divendres, 16 de maig de 2014

Trobada d'escaladors a Malanyeu

10.05.14  El passat dissabte va tenir lloc la ja tradicional trobada col·lectiva d’escalada, i l’indret escollit fou el mateix que fa exactament un any: la paret del Devessó, imponent muralla d’un gris clar situada al NW de Malanyeu (Alt Berguedà), a la qual s’hi accedeix després de rodejar el petit nucli i creuar el torrent de Malanyeu, que baixa força ufanós, per una passera de fusta.

En aquesta paret es concentren un munt de vies per a tots els gustos i nivells i on els més ràpids en poden fer més d’una pel mateix preu. Nosaltres (en Jaume Salat, en Joan Bueno i la Isabel Benet) ens vam dirigir cap a la Francesc Suñol, via marcada amb les lletres F.S. al seu peu. La resta de companys es va repartir per altres vies com l’Aina, l’Angel Borràs, la Badalona, l’Stock de Coc... Malgrat que el cel està un xic emboirat ja fa força calor, per això deixem al peu de la via la poca roba d’abric que duem i ens quedem en màniga curta preveient que serà una jornada assoleiada.


Com som tres, i per no “liar-la”, entre el Joan i el Jaume decideixen que aquest darrer farà tota la via de cap de cordada. Després de calçar-nos els “trastos”, en Jaume inicia l’ascens per una placa força exigent, fortament inclinada i amb moltes preses però la major part d’elles bastant petites. Això sí, la tirada està molt ben assegurada.



Des del peu de la via seguim les evolucions dels companys situats a la nostra esquerra i que estan pujant per la via Amics de Malanyeu.





Ens trobem a la primera reunió que el Jaume ha muntat en un petit replà per a que estiguem més còmodes, aprofitant un parabolt de la via i el tronc d’una robusta sabina. Des d’aquí la segona tirada surt en flanqueig ascendent, un passatge delicat en el que s’han d’anar buscant les preses, els punts febles de la roca.


Al capdamunt del flanqueig ens unim a la via Amics de Malanyeu per on estan pujant els companys, tram que compartim fins a la segona reunió on ens trobem tots plegats i on ens expliquem les nostres penes i alegries. Cada cop que el sol surt d’entre les teranyines, la paret ens enlluerna amb la seva blancor immaculada.




Mentre els companys continuen la seva via cap a la dreta, a nosaltres ens toca superar el pas més complicat: un diedre un xic desplomat (qualificat de 6a) i que superem com bonament podem. Jo, per la meva part, faig ús (i abús) dels inestimables estreps que en Jaume m’ha deixat convenientment col·locats!

Després d’aquest “mal pas” la via continua per una placa un xic descomposta al final (qualificada d’”agradable” a la ressenya), la qual culmina prop del fil de la cresta, on es troba la instal·lació per al ràpel.



Allà tornem a coincidir amb els companys que ja estan rapelant, moment relativament relaxat que aprofitem per a fer-nos algunes fotos per al record de tant lluïda escalada.


Un cop de nou al peu de la via ens trobem als companys “tercergradistes” Corvus i Suga que, després de fer la via Badalona, ja estan preparats per a pujar a la Francesc Suñol, la seva segona via del dia.

Nosaltres, que ja en tenim prou, fem cap al nucli de Malanyeu. Abans, però, fem una aturada tècnica per posar els peus (i, en alguns casos, el cos) en remull al toll de la riera. En una esplanada prop dels cotxes farem el dinar però, abans de començar, ens sugereixen que esperem als companys que encara estan escalant. Alguns, que tenim molta gana perquè quasi no hem esmorzat, anem fent a l’entrepà petites i furtives mossegadetes, i ja se sap el que passa: que mossegadeta a mossegadeta... En fí, que quan arriben la resta dels companys l’entrepà ja està més que llicenciat!!! Però això no treu que passem tots junts una molt agradable estona rient i comentant les facècies ocorregudes.


Molt a darrera hora arriben uns companys que havien anat a escalar la via del Quico a l’Aguda Gran, agulla situada damunt del poble de la Nou del Berguedà: tota una descoberta. També hi ha temps per admirar una obra pictòrica realitzada per en Rafa Rodriguez amb la qual vol fer un homentage als escaladors clàssics... els que pujaven amb botes, camisa de quadres i rocciatores, i encastaven tascons de fusta a les fisures.


Acabem el dia al bar de l’estació de servei de Cercs on, davant cerveses, refrescs i cafes tornem a rememorar aquesta i altres sortides viscudes i quedem per trobar-nos en una propera ocasió.

ISABEL BENET. Sortida col·lectiva realitzada el dia 10.05.14.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada