28.05.16 El Pont Cabradís, a l’Alt Berguedà, és un túnel natural de 45 m de
llarg i una alçada màxima de 7 m, travessat pel riu Aigua de Valls. Segons informen
la web EspeleoIndex i la revista EspeleoSie (núm. 34, article del company
Jordi Lloret), es tracta d’una acumulació d'enderrocs de conglomerats, que han
estat excavats pel torrent i cimentats per importants dipòsits de travertins o
pedra tosca, originats per la calç dipositada per l’aigua d’una font propera. El
topònim Cabradís (que no Quebradís) es refereix a un engorjat on
només passen les cabres. La visita a aquest
indret singular, mitjançant una ruta en gran part circular, d’uns 11,5 Km de
recorregut i 500 m de desnivell, ha estat l’objectiu de la darrera excursió col·lectiva
abans de l’estiu.
A tal efecte, des de la carretera de l’Eix del Llobregat, havent
passat Malanyeu, seguim per la B-400 en direcció a Saldes i el coll de la
Trapa, i poc després, just passar l’àrea de lleure de la Plana del Reig (antic
mirador de l’Espà), agafem a l’esquerra la pista asfaltada que en 1,5 Km baixa
al petit agrupament de cases de Feners, on deixem els cotxes. Cal dir que
l’espai per aparcar és molt petit i obliga a alguns conductors a afinar les
maniobres per encabir els vehicles al marge de la pista.
Feners i la vall del riu Aigua de Valls
Sortim ben agrupats de Feners
Des de Feners (1225 m), comencem a caminar en direcció sud per la
pista (senyals grocs) que va reseguint el curs del riu Aigua de Valls, que tenim
a la dreta. Als cinc minuts travessem per un gual el torrent Ruixol i tot
seguit trobem una bifurcació profusament senyalitzada; deixem a l’esquerra el
GR 107 Camí dels Bons Homes,
provinent de Peguera pel coll del Portet, així com l’accés a Bonner pel Camí de les Fraus, per on retornarem
després, i continuem recte per la pista principal, seguint la variant GR 107-1
que va a Bonner pel molí d’en Güell.
Exemple de senyalització exagerada
Més endavant travessem el pont del Malpàs, per on deixem ara a
l’esquerra l’Aigua de Valls, que va encaixant-se al fons de la vall, i poc
després passem pel túnel de l’Avi, que també travessa una canalització
d’aigües.
Túnel de l'Avi
Als 300 m, en una bifurcació, deixem la pista principal, que continua
recte i planera, juntament amb l’esmentada canalització, en direcció a Moripol,
i seguim a l’esquerra per una pista secundària que davalla fort amb llaçades
cap al fons de la vall. Al final de la baixada tornem a creuar l’Aigua de Valls
per un pont, i just a l’altre costat trobem les restes de l’antic molí fariner
d’en Güell (1140 m), o senzillament de
Güell, doncs sembla que el topònim no fa referència a una persona sinó a
l’antic gual que travessava el riu.
Al molí d'en Güell o de Güell
Parem per fer un mos al costat del molí i després continuem per la
pista, ara de pujada, fins al coll del Castellar (1245 m). En aquest coll
deixem de moment pista i GR, per on continuarem després, i prenem ara a la
dreta un camí que pel mig del bosc ens apropa a la carena del Serrat Llarg.
Al coll del Castellar
Ens dirigim cap a la carena del Serrat Llarg
No
triguem en arribar al punt on aquest camí, ara ja un estret corriol, es
despenja cap al fons del barranc de l’Aigua de Valls, per diversos trams de
roca equipats amb cordes que ens faciliten la baixada.
El punt de la carena on comença el camí equipat
Comencem a baixar pel primer tram de cordes
Ens seguim despenjant cap al fons del barranc
El corriol, malgrat la seva forta inclinació, es troba ben marcat i senyalitzat
amb fites i marques blaves. Al capdavall de la baixada arribem a un replà, per
sobre el pont natural sota el qual passa el riu, i al costat de la surgència de
la font Cabradís, sota un freixe.
La curiosa surgència de la font Cabradís
Travessem el replà i ens acabem de situar a
l’altre costat del riu; per una curta canal, equipada amb cordes i una cadena, arribem
finalment a la riba de l’Aigua de Valls, al costat de la boca sud del Pont
Cabradís (1030 m).
Apilotonats a l'estreta riba de l'Aigua de Valls
Boca sud del Pont Cabradís
Interior d'aquest túnel natural
Les alojes o dones d'aigua del Pont Cabradís
Avui el riu baixa ufanós i amb força; amb un cabal més
minvat, es podria entrar, amb calçat d’aigua, dins aquest singular túnel de
pedra tosca. Sigui com sigui, es tracta d’un indret força espectacular i
fotogènic, al qual ha valgut la pena d’arribar, malgrat que ara haurem de
remuntar tot el que hem davallat, però aquesta és l’essència de l’excursionisme:
la visita als bells racons que ens envolten per tota mena de camins i corriols,
ja siguin planers, costeruts o bé, com el d’avui, agosarats.
Un cop hem gaudit de l’indret i aconseguit les nostres fotos, tornem a
remuntar el costerut sender, tot ajudant-nos, ara de pujada, de les cordes
fixes. Aquest accés a l’engorjat de
l’Aigua de Valls no ens ha suposat, amb la roca seca, cap mena de dificultad, i
creiem que tothom ho ha trobat divertit.
Ara toca remuntar tot el que hem baixat
De nou reagrupats al coll del Castellar, continuem per la pista en
sentit ascendent, i no triguem en veure l’inici d’un camí a l’esquerra (pal
indicador) per on continuarem després. Abans, però, val la pena seguir la pista
uns 300 m per arribar-nos al despoblat de Bonner (1320 m), situat en uns prats sota
les parets dels cingles de l’Esllavissada i al límit del penyasegat sobre el
barranc de l’Aigua de Valls.
Ens arribem a l'antic poble de Bonner
Veiem com ésglésia romànica de Santa Eulàlia ha
perdut gairebé tot l’absis i bona part del sostre i del mur nord, mentre que a la
casa principal, que porta la data del 1771 a la façana, hi entren les vaques.
Tot i així, les restes d’aquest llogarret formen un bell conjunt que convida a
aturar-se i admirar la bellesa de tot aquest entorn.
Façana de l'església de Santa Eulàlia, ja sense absis
Casa principal del poble
L'església i els cingles de l'Esllavissada
Bonner des de l'inici del camí de les Fraus
Després d’aquesta visita retornem a l’anterior punt, on s’inicia el Camí de les Fraus, senyalitzat amb marques
grogues, per on el nostre itinerari agafa la direcció nord. Aquest camí, ben
marcat, discorre pel mig del bosc, tot planejant o bé en lleugeres pujades i
baixades, i travessant algunes petites torrenteres, gairebé eixutes. Al bell
mig del camí, aprofitant l’ombra del bosc, fem tots plegats el dinar de
motxil·la, ben animat com sempre.
Pel camí de les Fraus
Dinar de germanor al mig del bosc
Seguim avançant pel frondós bosc
El panorama s'obre a la cara sud del Pedraforca
Continuem per aquest camí de les
Fraus, encarats a l’alterosa cara sud del Pedraforca. Més endavant el camí
ja es converteix en pista, un xic enfangada pel pas del bestiar, la qual acaba
per desembocar a una nova pista, per on discorre el GR 107 (pal indicador) procedent,
per la dreta, del coll del Portet, i que seguim a l’esquerra en lleugera
davallada, fins que als 300 m retrobem la pista de l’inici de l’excursió, al
costat del gual sobre el torrent Ruixol. Ja només cal travessar-lo i fer una
breu pujada per la pista per arribar tot seguit a Feners, on posem el punt
final a la sortida d’avui.
Arribant a Feners, sota l'esguard del Pedraforca
Aquesta excursió ha estat una bona cloenda al cicle d’excursions
col·lectives, iniciat a la passada tardor. Esperem poder-nos retrobar en les
noves propostes que vagin sorgint passat l’estiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada