de les vistes.

Vistes sobre els cingles de la Rota, els cingles
de Vallcebre, la serra d'Ensija i el Pedraforca

A partir d’aquí la carena ja es fa més ampla i boscosa. Anem planejant entre grans exemplars de faigs que envolten el camí carener fins que arribem al Pas de Malanyeu (1390 m), en una cruïlla de camins.

Grans faigs vora el Pas de Malanyeu

Deixem aquí el PR, que continua per la carena, i seguim a la dreta, a l’altre costat d’un filat, per un sender que baixa inicialment en direcció sud-oest. Passem més avall per un altre mirador natural, amb bones vistes al cingles de la Cabrota, topònim que fa referència a una espècie de mussol característic d’aquesta zona.

Cingles de la Cabrota

Des d’aquí el sender gira cap al sud-est per continuar davallant fins a sortir a una pista de desemboscar, per on seguim a la dreta, de baixada. La pista travessa el rec de la Taleia, de cabal discret, s’apropa a les parets dels cingles de la Cabrota i acaba desembocant a una pista més important, que seguim a la dreta.

Anem travessant un altre sector de grans faigs i no triguem en passar per la font de les Travesses, situada en una raconada ombrívola i frescal, sota la imponent cinglera de l’Estimbador; tanmateix, la font raja molt poc, doncs gran part de l’aigua ha estat captada per abastir la masia del Llomà.

Font de les Travesses

Continuem per la pista i tot seguit arribem a una bifurcació, amb un pal indicador que assenyala ambdues direccions per anar a Malanyeu. El millor és continuar a la dreta, en suau baixada cap al Llomà, fent cas omís de la distància indicada a Malanyeu (3,1 Km), que en realitat és poc més de la meitat si seguim estrictament per la pista.

Avancem en direcció sud-oest per aquesta pista, mentre deixem a la dreta, succesivament, un trencall que mena al Monnell, i una variant del PR que baixa a creuar el rec de la Taleia i puja a l’altre costat pel bosc fins a sortir als camps de la Solaneta, on enllaça amb l’itinerari que puja de Malanyeu pel Devessó.

Arribem així al gran mas ramader del Llomà (o Llumà), un conjunt d'habitatges, edificis auxiliars i pallers, que la pista travessa pel bell mig de la propietat.

La pista ens mena al Llomà


Continuem en direcció sud, mentre ens encarem al gran tall del cingle per on s’escola el rec del Griell i que supera el pas equipat del Griell de Cal Pigot.

Tall del cingle per on es despenja el rec del Griell

Poc més endavant s’hi ajunta per l’esquerra l’altra pista provinent de la font de les Travesses, i tot seguit la pista unificada fa un revolt a la dreta i travessa el rec del Griell; a l’esquerra, un corriol puja en 5 minuts (opcional) a la captació d’aigües de la Font Gran, al costat del torrent.

Captació d'aigües de la Font Gran, vora el rec del Griell

Seguim la pista en direcció est, i als 100 m deixem a l’esquerra (pal indicador) el sender que puja en direcció al Griell de Pujals, als cingles de la Tor, tot passant abans, malgrat no s’indiqui, pel Griell de Cal Pigot, un pas equipat amb cadenes, esglaons excavats a la pedra i una escala de ferro, que formarà part de l’itinerari que tenim previst per a la segona part dels cingles de Malanyeu. Continuem per la planera pista i als 400 m arribem a les escoles de Malanyeu, punt final d’aquesta primera aproximació als cingles i a la vall de Malanyeu. Sens dubte que hi tornarem.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.06.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Lola Díaz i Rafa Martínez.