29.04.17 En aquests dies de primavera, que fa
un fred que pela, ve de gust tocar “roca calenta”i la Paret del Devessó a Malanyeu (Alt Beguedà), per la seva orientació sud, és un lloc excel·lent.
Des del petit nucli de Malanyeu es veu
molt bé que una mena de piràmide de roca esmicolada divideix aquest cingle en
dos sectors: les vies situades a l’esquerra d’aquesta piràmide són les més
“assequibles” per al meu nivell, i entre elles estan les vies Carla se’n va a la selva (més coneguda
com “La Carla”) i la Montse Curto.
El recorregut de les dues vies a la Paret del Devessó
Creuant el torrent de Malanyeu
Després de creuar el torrent de
Malanyeu per una passarel·la de fusta i de passar a frec d’un petit mas, anem
de dret cap al peu de la via, amb el nom Carla
escrit amb rotulador negre, i que puja a la dreta d’una pronunciada bretxa. Com
que aquesta és una via que conec prou bé, m’atreveixo a fer el primer llarg:
una placa llarga però prou tombada i farcida de boníssimes preses i relluents
parabolts, la qual finalitza en un bosquet on hi ha la primera reunió.
Ressenya extreta de romanticguerrer.blogpsot.com
Inici de la via Carla se'n va a la selva
Arribant a la primera reunió
El segon llarg és com una mena de
tràmit, ja que puja per una petita placa, més llisa i dreta que l’anterior, que
finalitza en una repisa inclinada al final de la qual es troba la segona
reunió.
A la segona tirada
La tercera tirada
La tercera tirada és la de debó. En
Pau es decideix per la variant directa de la via que puja per un parell de
plaques cada cop més blanques, més llises i més dretes, on hi ressalten les
esgarrapades que deixa l’aigua de la pluja en escorre’s paret avall.
Arribant a la tercera reunió...
... situada al capdamunt de la cresta
Així arribem al capdamunt de
l’escarpada cresta on fa un vent fred molt desagradable, per això no perdem el
temps en contemplacions i baixem en ràpel fins al peu de la via on hi fa fins i
tot calor; i com és prou aviat, en Pau proposa d’anar a fer una altra via...
però quina? Un escalador, que està pujant vies en solitari, ens recomana que ens
moguem un xic més a la dreta d’on estem per a fer la Montse Curto, una via d’igual llargada que la Carla però un pèl més exigent.
Ressenya extreta de eskalatzencas.blogspot.com
L’inici d’aquesta via ens costa més de
trobar ja que està marcat amb les lletres MC rascades sobre la roca, però un
cop l’hem localitzat, en Pau no s’entreté gens i surt disparat muntanya amunt,
passa de llarg la primera reunió (tal i com ens havia recomenat l’escalador) i
ataca una preciosa placa en diagonal ascendent, primer cap a la dreta i després
cap a l’esquerra, tot exhibint una colla de passos de dansa vertical fins que
arriba a la segona reunió de la via.
Inici de la via Montse Curto
Arribant a la segona reunió
Però aquí també la darrera tirada és
la més dificultosa i s’inicia en una placa curta però intensa on es troba el
pas clau de la via. Darrera aquesta placa n’hi ha una altra molt bonyeguda i
creuada per un parell de fissures amples les quals ofereixen boníssimes preses
sobretot de mans.
Inici de la tercera tirada
Pujant per la placa final
Arribant al final de la via
Així arribem de nou a la cresta cimera
on ara no fa tant de vent i ens podem relaxar, fer-nos un selfie i contemplar
els prats verds, esquitxats de masos, que s’estenen als nostres peus com una
catifa magnífica.
Fotocim
La vall de Malanyeu als nostres peus
I com ja és prou tard, rapelem la via,
anem als prats a fer l’entrepà del dinar... i cap a casa a pensar en noves vies
per fer en aquesta bella contrada de l’Alt Berguedà.
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.04.17
per Isabel Benet i Pau Vázquez.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada