dilluns, 28 de maig de 2012

Por la ruta del Llobregat en bicicleta

Este largo fin de semana de tres días he participado con otras 30 personas en el primer descenso integral del río Llobregat, desde su nacimiento en Castellar de n’Hug hasta su desembocadura en el Prat. Con esta aventura, organizada por el colectivo MBICI de Manresa, se han querido reivindicar los caminos que aún no están acondicionados para su uso con bicicletas; la falta de continuidad de éstos se ha compensado con unos buenos y competentes guías que tenían un gran conocimiento de los caminos que discurren a ambos lados del río, con los que se ha diseñado un itinerario apto para todos los públicos.


Fonts del Llobregat

Iniciamos la aventura en el autocar que nos lleva al grupo y a las bicicletas (colocadas no sólo en el portaequipajes sino también en el pasillo) a Castellar de n’Hug. Iniciamos un descenso alocado por la carretera en dirección a la Pobla de Lillet, llegando a alcanzar los 50 Km/h. El tiempo se mantiene de momento (sólo alguna nube). Antes de llegar a la Pobla de Lillet visitamos la ermita románica de Sant Vicenç de Rus y también los jardines Artigas.

Sant Vicenç de Rus

Bajando a la Pobla de Lillet

Al continuar, vemos a lo lejos que se están formando unas nubes amenazadoras. Llegamos por la carretera a Guardiola de Berguedà; seguimos por pistas y por la carretera de l’Eix del Llobregat hasta el desvío de la Nou de Berguedà.

Empezamos una fuerte ascensión a la Nou y el grupo se estira; alguien ya se baja de la bici, otros sufren pinchazos, pero lo mejor son las vistas del pantano de la Baells, y lo peor las vistas del cielo amenazador. Llegamos al santuario de Lurdes de la Nou, donde paramos para comer; entre bocado y bocado suenan truenos y se ven algunos relámpagos.

Santuario de Lurdes en la Nou de Berguedà

Acabamos de comer y la tormenta está cada vez más cerca. Continuamos la subida, con rampas del 15%; unos  ya se bajan de la bici, otros con esfuerzo llegamos hasta el collado. Las vistas son impresionantes, campos verdes a ambos lados, y lo mejor es que la lluvia la dejamos atrás.

Subiendo al collado de Vinyoles

El descenso es vertiginoso, con rampas del 24% y curvas muy cerradas. Menos mal que los frenos responden, si no... ¡adiós y muy buenas! Llegamos al mismo nivel del pantano, donde hacemos una parada que algunos aprovechan para bañarse y otros para remojar los pies. Seguimos carretera y manta, y llegamos a Berga, fin de la primera etapa (51 Km). Dormimos en el albergue: comida sencilla y camas malísimas.


Al día siguiente nuesto objetivo es llegar a Manresa. Este tramo es mucho más bonito que el anterior. Pasamos por las ermitas de Sant Quirze de Pedret i Sant Vicenç d’Obiols. Seguimos por el PR-C 144 (Ruta de las Colonias) y visitamos Viladomiu Nou.

Puente de Pedret

Sant Quirze de Pedret

Por la "Ruta de les Colonies"

Viladomiu Nou

Fue emocionante cruzar el río Llobregat por un puente formado por dos tablones; un descuido y tú y la bici al agua... No se cayó nadie, pero un loco se metió con la bici en el río con el agua hasta el sillín.

Cruzando el Llobregat


Al llegar a Puig-reig cogimos el camino del Carrilet hasta Navàs. Continuamos por la carretera antigua hasta Sallent, luego pista hasta Sant Benet de Bages. Dejamos más adelante el Llobregat para desviarnos hasta Manresa, fin de la segunda etapa (66 Km), donde llegamos a las 21 h, justo para cenar y ducharnos.

Uno de los muchos pinchazos

El tercer día nos espera la jornada más larga y matadora: 90 Km por delante y la subida a la Puda. Hoy sólo somos 10 personas, pues los demás tenían que trabajar. La mayor parte de esta etapa es por carretera, exceptuando el tramo del Parc Fluvial a partir de Monistrol.


Monistrol de Montserrat

Para llegar al antiguo balneario de la Puda hemos de hacer primero una buena subida y luego una bajada aún más fuerte, para seguir luego por carretera hasta Martorell. A partir de aquí la ruta es bastante llana y al lado del río; suerte que en esos momentos el cielo estaba tapado. Finalmente, llegamos a la desembocadura justo antes de que cerraran las puertas del Parc Natural del Delta del Llobregat.

Desembocadura del rio en el Prat de Llobregat

ISABEL SALVIA. Activitat realitzada els dies 26-28.05.12.

diumenge, 20 de maig de 2012

Delta de l'Ebre, espai obert

Ara que la primavera està tant avançada i abans no arribi el calor, hem aprofitat aquest cap de setmana per a fer una bicicletada pel Delta de l’Ebre.

Després de carregar les bicicletes a la “furgo” del Ferran fem una primera parada a l’àrea de Vilafranca on ens trobem amb l’Alfons i la Susanna que ja fa una estona que s’esperen. Malgrat les previsions meteorològiques que anuncien un temps variable (per a variar) de moment el dia és prou bo i no fa massa calor… excel·lent!

Cap al migdia ja sóm a l’alberg de Deltebre on passarem la nit però després de dinar en plan picnic, aprofitem la tarda per a rodar alguns quilòmetres. L’Alfons que és qui porta el pes de la sortida, proposa fer cap al nord en direcció a Camarles per anar a la Bassa de les Olles i lo Goleró. Dit i fet!



Ens posem en marxa i tot seguit ens adonem del difícil que és orientar-se al Delta, car estem acostumats a tenir sempre alguna referència més o menys propera, però aquí tot s’assembla i els relleus estàn massa llunyans. Inevitablement fem una petita marrada però sort que l’Alfons i la Susanna es coneixen bé el terreny perquè hi venen sovint. Estem a l’època de la plantació de l’arrós i dels camps inundats tot just treuen el cap els plançons. El sol que surt per estones hi fa un bonic joc de reflexes.


Arribats a la platja de l’Arenal comprovem que el mar està força picat… sort que no pensàvem pas banyar-nos!


Visitem el mirador de disseny de la Bassa de les Olles on comprovem que el que més abunda són els ànecs de collverd però també veiem martinets, algun bernat pescaire, grups llunyans de capó reial, xatracs, molts camallargues i descarades perdius de mar.


També ens entretenim força estona davant l’Estació de les Olles on els “cargols d’Arquimedes” impulsen l’aigua d’un canal a un altre tot superant un petit desnivell… tot un espectacle.


Es nota que la primavera va amb un cert retràs perquè hi ha poques flors, entre les quals veiem alguns lliris grocs i corretjoles blanques (Calystegia sepium) enfilant-se per tot arreu.


Com és aviat (i no vol ploure) decidim arribar-nos fins a la Platja de la Marquesa i recórrer-la a peu una estona per a relaxar les cames… i sobretot el cul.


El sol ja està baixant cap a l’horitzó i a l’alberg ens esperen per sopar així és que muntem de nou a les biclicletes i, a tota velocitat, marxem direcció a Deltebre.


L’endemà, després de passar-se quasi tota la nit plovent, es desperta el dia prou decent: fa sol i només es veuen alguns núvols damunt la Serra de cardó i el Port. Quan acabem d’esmorzar i passar comptes de l’estada a l’alberg, carreguem les alforges a les bicicletes i ens dirigim a creuar l’Ebre pel nou pont anomenat “lo Passador”, impressionant estructura llargament reivindicada, que comunica Deltebre amb Sant Jaume d’Enveja i amb la qual es posa fi a una pila de negocis de barques que, per un preu mòdic, travessaven el riu evitant així haver-lo d’anar a creuar al pont d’Amposta.



A “lo Passador” ens hi estem una bona estona llegint plafons i descansant (alló que no ens hem cansat encara) damunt unes estratègiques hamaques de fusta.


Des d’aquí volem dirigir-nos a els Muntells per tal de vistitar la bassa de la Tancada i l’Encanyissada, però un cop més els problemes d’orientació es fan evidents i acabem preguntant a un bon senyor si la direcció que duem és la correcta; l’home ens respon afirmativament i aquí s’enceta una conversa per la qual ens enterem que avui dia no es planta l’arrós sinó que es sembra per això es col·loquen uns aparells al voltant dels camps per tal de foragitar les aus que pretenen alimentar-se; també ens enterem que “lo Passador” és un fill de les “vaques grasses” i que els veïns de Deltebre i Sant Jaume van tenir molts problemes perquè s’acabés l’obra que les autoritats pretenien deixar “penjada” i així, com no podia ser d’una altra forma, acabem parlant de la crisi que ens afecta a tots i cadescú de diferent manara. Mentre xerrem no ens adonem que els núvols comencen a cobrir el Montsià i el Port.


Fem una petita aturada al mirador de la Tancada on hi observem una vistosa bandada de flamencs.


Com que el temps està empitjorant a marxes forçades decidim anar directament al Poblenou del Delta tot rodejant la Tancada pel seu exxtrem nord i passant entre el Clot i l’Encanyissada a tota velocitat veient caure els llamps sobre el Port i la pluja sobre Sant Carles de la Ràpita.


Entrant al Poblenou ja ens cauen les primeres gotes per la qual cosa ens fiquem ràpidament al restaurant on ens cruspim una deliciosa paella que deixem tremolant.


En acabat remprenem la marxa pel Pla dels Gavilans i ens aturem a un mirador situat a l’extrem occidental de l’Encanyissada on observem gran quantitat d’agró roig i algun xibec.


Seguim rodejant l’Encanyissada fins l’emblemàtica Casa Verda que, aquestes hors ja està tancada. Sense aturar-nos, car ja és un xic tard, tornem ràpidament a l’alberg de Deltebre on tenim els cotxes aparcats i despre´s de fer un darrer refrigeri en un bar proper, ens desitgem bon viatge de tornada i…fins la propera bicicletada!!!


ISABEL BENET. Activitat realitzada els dies 19 i 20.05.12 per Alfons Belinchon, Susanna Sanz, Isabel Salvia, Ferran Guillén i Isabel Benet. 

dissabte, 12 de maig de 2012

Cap del Verd pel vessant nord

Aquest dissabte ens arribem a Gòsol amb la intenció inicial de pujar al Pedraforca, però de bon matí aquest ja es troba ennuvolat. Sembla que el mal temps s’avança, així que deixem el Pedra per més endavant i posem en marxa el pla B, que és el de pujar al Cap del Verd (on ja vam estar el passat mes d’octubre), aquest cop pel vessant nord, on encara es manté avui el cel blau. L’ambient, però, és força xafogós i avui suarem de valent.

Dit i fet. Agafem els cotxes per anar a la rotonda d’entrada al poble i prendre la pista que volta pel sud el Tossal del Castell fins que poc després els deixem aparcats a l’indret on s’inicia, a mà dreta de la pista, el camí ral de Gòsol a Tuixén, que correspon a un tram del sender GR 150 (pal indicador: Santa Margarita, 1 Km).


Comencem a pujar per aquest camí, que passa pel costat d’un petit monòlit (anomenat “la Santeta”) i arriba poc després a l’ermita de Santa Margarita (1540 m), construïda el segle XVIII sobre possibles restes romàniques, on es fa un aplec el 20 de juliol (sembla ser que durant la seva estada a Gòsol, Picasso va assistir a l’aplec de 1906), i on recentment s’hi ha bastit un porxo a l’entrada.


Continuem pujant entre pineda esclarissada i tallant en diverses ocasions la pista que hem deixat, fins arribar al coll de Mola (1819 m), creuat per una línia d’alta tensió, entre el Berguedà (vessant de Gòsol) i l’Alt Urgell (vessant de Josa i Tuixén). Deixem a la dreta el GR i la pista, que baixen a Tuixén, i també, de moment, la pista del Verd, que surt a mà esquerra, per seguir recte per un camí ample que és una drecera que desemboca més amunt en l’esmentada pista del Verd, que seguim cap a la dreta fins al Portell de l’Os (1920 m). En aquest indret gaudim d’una bona vista, malgrat l’ambient vaporós d’avui, sobre el massís del Port del Comte i de la clotada del riu de la Mola, sobre Tuixén.

Fent fotos al vessant de Tuixén des del Portell de l'Os

Continuem per la pista, que gira ara cap al sud, per sobre les cingleres de les Roques de les Feus, i després perd una mica d’alçada per travessar el Clot del Prat Salvatge. Més endavant, en una bifurcació de pistes, seguim cap a l’esquerra fins a una clariana amb una tanca i un abeurador per al bestiar. Des d’aquí pujem en direcció sud-est per moderat pendent fins guanyar la carena del Verd al coll del Pla de la Font (2002 m), on tenim una magnífica vista del Pedraforca.


Arribant al coll del Pla de la Font

Coll del Pla de la Font i de sobte el Pedraforca



Anem pujant cap al sud per la Solana dels Cavallets, ampla i herbosa carena per on també puja una pista, per la qual fem un parell de llaçades, i quan aquesta continua en direcció al Prat Nabiral i el coll dels Belitres, la deixem per enfilar, en direcció sud, el tram final de carena que culmina a l’arrodonit turó del Cap del Verd (2283 m), on gaudim d’una bona panoràmica del Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija i, en apropar-nos a l’extrem sud, del vessant sobre Sant Llorenç de Morunys, amb la mola de Lord, la serra de Busa i l’embassament de la Llosa del Cavall.


Un cop hem menjat i fet les fotos per a la posteritat, el Ventura fa la “gracieta” de proposar fer de tornada una variant “per no repetir l’itinerari”. Així que, seguint el seu “consell”, baixem cap al Prat Nabiral i el coll dels Belitres (2149 m), entre el Cap del Verd i el Cap del Prat d’Aubes, des d’on iniciem una forta baixada pel torrent Fosc (que rep més avall els noms de torrent Forcat, riu de Torrentsenta i Aigua de Valls). El “camí”, senyalitzat, això sí, amb pintura verda i blava i grosses fites, algunes molt artístiques, és en realitat el propi torrent, que encara conserva restes de neu.




Una de les fites que trobem al torrent Fosc




Sorprenentment, entre els pedrots del fons del torrent hi floreix l’herba fetgera (Hepatica nobilis), cosa que ens alegra el descens; aquesta ranunculàcia, malgrat el seu nom, no té cap propietat curativa per al fetge. Anem baixant en compte pel torrent, amb algun tram que el salva per l’esquerra, fins que sortim a la pista que baixa del coll de Gòsol (1825 m).

Girem a l’esquerra per seguir aquesta pista durant una bona estona, tot gaudint de bones vistes sobre el Pedraforca, fins que enllacem amb la del coll de Mola, per la qual no triguem en retrobar el GR que ens porta al punt de sortida, just quan comencen a caure les primeres gotes. Hem pogut aprofitar el dia, doncs, fins al darrer moment.


Nuvolades sobre el Tossal del Castell i el Pedraforca


Acabem la jornada, com no podria ser d’una altra manera, en un bar de Gòsol on, tot prenent una magnífica coca (d’anís), ens emplacem per al mes vinent per pujar al Pedraforca.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.05.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Anna Torres, Alfons Belinchón, Antonio García, Ferran Guillén, Núria Guillén i Ricard Herrero.