divendres, 20 de febrer de 2015

Ruta del Montnegre carener

14.02.15  La serra o massís del Montnegre, situada entre les comarques del Maresme i el Vallès Oriental, forma part del conjunt de muntanyes de la Serralada Litoral. Els seus punts culminants són el Turó d’en Vives o Montnegre de Ponent (759 m), sostre comarcal del Maresme, el Turó Gros o de La Telefonista (759 m) i el Montnegre de Llevant (726 m), tots ells molt emboscats. Els dos primers, d’una alçada similar, però que varia segons els diferents mapes i ressenyes consultades, són també els punts més alts de tota la Serralada Litoral, de les Gavarres al Garraf.

En els darrers anys s’han senyalitzat diversos itineraris pel Montnegre que permeten endinsar-se amb seguretat per la seva intrincada xarxa de pistes i camins forestals. Un d’aquest itineraris és el sender SL C-103 Ruta del Montnegre Carener, de 8 Km de recorregut i 375 m de desnivell, molt ben senyalitzat amb plaques sobre fites de fusta a cada cruïlla, i plafons informatius al llarg de la ruta.

Des de Sant Celoni seguim breument per la C-35 en direcció a Hostalric fins que, a l’alçada dels bombers de Sant Celoni, agafem a la dreta la carretera local d’accés a la urbanització de Can Coll, passada la qual esdevé una pista forestal, en perfectes condicions, que seguim durant uns 8 Km fins al petit nucli de Sant Martí de Montnegre, format per l’església de Sant Martí, la Rectoria, ca l’Auladell i l’Hostal (l'actual restaurant), on aparquem el cotxe.


Sant Martí de Montnegre

Abans d’iniciar l’excursió ens apropem al recinte, situat a pocs metres de l’aparcament, on hi ha l’església de Sant Martí (s.XVIII) i l’edifici de la Rectoria; es tracta d’un bonic racó amb una bona panoràmica del Montseny, i on ens crida l’atenció un cartell que denuncia la desaparició d’una figura de bronze de Sant Francesc.

Mirador al Montseny


Des de Sant Martí de Montnegre (475 m), punt de trobada dels senders GR 5, GR 92 i GR 83 (de Mataró al Canigó), iniciem l’excursió en un mirador abocat a la profunda vall de la riera de Fuirosos, al costat de la pista per on hem vingut i que deixem a l’esquerra (hi retornarem per aquí) per agafar en direcció sud un camí que s’enfila muntanya amunt amb les marques blanques i verdes de la Ruta del Montnegre Carener (SL C-103) i blanques i vermelles dels tres GR’s esmentats.


Aviat ens veiem envoltats d’una espessa vegetació de roures, alzines i castanyers que, malgrat que encara estan ben despullats de fulles, no ens deixen veure el paisatge i la manca de referència es fa evident... sort que totes les cruïlles estan perfectament senyalitzades. A l’indret de Terra Negra deixem a la dreta el GR 92 i el GR 83 per seguir a mà esquerra, tot enfilant-nos per una carena secundària en direcció a la carena principal del Montnegre, orientada est-oest i amb el Turó Gros com a punt culminant.

La senyalització és molt clara en tota la ruta

Continuem per la pista principal fins que, quan comença a baixar, la deixem a la dreta per enfilar-nos en forta pujada en direcció al coll de Basses; abans d’arribar-hi, passem pel que anomenem “el racó dels pessebres”, una soca sota la qual s’acumulen diversos i originals pessebres deixats per ciclístes que aprofiten bidons, sabatilles i cascs. Arribem poc després a l’esmentat coll de Basses o ses Basses (685 m), presidit per un grup d’alzines de grans dimensions.

Pujant cap al coll de Basses

Coll de Basses, entre grans alzines

Seguim recte i poc després, en un altre coll anomenat vaivé de la Casanova (vaivé és el nom que reben al Montnegre alguns colls entre la obaga i el solell), deixem a la dreta el GR 5 que segueix pel vessant solell del Montnegre de Ponent en direcció a Canet. Nosaltres seguim a l’esquerra en direcció al Turó Gros passant a frec dels Faigs d’en Preses, un petit espai on s’arreceren uns quants exemplars notables d’aquests arbres.

Un dels faigs d'en Preses

Per la pista carenera arribem al Turó Gros o de La Telefonista (759 m), que forma una ampla esplanada on s’aixeca una torre de vigilància contra incendis. Com que el cim es troba envoltat per una roureda, només tenen vista els forestals que s’enfilen a l’esmentada torre; la resta de mortals ens quedem sense veure el panorama.

Turó Gros amb la torre de vigilància

Continuem per la pista, ara en baixada, fins al vaivé de la Casa Vella, on la deixem per prendre a l’esquerra un camí carreter que, pel vessant obac, es dirigeix a una avellanosa, un sotabosc espès d’avellaners on grans exemplars pelats d’aquest arbust flanquejen l’agradable sender per on anem planejant tranquil·lament.

El sender va planejant entre avellaners

Poc més enllà ens desviem a mà esquerra, tot deixant la carena principal, per baixar a través de la baga del Montnegre de Llevant fins a la capella de Santa Maria de Montnegre (625 m) (s. XIX), durant molts anys enrunada (només conservava dempeus restes de tres parets) fins que el 2009 fou completament restaurada.

Santa Maria de Montnegre

Interior de la capella amb les darreres fotos del roure dempeus

Mentre contemplem la nova capella, llegim en una antiga guia que aquí es pot admirar un monumental roure centenari, però quan ens girem per a veure’l... l’arbre no hi és!!! Aquest jau monumentalment a terra abatut el gener del 2010 per un temporal de neu i vent. Al seu costat han plantat un nou roure, clonat a partir de cèl·lules extretes de l'antic.

L'antic roure caigut i el nou, protegit dins una gàbia

Un cop recuperats d’aquest “xoc monumental”, fem un mos a redós de la capella on, amb troncs, s’hi han habilitat uns bancs destinats al descans del caminaire. Abans de continuar, anem a veure la propera font de Santa Maria, uns metres per sota la pista, brollador trobat l’any 2009 per en Segimon Costa, cap del Parc Natural del Montnegre. Tornem a la pista, que seguim de baixada en direcció oest, tot passant a frec de la modesta font del Degotall i per un forn de carbonet (carbó vegetal de baixa qualitat produït per la combustió de matolls de bosc, que s’utilitzava en cuines i brasers). Més avall anem a desembocar a una pista més important on recuperem per la dreta el traçat del GR 92 procedent de Tordera.

Continuem per la capçalera del Sot Gran de Can Preses (o de Can Garrumbau), on s’hi estan fent algunes actuacions forestals destinades a la recuperació de les anomenades bagues de castanyers, encara que l’efecte visual actual és de “zona catastròfica” perquè només s'han deixat les soques perquè els castanyers rebrotin rectes i drets.

La pista travessa una baga de castanyers en restauració

El castanyer (Castanea sativa) és una fagàcia originària de l’Àsia Menor i introduïda pels grecs i els romans, que feien del seu fruit una farina panificable, però actualment aquests arbres pateixen una greu plaga de fongs que es mira de contrarestar amb actuacions d’aquesta mena.

Poc després de creuar el torrent, i a les envistes de Can Preses, passem pel costat d’un altre forn de carbonet i per l’Alzina Grossa de Can Preses, arbre monumental que ha hagut de ser apuntalat amb uns tensors perquè el pes de les branques no esberli la soca que ja ha patit un trencament... però malgrat tot, la seva figura és encara majestuosa.

Alzina Grossa de Can Preses

La pista, ara en lleugera pujada, continua per sobre el conjunt d’edificacions del gran mas de Can Preses, reconvertit en allotjament rural, amb indicacions de Can Presas (sic), un lugar en el mundo... Seguim endavant i ja no triguem en arribar al mirador sobre la riera de Fuirosos i a Sant Martí de Montnegre, punt final d’aquesta passejada pel Montnegre.

I com a colofó de la jornada, entrem a dinar a l’Hostal, on mengem de meravella. A la sortida, sóm rebuts per un daurat sol de tarda que ja haguessim pogut tenir pel matí, però no podem pas demanar més del que ens ha ofert aquesta bonica matinal pel Montnegre. Fins la propera !

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 14.02.15 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Ricard Herrero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada