Cap del Verd pel vessant nord

Aquest dissabte ens arribem a Gòsol amb la intenció inicial de pujar al Pedraforca, però de bon matí aquest ja es troba ennuvolat. Sembla que el mal temps s’avança, així que deixem el Pedra per més endavant i posem en marxa el pla B, que és el de pujar al Cap del Verd (on ja vam estar el passat mes d’octubre), aquest cop pel vessant nord, on encara es manté avui el cel blau. L’ambient, però, és força xafogós i avui suarem de valent.

Dit i fet. Agafem els cotxes per anar a la rotonda d’entrada al poble i prendre la pista que volta pel sud el Tossal del Castell fins que poc després els deixem aparcats a l’indret on s’inicia, a mà dreta de la pista, el camí ral de Gòsol a Tuixén, que correspon a un tram del sender GR 150 (pal indicador: Santa Margarita, 1 Km).

Comencem a pujar per aquest camí, que passa pel costat d’un petit monòlit (anomenat “la Santeta”) i arriba poc després a l’ermita de Santa Margarita (1540 m), construïda el segle XVIII sobre possibles restes romàniques, on es fa un aplec el 20 de juliol (sembla ser que durant la seva estada a Gòsol, Picasso va assistir a l’aplec de 1906), i on recentment s’hi ha bastit un porxo a l’entrada.

Continuem pujant entre pineda esclarissada i tallant en diverses ocasions la pista que hem deixat, fins arribar al coll de Mola (1819 m), creuat per una línia d’alta tensió, entre el Berguedà (vessant de Gòsol) i l’Alt Urgell (vessant de Josa i Tuixén). Deixem a la dreta el GR i la pista, que baixen a Tuixén, i també, de moment, la pista del Verd, que surt a mà esquerra, per seguir recte per un camí ample que és una drecera que desemboca més amunt en l’esmentada pista del Verd, que seguim cap a la dreta fins al Portell de l’Os (1920 m). En aquest indret gaudim d’una bona vista, malgrat l’ambient vaporós d’avui, sobre el massís del Port del Comte i de la clotada del riu de la Mola, sobre Tuixén.

Fent fotos al vessant de Tuixén des del Portell de l'Os

Continuem per la pista, que gira ara cap al sud, per sobre les cingleres de les Roques de les Feus, i després perd una mica d’alçada per travessar el Clot del Prat Salvatge. Més endavant, en una bifurcació de pistes, seguim cap a l’esquerra fins a una clariana amb una tanca i un abeurador per al bestiar. Des d’aquí pujem en direcció sud-est per moderat pendent fins guanyar la carena del Verd al coll del Pla de la Font (2002 m), on tenim una magnífica vista del Pedraforca.

Arribant al coll del Pla de la Font

Coll del Pla de la Font i de sobte el Pedraforca

Anem pujant cap al sud per la Solana dels Cavallets, ampla i herbosa carena per on també puja una pista, per la qual fem un parell de llaçades, i quan aquesta continua en direcció al Prat Nabiral i el coll dels Belitres, la deixem per enfilar, en direcció sud, el tram final de carena que culmina a l’arrodonit turó del Cap del Verd (2283 m), on gaudim d’una bona panoràmica del Port del Comte, el Cadí, el Pedraforca i la serra d’Ensija i, en apropar-nos a l’extrem sud, del vessant sobre Sant Llorenç de Morunys, amb la mola de Lord, la serra de Busa i l’embassament de la Llosa del Cavall.

Un cop hem menjat i fet les fotos per a la posteritat, el Ventura fa la “gracieta” de proposar fer de tornada una variant “per no repetir l’itinerari”. Així que, seguint el seu “consell”, baixem cap al Prat Nabiral i el coll dels Belitres (2149 m), entre el Cap del Verd i el Cap del Prat d’Aubes, des d’on iniciem una forta baixada pel torrent Fosc (que rep més avall els noms de torrent Forcat, riu de Torrentsenta i Aigua de Valls). El “camí”, senyalitzat, això sí, amb pintura verda i blava i grosses fites, algunes molt artístiques, és en realitat el propi torrent, que encara conserva restes de neu.

Una de les fites que trobem al torrent Fosc

Sorprenentment, entre els pedrots del fons del torrent hi floreix l’herba fetgera (Hepatica nobilis), cosa que ens alegra el descens; aquesta ranunculàcia, malgrat el seu nom, no té cap propietat curativa per al fetge. Anem baixant en compte pel torrent, amb algun tram que el salva per l’esquerra, fins que sortim a la pista que baixa del coll de Gòsol (1825 m).

Girem a l’esquerra per seguir aquesta pista durant una bona estona, tot gaudint de bones vistes sobre el Pedraforca, fins que enllacem amb la del coll de Mola, per la qual no triguem en retrobar el GR que ens porta al punt de sortida, just quan comencen a caure les primeres gotes. Hem pogut aprofitar el dia, doncs, fins al darrer moment.

Nuvolades sobre el Tossal del Castell i el Pedraforca

Acabem la jornada, com no podria ser d’una altra manera, en un bar de Gòsol on, tot prenent una magnífica coca (d’anís), ens emplacem per al mes vinent per pujar al Pedraforca.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 12.05.12 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Anna Torres, Alfons Belinchón, Antonio García, Ferran Guillén, Núria Guillén i Ricard Herrero.