dissabte, 20 de maig del 2017

De Prullans a Bellver per la cova d'Anes

14.05.17  Matinal multidisciplinar (senderisme, via ferrada, escalada, espeleologia) a través d’un senzill itinerari entre Prullans i Bellver, a la subcomarca cerdana de la Batllia, per on visitarem la interessant i molt fotogènica cova d’Anes, situada literalment entre aquests dos municipis. En tractar-se d’una ruta lineal, caldrà disposar com a mínim de dos cotxes.

Des de Puigcerdà cal seguir la N-260 fins a Bellver de Cerdanya, i just a la rotonda que per l’esquerra dóna accés al nucli d’aquesta població, girem a la dreta pel tranquil carrer dels Pirineus (on hi ha l’edifici dels bombers), i deixem un dels cotxes al costat d’una torre elèctrica, on hi desemboca el camí per on retornarem. Continuem amb l’altre vehicle per la mateixa carretera fins al proper poble de Prullans, on aparquem vora l’hotel Muntanya.

Al costat de l’esmentat hotel hi surt en pujada el camí d’Ardòvol, convertit més amunt en carretera forestal, que seguim uns pocs metres per continuar a la dreta pel camí de Talltendre. Al capdamunt d’aquest carrer ja veiem el pal indicador del camí de la cova d’Anes (senyals grocs). Anem pujant entre murs que delimiten camps i propietats, fins a desembocar poc després a un sender travesser, que seguim a la dreta i ja gairebé planejant.

El Cadí des del camí de Prullans a la cova d'Anes


Ens anem endinsant al petit estret per on discorre el torrent Feló, entre el serrat de Calm Bolvir, a la dreta, i el dels Coronals, a l’esquerra. Un esperó d’aquest darrer serrat es dreça a pocs metres del camí; es tracta d’un gran roc on s’hi ha equipat una curta via ferrada, i al seu costat un parell de vies d’escalada amb preses artificials a manera de rocòdrom. Aquí fem la primera parada del dia per practicar aquestes dues activitats.

La “mini-ferrada” consta de tres trams curts, ben equipats amb grapes i cable de vida. Un primer tram vertical d’uns 4 m dóna pas a un flanqueig lateral d’uns 5 m que mena al tercer i darrer tram on, a més de grapes i cable, trobem una cadena, i que amb inclinació moderada puja fins al capdamunt de l’esperó, on acaba la ferrada. En total no són més de cinc minuts però, això sí, magníficament encarats al Cadí i la plana cerdana.

El primer tram de la "mini-ferrada"

Toca ara el torn de provar la via d’escalada més propera a la ferrada, que sembla ser la més assequible. Es tracta d’un curt itinerari d’uns 13 m amb un parell d’assegurances i preses artificials, que dos dels companys fan en “top rope”. Cal dir que si es puja per les preses artificials la dificultat és moderada, però si s’opta per les preses naturals aquesta dificultat augmenta d’allò més.


Escalant en "top rope"

Un cop hem tastat les possibilitats d’aquest roc, reprenem el nostre camí. Continuem planejant fins a travessar el torrent Feló, des d’on el sender s’enfila a l’altre costat entre un bosc de pins. Més amunt ens apropem a un esperó, a la dreta del camí, que forma un bon mirador natural.

Bona panoràmica des d'un mirador del camí

Poc després el sender desemboca a una pista, que seguim recte, cap a l’esquerra, per on arribem tot seguit a un altiplà, des d’on podem veure, a la nostra dreta, les parets d’una pedrera. La pista continua en direcció a la casa d’Anes, però no triguem en deixar-la per continuar a la dreta (fites i senyals grocs) per un corriol que tot seguit travessa una altra pista, procedent de la pedrera, i s’endinsa en un bosc de pins. Més endavant creuem el barranc d’Anes, des d’on el corriol tomba a la dreta i agafa la direcció sud-est.

Arribant a la cova d'Anes, entre argelagues

Poc després sortim del bosc i arribem a una clariana de roca, encarada al sud, vora la qual, en un matollar a la nostra esquerra, s’obre la boca d’entrada de la cova d’Anes (1320 m), d’un metre d’alçada per tres d’amplada, amb una part de l’antiga reixa que abans la tancava.

A l'entrada de la cova d'Anes

La cova d’Anes és una cavitat de 335 m de recorregut sinuós però gairebé horitzontal a través d’una única galeria principal, i és fàcilment visitable, amb un mínim de precaucions. Coneguda des de temps antics, l'any 1950 Joaquim Montoriol i Francesc Español van explorar la cavitat i van trobar la continuació de la galeria principal, fins aleshores d’un centenar de metres de recorregut, en eixamplar una petita obertura. Posteriors excavacions arqueològiques han recollit diversos materials (una fulla de sílex. dues pedres de base de molins, punxons, restes de ceràmica, una sitja contenint cereals, així com també restes d’animals i un crani humà) que acrediten una utilització de la cova, ja sigui com habitatge o com a lloc d’enterrament, des del Neolític fins a l’època medieval, però sobre tot durant el període del Bronze mitjà (1500-1200 aC).

Ens tornem a posar el casc per visitar la cova. Des de la boca d'entrada baixem un parell de metres fins a una primera gran sala, amb unes dimensions de 20 m de llargada, 8 m d'amplada i 5 m d'alçada, i amb una obertura al sostre, protegida amb una reixa per evitar caigudes des de l'exterior, per on entra la llum.


Al fons de la sala s'obre un ampli corredor per on ens endinsem a l'interior de la cova. Durant la major part del recorregut anirem a peu dret, i només caldrà prendre precaucions amb el terra cobert per una fina capa de fang relliscós.



Poc després arribem a una bifurcació. El tram que avança recte, aparentment més evident, s'estreny tot de cop i finalitza; cal seguir el ramal de la dreta i als pocs metres el sostre perd alçada i ens hem d'ajupir per baixar un curt tram inclinat que davalla un parell de metres fins a un petit pou, ajudats per una corda fixa que també serà molt útil per al posterior retorn en pujada. Hem arribat a una petita finestra de roca, d'uns 70 cm d'alçada per uns 50 cm d'amplada, on hi ha instal·lada una antiga porta de reixa, datada l'any 1951 segons indica el forjat, i que marca el nou recorregut descobert per Montoriol i Español, encara que algunes fonts consultades també la consideren com el límit subterrani entre els municipis de Bellver i Prullans.

La reixa que marca la segona part del recorregut

Tot seguit la galeria es torna a eixamplar i comencem a travessar un dels trams més espectaculars de la cova, amb una sala amb el sostre molt alt i nombroses i boniques formacions: estalagmites, estalactites, columnes (unió de les anteriors) i cortines (on la calcita pren formes amples i ondulades), amb colors groguencs, ataronjats i vermellencs. No cal dir que les càmeres treballen de valent intentant copsar tota aquesta bellesa subterrània.





Abans de travessar la segona finestra

Una segona finestra, que travessem mitjançant una curta grimpada i desgrimpada, dóna pas a un parell de grans sales amb més estalactites, estalagmites, columnes i cortines que rivalitzen en bellesa amb les anteriors.






Al final d'aquest sector, la galeria continua inclinada amb uns pous a la dreta que cal flanquejar per l'esquerra amb una corda fixa que serveix de passamà. És un tram un xic delicat que nosaltres ja no fem, i que sembla ser acaba en una darrera sala de petites dimensions.

Tornem enrera, tot gaudint altre cop de totes les formacions que hem anat trobant a l'anada, i amb compte de no relliscar. Travessem la porta reixada i remuntem el petit pou amb l'ajuda de la corda fixa. Ja a la boca d'entrada apaguem els frontals i ens posem a fer un mos encarats al Cadí, la Tosa i la plana cerdana: quin espectacle interior i exterior el d'aquest indret!

Comencem ara el darrer tram de l'excursió que ens portarà a Bellver. Hem de seguir un corriol de pujada, amb senyals grocs i en direcció nord, per on passem tot seguit pel clap de roca que forma el sostre de l'entrada de la cova, amb l'esmentat forat protegit per una reixa.

El forat sobre la sala d'entrada de la cova

Al cap de cinc minuts el corriol desemboca a la pista vella d'Anes, que seguim a la dreta, en baixada, amb senyals blancs i verds de sender local.


Més avall tallem aquesta pista per dreceres indicades fins que la deixem definitivament per continuar davallant, inicialment en direcció contrària a Bellver, per un vessant obert i amb vegetació baixa, on fa uns anys s'hi havia intentat fer una repoblació forestal.

El sender va girant ja en la correcta direcció est i travessa poc després el torrent d'Ulldebou, prop de les restes d'un antic polvorí situat un xic més amunt, a l'esquerra. A l'altre costat del torrent, el sender local puja uns metres cap al serrat de Cardils, però nosaltres seguim a la dreta per un altre sender, potser més marcat, que més endavant conflueix amb el camí senyalitzat.

Arribant a Bellver de Cerdanya

Ja a les envistes de Bellver, una darrera i decidida baixada per l'esquenall del serrat de Cardils ens mena directament a la torre elèctrica i al carrer on hem deixat el primer cotxe, on finalitzem aquesta "espeleo-excursió", amb tocs de ferrada i escalada, per indrets de la Batllia cerdana.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.05.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.

1 comentari: