diumenge, 8 de setembre de 2019

Miranda de la Portella, via CADE

31.08.19  Avui és el darrer dia del mes d’agost, però per la calor que fa sembla el primer, per això en Pau i jo busquem una via a l’ombra. Ens ve a la memòria la via CADE de la Miranda de la Portella, un recorregut clàssic que ens han recomenat i que, a més, té l’al·licient que en aquesta agulla, la tarda del proper 10 de setembre, dues cordades del nostre centre hi deixaran un dels 131 farells, de la iniciativa “Llum i llibertat”, que brillaràn tota la nit en commemoració de la Diada Nacional de Catalunya... així que anem a satisfer la nostra curiositat.

Vista del sector de les Portelles

El Dauet (esquerra) i la Miranda de la Portella
amb una part del recorregut de la via CADE

Ressenya de la via (blog del col·leccionista de vies)

Per això sortim ben aviat de Can Maçana, enfilem la pista cap al coll de Guirló i, seguidament, prenem el camí del refugi d’Agulles. En arribar al capdamunt de la canal que separa les Portelles, deixem el camí i prenem un corriol a la dreta que planeja sota el vessant est de la Portella Gran i va fins a una bretxa on, després de traspassar-la, ens trobem cara a cara amb l’alterosa agulla del Dauet... la nostra està just al darrera.

Vista del Dauet des de la bretxa

Petit ràpel per la canal d’accés al peu de la via

Des d’aquí ja baixem pel vessant oest per una dreturera canal, en alguns punts tan descarnada que hem de fer un petit ràpel per a més seguretat. Així arribem al peu de la via situat al capdamunt d’una llastra un xic separada de la paret.

Arribant al peu de la via

Inici de la via

L’inici de la via és prou contundent: una fissura desplomada on encara es veuen els forats on es clavaven els pitons. Aviat la fissura es verticalitza, però cal seguir avançant en treballós artificial fins a mitja tirada, on s’ha de sortir en lliure molt dificil perquè les xapes ja estan més separades. Aquí en Pau, com sempre, em deixa algunes bagues llargues per a estalviar-me patiments. Després la placa s’ajeu i deixo de veure’l.

Progressant per la fissura en artificial

Assegurant des de la primera reunió

Difícil sortida en lliure

Tot i les facilitats amb les quals en Pau ha guarnit aquesta primera tirada, per a mi representa un gran esforç i per això arribo a la primera reunió treient la llengua, però estic contenta perquè penso que ara ve el llarg més fàcil de la via, qualificat de III+, i que, en teoria, em tocaria fer a mi.

Arribant a la primera reunió

Assegurant des de la primera reunió

La primera reunió està situada al final de la fissura i dins com d’un embut, i quan en Pau m’assenyala l’inici del segon llarg... els ulls em surten de les òrbites: una estretíssima esquerda que s’obre entre la paret i una llastra. Com que li dic que jo per aquí no passo, en Pau surt de la reunió i s’entafora dins l’esquerda que jo no sé com hi cap.

Inici del segon llarg

Assegurant des de la reunió

Quan la llastra fa un gir, deixo de veure’l però fins a mi arriben els seus esbufecs (i malediccions), juntament amb un rodolar de pedres... mare-de-déu! Quan em toca a mi, jo intento fer el mateix, m’entaforo dins l’esquerda... i em quedo trabada! He de sortir i pujar pel marge de la llastra fins a un passadís horitzontal. Des d’aquí, mentre contemplo embadalida la negror de la xemeneia que s’obre al meu davant, escolto a en Pau que m’avisa que sobretot no baixi al fons de la canal... per a fer-ho hauria de pesar dos quintars menys!

Progressant per l’estreta xemeneia

Assegurant des de la segona reunió

Aquí la xemeneia és un xic més ampla però la progressió és molt dificultosa, per la qual cosa vaig avançant en “ramonage” centímetre a centímetre tot fent una diagonal ascendent cap al final del túnel on en Pau, còmodament assegut, m’assegura i observa els meus maldestres moviments amb un somriure d’orella a orella... quasi que prefereixo la progressió en artificial!

Arribant a la segona reunió

Quan arribo a la segona reunió, estic derrotada i no puc dir ni mu. Ignorant d’on estic situada, em deixo caure sobre el marge de la llastra i em disposo a assegurar el company que ràpidament surt de la reunió tot fent un flanqueig ascendent a la dreta fins al marge de la bretxa. Quan hi arriba, i mentre es prepara per a superar un petit però acusat desplom, la seva silueta es retalla enmig de la bretxa en una imatge molt impactant... ràpidament em recupero del cansament i faig que la meva càmera tregui fum.

Preparant la superació d’un desplom

Assegurant des de l’espectacular segona reunió

Superant el desplom

Quan em toca a mi, després del delicat flanqueig, surto de cop de la foscor de la bretxa cap a un assolellat esperó que sobresurt entre un mar de verdor. Aquesta part de la tirada fins a la tercera reunió em sembla una preciositat, i dono per bons tots els esforços que he fet per arribar fins aquí.

Arribant a la tercera reunió

Però sembla que tota cosa bona és breu, i la meva felicitat s’acaba quan veig el ressalt desplomat que s’ha de superar a l’inici de la quarta tirada. En Pau supera el desplom amb un pas d’artificial i surt lleuger de l’estrep, però reconeixent que és un pas molt dificil i no hi ha cap xapa des de la qual pugui llençar-me una baga llarga...com m’ho faré?

Ressalt de sortida de la tercera reunió

És per això que, després de pujar pels estreps i veient que en lliure no sortiré pas, faig una cosa que no he fet mai: pujar per la corda... cosa poc recomenable i molt perillosa però que en aquell moment no se’m va ocòrrer res més. Així arribo a una esplanada al peu del darrer ressalt de roca que supero per un vistós diedre.

Arribant a la quarta i darrera reunió

Fotocim

Un cop dalt del cim no ens hi estem gaire estona car el sol hi cau com una llosa, per això, desprès de felicitar-nos i fer-nos la foto de rigor, contemplem l’estesa d’agulles que es desplega cap al nord, on veiem una altra cordada fent una via a la Portella Gran, i abandonem l’agulla amb un petit ràpel que ens deixa a la bretxa entre la Miranda de la Portella i el Dauet.

Retornant pel mateix camí d’anada

Un cop hem planejat pel vessant sud del Dauet, ja tornem a estar al mateix camí d’anada que desfem fins al pas entre les portelles on recuperem el camí del refugi. Aquí trobem una altra cordada disposada a escalar a aquelles hores... quin humor!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 31.08.19 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada