dimarts, 4 d’agost de 2020

Volta al Pedraforca

26.07.20  Interessant i variat circuit al voltant del Pedraforca, de 17 Km de recorregut i 650 m de desnivell, que correspon en la seva totalitat al sender PR C-127 (Pedraforca 360º), tenint com a punt de sortida i arribada el poble de Gòsol, a l’Alt Berguedà. La primera part d’aquest itinerari és un tram compartit, a més de l’esmentat sender, pel PR C-127 fins al torrent de la Coma dels Caners, i pels GR’s 107 (Camí dels Bons Homes) i 150 (Volta al Cadí), ambdós fins al Collell.

Des de la carretera C-16 (Eix del Llobregat), tot just passat el túnel de Guardiola i a l’alçada de les cases del Collet d’Aïna, seguim a l’esquerra per la B-400 (indicacions a Saldes i al massís del Pedraforca), per on passem per Maçaners, Saldes i el coll de la Trapa, fins arribar a Gòsol (a 27 Km del Collet d’Aïna).

El Pedraforca des del mirador de la carretera de Saldes

Sortim de la plaça Major de Gòsol (1420 m) pel carrer Picasso, a l’esquerra de l’ajuntament, fins a la plaça del doctor Pere i Pons, on hi ha un safareig i una font amb un cap de bou. Continuem pel carrer del Camí de Cerdanya, per on partia l’antiga ruta de la gent de Gòsol que anava estacionalment a segar a la Cerdanya, tot travessant el Cadí pel Pas dels Gosolans. A la sortida de la població el carrer es converteix en pista, que deixem tot seguit per continuar per un marcat sender a la dreta.

Deixem Gòsol enrere

Sender pel bosc, ample i ben marcat

Anem guanyant alçada pel bosc, per un camí a voltes empedrat, i més amunt travessem el torrent dels Escanagats, de minso cabal, punt en què el camí fa un revolt a l’esquerra per desembocar poc després a una pista, procedent de la carretera de Gòsol a Josa, que seguim uns metres a la dreta per arribar tot seguit al coll i l’àrea de lleure de Font Terrers (1635 m), en un extens prat.

Arribem al coll de Font Terrers, amb el Cadí al fons

Ens atansem a la Font Terrers, vora el camí, per on surt una bona aigua de dos brolladors (segons l’estació i les plujes, arriben a ser quatre), arranjada l’any 1993 pels Amics de la Caminada de Gòsol.

Font Terrers

Anem planejant pel bosc

Continuem a la dreta de la font, en direcció nord, tot deixant a l’esquerra la bassa que recull la seva aigua. Anem planejant fins que travessem poc desprès la torrentera de la Coma dels Caners, avui sense cap rastre d’aigua, on deixem a la dreta el PR C-123, que continua cap a les Set Fonts i la collada del Verdet.

Passat el torrent, entrem en un bosc de pi negre, per on anem pujant fort fins a sortir més amunt a un gran prat, mentre hi veiem, al nord, la serra del Cadí, on hi destaca el pic de la Costa Cabirolera.

Sortim del bosc i arribem a un gran prat

Travessem un pas entre roques, certament fotogènic, i continuem en direcció est per un vessant suau i encatifat d’herba, per sobre de la vall del riu Cerneres, amb una àmplia vista del vessant sud del Cadí, així com del característic Cadinell.

Travessem un pas entre roques

Iniciem un tram molt panoràmic de la ruta...

...amb vistes al Cadí, al Cadinell i la vall de Cerneres


Ens anem encarant al Collell

Anem planejant entre l’esmentada vall i el serrat de la Portella, encarats a l’ampla collada del Collell, i arribem poc després a la Font de la Roca (1752 m), que brolla directament de la paret, en la primera de les quatre torrenteres que haurem de travessar.

Font de la Roca

Continuem en pujada lleu i anem creuant succesivament tres canals que baixen de la Roca Roja nord (hi ha una altra Roca Roja al sud del massís que veurem a la part final de la ruta). El terreny erosionat per on baixen aquestes torrenteres contrasta amb la verdor de l’extens i ondulat prat que es desplega fins al Collell.

Creuem la primera torrentera de Roca Roja

La segona torrentera, per terreny ben erosionat

Vista a la vall de Cerneres i al Cadinell

Quan ens trobem uns metres per sota d’aquest coll, deixem el camí, que fa una petita llaçada, per girar a la dreta i pujar directament pel prat fins al Collell (1845 m), el punt més elevat de la nostra ruta, on comencem a veure la paret nord del Pedraforca.

Arribant al Collell

La pujada final, sota les parets de la Roca Roja nord

Al Collell, vora la pista per on continuarem

La Roca Roja nord, sobre el Collell

En aquest coll, pas natural del Cadí al Pedraforca i divisòria d’aigües de les conques del Llobregat i del Segre, hi passa una ampla pista que per l’esquerra mena a Gisclareny pel coll de la Bauma i el coll de Bena, per on continuen els GR’s, i que per la dreta baixa al Mirador del Gresolet i a Saldes, per on continuem nosaltres.

Comencem un llarg tram de pista de gairebé uns 4 Km, davallant inicialment per sota de les parets de la Roca Roja nord, mentre que a l’altre costat s’obre la profunda vall del Gresolet. Més endavant, la pista fa una pronunciada corba a la dreta per travessar el torrent de la Gerdera, i després puja lleugerament fins al coll del Pi Ajagut (1769 m).

Creuem per la pista el torrent de la Gerdera

Al coll del Pi Ajagut

Continuem encarats a la paret nord del Pedraforca, amb la característica roca del Gat que sembla esguardar el camí. Passem pel costat d’una font amb un allargassat cóm, a la dreta de la pista, d’on raja una aigua molt freda i que, a falta de nom en el mapa, l’anomenem font del Còm.

Anem davallant encarats a la paret nord del Pedraforca

Font del Cóm, vora la pista

La vall de Gresolet des de la font del Cóm

La pista creua la canal del Riambau, que baixa dreta entre els cims del Calderer i el Pollegó Superior, i continua en direcció est cap al Mirador de Gresolet.

Sota la canal del Riambau

El darrer tram de pista abans del camí del refugi

Tanmateix, en arribar a una tanca que regula l’accés al Collell, avui obert, deixem la pista per pujar a la dreta per un corriol que enmig del bosc mena, en poc més de cinc minuts, a la gran esplanada de la Jaça dels Prats (1668 m), on hi ha el refugi Lluis Estasen i on ens espera la companya Francesca, que farà amb nosaltres la segona part de l’excursió.

Entrem al sender que mena al refugi

Plafons informatius al camí que mena al coll del Verdet

Al refugi Lluís Estasen, a la Jaça dels Prats

Ens trobem a la meitat de la ruta, i fem aquí el menjar de campanya, tot dirigint-nos a la font de la Jaça, a l’entrada del bosc i al costat del camí per on continuarem, un xic enlairats sobre l’esplanada del refugi, avui ben animada d’excursionistes i famílies. Cal dir que aquesta font és la darrera que trobarem fins arribar a Gòsol.

Reposant forces abans de continuar

Desprès de reposar forces, enfilem el sender que entra al bosc en direcció sud, per un curt tram compartit amb el PR C-123, que també dóna la volta al massís però a molta més alçada, per les Set Fonts, la collada del Verdet, el refugi, la tartera de Saldes, l’Enforcadura i la tartera de Gòsol. Als 200 m arribem a una cruïlla on deixem a la dreta aquest PR C-123, que continua cap a la tartera de Saldes i l’Enforcadura, i seguim a l’esquerra pel nostre PR C-127. Anem planejant enmig d'un bosc de pi roig, tot creuant el pedregar del Tarter.

Entrem al bosc del vessant est del Pedraforca

Cruïlla de senders; seguim a l'esquerra

Creuem el pedregar del Tarter


Arribem a un collet, d’on surt a la dreta un camí que enllaça més amunt amb l’anterior PR C-123 (pràctic si es vol anar de Saldes a l’Enforcadura, o a l’inrevès, sense passar pel refugi). A partir d’aquest collet anem baixant fort pel camí de la Serra. Més avall la inclinació es modera fins que el sender es converteix en camí carreter i va a sortir a un prat, sota la paret del Roget, vermellosa com indica el seu nom, mentre que a l’altre costat tenim una completa vista de la serra d’Ensija, amb el Cap de la Gallina Pelada.

Arribem a un prat, sota les parets del Roget...

...i amb la serra d'Ensija a l'altre costat

Travessem el prat i desemboquem tot seguit a una pista, provinent per l’esquerra de Saldes. Seguim recte per aquesta pista, en direcció sud-oest, mentre les blanques parets calcàries del Pollegó Inferior es van alçant per sobre del Roget, tot oferint un viu contrast de colors.

El Pollegó Inferior treu el cap per sobre del Roget

Arribem així al coll de Jou (1541 m), on la pista acaba al costat de l’antiga explotació de carbó a cel obert, tancada l’any 1991 i actualment bastant coberta per la vegetació gràcies a la posterior restauració que s’hi va fer.

Al coll de Jou, vora l'antiga explotació de carbó

Des del coll continuem a la dreta per l'antic Camí dels Minaires, per on la gent de Gòsol hi anava a treballar a les mines de Saldes, situades sota el Coll de Jou. Baixem uns metres fins a un clot amb una bassa, avui totalment seca, on podem veure l’aflorament del carbó, i pugem uns metres a la dreta, mentre comencem a veure a sobre nostre les parets també vermelloses de la Roca Roja sud.

Continuem pel Camí dels Minaires

El clot amb afloraments de carbó, sota coll de Jou

Pel bosc de la Solana de Capdevila

Entrem a un bosc de pi roig per on iniciem un llarg flanqueig per la Solana de Capdevila, en baixada suau fins a desembocar a l’antiga pista de la Gravera, per on fa uns anys continuava el PR cap a Gòsol. Ara, però, només cal creuar-la per seguir a l’esquerra per un estret corriol que va davallant fins a la casa abandonada de Cal Bardines, uns metres per sobre de la carretera per on hem arribat a Gòsol. Des d’aquí tenim una bona vista dels dos Pollegons del Pedraforca i de la Roca Roja sud.

Cal Bardines, amb la Gallina Pelada al fons

Els Pollegons del Pedraforca i la Roca Roja sud

Malgrat que de Cal Bardines hi surt una pista que porta la direcció de Gòsol, cal seguir els senyals del PR per la dreta de la casa, tot baixant fins a l’esmentada carretera, just en el trencall que mena al nucli de Sorribes.

Baixem a la carretera de Gòsol

Una altra perspectiva dels dos Pollegons i la Roca Roja sud

En aquest punt el nostre grup es divideix en dues opcions: els que continuen pel sender senyalitzat, tot baixant uns metres cap a una clotada i remuntant després cap al proper coll del Cap de la Creu, i els que segueixen estrictament pel marge de la carretera per traces de corriol, sense perdre alçada i baixant després fins a l’esmentat coll.

Arribant al Cap de la Creu

Ambdós grups ens retrobem al mirador del Cap de la Creu (1437 m), on hi ha una capelleta dedicada a Sant Antoni Abad i el que havia estat una pràctica font, avui malauradament espatllada. En aquest punt gaudim d’una dilatada vista en totes direccions: cap al Pedraforca, la Gallina Pelada, el serrat del Verd i el poble de Gòsol, ja molt proper, sota el turó on hi ha les restes de la Vila Vella i el Castell.

Al Cap de la Creu, amb la Roca Roja i la Gallina Pelada

Darrer tram per la pista vella de Gòsol

Des d’aquí ja només cal enfilar la pista vella de Gòsol, per on transcorre també el GR 107, per sota de la carretera, fins entrar a la població per la rotonda del Segador (hi ha un monument que recorda aquest ofici), tot passant a la vora de l’hostal Cal Franciscó i d’una moderna font amb abeurador, on malgrat trobar-nos ja al final de l’excursió, aprofitem per refrescar-nos i omplir les cantimplores que s’han anat buidant en la part solana de la ruta. Continuem fins a la plaça Major per tancar aquest llarg circuit al voltant del Pedraforca.

Tanmateix, després de prendre a la plaça un merescut refrigeri, alguns companys volem afegir una “torna” a aquesta excursió pujant pel carrer oposat per on hem sortit a l’inici i que mena a les restes del castell de Gòsol. Quan s’acaba el carrer, trobem un mirador amb una magnífica vista sobre els dos pollegons del Pedraforca i la tartera de Gòsol.

Els Pollegons i la tartera de Gòsol des del camí al castell

Arribem tot seguit al tossal de Gòsol (1488 m), on hi ha les restes de la Vila Vella, de l’església de Santa Maria i de la primitiva torre del castell, posteriorment utilitzada com a campanar de l’església. A l’interior de la torre, unes escales metàl.liques ens permeten arribar al capdamunt, des d’on tenim bones vistes de l’entorn.

Entrada a l'església, amb la Gallina Pelada

La torre del castell i posterior campanar

La visita a les enlairades restes del castell de Gòsol ha estat un perfecte complement de l’excursió d’avui. Fins la propera!

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.07.20 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Ester Escobar, Pau Vázquez, Marta Martín i Francesca Arcara.