dimarts, 25 d’abril de 2017

Pels cingles de Cabrera i l'altiplà de Falgars

8.04.17  Llarg itinerari, d’uns 16 Km de recorregut i 700 m desnivell, pel nord-est del Collsacabra, entre l’altiplà de Falgars i la muntanya de Cabrera, en el que hem enllaçat els santuaris de Cabrera i de Sant Miquel de Castelló o de Falgars. Cal dir que fins aquest darrer santuari, per on passa el GR 2, la ruta no té massa senyalització, bàsicament fites i alguns trams amb senyals grocs als arbres (es troba a faltar algun pal indicador), però es pot anar seguint bé amb els mapes de l’Alpina (Puigsacalm-Bellmunt i també Garrotxa).

A la muntanya de Cabrera hi haviem pujat fa temps des d’Osona, per Sant Julià de Cabrera. Ara ho farem pel vessant de la Garrotxa. El punt de partida és el petit nucli de Falgars d’en Bas, on hi vam passar en la nostra recent excursió pel grau d’Olot. Avui ens arribem aquí en cotxe. A tal efecte, hem agafat, des de l’Eix Transversal, la carretera de Vic a Olot (C-153), en direcció a Roda de Ter, Cantonigrós i Rupit; uns 2 Km després de passar aquesta darrera població, quan la carretera fa una pronunciada corba a la dreta, seguim a l’esquerra per una estreta carretera rural que mena en 6 Km (l’indicador de 9 Km és erroni) al nucli de Falgars, on aparquem el cotxe al costat de l’església.

Falgars d’en Bas (950 m), és un petit veïnat del municipi de la Vall d’en Bas (situat, però, a l’altiplà del Collsacabra), amb un sol carrer al voltant del qual hi ha l’església romànica (s. XI-XII) de Sant Pere de Falgars (amb un notable absis amb bandes llombardes), l’edifici de la rectoria (allotjament rural), i la gran propietat del mas de la Coromina (explotació ramadera i també allotjament rural).

A la sortida de Falgars tenim una magnífica vista
de Sant Miquel de Falgars amb el Canigó al fons.

Situats a la façana principal de l’església de Sant Pere, travessem una tanca (indicador a Cabrera) i anem uns primeres metres vorejant la tanca de l’esmentada propietat de la Coromina en direcció a un petit turonet, per on comencem a pujar. Deixem a l’esquerra un petit i atrotinat molí de vent, i travessem una portelleta per entrar breument (malgrat la prohibició d’accedir) a la propietat de la casa de la Coma, que veiem a la dreta. Poc després sortim d’aquesta propietat per una altra tanca i girem a l’esquerra per continuar a partir d’aquí per una carena que es desprèn del puig de la Creu de Rabadà (cim per on hi passarem a la tornada). Anem seguint aquesta suau carena en direcció oest, tot travessant petits collets, mentre anem veient enfront nostre el santuari de Cabrera al capdamunt del cingle.


Més endavant, en el darrer d’aquests collets, deixem la carena i arribem poc després a un prat vorejat per les aigües del torrent de la Faja. El camí gira a la dreta i segueix el curs del torrent fins que als 200 m travessem una tanca i arribem al molí de la Faja (1150 m), que avui torna a ser habitat després d’un temps en què es trobava abandonat.

Vora el torrent i el molí de la Faja

Deixem el camí que continua recte en direcció a les fonts del Fluvià (inicialment torrent de la Faja) i al port de la Faja, per on continuarem després, i girem a l’esquerra per travessar el torrent per un pontet. Anem seguint la pista que des del molí mena en deu minuts al coll de la Faja (no confondre amb el port de la Faja), al peu dels cingles de Cabrera, per on passa la pista principal que voreja aquesta muntanya per la banda de la Garrotxa. Prop d’aquest coll, a mà dreta, podem veure les antigues construccions de la casa de la Faja, d’on depenia el molí.

La casa de la Faja, amb la serra de Llancers i el Puigsacalm

Comencem la pujada a Cabrera des del coll de la Faja

Travessem la pista i seguim recte (un pal metàl·lic amagat entre els boixos indica Cabrera) a través d’uns prats inclinats, al capdamunt dels quals s’inicia un corriol, senyalitzat amb marques grogues, que s’enfila fort per la baga de la Faja a través d’un bosc de faigs.

Ens endinsem a la baga de la Faja

A les zones més humides d’aquest bosc hi trobem unes espigues de flors blavenques que ens criden l’atenció; es tracta del joliu (Scilla lilio-hyacinthus), una planta molt típica de les fagedes del nord de Catalunya.

Flors blaves del joliu

A mitja pujada travessem un camí transversal per on retornarem després i on fem ara un petit descans. Emprenem la segona part de la pujada, encara més dreturera, fins que anem a sortir a dalt de la cinglera, prop del pas de l’Osca de Cabrera que tenim a pocs metres a la dreta.

A la part final de la pujada

Ens dirigim per l'estreta carena cap a l'Osca de Cabrera

Com el seu nom indica, l’Osca de Cabrera és un tall de l’altiplà de Cabrera entre el Pla del Prat, un xic més elevat a la dreta, i el replà herbat on s’aixeca el santuari de Cabrera, a l’esquerra. Ens dirigim primer a la dreta cap al pas de l’Osca, una estreta cornisa abocada al caire del cingle però ben equipada amb grapes i passamans.

Comencem a pujar per l'Osca...

... i travessem una estreta cornisa

Superat el pas, girem a l’esquerra i arribem al Cap del Pla del Prat (1316 m), el punt més alt de la muntanya, amb espectaculars vistes als vessants de la Garrotxa i Osona, així com del santuari de Cabrera sobre els cingles que cauen estimbats cap a Sant Julià.

Al Cap del Pla del Prat, amb el santuari de Cabrera al fons

Tornem a pasar l’Osca i ara seguim la carena en direcció sud fins que no triguem en arribar a les restes de la base d’una torre de l’antic castell de Cabrera i pocs metres més enllà al vèrtex geodèsic del cim oficial de Cabrera (1308 m), amb una taula d’orientació, des d’on, com a l’anterior cim, tenim una gran vista sobre el Puigsacalm, els cingles d’Aiats, el Collsacabra, el Montseny, Sant Llorenç del Munt, Montserrat, etc.  

Restes de la torre del castell de Cabrera

Al costat de la torre, el cim oficial de Cabrera

Continuem per l’altiplà i, després de passar un altre pas estret amb la timba a cada costat, arribem als plans on s’aixeca el santuari de Cabrera i l’antiga hostatgeria, actualment un restaurant.

Ens dirigim per un pas estret cap al santuari

El santuari de Cabrera, sobre uns acollidors prats

Façana principal de l'església

L’actual església de la Mare de Déu de Cabrera fou bastida al s. XVII sobre les restes de l’antiga capella del castell de Cabrera, que fou destruïda, juntament amb el castell, per un gran terratrèmol l'any 1428.

A l'altre costat trobem un balcó abocat a la Garrotxa

Després de visitar l’església i arribar-nos a un mirador orientat a la Garrotxa, prop del telefèric que puja material a l’hostatgeria, ens posem a dinar als prats asolellats del santuari; cal que ens alimentem bé doncs encara queden moltes hores d’excursió.

Com a variant de baixada, sortim pel costat de l’església pel camí de les Marrades, empedrat i que traça unes corbes que ens recorden, en menor escala, el del grau d’Olot.

Baixem pel camí de les Marrades

L'empedrat del camí, amb guarda-rodes a un costat

Als 400 m el camí desemboca al final de la pista procedent del collet de Cabrera, al costat de l’estació inferior del telefèric i d’un petit aparcament. Baixem per la pista uns pocs metres fins trobar a l’esquerra l’inici del camí transversal que hem travessat de pujada (sembla que era una antiga pista ara en dessús).

Pel camí que voreja la muntanya de Cabrera

Seguim aquest camí, que voreja a mitja alçada els cingles de Cabrera, fins a entroncar amb el corriol de la baga de la Faja, per on baixem al coll de la Faja, i d'aquí retornem al molí de la Faja per iniciar la segona part de la nostra excursió.

De retorn al coll de la Faja

Des del molí de la Faja, i un cop travessat el torrent, seguim ara a l’esquerra pel camí que va remuntant cap al port de la Faja. A meitat de la pujada arribem a les surgències enmig dels prats que constitueixen el naixement del riu Fluvià, primer com a torrent de la Faja fins que que prop de Falgars es despenja pel cingle formant el salt de la Coromina; aquest curs d’aigua continua avall amb el nom de rec de la Coromina o riera de Falgars, fins a la plana d’en Bas, on amb les aportacions d’altres torrents es converteix ja en el riu Fluvià. El seu naixement, però, no és massa espectacular: una humil font a ras de terra, sobre la qual hi ha la boca d’un pou, i uns petits tolls d’aigua entre els prats, que tanmateix van agafant tot seguit prou cabal per justificar que molt a la vora hi hagués ja un molí.

La humil font on neix el riu Fluvià

Continuem en direcció nord i no triguem en arribar al port de la Faja (1169 m), amb una bona vista sobre el Puigsacalm, davant del qual es desplega la boscosa i més baixa serra de Llancers.

Al port de la Faja, enfront del Puigsacalm 

Anem pujant cap a la carena de la Creu de Rabadà

Des del port girem a la dreta per anar remuntant un llom, en direcció est, fins a tornar-nos a situar sobre la carena que haviem deixat abans i que seguim a l’esquerra, en direcció nord, fins assolir l’elevació de la Creu de Rabadà (1262 m), envoltada pel bosc.

Iniciem la baixada des de la Creu de Rabadà

Baixem per l’altre costat i als pocs metres trobem un mirador natural amb una bona vista sobre el pla de Falgars; continuem després el descens fins al coll d’Uran (1196 m).

Mirador sobre el pla de Falgars

Al coll d'Uran

Des d’aquest coll seguim en la mateixa direcció nord i als pocs metres arribem a una cruïlla, en una clariana del bosc, on cal parar atenció, doncs hem de deixar a l’esquerra el camí més evident que puja cap al puig Satoies, i seguir a la dreta per un corriol mig amagat (hi ha un escadusser senyal groc en el tronc d’un gran faig) que s’endinsa en una gran fageda. Anem baixant fort per aquest corriol, gairebé una cornisa sobre el vessant molt inclinat d’aquest bosc.



Ens anem guiant pels senyals grocs fins que el camí marcat queda tallat per una pista, sembla que de construcció recent, a la qual accedim després de salvar el seu marge. Sense una continuïtat dels esmentats senyals, anem seguint aquesta pista cap a l’esquerra, en lleugera pujada, fins que trobem a mà dreta un camí ample que baixa cap als plans de Pibernat, on retrobem, en una cruïlla de camins, els senyals grocs que ens menen cap a l’esquerra fins a l’inici d’un camí de grau.

Als plans de Pibernat

Pel camí empedrat entre els plans i el Ras de Pibernat

Anem baixant per un ben marcat camí empedrat, a través de més trams de fageda, fins a desembocar a una pista, que seguim a l’esquerra per arribar tot seguit al Ras de Pibernat, indret on es realitzen habitualment treballs d’explotació forestal. Ens trobem ja molt a prop del santuari de Falgars. Continuem per la pista, que tot seguit conflueix amb una altra, procedent de la baga de Llancers i el coll de Bracons, i gira a la dreta en direcció al pla de Falgars; als pocs metres, però, la deixem per seguir a l’esquerra (senyals grocs) per un camí ben marcat que desemboca poc més avall en el GR 2, sender que seguirem després a la dreta en direcció a Falgars d’en Bas. Abans, però, ens cal anar uns metres cap a l’esquerra per arribar-nos a Sant Miquel de Castelló; és certament incomprensible que això no ho indiqui el pal indicador que trobem aquí de la xarxa de camins Itinerànnia, que només assenyala les poblacions que enllaça i no pas altres indrets.

Al coll del Portell

Travessem una portella de ferro i arribem al coll del Portell (929 m), un estret tall que separa el turó on s’enlaira el santuari de Falgars de la carena del serrat de Sant Miquel, al final de la serra de Llancers. Deixem aquí el GR 2, que travessa aquest pas en direcció a la plana d’en Bas, i girem a la dreta per iniciar una curta pujada cap al turó fins que, passat un petit mur amb una espitllera, entrem al recinte on s’aixeca l’església de Sant Miquel de Falgars o de Castellò (955 m), amb el refugi annexe del Grup Excursionista i Esportiu Gironí (GEiEG).

Sant Miquel de Falgars

El santuari amb llum matinal, dies després d'aquesta excursió

Vistes a la vall d'en Bas des del santuari

Ens trobem al límit nord-est del Collsacabra, en un magnífic mirador abocat a la vall d’en Bas i al Pirineu. Una placa a la porta que dóna entrada al refugi i a l’església ens explica les succesives transformacions de l’indret: poblat ibèric ausoceretà, temple romà dedicat a Mercuri, oratori visigòtic ja sota l’advocació de Sant Miquel, fortificació medieval dels vescomtes de Bas i escenari posterior de succesius enfrontaments (guerra dels remences, guerra del francès, guerres carlines). L’any 1936 patí, com altres edificis religiosos, les destruccions de la guerra civil, i fou reconstruït l’any 1972 per l’esmentat GEiEG, que habilità una part com a refugi amb capacitat per a 20 places.

Retornem al coll de Portell i seguim a l’esquerra pel GR 2 en direcció ja a Falgars. Passem per la font de Pibernat, a la dreta del cami, i tot seguit pel mas de Pibernat, una gran construcció actualment en rehabilitació. Des d’aquí anirem seguint la pista que per l’altiplà de Falgars mena en 3 Km a Falgars, i que en algun moment podrem tallar pels prats.

Per la pista que mena a Falgars

Torrent del Clot de Pibernat, que travessa la pista

Travessem el torrent del Clot de Pibernat i enfilem per la pista la darrera pujada del dia en direcció a les enlairades cases de Falgars.

Arribant a Falgars d'en Bas

Arribem al veïnat de Falgars amb el darrer sol de la tarda, que posa un magnific punt final a aquest llarg però agradable recorregut per terres del Collsacabra.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 8.04.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Ester Escobar i Pau Vázquez.

dimarts, 11 d’abril de 2017

De Ribes de Freser a Planoles

5.04.17  Per estrenar aquesta primavera com cal, els de la “colla dels dimecres” arribem a bona hora a l’estació de Ribes de Freser. Malgrat que quan hem sortit de Barcelona queien algunes gotes, aquí ara fa un bon sol...encara tindrem sort amb el temps.

El Torreneules des de Ribes de Freser

Abans de començar, però, anem a fer un cafè a l’”Espai Killian Jornet - Núria Picas” per veure si se’ns enganxa alguna cosa dels cracks de les curses de muntanya, i acte seguit enfilem el passeig a frec del riu Freser, que amb el desglaç baixa força ufanós, sobretot a partir de l’aiguabarreig amb el riu Rigard.

Passeig al costat del riu Freser

Sortim de Ribes pujant fort pel carrer de la Cerdanya, que es converteix tot seguit en una pista que passa pel costat d’una petita capella dedicada a Sant Cristòfol. Aquí trobem uns plafons que ens informen sobre la importància que va tenir la mineria del ferro per aquests topants, la qual sembla ser que es remunta a l’època romana, però fou sobretot a partir del segle XVII que van proliferar els molins i les fargues lligades a una indústria d’armes, claus i eines del camp. A més, la nostra ruta d’avui passarà per una d’aquestes mines: la de can Paloca.

Ens acostem a la capella de Sant Cristòfol

Anem cap a ponent, tot trepitjant les roques del famós granòfir de Ribes, que és la xemeneia d’un volcà de més de 400 milions d’anys d’antiguitat on, al seu interior, afloren unes pedres blanquinoses molt curioses i úniques a Catalunya, les quals estan relacionades amb unes roques volcàniques anomenades riolites i que vam poder veure a la serra de les Pedritxes... Però tot això... a qui caram l’interessa?

Pujant pel granòfir de Ribes


Així anem guanyant alçada pel vessant solei del turó de Segura, sota pins i roures encara despullats de fulles. Als marges del camí les violetes s’afanyes a florir abans no quedin cobertes per l’ombra del bosc. Quan el camí s’encara al nord, de cop sortim del bosc i ens dirigim de dret cap a l’ample coll de Segura, des del qual tenim immillorables vistes dels Torreneules encara amb un polsim de neu.

Arribant al coll de Segura

Des d’aquest coll anem de nou cap a ponent tot enfilant un llom herbat en direcció a un vistós cingle calcari. En Rafa aprofita per comentar-nos que en aquest cingle ell ha obert diverses vies d’escalada de gran dificultat... però ara no anirem pas a comprovar-ho!

Seguim pujant, amb el Taga al fons

Deixem enrera la vall de Ribes, sobre la qual s’alça l’imponent Taga, i ens endinsem de ple a la vall del Rigard, riu que neix als peus de la collada de Toses. Anem planejant pel vessant sud de la serra del Castell, un contrafort del Puigmal, flanquejats pels aranyoners (Prunus spinosa) carregats de floretes blanques, mentre veiem el veïnat de Roques Blanques uns quants metres sota nostre.


Flor de l'aranyoner

Passem a frec de l’antiga mina de can Paloca, una de les tres mines d’aquesta zona on s’explotava l’òxid de ferro, el qual alimentava les fargues de Planoles, Ventolà i Campdevànol.

A la mina de Can Paloca

Anem baixant cap a Ventolà

Després d’inspeccionar l’explotació continuem ruta, ara en lleugera baixada, tot passant per una font i sota les restes del mas de can Paloca. Finalment el nostre sender desemboca a la carretera d’accés a Ventolà. Després de fer uns 200 metres d’asfalt, entrem al poble on aprofitem per fer una visita a l’església de Sant Cristòfol, d’origen romànic però molt modificada i recentment restaurada, a la qual se li ha afegit un porxo de fusta d’aspecte antic.

Església de Sant Cristòfol de Ventolà

Malgrat que les nostres panxes fa estona que protesten, en Jaume opina que és millor fer l’àpat a Planoles, destí final d’aquesta excursió, ja que no estem lluny i el cel es comença a ennuvolar... a més hem d’agafar el tren de tornada! Així creuem Ventolà, sempre en direcció oest, fins que sortim per una pista cimentada en franca baixada, tot passant prop de la casa rural de El Serrat.


Per aquesta pista desemboquem a la carretera N-152 que creuem i continuem per una altra pista cimentada que baixa cap al veïnat de Les Casetes. Tot seguit la deixem per una pista de terra que va a frec del torrent de Corbera aigües amunt fins que el creua. Caminant per aquesta pista, ens fixem que, en determinats llocs, hi ha uns graciosos ocellets de peluix molt ben fets i amb una descripció de les seves característiques distintives... pensem que es tracta d’una mena de gimcana, a la qual ens hi apuntem de bon grat!


Arribant a Planoles

Així entrem a Planoles on, després de mirar els horaris del tren, comprovem que només tenim mitja hora per dinar els entrepans a l’estació, i per això deixem la visita al poble per una altra ocasió. Fins la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.04.17 per Isabel Benet, Jaume Salat, Rafael Rovira, Jordi Castellanos, Lluís Simó i Montse.