1.05.14 Excursió clàssica als dos cims culminants del Montseny,
el Turó de l’Home (1706 m) i les Agudes (1706 m), des de la vall de Santa Fe.
El sender PR C-208, de recent creació i perfectament senyalitzat amb marques i
balises, estableix un itinerari circular des de la font de Passavets, a 1 Km de
Santa Fe, on hem arribat per la carretera BV-5114 que travessa el Montseny
entre Sant Celoni i Viladrau.
Font de Passavets
Des de la font de Passavets (1215 m), que raja abundosa i
es troba situada en un replà de l’exhuberant fageda, a la vora de la riera del
mateix nom, comencem a caminar per una antiga pista de desembosc. Deixem tot
seguit a la dreta l’altra direcció del PR, que creua la riera i puja cap a la
font de Briançó (per on retornarem) i anem seguint l’esmentada pista, que
comenca a enlairar-se en llaçades durant una llarga estona.
La monotonia d’aquesta
ascensió queda compensada per l'esplèndida fageda que ens envolta, on hi observem
com creixen entre les fulles seques els plançons dels nous faigs.
Plançons de faig
Més amunt
l’itinerari frega breument l’Aveteda o Avetosa del Montseny, el conjunt d’avets
més meridional d’Europa, del qual tindrem una extensa visió quan sortim a la
carena. Seguim encara pujant en llaçades per la fageda i, ja al
límit d’aquesta, podem veure sota la pista, a la dreta, el Pou del Comte, un
gran pou de glaç que val la pena visitar tot baixant uns metres.
Pou del Comte
De retorn a la
pista, no triguem en sortir al collet de Rocs Cremats (1575 m), estrep herbat
sota el Puig Sesolles i on tenim una bona vista des de les roques que s’aboquen
a la vall, on es distingeixen perfectament les comunitats de faigs (verd clar) i
d’avets (verd fosc).
Al mirador de Rocs Cremats
Les diferents tonalitats d'avets i faigs
A partir d’aquí, l’absència del bosc és aprofitada pel
buixol (Anemone nemorosa) per a
brotar i florir omplint els marges del camí amb les seves flors blanques, els
pètals de les quals tenen la particularitat d’anar creixent, de manera que cada
cop les flors són més grans.
Buixol
Vorejem el Puig Sesolles i després girem a l’esquerra per
fer una curta pujada fins al coll Pregon (1655 m), entre l’esmentat cim (on
antigament hi havia una base militar) i el Turó de l’Home. Des del coll un camí
empedrat voreja el cim pel vessant sud-est, amb vistes sobre el Pla de la Calma
i el Matagalls, i després girem a la dreta per acabar d’assolir el Turó de
l’Home (1706 m), sostre comarcal del Vallès Oriental i oficialment el punt més
alt del Montseny, encara que la seva alçada és similar a la de les Agudes.
Arribant al Turó de l'Home des del coll Pregon
Els expedicionaris al cim del Turó de l'Home
Sota
el cim hi ha les instal·lacions, un xic abandonades, de l’observatori meteorològic
fundat l’any 1932 pel Servei Meteorològic
de Catalunya sota la direcció d’Eduard Fontseré; a l’edifici hi ha
col·locada una placa en record d'aquest gran meteoròleg i sismòleg català.
Del Turó de l’Home baixem pel vessant nord-oest al proper
coll Sesbasses (1645 m), per on passa la carretera oberta per accedir a
l’antiga base militar, que creuem per seguir en direcció a les Agudes
per un corriol senyalitzat amb les marques del nostre PR i també del GR 5-2. Tot
seguit el corriol es bifurca; deixem a la dreta el PR, que baixa cap a la font
de Briançó, del qual agafarem de tornada un altre ramal que des del coll de les
Agudes baixa també al mateix indret, i seguim recte pel GR 5-2 en suau ascens fins assolir la carena prop de l'espadat Puig Sacarbassa, que vorejem per l’esquerra tot travessant la part superior d'una tartera.
Continuant cap a les Agudes
A la carena, amb el Puig Sacarbassa (dreta) i les Agudes
Per aquesta carena veiem espectaculars poblacions de grandalles (Narcissus
poeticus), de grans i solitàries flors blanques orientades al sud amb una perfumada
coroneta central de color groc enribetada de vermell, destinada a atraure els
insectes cap a on s’allotja el pol·len.
Grandalla
Continuem carenejant i aviat arribem a l’acollidor i
herbat coll de les Agudes (1648 m), d’on surt a la dreta l’esmentat tram del PR
per on retornarem. Abans, però, pujem per una curta rampa de roca cantelluda
fins al cim de les Agudes (1706 m), sostre comarcal de la Selva, coronat per
una gran creu de ferro.
Pujant del coll de les Agudes cap al cim
Al cim de les Agudes
El cim de les Agudes, amb més presència que l’urbanitzat
Turó de l’Home, cau estimbat, excepte pel vessant sud per on hem arribat, pels
altres costats, on cal destacar al nord la cresta dels Castellets, que ofereix als
excursionistes avesats un itinerari de grimpada ben atractiu i divertit. Des
del cim tenim bones vistes del Matagalls i la vall de Sant Marçal, a l’oest; del
Pirineu, amb el Puigmal i el Canigó, al nord; i de la vall i el pantà de Santa Fe, al
sud-est. Cal esmentar també que al cim hi ha un bonic rellotge de sol del tipus
equatorial (vegeu fitxa a la web del Centre Mediterrani
del Rellotge de Sol).
Rellotge de sol de les Agudes
Retornats al coll de les Agudes, baixem a l’esquerra, en
direcció sud-est, per reprendre el PR C-208, que tot seguit s’endinsa altre cop
en la fageda. No triguem en passar per l’Era del Briançó, una clariana del bosc
abocada a la vall de Santa Fe, i amb algunes llaçades més arribem a la font de
Briançó (1490 m), situada en un replà i que també raja abundosa.
Mirador de l'Era del Briançó
Font de Briançó
Des de la font continuem a l’esquerra per una pista que baixa
a la carretera a l’indret del Pla de l’Espinal, però que poc després deixem per
seguir un corriol a la dreta, per on travessem el barranc del Sot
del Malpàs. Continuem la baixada pel camí senyalitzat enmig de la fageda (sense una clara perspectiva, cal no perdre les marques) fins arribar a la riera de Passavets.
Creuem aquesta riera, que poc més avall s’anomena de Santa Fe, i
arribem tot seguit a la font de Passavets, punt final d’aquesta bella excursió
matinal als cims i boscos del Montseny.
Una excursió fantàstica I millor companyia. Molt bon article Ventura, felicitats :-)
ResponElimina