divendres, 26 de maig de 2017

Pels camins d'en Serrallonga (V)

Vallclara - Castell de Fogueres - Roc de Cabrerola - Cova d’en Serrallonga

18.05.17  En el cicle d’excursions dedicat al bandoler Serrallonga, ens hi faltava encara anar a la cova d’en Serrallonga, un amagatall que la tradició situa (com a cova o coves) en nombrosos indrets de les Guilleries i el Montseny, en referència generalment a petites balmes de localització imprecisa o vaga. Sembla ser, però, que la cavitat que mereix portar aquest nom, per la seva relativa proximitat al mas Serrallonga i al coll de Querós, i per un testimoni contemporani dels bandolers, és una balma de regulars dimensions situada al sot de Cabrerola, en un indret ferèstec i ben amagat, cap a on avui emprenem les nostres passes des de Vallclara, al terme municipal de Sant Hilari.

Hi accedim per l’Eix Transversal fins al coll de Ravell, des d’on seguim en direcció a Sant Hilari fins que, en una cruïlla, continuem a l’esquerra per la GI-541 en direcció a Sant Sadurní d’Osormort durant un parell de Km fins a l’inici d’una pista de terra, a la dreta (indicador de cabanes als arbres); aquesta pista, ampla però amb alguns sots on cal parar atenció, mena en 7 Km al llogarret de Vallclara, on aparquem el cotxe al costat de l’abandonat hotel Don Juan de Serrallonga.

L'abandonat hotel Serrallonga, al final de la pista de Vallclara

Aquest edifici, de dimensions desproporcionades en aquest solitari i tranquil indret, fou l’emblema d’un fallit projecte residencial a principis dels anys setanta del segle passat, del qual només es van construir quatre cases, mentre que l’hotel no va arribar a obrir mai. Al seu costat va quedar adossada la Caseta de Vallclara, bastida al s. XVIII i que durant un temps va fer funcions d’hostal; ara tot aquest conjunt presenta un estat d’abandó i precarietat.

L’objectiu de l’excursió d’avui és anar de l’hotel Serrallonga a la cova d’en Serrallonga, tot enfilant-nos a les roques del Castell de Fogueres i de Cabrerola. Cal dir que Vallclara (1054 m) és el punt més alt del recorregut, des d’on ens anirem enclotant per remuntar a la tornada el desnivell perdut.

Vorejem l’hotel i la Caseta de Vallclara, i seguim a la dreta per una pista en baixada (pal indicador amagat i amb els cartells esborrats). Als cinc minuts creuem el torrent o sot de Vallbudeny, al costat del qual hi raja la font de Vallclara, i arribem tot seguit a Santa Maria de Vallclara (1012 m).

Font de Vallclara

Santa Maria de Vallclara

Aquesta església, documentada al s. XII però amb reformes i modificacions als ss. XVI, XVIII i XX, es troba situada sobre un terreny inclinat al qual s’hi adapta. La nau presenta una gran llargada, amb un campanar d’espadanya i portal al mur de migdia, al qual s’hi accedeix per unes escales construïdes arran de l’intent d’urbanització de Vallclara. Al s. XVIII fou un petit monestir de deodonades (religioses no profeses dedicades al servei d’una comunitat) que depenien d’un sacerdot beneficiat (dit així, sóna malament).


Continuem per la pista, entre faigs i castanyers, i als 500 m, en una corba a la dreta, la deixem de moment per anar al roc del Castell de Fogueres. A tal efecte seguim a l’esquerra per un camí de desembrosar que s’endinsa al bosc a través d’una petita carena entre el sot de Vallbudeny, a una banda, i el sot de Cabrerola, a l’altra.

Restes d'una construcció al peu del Castell de Fogueres

Als cinc minuts el camí acaba en una placeta, al costat de les restes d’una petita construcció, des d’on anem pujant pel bosc, buscant els millors passos entre el brancatge, fins que no triguem en assolir l’acumulació de rocs, envoltats per estimballs, del Castell de Fogueres (975 m).

Al capdamunt del Castell de Fogueres

Des d’aquesta talaia natural gaudim al nord de bones vistes al Collsacabra, amb els cingles de Tavertet i una petita part del pantà de Susqueda, mentre que al darrera nostre es despleguen els frondosos boscos de les Guilleries; els rocs situats més a la dreta ens permeten veure el roc de Cabrerola, el nostre proper objectiu, amb les restes de la masia al seu costat.

Cingles de Tavertet, des del Castell de Fogueres

Roc de Cabrerola, sota el qual hi ha la cova d'en Serrallonga

Al vessant est del Castell de Fogueres, que dóna a Cabrerola, s’hi han traçat diverses vies d’escalada, mentre que a l’altre costat, que dóna a Vallbudeny, hi ha a mitja alçada del cingle un parell d’esquerdes on la tradició diu que es troba amagat, dins una pell de vedell, el tresor d’en Serrallonga. Com sigui que només es pot arribar despenjant-se per la paret del cingle, ho deixem apuntat per si algun escalador munta un ràpel i ho comprova.

Retornem a la pista i seguim baixant fins travessar el sot de Cabrerola (sobre el qual, més avall, es troba situada la cova), amb la font de Cabrerola al costat.

Font de Cabrerola

Poc després, en una bifurcació, deixem a la dreta la pista que puja, després de molts revolts, cap al coll de Querós, i seguim a l’esquerra. Arribem més endavant a una altra bifurcació, on veiem a la dreta un castanyer cremat i esberlat per un llamp, entre alts pins que ocupen els antics camps de conreu de Cabrerola.

Castanyer cremat a la bifurcació de pistes

La pista de l’esquerra, menys transitada i coberta pel brancatge caigut, és la que mena a la cova; abans, però, seguim recte per arribar en pocs minuts, passada una esplanada, a l’antiga masia de Cabrerola (s. XVIII), una construcció de dimensions discretes i ja bastant enrunada, encara que observem que s’hi ha habilitat una petita estança com a modest habitatge.

Mas de Cabrerola

Ens situem al darrera de la casa per començar a pujar, amb alguna petita grimpada, per les roques que es drecen sobre la masia i que culminen als pocs metres en el roc de Cabrerola (940 m), on la visió s’allarga cap als cingles de Rupit i del Far, i on aprofitem a fer un mos a l’ample cim.

Cingles de Rupit i del Far des del Roc de Cabrerola

El Castell de Fogueres des del Roc de Cabrerola

Retornem al mas i a la darrera bifurcació per començar la part més ferèstega de l’excursió. Agafem, ara cap a la dreta, una antiga pista bastant coberta per la vegetació i amb grans pins caiguts a l’inici que podem salvar sense massa entrebancs.


Anem baixant en llaçades fins que, cap a la cinquena d’aquestes, la deixem per seguir recte (fites) per un corriol molt embardissat, on en algun tram ens hem d’obrir pas amb l’ajut dels bastons. Ens apropem a un esperó de roca que baixa del cim de Cabrerola, des d’on iniciem per l’emboscat corriol (si encara se li pot dir així) una forta baixada cap al fons del sot de Cabrerola, guiats per algunes fites. Quan gairebé arribem a tocar el torrent, girem a la dreta, vorejem la base de l’esperó de roca i tot seguit pujem a la dreta uns metres fins a situar-nos a l’entrada de la cova d’en Serrallonga (825 m), a l’esquerra de la qual una corda fixa mena a l’inici de la via Trabucaires (una altra via d’aquest sector porta el nom de Esperó d’en Serrallonga).

Cova d'en Serrallonga

L'accés a una petita cambra de la cova

La cova d’en Serrallonga és una balma de regulars dimensions amb el sostre en forma de cúpula, i amb una segona cambra, molt petita, rere una arcada per on cal passar ajupit. Amb tota seguretat aquesta és la cavitat a la qual es referia el testimoni de Maria Àngela Quer, amistançada de Joan Sala lo Tendre (germanastre de Serrallonga) quan es refugià aquí pels volts de desembre de 1623 juntament amb altres bandolers; així ho féu constar en l’acta del procés contra aquests bandolers:

Nos ne anàrem dit Joan Sala, Pere Joan Puig y Jaume, fadrí de Sau, a una cova que és en lloch que en diuhen Vallbudeny, que és dejús Vallclara, terra y heretat de Serrallonga, ahont havíem estat en est temps de neu y havíem fet una barraca de sobre coberta de rama, que y cabíem tots quatre, y visquérem de pa que havíem pastat en la casa de Serrallonga... I més endavant esmenta les estades a la cova del mateix Serrallonga, els seus germans i diversos bandolers de la colla.

Afegim, doncs, aquesta cova a la nostra llista de cavitats relacionades amb bandolers que hem anat visitant al llarg de diverses excursions: les Cuines d’en Rocaguinarda, la Fossa d’en Tocason, la Balma de les Piques, la Mina dels Bandolers... i ara la Cova d’en Serrallonga.

Cal que retornem pel mateix corriol que ens ha portat fins aquí, tot bregant amb la rosta pujada i tenint cura de no perdre les fites (en algun moment ens hem adonat que anàvem entrant a una canal i hem hagut de baixar uns metres per rectificar).

Retornem a la pista principal entre grans pins caiguts

Finalment, arribem a la pista mig embrossada, que ja ens sap a glòria, i d’aquí a la principal que ens mena ràpidament, ni que sigui en pujada però ja sense cap altra desviació, cap a Santa Maria de Vallclara, on fem l’àpat principal del dia còmodament asseguts en un llarg tronc adaptat. Uns minuts més i ja som a Vallclara, punt final d’aquesta excursió per uns indrets bells i solitaris de les Guilleries.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 18.05.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pablo Vázquez. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada