dimarts, 21 de novembre de 2017

Mercadal Inferior, via Cresta Oest

17.11.17  A l’extrem més oriental de la serra de Queralt (Berga), i sota la protecció del serrat de la Figuerassa, s’aixequen un parell d’aïllades agulles que, de lluny, ens inviten a tastar-les, car són del mateix calcari que el de la paret del Devessó de Malanyeu.

Agulles del Mercadal

Així és que de bona hora ja pugem des de Berga en direcció al santuari de Queralt, tot travessant la serra per on el riu de Metge s’obre pas a través d’un estret, passat el qual deixem el cotxe a l’aparcament de l’àrea de lleure de Font Negra. Fa un bon sol però també un fred que pela; tanmateix confiem en que “el caloret” acabarà guanyant la partida.

Mercadal Inferior des de Font Negra
amb el recorregut de la via Cresta Oest

Des de l’aparcament tenim just al damunt l’Agulla Inferior del Mercadal on hi destaca la cresta oest per on puja la nostra via. Així és que sense perdre més temps ens carreguem les motxilles a l’esquena, creuem la carretera i caminem uns metres pel seu voral fins que trobem, a mà esquerra, un sender que s’enfila decidit al peu de la cara sud de l’agulla. En Jaume grimpa per la roca per tal d’assolir el fil de la cresta i allà munta la reunió d’inici.

Grimpant cap al fil de la cresta

Un cop ja estem tots tres situats al fil de la cresta, en Jaume comença la veritable escalada per la cara oest, tot seguint un rastre de parabolts. A aquesta hora encara no toca el sol, però com no fa vent s’hi està prou bé. Aquest primer llarg té una dificultat de IV grau mantingut i progressa a través d’una roca no massa compacta, per la qual cosa en Jaume ens avisa de la possible caiguda de rocs.

Inici del primer llarg

Pujant per la cresta

A la primera reunió

En Jesús i jo comencem el primer llarg amb molt de compte de no moure ni una pedra, i així arribem a un punt on la cresta s’ajeu molt, però la seva estretor no convida pas al relaxament. Al final de la cresta, i al peu d’un nou esperó, es troba en Jaume assegurant les nostres vacil·lants passes entre les agudes roques.

Crestejant cap a la primera reunió

Tot seguit en Jaume comença el segon llarg, amb una tònica similar a la de l’anterior tirada, encara que menys mantinguda. Però la qualitat de la roca no està per a moltes “floritures”, per això en Jaume aplica la màxima de “a poc a poc i bona lletra”.

Sortint de la primera reunió

Progressant pel segon llarg

Des d’aquesta reunió, en Jesús i jo gaudim al màxim del poderós paisatge que ens envolta: al sud-oest tenim l’escarpada serra de Queralt, coronada pel seu gran santuari; al nord es troba el serrat de la Figuerassa, d’estrats ondulants, al capdamunt del qual hi ha unes antenes i un parell de bons miradors. A ponent tanca la vall el massís dels Rasos de Peguera on hi destaquen la Roca d’Auró i el Cogulló d’Estela. A més, ara que ens toca un sol de refiló, la temperatura és molt agradable.

Vista de la serra de Queralt

El serrat de la Figuerassa

Assegurant des de la primera reunió,
 amb els Rasos de Peguera al fons

Segons la ressenya, aquesta tirada arriba fins al capdamunt de l’esperó, molt a prop del cim de l’agulla, però en Jaume opta per fer una reunió intermitja al peu d’una placa on es troba el pas més dificil de la via. Quan ens toca pujar a nosaltres, també procurem mouren’s amb la màxima cura i sense allunyanr-nos massa l’un de l’altre per tal d’evitar les possibles caigudes de pedres.

Progressant pel segon llarg

Un cop situats tots a la nostra segona reunió, en Jaume es disposa a afrontar el darrer llarg tot superant una placa prou llisa i dreta, qualificada de IV+, però que es deixa fer bé si ens desplacem un xic a l’esquerra del parabolt que la protegeix. La tirada continua amb una dificultat cada cop més moderada fins al capdamunt de l’esperó on finalitza la via.

Sortint de la segona reunió

Superant una placa

Pujant pel tercer llarg

La cresta final

Ara només resta grimpar per la cresta i assolir el cim de l’agulla on aprofitem per a felicitar-nos per tan lluïda escalada i fer-nos els “selfies” de rigor. Des d’aquí tenim una bona vista de l’esfereïdora Agulla del Mercadal Superior, desplaçada més al nord per causa d’una falla i només assequible per als escaladors més agosarats.

Fotocim

Vista del Mercadal Superior des del cim

Per baixar del cim cal continuar per la cresta en direcció a llevant fins trobar una “instal·lació” de ràpel: un merlet farcit de bagues de tots colors i un mallón per on passem una de les cordes, ja que el ràpel té uns 15 metres de recorregut.

Baixant del cim en ràpel

Després del ràpel encara hem de desgrimpar el que queda de cresta fins al punt que aquesta finalitza en el pas entre les dues agulles, per on discorre el camí d’aproximació al Mercadal Superior. Prenem aquest sender a mà dreta, el qual baixa a frec del vessant sud del Mercadal Inferior on es veuen brillar els parabolts d’unes vies que fan por només de mirar. Així arribem de nou al peu de la nostra via i des d’aquí, i pel mateix camí d’anada, arribem a l’aparcament on ens espera el cotxe i uns deliciosos entrepans. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 17.11.17 per Isabel Benet, Jaume Salat i Jesús Viguera.

dijous, 16 de novembre de 2017

De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu

28.10.17  Ara que ja estem en plena tardor, i que les vacances d’estiu són cosa del passat, ve de gust retrobar-se amb els companys a la primera de les sortides mensuals del centre. Aquest cop pujarem a l’indret de Pratformiu, deliciós altiplà situat a mig aire del vessant sud del serrat del Verd, a l’Alt Solsonès.

El vessant sud del serrat del Verd des de Sant Llorenç

Per això ens trobem tots al gran aparcament de la plaça del Mur, a tocar de l’oficina de turisme de Sant Llorenç de Morunys (911 m). Després de calçar-nos les botes i carregar-nos les motxilles, anem cap a la propera plaça de l’Era Nova d’on sortim del poble pel carrer de Prat Tomàs en direcció al veïnat del Molí del Monegal, tot seguint els senyals vermells i blancs corresponents al GR-1.

Baixem cap al veïnat del Molí del Monegal

De moment fa un dia excel·lent per a caminar ja que fa un bon sol i només hi ha alguns núvols estirats, però quan des del Molí del Monegal ens toca creuar el riu Cardener, un fred humit s’apodera de tots nosaltres... i és que encara no hem escalfat prou els músculs, cosa que es soluciona ràpidament amb l’ascens cap a l’ermita de Sant Lleïr, situada al capdamunt d’un turonet a tocar del mas de Can Quelot, on s’hi estan fent “obras mayores”.

Creuem el Cardener per una passarel·la de fusta

Pujada a Sant Lleïr

Sant Lleïr de Casavella

A l’esplanada d’aquesta ermita fem un petit mos i aprofitem l’avinentesa per a donar un cop d’ull a aquest modest però important temple d’origen preromànic que consta d’una nau amb porxo i un campanar de cadireta. El més interessant, però, són unes figures molt rústegues esculpides a banda i banda de la porta.

Petit descans a l’esplanada de l’ermita

Porta flanquejada per figures esculpides

Baixem a creuar el torrent de la Barata

Després d’aquest breu descans, continuem ruta tot dirigint-nos a creuar el torrent de la Barata enmig d’alguns pollancres vestits amb els colors de la tardor. Malgrat les darreres pluges, el torrent baixa ben sec, i un cop a l’altra banda ens enfilem per la Costa de la Barata guanyant ràpidament alçada fins atènyer un camí carreter que seguim a mà dreta.

Iniciem l’ascens a Pratformiu

Planejant entre exemplars de pi roig

Anem planejant una estona per aquest camí carreter, però el descans dura poc ja que, als pocs metres, el GR abandona la còmoda pista per prendre de nou un sender estret i costerut conegut com el grau de Cap de Balç, gràcies al qual superem, amb bona nota, la Solana de Vilella on hi destaca un vistós cingle que és l’extrem occidental de la Roca de Guixers.

Inici del grau de Cap de Balç

Camí entre roques

Per aquest important camí, que en alguns punt encara conserva l’empedrat original, anem a sortir a una assoleiada esplanada on trobem un camí carreter que també seguim a mà dreta fins a una mena de collada, capçalera del torrent de Sant Martí, des d’on gaudim de bones vistes de la serra d’Ensija i de la Roca Gran de Ferrús. Aquí deixem el GR i anem a l’esquerra per l’ampla pista a frec d’un camp de conreu del mas de Vilalta.

Sortim a una assoleiada esplanada

Vista de la serra d’Ensija des dels camps de la Vilalta

Per aquesta pista rodegem el vessant oest de la serra de Miges (o Mitges) i entrem a la Obaga dels Coviers. Entre la vegetació de la nostra esquerra s’entreveu la cresta dels Espadats, objectiu per a una altra sortida. Després de creuar un torrent sobre un pont arribem a Ca l’Arabé, un mas en ruïnes envoltat de preciosos arbres tardorencs que acribillem amb les nostres càmeres.

Arribem a Ca l’Arabé, porta d’entrada a Pratformiu

El mas està envoltat de preciosos arbres tardorencs

Façana principal del mas

Acte seguit continuem per la pista tot endinsant-nos a l’indret conegut com a Pratformiu. Marxem en direcció nord, a mitja alçada sobre el torrent que rega aquest estret prat encaixat entre la serra de Miges i els contraforts meridionals del Cap d’Urdet. Així arribem a les envistes de Cal Gallina sota la qual es troba la font de Pratformiu (o de cal Gallina), la qual neix al fons de la rasa sota d’un gran pi. L’any 1995, amb motiu de la Tercera Caminada Popular de la Vall de Lord, es van col·locar unes rajoles de ceràmica.

Arribem a l’alçada de Cal Gallina

Sota el mas es troba la font de Pratformiu

Rajoles que decoren la font

Aquest és el punt més llunyà de la nostra jornada d’excursió. Si haguessim anat més al nord hauriem vist com aquest prat s’acaba bruscament en uns vistosos xaragalls coneguts com ElsTerressos, però avui no disposem de més temps així que ho deixem per una altra ocasió i retornem per la mateixa pista fins a Ca l’Arabé, on tornem a creuar el pont.

Retornem a Ca l’Arabé

Pocs metres després de passar el pont ens desviem a mà dreta per un camí carreter marcat en blau i groc que aviat es converteix en un estret sender que davalla i s’endinsa a la llóbrega vall de la Rasa dels Forats per on el torrent es despenja entre agulles de roca i vistosos salts d’aigua... si hi hagués aigua!

Forta baixada seguint la Rasa dels Forats

Saltant d’aigua... quan hi ha aigua

Així anem baixant seguint el torrent aigües avall, tot travessant una agrupació de cases abandonades conegut com Els Forats, vers el prat que acull l’ermita de Sant Lleïr on pensem fer el dinar perquè ja va éssent hora.

Continuem la forta baixada cap a Sant Lleïr

Per pista arribem de nou a Sant Lleïr

El sender desemboca a una ampla pista als marges de la qual creix una de de les poques plantes que encara floreixen en aquesta època de l’any. Es tracta de la xicoira (Cichorium intybus) una planta de flors ligulades d’un vistós color blau. Una variant d’aquesta planta fou molt apreciada, en un passat no gaire llunyà, car de la seva arrel carnosa se’n feia un succedani del cafè.

Xicoira

Després d’un merescut descans i d’un dinar regat amb els millors vins i rematat per un variat assortit de dolços, amb els panellets com a principals protagonistes, retornem a Sant Llorenç de Morunys pel mateix camí d’anada, seguint el GR-1 i sota els arbres tocats pel sol daurat de la tarda.

Retornem a Sant Llorenç amb el sol de la tarda

Arribada a Sant Llorenç de Morunys

De nou creuem el riu Cardener i travessem, no sense alguna dificultat d’orientació, el veïnat del Molí del Monegal i així arribem a Sant Llorenç a temps per fer unes darreres cerveses i una visita a la seva fira de tardor, desplegada pels carrers del nucli medieval. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 28.10.17 pel Centre Excursionista Àliga.

divendres, 10 de novembre de 2017

Transpirenaica catalana en BTT (2)

13.08.17 - Pla de Sant Tirs - Llavorsí (60 Km)

Salimos de la población en dirección a Noves de Segre, atravesando el río Segre. Ascendemos por la vall de Aguilar en dirección a Argestues (1000 m), donde se acaba el asfalto.


Continuamos por una pista bien conservada, que antiguamente unia Saulet (pueblo ya abandonado) y Cassovall (que se ve al otro lado de la montaña). Salimos a la carretera del Port del Cantó (N-260), que dejamos al cabo de 3 Km para continuar por pista en dirección a Canturri (1400 m).


Avanzamos paralelos al rio de Pallerols, mientras atravesamos impresionantes bosques de pinos. Pasamos por la casa forestal de Pallerols (abandonada), la ermita de Sant Joan de l’Erm, el refugio Xalet de la Basseta (1700 m) y las ruinas de Sant Joan Vell (1690 m), donde hay un buen mirador.

Casa forestal de Pallerols



Sant Joan Vell

Seguimos ascendiendo hasta el coll de Sant Joan y entramos al Pallars Sobirà. En el descenso nos equivocamos de pista y salimos a la carretera de Rialp a Portainé, pero a los pocos metros podemos coger un desvío que lleva en 2 Km a Montenartró (1300 m), donde volvemos a coger el track. Desde Montenartró continuamos bajando por una pista con tramos de tierra y de asfalto; en algún momento el fuerte pendiente nos obliga a hacer “eses" con las bicis. Finalmente salimos a la carretera y en 4 Km nos plantamos en Llavorsí (810 m). Track de la etapa.

14.08.17 - Llavorsí - Espui (58,8 Km)

Hoy es la etapa por donde rodaremos a más altura, con muchos tramos por encima de los 2000 m. Desde Llavorsí descendemos por la carretera de Esterri d’Àneu hasta el desvío de Arestui. Subimos por la vall de Baiasca por una pista que, al igual que la de Montenartró, tiene tramos de tierra y de asfalto.



Pasado el pueblo de Arestui (1150 m), nos encontramos con la pista cortada por obras de mejora. Nos dejan pasar y continuamos por un tramo en mal estado, con muchas piedras sueltas que nos obligan a caminar y arrastrar la bici. Más adelante la pista mejora y pasamos por las fuentes del Pla d’Artigues y dels Coms. Continuamos el ascenso mientras vamos dejando el bosque atrás, pues ya estamos rondando los 2000 m de altura.

Pla d'Artigues


Llegamos al coll de Rat (2015 m), donde tenemos una extensa vista de las montañas del Parc Nacional d’Aigüestortes. Descendemos hasta el coll de Pedres Blanques y luego tenemos que realizar un fuerte ascenso que nos obliga a desmontar de la bici hasta que desembocamos en la pista de Espot a Llesui, donde se encuentra el refugio forestal de Quatrepins (2170 m).

A partir de aquí vamos ladeando, con algunas subidas y bajadas, durante más de 20 Km. Finalmente dejamos esta pista para remontar hasta el coll de Triador (2180 m), donde iniciamos el descenso hacia la Vall Fosca. Bajamos por la Pala de Campollongo en zig-zag durante 8 Km por una pista con mucha piedra suelta.




Salimos finalmente a la carretera de Capdella i al desvío que nos lleva a Espui (1300 m), donde finalizamos la larga etapa de hoy. Mañana nos toca un merecido día de descanso. Track de la etapa.

16.08.17 - Espui - Pont de Suert (54,3 Km)

En la última etapa de la ruta, salimos de Espui por la carretera de Senterada. A la altura de la Torre de Capdella (1100 m) nos desviamos en dirección a Guiró, atravesando el río Flamicell que baña la Vall Fosca.

Sant Martí de la Torre de Capdella

A partir de Guiró (1380 m) hemos de seguir por un sendero estrecho y lleno de piedras, que nos obliga a arrastrar las bicis durante dos horas hasta llegar al coll d’Oli (1520 m), mientras el sol va pegando fuerte.




Ya en bajada, pasamos por Castellnou d’Avellanos, donde cogemos una pista en buenas condiciones por la que llegamos en un momento a les Esglésies.

Les Esglésies

Sentís

A continuación nos toca remontar hacia Sentís (1300 m) y el coll de Sas (1500 m), para bajar luego al pueblo de Sas (1200 m), donde encontramos una oportuna fuente.




De nuevo volvemos a ascender hasta el coll de Fades (1505 m), donde entramos en la comarca de la Alta Ribagorça. Desde aquí bajamos rápido y nos plantamos en Malpàs (1090 m), donde reponemos fuerzas para afrontar los últimos kilómetros de la ruta. Nos dirigimos hacia Gotarta en descenso, pero antes de llegar a este pueblo nos encontramos con rampas del 16-17 %.

Gotarta

Desde Gotarta (1100 m), con vistas al pantano de Escales, iniciamos por carretera un descenso de 5 Km hasta el Pont de Suert (840 m).

Descenso hacia el Pont de Suert

Església del Pont de Suert, al final de la ruta 

Aquí, en la capital de la Alta Ribagorça, ponemos el punto final a nuestra aventura transpirenaica. Track 1 de la etapa. Track 2 de la etapa.

ISABEL SALVIA. Activitat realitzada del 6 al 16.08.17 per Isabel Salvia i Siscu Gil.