dijous, 4 de maig de 2017

Malanyeu, dues vies a la Paret del Devessó

29.04.17  En aquests dies de primavera, que fa un fred que pela, ve de gust tocar “roca calenta”i la Paret del Devessó a Malanyeu (Alt Beguedà), per la seva orientació sud, és un lloc excel·lent.


Des del petit nucli de Malanyeu es veu molt bé que una mena de piràmide de roca esmicolada divideix aquest cingle en dos sectors: les vies situades a l’esquerra d’aquesta piràmide són les més “assequibles” per al meu nivell, i entre elles estan les vies Carla se’n va a la selva (més coneguda com “La Carla”) i la Montse Curto.

El recorregut de les dues vies a la Paret del Devessó

Creuant el torrent de Malanyeu

Després de creuar el torrent de Malanyeu per una passarel·la de fusta i de passar a frec d’un petit mas, anem de dret cap al peu de la via, amb el nom Carla escrit amb rotulador negre, i que puja a la dreta d’una pronunciada bretxa. Com que aquesta és una via que conec prou bé, m’atreveixo a fer el primer llarg: una placa llarga però prou tombada i farcida de boníssimes preses i relluents parabolts, la qual finalitza en un bosquet on hi ha la primera reunió.

Ressenya extreta de romanticguerrer.blogpsot.com

Inici de la via Carla se'n va a la selva

Arribant a la primera reunió

El segon llarg és com una mena de tràmit, ja que puja per una petita placa, més llisa i dreta que l’anterior, que finalitza en una repisa inclinada al final de la qual es troba la segona reunió.

A la segona tirada

La tercera tirada

La tercera tirada és la de debó. En Pau es decideix per la variant directa de la via que puja per un parell de plaques cada cop més blanques, més llises i més dretes, on hi ressalten les esgarrapades que deixa l’aigua de la pluja en escorre’s paret avall.

Arribant a la tercera reunió...

... situada al capdamunt de la cresta

Així arribem al capdamunt de l’escarpada cresta on fa un vent fred molt desagradable, per això no perdem el temps en contemplacions i baixem en ràpel fins al peu de la via on hi fa fins i tot calor; i com és prou aviat, en Pau proposa d’anar a fer una altra via... però quina? Un escalador, que està pujant vies en solitari, ens recomana que ens moguem un xic més a la dreta d’on estem per a fer la Montse Curto, una via d’igual llargada que la Carla però un pèl més exigent.

Ressenya extreta de eskalatzencas.blogspot.com

L’inici d’aquesta via ens costa més de trobar ja que està marcat amb les lletres MC rascades sobre la roca, però un cop l’hem localitzat, en Pau no s’entreté gens i surt disparat muntanya amunt, passa de llarg la primera reunió (tal i com ens havia recomenat l’escalador) i ataca una preciosa placa en diagonal ascendent, primer cap a la dreta i després cap a l’esquerra, tot exhibint una colla de passos de dansa vertical fins que arriba a la segona reunió de la via.

Inici de la via Montse Curto


Arribant a la segona reunió

Però aquí també la darrera tirada és la més dificultosa i s’inicia en una placa curta però intensa on es troba el pas clau de la via. Darrera aquesta placa n’hi ha una altra molt bonyeguda i creuada per un parell de fissures amples les quals ofereixen boníssimes preses sobretot de mans.

Inici de la tercera tirada

Pujant per la placa final

Arribant al final de la via

Així arribem de nou a la cresta cimera on ara no fa tant de vent i ens podem relaxar, fer-nos un selfie i contemplar els prats verds, esquitxats de masos, que s’estenen als nostres peus com una catifa magnífica.

Fotocim

La vall de Malanyeu als nostres peus

I com ja és prou tard, rapelem la via, anem als prats a fer l’entrepà del dinar... i cap a casa a pensar en noves vies per fer en aquesta bella contrada de l’Alt Berguedà.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.04.17 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada