dimecres, 4 de març de 2015

Pels graus del Montsant

28.02.15  Ja fa set anys que els participants a les sortides mensuals col·lectives no veníem a la Morera de Montsant per desafiar aquesta intrincada serra, situada al nord del Priorat, per la seva cara més esquerpa: la muralla sud. En aquella ocasió vam pujar pel Grau de l’Agnet i, després de pujar a la Serra Major i d’assolir el Piló dels Senyalets, vam retornar passant pels barrancs del Bidobar, de la Falconera i pel Clot del Cirer, i vam baixar de la serra pel Grau de Salfores.

Sortint de la Morera de Montsant

Aquest cop assolirem la Serra Major per un grau un xic més complicat: el Grau del Carabassal. Per això, després de deixar els cotxes a l’aparcament de la part alta de la Morera de Montsant (743 m), sortim respirant primavera en direcció a la carretera des d’on prenem l’anomenat Camí dels Fareus, marcat en groc i blanc corresponent al PR C-183, i que puja en diagonal cap a l’est tot acostant-se a la base de la imponent muralla inundada de sol.

Anem pujant pel Camí dels Fareus

Quan estem directament sota la Roca del Xollat, i abans d’afrontar el Grau del Carabassal, fem una parada per recuperar forces amb un petit esmorzar, encara que el d’alguns no n’era gaire de petit.


En acabat seguim ruta per un sender costerut que ens apropa a la base del poderós cingle, del qual hem de superar un primer esglaó per una escala de ferro d’aspecte força precari i que fa que alguns no poguem evitar d’empassar saliva (glup!); però estem de sort perquè sembla ser que antigament aquesta escala era feta de fusta d’alzina de la varietat carabassal i d’aquí li ve el nom al grau en qüestió.

Ens apropem al Grau del Carabassal

El primer tram equipat

Anem superant aquest primer tram

Els que duem motxilles molt carregades ens costa déu i ajut arribar al peu d’aquesta escala, perquè abans s’ha de pujar a través d’una escletxa massa estreta. Ara toca planejar per una feixa boscosa situada a mitja alçada per on anem a buscar un altre tram d’escales que permeten superar l’esglaó més important de la serra.


El segon tram equipat

Aquest graó es guanya gràcies a dues escales de ferro successives, unides per un passamà, i fetes de la mateixa fàbrica de la primera que hem passat (glup i glup!). Despés de la segona escala entrem en una ampla canal, on trobem una corda que ens ajuda en la progressió. Tanmateix, hem d’anar amb molt de compte amb els còdols solts que només de mirar-los ja rodolen muntanya avall, un dels quals provoca un trau al cap d’un dels nostres valents expedicionaris... res greu, afortunadament!

Pujant per la canal

A la sortida del grau, havent superat la canal

Passat l’ensurt ens reunim tots al capdamunt del cingle, un balcó sobre els camps del Mas del Racó, i des d’on comencem a tenir magnífiques vistes de la serra de Prades, de Siurana i el seu embassament ben ple, del mar brillant, de la depressió de Móra d’Ebre, de la serra de Cardó i dels Ports... Ara per terreny més obert, anem a superar el darrer graó, aquest ja menys important, per un espectacular trau obert a la roca.

Ens acostem al darrer graó de roca

El camí travessa una espectacular esquerda

Des del cingle podem veure el pantà de Siurana

Ens apropem a la Cova Santa

A través d’una ampla esplanada anem de dret cap a la boca de la Cova Santa, on se’ns uneix el camí que puja pel grau del Tomaset o del Montsant. Aquí ens trobem en el punt més allunyat de l’excursió i, a partir d’ara, prendrem la direcció oest de retorn, no sense abans fer una visita a l’interior de la cova fins allà on comença el recorregut espeleològic.

A l'interior de la Cova Santa

Quan sortim de la cova seguim ruta en direcció a la carena principal i un cop situats sobre la Serra Major (1125 m) seguim les marques vermelles i blanques del GR 174-1, tot passant per les capçaleres dels torrents dels Forats, de les Falles i de l’Eixaragall, els quals desemboquen al barranc dels Pèlags, afluent del riu Montsant. Entretant observem com el cel, que pel matí era d’un blau immaculat, comença a enterenyinar-se i bufa un vent fred, procedent dels Pirineus ben nevats, que ens obliga a abrigar-nos una mica. Així arribem a una cruïlla de camins que encara conserva un dels pals indicadors metàl·lics “de tota la vida”.

A la carena de la Serra Major


Anem baixant cap al Grau dels Barrots

En aquesta cruïlla prenem la direcció sud cap al Grau dels Barrots. Aquí recuperem les marques del PR C-183 que seguim a partir d’ara. Abans d’encarar la baixada pel grau, però, ens aturem a dinar al Racó dels Boixets, una balma sota uns blocs caiguts suspesos al capdamunt del cingle per on puja, entaforat dins una profunda esquerda, l’agosarat Grau del Carrasclet.

Dinem al Racó dels Boixets

Des del Racó dels Boixets es veu l'esquerda
a la cinglera per on puja el Grau del Carrasclet

Des del nostre mirador també veiem el Balcó del Priorat,
al caire del cingle, i el poble de la Morera de Montsant

Mentre dinem tenim bones vistes del Balcó del Priorat, on altres grups d’excursionistes es fan fotos. En acabat seguim ruta per l’espectacular camí d’accés al Grau dels Barrots: una feixa força estreta equipada amb alguns passamans i baranes “quitamiedos”. En alguns punts fins i tot ens hem d’ajupir sota la massa conglomeràtica.

El penjat camí cap al Balcó del Priorat

Ens agafem sense manies als passamans

L'estreta feixa per on passa el camí, des del Balcó del Priorat

Ara toca ajupir-se

Per aquesta feixa passem a frec del ja esmentat Balcó del Priorat, un monòlit separat del cingle on la providència (o algú) hi ha encastat un bloc que fa de pont natural per a poder accedir a aquest mirador privilegiat i contemplar la vall del riu Siurana estesa als nostres peus amb el poble de la Morera en primer terme. El Grau dels Barrots baixa per una esquerda, a l’interior de la qual arribem després de passar per sobre d’un bloc encastat equipat amb unes barres de ferro que faciliten el flanqueig.

Flanquejem un bloc encastat i entrem al Grau dels Barrots

Ara passem per sota l'anterior bloc


Més avall uns altres barrots permeten baixar un esglaó sota un altre bloc empotrat. Seguidament l’esquerda s’eixampla i sortim tot deixant enrera la cinglera. 



Ara ens endinsem al bosc per un sender que ens condueix de dret cap a la Morera sota l’esguard de la Falconera. El cel ja està tot cobert pels núvols però no amenaça pluja.

Reagrupament sota les parets de la Falconera

Arribant a la Morera de Montsant

Un cop hem arribat de nou a l’aparcament i ens hem tret les botes (el millor moment del dia) anem tots cap al bar a fer la cerveseta de comiat. Com sempre aquest va ser el moment més relaxant de la jornada i l’única cosa que vaig trobar a faltar va ser el sol ponent envermellint la muralla sud del Montsant.

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 28.02.15.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada