8.03.15 El passat mes de febrer, en el decurs
de l’excursió que vam fer per la carena del Montnegre, ens vam adonar del munt
de ciclistes que rodaven per la gran quantitat de pistes que solquen aquesta
serra. Per això el diumenge 8 de març les Isabels, ben acompanyades per en
Siscu, vam anar en tren a Sant Celoni amb la intenció de prendre el GR 5 fins a
Canet de Mar.
Un cop a l’estació de Sant Celoni
notem que, malgrat el bon sol que fa, el dia és prou fred, cosa que ens sembla
bé perquè ens espera una bona pujada per l’excel·lent pista que des de l’urbanització
Can Coll, i després de creuar la riera de Montnegre, s’enfila de dret cap a
Sant Martí de Montnegre i que hem de compartir amb alguns cotxes que pugen i
baixen.
Pujant cap a Sant Martí de Montnegre
Can Ginestar
A mitja pujada, però, la fresqueta del
matí sembla que ja és història perquè comencem a suar de valent, per la qual
cosa ens anem alliberant de la roba d’abric. En passar a frec de Can Ginestar,
recuperem els senyals del GR 5 que haviem deixat a la sortida de la
urbanització Can Coll. Poc després, en entrar al vessant “marí” de la serra, un
aire fresc en glaça la suor i ens hem de tornar a abrigar.
Mirador de Sant Martí de Montnegre, amb vistes al Montseny
Així arribem al petit nucli de Sant
Martí de Montnegre on aprofitem a visitar l’església i el seu mirador sobre el
Montseny, i com no coneixem gens el massís ni la seva immensa red de pistes,
continuem la ruta seguint els senyals del GR 5 malgrat que sabem que aquestes
s’enfilen per la carena coincidint amb les del PR-C 103 del “Montnegre carener”
que ja vam seguir en l’excursió del mes passat, però ara que anem arrossegant
les bicicletes muntanya amunt, per camins costeruts i infames, la pujada no es
fa gens fàcil ni agradable. Entre les branques dels arbres que tot just
comencen a despertar del llarg hivern, veiem com el cel es comença a
enterenyinar. Quan, molt cansats, arribem al coll de Basses pensem que les
nostres penes ja s’han acabat.
Coll de Basses
Des de l’esmentat coll anem a buscar
el Vaivé de la Casa Nova, on deixem de banda els senyals del PR i ja només
seguim els del GR 5 que esperem que no ens fallin. Així que comencem la baixada
pel vessant sud de la serra, sota el turó d’en Vives, per uns camins carreters
tan sorrencs, costeruts i pedregosos que només són aptes per a ciclistes molt
experts... i com no és el cas, en alguns trams hem de posar el peu a terra.
Això sí, en un tres i no res arribem
al fons del torrent de la Roureda tot passant a frec de bells masos i camps de
maduixeres cobertes amb cúpules de plàstic. Seguim el curs del torrent aigües
avall fins a Sant Iscle de Vallalta deixant a mà dreta, i un xic enlairada, la
petita ermita de la Salut. El sol s’ha tapat del tot i anant de baixada fa un
fred que pela.
Ermita de la Salut
Arribem a Sant Iscle de Vallalta
Entrem al poble de Sant Iscle per la
seva part alta, i aquí aprofitem per descansar i fer un mos. Després de dinar
ens tornem a posar en marxa, no sense abans donar algunes voltes buscant la
continuació del GR 5 que en aquest poble no està gens ben indicada. Quan
retrobem els senyals ens pensem que ara el camí serà una plàcida baixada cap al
mar... però no! Encara ens queda remuntar fort per sota el vessant oest del
Turó Roig i arribar al Mirador de la Creu després de passar pel coll Safiguera.
Això de “mirador” és un dir pequè avui dia, i degut a l’espessa vegetació, des
d’aquí amb prou feines podem veure el mar i el poble de Canet.
Mirador de la Creu
Des del mirador ja albirem Canet
Al nucli històric de Canet
Ara sí, amb una ràpida baixada ens
anem apropant al mar tot creuant el nucli històric de Canet on descobrim alguns
edificis modernistes realment notables. Des d’aquí tenim pensat de seguir
rodant per l’Eix de la Costa fins a Mataró, però a l’alçada d’Arenys de Mar, i
degut a les recents llevantades, el camí ha desaparegut en alguns punts i es fa
dificil arrossegar les bicicletes... que ja les hem arrossegat prou!
Per l'Eix de la Costa en direcció a Arenys de Mar
Platja d'Arenys de Mar
Així és que des d’Arenys de Mar agafem
el tren de tornada amb el pensament que un altre dia tornarem amb més temps per
seguir investigant el tram costaner. Track de la ruta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada