divendres, 27 de setembre de 2019

Un altre tomb per Cabrera

15.09.19  Tercera ressenya que dediquem en aquest bloc a la muntanya de Cabrera, al Collsacabra. En aquesta ocasió sortirem de Sant Julià de Cabrera per anar cap al coll de Bram, des d’on pujarem per les Escales de Cabrera i, un cop al cim, continuarem cap al pas de l’Osca i baixarem pel camí de la Serrica; tot plegat, mitjançant un curt itinerari d’uns 5,5 Km de recorregut i 380 m de desnivell.

Anem per la carretera de Vic a Olot fins al pont de les Perxes, situat al Km 21,5. D’aquest pont surten a l’esquerra dues pistes; cal seguir per la segona, amb el torrent de Sant Julià a l’esquerra. La pista, cimentada i estreta, passa vora el mas de les Perxes i arriba en 3 Km al veïnat de Sant Julià de Cabrera, on hi ha un petit aparcament i algun entrant per deixar el cotxe.

Des de Sant Julià de Cabrera (949 m), petit nucli envoltat de prats bucòlics, sota els espadats de Cabrera, tenim dues opcions per anar al coll de Bram. La primera és sortir en direcció nord, travessant un filat que hi ha al costat de l’aparcament, i anar pujant suau pels prats (marques vermelles) fins que no triguem en arribar a una bifurcació de camins; a l’esquerra s’inicia la pujada pel camí de la Serrica i a la dreta surt el que mena al coll de Bram, que correspon a un tram del GR-151.1, una variant del sender temàtic GR-151 Ruta de l’Abat Oliba.

Prats de Sant Julià, sota els cingles de Cabrera

Nosaltres, però, escollim avui la segona opció, que surt pel darrera de l‘església de Sant Julià. Es tracta del camí que enllaça Sant Julià amb el mas de la Tuta (senyals blaus i també grocs en el primer tram).

Ample inici del camí de la Tuta

Per aquest camí ens endinsem a un bosc de roures i faigs, per on anem planejant una bona estona en direcció sud-est, sense gairebé guanyar alçada. Cal dir que tenim per sobre nostre l’esmentat GR, el qual va més arrapat al cingle en aquesta mateixa direcció. Avançant pel nostre camí, ens sorprén veure el grau de devastació que pateixen els matolls de boix.  

Doble senyalització en el primer tram

Arribem més endavant a una bifurcació on cal estar atents. Deixem a la dreta (senyals blaus) el camí de la Tuta, i seguim a l’esquerra (senyals grocs) per un sender que comença a pujar fort en llaçades enmig d’una esplèndida fageda.

Camí al coll de Bram


Més amunt, a la sortida del bosc, continuem en direcció nord, encarats a l’imponent esperó de Cabrera, per on sembla que no es pugui pujar, doncs el camí de les Escales queda força dissimulat.

Al coll de Bram, sota el cingle de Cabrera

Arribem tot seguit al coll de Bram o de Cabrera (1174 m), on també hi desemboca per l’esquerra el GR-151.1, mentre que per la dreta hi arriba la pista que, des de Sant Julià, revolta la muntanya de Cabrera; és per aquí, doncs, per on hi accedeix la majoria de visitants del santuari. Des del coll comencem a pujar per l’aresta del cingle per les Escales de Cabrera, un camí equipat amb esglaons de ciment o bé picats a la pedra, i baranes de ferro, mentre la vista s’amplia, al sud-est, cap a l'altiplà d’Aiats, prolongació de la serra de Cabrera.

Pugem per les Escales de Cabrera


A mesura que pugem, s'obre la vista cap a l'altiplà d'Aiats



Al capdamunt de les Escales, passem a la vora d’un telefèric de servei i arribem tot seguit al pla on es troba el santuari de Cabrera (1297 m). L’antiga església del castell de Cabrera (s. XII) fou l’origen d’aquest santuari; tanmateix, l’església i el castell foren destruïts (com també l’església de Sant Julià) pels forts terratrèmols de l’any 1428. L’edifici actual és del s. XVII i el campanar del s. XVIII. Adossada a l’església hi ha l’antiga casa de l’ermità, que actualment fa servei de bar-restaurant.

Arribant al santuari de Cabrera

Església i hostatgeria de Cabrera

Versió pessebrista del santuari, a l'interior de l'església

Després d’esmorzar a l’esplanada del santuari, continuem en direcció nord per la carena, per on accedim tot seguit a un mirador al caire del cingle sobre Sant Julià, on gaudim d’un extens panorama sobre la Plana de Vic, el Collsacabra i el sector pirinenc del Bassegoda al Pedraforca, malgrat que avui el dia no destaca especialment per la seva claredat. A l’altre costat de la carena unes recents excavacions han posat al descobert unes restes que podrien correspondre a la cisterna del castell.

Mirador al caire del cingle

Possible cisterna del castell de Cabrera

A partir d’aquí la carena s’estreny força. Poc després deixem breument el sender per apropar-nos, a la dreta, al vèrtex geodèsic que marca el cim de Cabrera (1307 m), amb una taula d’orientació, rere la qual hi ha la base circular d’una torre del castell de Cabrera, a la vora de la qual també s’hi estan realitzant actuacions arqueològiques. Des d’aquí es gaudeix de vistes cap al vessant de la Garrotxa, amb l’altiplà de Falgars, mentre que cap al nord hi destaca el Puigsacalm, rere la serra de Llancers.

Avancem per l'estreta carena


Restes d'una torre circular del castell, al costat del cim

Vistes a l'altiplà de Falgars

Retornem al sender, que mena tot seguit a la bretxa de l’Osca de Cabrera. Cal desgrimpar un petit ressalt de roca, equipat amb grapes, per arribar a la bretxa pròpiament dita, un tall de la roca protegit per una barana. A continuació hem de flanquejar el cingle per un pas estret i aeri pel vessant de llevant, equipat amb passamans clavats a la roca.

Baixem un ressalt de roca


El tall entre roques de l'Osca de Cabrera

Al caire de l'abim, entre dos merlets naturals

Continuem a l'altre costat

Ens dirigim cap a una cornisa de roca

Pas estret equipat amb passamans

Superat aquest pas, girem a l’esquerra per pujar uns metres i recuperar el fil de la carena. Abans de continuar, anem uns metres a l’esquerra fins al capdamunt d’un ressalt de roca, sobre l’Osca de Cabrera, des d’on tenim una magnífica vista dels espadats del vessant oest i de l’altiplà de Cabrera.

Vistes a l'altiplà i als cingles occidentals de Cabrera

Continuem pel sender carener (senyals grocs), que deixa el caire del cingle per endinsar-se en un bosc format majoritàriament per faigs, boixos i falgueres. Passem poc després per la font de l’Osca, a la dreta del camí, que no raja, amb una petita bassa que sí conserva aigua. Aquí descobrim la causa de la devastació dels boixos: es tracta de la papallona del boix (Cydalima perspectalis), un lepidòpter procedent de l’est de l’Àsia i que, en poc temps, s’ha estès per tota Europa. Malgrat tot, veiem com alguns boixos estan rebrotant.

Papallona del boix

L'eruga d'aquesta papallona

Anem davallant lleugerament pel bosc, amb algun tram un xic confús. Travessem un sector de crescudes falgueres, que gairebé amaguen el sender, i arribem a un gran i característic faig solitari, que fa una extensa ombra.

A redós del gran faig solitari

Poc més endavant trobem un atapeït conjunt de pícees (Picea abies), une coníferes molt semblants als avets. Tornem a entrar al domini de la fageda i arribem poc després a una clariana voltada de faigs. Aquí cal estar atents perquè hem de deixar el sender que continua recte (senyals grocs) i que baixa a la pista que revolta la serra de Cabrera, per començar a davallar a l’esquerra, en direcció sud-oest, pel camí de la Serrica (senyals vermells), que ens retornarà a Sant Julià.

Clariana entre faigs, on deixem la carena

Iniciem la baixada pel camí de la Serrica

La baixada és suau a l’inici, però poc després comença a guanyar inclinació. Hem d’anar baixant, i en algun cas desgrimpant, per diversos ressalts de roca equipats amb petites grapes. Passem per un tram un xic aeri i continuem la forta davallada a través d’un bosc de roures, mentre anem veient Sant Julià de Cabrera al fons de la vall.

Sant Julià al fons de la vall






Després de superar un altre ressalt, trobem una cruïlla (cartell indicador) amb els camins de la Baga, a la dreta, i de Sant Julià, a l’esquerra, per on continuem davallant. Un darrer tram equipat dóna pas ja a una baixada suau fins als prats de Sant Julià, on hi conflueix per l’esquerra el tram del GR-151.1 que mena al coll de Bram.

Arribem als prats de Sant Julià

Església de Sant Julià de Cabrera, al final de l'excursió

Seguim davallant per aquests prats ondulats que es despleguen com una catifa verda fins a Sant Julià de Cabrera, punt final d’aquesta amable passejada per la muntanya de Cabrera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 15.09.19 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Marc Amorós, Marta Martín i Francesca Arcara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada