dimarts, 6 de novembre de 2018

Gorra Frígia, via de l'Adrià

24.10.18  Abans no vingui el fred, tal i com pronostica “l’home del temps”, aprofitem aquests darrers dies de bona temperatura per a fer, això sí, una via un xic assoleiada... que a l’ombra ja fa un fred que pela. I per això escollim la Via de l’Adrià per la seva orientació i proximitat. Aquesta via és una línia recta que puja per la cara SE de la Gorra Frígia entre les vies del Carles (a l’esquerra) i la Mompart (a la dreta).

Les Gorres i les Magdalenes des del monestir,
amb el recorregut de la Via de l’Adrià

Ressenya de la via

Arribem al monestir tot veient les Gorres tenyides de rosa pel sol que s’aixeca, i sortim per les escales en direcció a l’ermita de Santa Anna, on prenem el sender cap al Pla de les Taràntules i el trencall que ens deixa a l’ample camí de Sant Joan a Sant Jeroni, al peu de la Gorra Marinera. Anant cap a l’inici de la via, veiem sobresortir damunt la boira, com si fossin illes, els massissos de Sant Llorenç i el Montseny.

El monestir als nostres peus i, més enllà, Sant Llorenç i el Montseny

Quan hi arribem veiem que ja tenim una altra cordada davant nostre, però ja estan a la primera reunió i sembla que van prou lleugers; així que en Pau comença a enfilar-se per la placa que comença molt tombada però que es va redreçant conforme s’acosta a la primera reunió, situada a l’esquerra d’un petit arbret. Just abans d’entrar a la reunió cal superar un delicat tram de petits còdols una mica polits.

Inici de la via

El tram més delicat de la primera tirada

Arribant a la primera reunió

Assegurant des de la primera reunió

Com que la següent tirada, qualificada de IV grau, és la més curta, en Pau em pregunta si estic animada per a fer-la... i jo que li contesto: vinga assegura´m! Així que surto per la placa sense veure cap xapa, però en Pau em diu: tu vés pujant tranquil·la i ja les veuràs... i sí, les vaig veient les quatre xapes que defensen la placa i, a més, també llaço un merlet. D’aquesta manera arribo a la segona reunió situada sota un petit sostret.

Progressant per la placa de la segona tirada

Assegurant des de la segona reunió

Ara toca el llarg més difilcil de la via ja que s’ha de superar aquest sostret, per això en Pau surt en diagonal ascendent a la dreta, per una placa fina i dificil, fins arribar a l’extrem del sostret on li barra el pas un petit desplom qualificat de V. Un cop superat, s’ha d’anar en diagonal ascendent a l’esquerra car la reunió està just al damunt del sostret, a l’interior d’un forat anomenat comunment “el water”.

Progressant per la placa del tercer llarg

Assegurant des de la segona reunió

Quan em toca pujar a mi, reconec que arribar al peu del desplom ja és prou dificil, j que la placa està molt dreta i formada per petits còdols i alguns foradets, i encara sort que per superar el desplom hi ha algunes bones preses. El pitjor de tot és que aquest llarg està orientat a l’est i a aquesta hora ja hi toca l’ombra, per la qual cosa fa fresca i bufa un airet molest.

Progressant per la placa del tercer llarg

Assegurant des de la tercera reunió

Arribant a la tercera reunió

Per iniciar la quarta tirada, en Pau surt del “forat del water” per la dreta, tot penjant-se del buit per una placa prou dreta, encara que la qualifiquen de IV grau. Quan jo surto de la protecció de la reunió, sóc ben conscient que he de fer-ho el millor possible car tinc tot un grup d’escolars observant-me des del camí... ups, si ara caic... quin ridícul! Després d’aquesta sortida, que talla una mica la respiració, la placa s’ajeu una mica i en ella es van trobant bons còdols per agafar-se a plaer fins assolir la quarta reunió.

Inici de la quarta tirada

Pujant per la placa de la quarta tirada

Arribant a la quarta reunió

Ara ja només resta pujar al cim de la Gorra Frígia, i per això surto jo per una feixa força ajaguda. A mitja feixa, però, evito pujar pel dret al cim (tal i com marca la via) i segueixo pujant per la feixa tot aprofitant parabolts d’altres vies fins que, passada una formosa sabina, ja m’enfilo cap al cim on munto la reunió aprofitant la gran creu de ferro que el presideix.

Inici de la cinquena tirada

El torrent de Santa Maria s’obre pas als nostres peus

Cinquena reunió a la creu de ferro

Arribant al cim amb les Magdalenes i la Gorra Marinera

Fotocim

Un cop reunits al capdamunt de la Gorra Frígia, després de contemplar el soberbi paisatge, entre el que reconeixem el Puntal de l’Albarda per haver-lo escalat recentment, ens acomiadem del cim tot baixant en un parell de ràpels que ens deixen a l’antiga ermita de Sant Martí, oculta dins d’una balma, i que ara serveix de refugi. Des d’aquí anem per la canal que separa la Gorra Frígia de la Magdalena Superior, equipada amb una corda fixa a la baixada, fins arribar de nou al camí de Sant Joan.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.10.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

divendres, 26 d’octubre de 2018

Torre de les Conclues

12.10.18  Les restes de l’antiga casa forta o torre de les Conclues, situada al sud-oest de Corçà, a la Noguera, s’aixequen enlairades al capdamunt d’un cingle que cau vertical sobre el pantà de Canelles, a l’indret on la Noguera Ribagorçana forma el congost de Fet o de les Conclues. Ens hi podem arribar en una matinal des del petit poble de Corçà, en un itinerari d’anada i tornada d’uns 8,5 Km de recorregut i 480 m de desnivell; gairebé tot aquest desnivell resulta de salvar tres barrancades (sis entre anar i tornar), doncs l’alçada entre aquesta població i la torre és similar.

Torre de les Conclues (paret oest),
sobre el congost de Fet o de les Conclues

Des de Balaguer cal continuar en direcció al monestir de Bellpuig de les Avellanes i el port d’Àger. A la baixada d’aquest ample port, poc abans d’arribar a Àger (a 1,5 Km), seguim a l’esquerra per una carretera més estreta que en 7 Km ens apropa a Corçà, on deixem el cotxe. Aquesta carretera no triga en bifurcar-se uns metres més endavant cap al pantà de Canelles i cap a la Pertusa.

Situats a Corçà (680 m), ens dirigim a l’església, que deixem a l’esquerra, i pocs metres més enllà cal estar atents, doncs no trobarem cap indicació, per agafar a l’esquerra un camí empedrat amb còdols  que surt pel costat d’un mur i davalla entre camps fins a una pista, per on continuem a la dreta fins que no triguem en desembocar a la carretera que baixa al pantà de Canelles.

Deixem enrera Corcà

Anem baixant cap al barranc de les Colomines,
amb la serra de Sabinós a la banda aragonesa del pantà

A l’esquerra d’aquesta carretera surt una pista (pal indicador) per on seguim, tot perdent alçada, fins a una cruïlla, amb un gran pollancre; deixem a la dreta un ramal que mena a la carretera del pantà i continuem recte per creuar tot seguit el barranc de les Colomines (554 m). Poc després, en una altra cruïlla, seguim a la dreta (pal indicador), tot vorejant un camp de conreu. Passem pel mas del Joaquim (572 m) i continuem per la pista, a partir d’aquí bastant malmesa, fins que acaba més amunt en un gran camp de conreu. Al final del camp seguim per un corriol (pal indicador) que s’endinsa a la pineda de la serra dels Espins.

Anem planejant pel bosc en direcció oest fins a una collada que salva el primer dels dos contraforts de la serra que hem de travessar, des d’on ja veiem enlairada la Torre de les Conclues, encara lluny doncs ens separen dues barrancades.

Torre de les Conclues des del primer contrafort

Vista del pantà de Canelles

Des d’aquí baixem per creuar el barranc dels Espins i girem a la dreta, primer encara en descens i després planejant, fins a trobar un pas entre roques que permet travessar el segon contrafort dels Espins.

Pas entre roques del segon contrafort

Pugem a través de pedregar cap al cim dels Espins

El camí gira novament a l’esquerra, vorejant per sota els cingles i creuant després la tercera barrancada del dia, des d’on comença una forta i penosa pujada d’uns 160 m de desnivell, amb un tram final de pedregar cada cop més redreçat, fins que arribem al cim dels Espins (696 m), ocupat per la Torre de les Conclues, on hi accedim per una gran obertura que hi ha a la paret nord.

Entrem a la Torre de les Conclues per la paret nord

Interior de la torre, amb el portal que dóna al sud

Es tracta d’una construcció rectangular (s. XII-XIII) que mesura a l’interior uns 10 m de llarg per 5 m d’ample, amb murs de més d’1 m de gruix i parets que arriben a una alçada de 6 m. Hi havia un nivell inferior i un pis principal, cobert amb tres arcs, dels quals només es conserva el central, i que potser suportaven una altra planta. La porta, adovellada i estreta, es troba situada al costat sud.

L'arc central que es conserva a l'interior

La paret sud amb el portal d'entrada

La Torre de les Conclues sorgí com un enclavament estratègic del castell de Sant Llorenç (al nord de Corçà) per vigilar la ribera del riu en aquesta zona del congost. Inicialment s’anomenava Portaclusa (porta closa, tancada, en referència al congost que vigilava; a més, a l’època medieval el mot clusa definia un pas estret i fortificat entre muntanyes). Posteriorment, la derivació de clusa en Conclues donà el nom actual a la torre i a la partida muntanyosa situada entre els pobles de Millà i Corçà. Encara en temps més moderns, aquesta fortificació s’havia anomenat més prosaicament Torre de les Tinyoses, ja que fou el lloc on s’aïllava el ramat afectat de la tinya.

Des de l’obertura nord de la torre tenim grans vistes sobre el pantà de Canelles, avui afortunadament molt ple, i les parets dels Montsecs d’Estall i d’Àger, separades pel congost de Mont-rebei, mentre que des del portal obert al sud, tenim una bona visió local sobre el congost de Fet o de les Conclues, així com de la serra de Sabinós amb el estrats calcaris de l’anticlinal de Millà.

Vistes al nord sobre el pantà de Canelles i Mont-rebei

Des del portal sud, amb els estrats de l'anticlinal
de Millà que s'endinsen a les aigües del pantà

Una altra visió d'aquest anticlinal

Vista del congost de Fet o de les Conclues

L'orografia sembla formar aquí un cap de drac

Abans d’emprendre la tornada, seguim l’aresta del cim en direcció est, tot baixant uns metres fins a trobar les restes del que podria haver estat una antiga cisterna, des d’on tenim una espectacular vista de la Torre de les Conclues enlairada sobre la paret de la Portaclusa, topònim original de l’indret que dóna nom a un sector d’escalada.

Restes del que sembla una antiga cisterna

Vistes a l'est sobre el pantà de Canelles

Torre de les Conclues sobre la paret de la Portaclusa

En aquesta paret, que cau gairebé uns 200 m fins a les aigües del pantà, s’hi han traçat diverses vies (Espitaires, Tasconaires, Savinaires), només accesibles arribant des de la Torre de les Conclues i continuant per l’esmentada aresta fins al punt on hi ha muntat un ràpel que porta al peu de les vies; també hi ha l’opció més aventurera d’apropar-se en canoa des de l’embarcador de Canelles.

Parets nord i oest de la torre

Iniciem el retorn a Corçà encarats al pantà de Canelles

Després de fotografiar des de tot els angles possibles les generoses panoràmiques que aquest indret ens ofereix, iniciem el retorn a Corçà pel mateix itinerari de l’anada, amb les consegüents baixades i pujades de barrancs; l’esforç, però, ha quedat plenament compensat.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.10.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

Ferrada de les Baumes Corcades

6.10.18  Després de diverses convocatòries, frustades pel reiterat mal temps d’aquesta passada primavera, per fi ens hem tornat a reunir una bona colla de “ferrateros” per fer allò que més ens agrada: tocar ferro! Per això encetem la temporada amb una via ferrada de les clàssiques com és la de les Baumes Corcades de Centelles, inaugurada l’any 2003 i que recorre la Costa de Fontderola tot aprofitant les franges encinglerades fins assolir el cim del turó de Puigsagordi situat a 972 m d’altura. Aquesta ferrada  salva un desnivell de 330 m amb un recorregut equipat de 800 m, alternat amb diversos trams de camí; tot plegat suma un itinerari de 3,9 Km fins al cim.

Recorregut de la ferrada de les Baumes Corcades

Per arribar-hi deixem la C-17 a la sortida de Centelles nord i ens dirigim cap a la gran casa de colònies de Mas Banyeres, on s’hi ha habilitat un aparcament pels que anem a la ferrada. En un plafó se’ns informa que, per evitar riscos amb el bestiar i també per causa d’una esllavissada, s’ha tancat la part central del camí equipat alternatiu a la ferrada i, per tant, haurem de retornar a Centelles per la carretera d’accés al Puigsagordi.

Anem cap al peu de la via ferrada

Un cop assabentats d’aquesta novetat, ens calcem els arnesos i dissipadors i sortim del pàrquing per la pista marcada amb senyals grocs, amb un primer tram comú amb la ruta Terra de Bruixes, mentre les boires matineres comencen a esvair-se. Aviat tenim davant l’alterós esperó del Quicarell per on puja la ferrada i, a l’alçada del Queixal Corcat, una curiosa roca aïllada molt foradada, deixem la pista per prendre un camí a la dreta que ens porta cap al peu de la via, senyalitzada a partir d’aquí amb punts vermells, on trobem una placa dedicada a Josep M. Parareda i M. Rosa Aregall, realitzadors i mantenidors d’aquesta ferrada en motiu del 10è aniversari de la seva inauguració.

Comencem a enfilar-nos al Quicarell

Des del primer moment uns petit però pronunciat desplom ja ens obliga a posar el màxim d’atenció, superat el qual arribem a una feixa que hem de creuar per continuar l’ascens, ara una mica més llarg i exigent.

Des de la feixa continuem l’ascens


Comencem a deixar “pati” als nostres peus

Superem un altre petit desplom

Arribem al capdamunt del Quicarell

Després de superar un altre petit desplom ens plantem al capdamunt d’aquest esperó del Quicarell. Des d’aquí hem de caminar uns metres, seguint els senyals vermells, per tal d’acostar-nos al següent cingle, tot creuant un prat on pastura un bou amb cara de pocs amics. Qui vulgui abandonar la ferrada ho pot fer en aquest punt seguint el sender marcat en groc.

Creuem el prat sense fer massa enrenou

Arribem al cingle on trobem de nou la via ferrada

Tot seguit arribem a la franja de roca de forma abalmada i plena de forats per la qual discorre la major part del recorregut de la ferrada i que li dóna el nom de Baumes Corcades. Abans de flanquejar una ampla coma, trobem els graons d’ascens a un pont nepalí que, amb els seus 68 m, ostenta l’honor de ser el més llarg d’Europa. Només uns quants valents dels nostres s’atreveixen a creuar-lo.

Tram dificil de pujada al pont

Els companys esperant creuar el pont

La resta marxem en vistós flanqueig per sota el pont tot fent espectaculars imatges dels companys que, d’un en un, van creuant-lo amb molt de compte perquè aquest es mou perillosament.






Baixar del pont tampoc és gens fàcil

Un cop ens hem tornat a reunir tots, continuem flanquejant, a voltes molt penjats, sota la volta de la balma tot fent-nos espectaculars fotos. Així arribem a un punt on hem de baixar del cingle per evitar un tram en mal estat i on aprofitem per reunir-nos i fer un petit descans.

Continuem flanquejant sota la volta de la balma



Baixem al peu del cingle

Caminem uns metres tot seguint el peu del cingle fins que trobem de nou les instal·lacions de la ferrada que ens permeten d’enfilar-nos de nou a tocar de la balma per on continuem flanquejant fins un punt on podem escollir pujar directament al darrer tram de la ferrada, o bé baixar cap l’indret de la Tosquera i així allargar una mica més la ferrada.

Tornem a enfilar-nos al cingle


Esperem el torn per baixar a la Tosquera

Nosaltres escollim aquesta darrera opció, encara que baixar del cingle no és gens fàcil perquè al final hi ha un petit desplom i per això a alguns ens han d’assegurar... per si de cas.

Descens assegurat del cingle

Anem cap a la Tosquera

Arribem a la Tosquera

Així arribem a la Tosquera, lloc per on es despenja la riera de Marcó tot formant el barranc de Font Calenta (o de Centelles). Aquest barranc està equipat amb instal·lacions de ràpel... una idea per a una altra ocasió! Aquí podem escollir entre la variant molt difícil, la qual s’enfila per un potent esperó, o la variant fàcil... Només dos dels nostres s’atreveixen amb l’esperó, la resta enfilem amunt per la roca a buscar una escala inclinada que ens permet superar un desplom i, seguidament, unes grapes ens deixen al capdamunt del cingle des del qual tenim vertiginoses vistes dels companys que estan fent la variant molt difícil.

Dos companys s’enfilen a l’esperó molt difícil



La resta anem per la variant fàcil...

...des d’on veiem als companys a l’esperó

El tram de flanqueig de l’esperó

El final del tram de flanqueig

Arribem al capdamunt del cingle

Els companys de l’esperó també hi arriben

Un cop tots hem superat els nostres respectius entrebancs, ens reunim de nou al capdamunt del cingle, a l’anomenat pla de Riucerdà, per a desplaçar-nos cap al darrer tram de ferrada. Per això ens cal prendre el camí que puja i creua la carretera d’accés al Puigsagordi i, tot seguit, enfilar-nos de nou cap al peu de l’últim cingle on retrobem les instal·lacions de la via.

Anem cap al darrer tram, al peu del Puigsagordi

El darrer tram, però, resulta ser un seguit de desploms, el més pronunciat dels quals, un veritable sostre, està equipat amb una escala vertical que es troba al final d’una barra horitzontal penjada del buit... evidentment uns quants no ho veiem gens clar i decidim pujar al cim pel camí normal, marcat amb punts grocs i amb un petit ressalt equipat amb grapes. Però abans de marxar fem que les nostres càmeres treguin fum amb les progressions dels més valents!

El primer desplom sota el sostre

El pas de la barra

Superant un segon desplom més acusat

Els qui han optat per continuar la ferrada, després de superar un segon desplom molt acusat, encara els queda un tercer desplom abans de finalitzar la via ferrada, desplom que es pot evitar seguint el camí marcat amb punts grocs... però cap d’ells es fa enrera! Així, un cop superat aquest darrer entrebanc, tots van sortint a l’ampla esplanada del cim del Puigsagordi on ja estem la resta de companys preparats per rebre'ls com cal.

El darrer entrebanc de la via

Sortint de la via ferrada

Felicitant als companys que arriben al cim

Fotocim

Quan ja tornem a estar tots reunits al cim, presidit per un màstil on hi oneja una estel·lada, toca fer la foto de grup de rigor per tenir-ne un bon record d’aquesta primera jornada “ferratera” de la temporada. Iniciem el retorn per l’esmentat camí senyalitzat amb punts grocs fins al pla de Riucerdà, per on s’ha de continuar baixant per la tranquil·la carretera local fins a l’aparcament de Mas Banyeres. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 6.10.18 per Isabel Benet, Alfons Belinchón, Pep García, Ester Escobar, Pau Vázquez, Lola Díaz, Rafael Martínez, Quim Massanes, Pilar, Enric Sibís, Ramon Boldú i Ferran Guillén.