dimecres, 21 de maig de 2014

Per l'obaga d'Ensija

17.05.14  Al vessant nord de la serra d’Ensija, enfront del Pedraforca, es desplega una extensa pineda, entre Saldes i Vallcebre. Des de la Pleta de la Vila, situada al pla de Palomera, a la zona mitjana d’aquesta obaga, un itinerari de natura, senyalitzat i equipat amb ponts, esglaons, baranes, miradors i plafons informatius, permet fer una agradable passejada enmig d’aquesta pineda pels Terrers de Palomera (opcional), els Graus i el poblat medieval del Roc de Palomera.

Des de l’Eix del Llobregat, passat Cercs, seguim a l’esquerra en direcció a Saldes i el coll de la Trapa; en aquest coll girem a l’esquerra per seguir la carretera local que mena a Vallcebre per l’obaga de la serra d’Ensija, fins que en uns 4 Km arribem a la zona d’aparcament de la Pleta de la Vila. Com el seu nom indica, es tracta d’un antic corral de bestiar i refugi de pastors, reconvertit ja fa anys en punt d’informació i acollida al Parc d’Aventura i al Parc de Neu de Palomera (segons la temporada).

El Pedraforca des de la Pleta de la Vila, amb les
restes del poblat de Palomera en primer terme

Des de la Pleta de la Vila (1500 m) prenem el camí que surt pel marge esquerra de la construcció (marques taronges en tot l’itinerari). Deixem tot seguit, a l’esquerra, el camí que porta al poblat medieval de Palomera (on anirem a la tornada), i abans de començar, a l’altre costat, la davallada cap a la riera de l’Aigua Salada, ens arribem a un primer mirador, amb vistes al Pedraforca, la vall de Saldes, el Comabona, les Penyes Altes i la Tosa d’Alp, així com dels sectors per on passarem: les argiles vermelloses dels Terrers i el conjunt de roques calcàries dels Graus.

Els Graus (a l'esquerra) i els Terrers de Palomera

Des del mirador tornem al punt on el camí comença a baixar en direcció a l’esmentada riera, i no triguem en arribar a una bifurcació; seguim a l’esquerra (rutes del Bosc i de la Fauna de Palomera) per anar a parar tot seguit a una pista que deixem al primer revolt per continuar per un camí que baixa fins a creuar la riera per un pont penjant. Abans de creuar, però, girem a la dreta per fer una curta visita a la zona dels Terrers, tot seguint pel marge del torrent fins que poc més enllà el podem creuar fàcilment per sobre d’un tub de ciment. Ja a l’altre costat, ens apropem a aquest sector format per turonets erosionats d’argiles. Ens enfilem per un d’aquest turonets, amb compte doncs la progressió per l’aresta no és fàcil degut a que la terra d’argila es va desfent al nostre pas, amb el barranc a banda i banda. L’indret és d’una gran bellesa i fem unes quantes fotos d’aquest fenòmen geològic.

Pujant amb precaució pels Terrers

El resultat de l'erosió sobre les argiles

Pont penjant sobre la riera de l'Aigua Salada

Retornem al pont penjant per creuar la riera de l’Aigua Salada i continuar la baixada pell bosc de Palomera. Poc després arribem al segon mirador, sobre el sector dels Graus.

Mirador sobre la vall de Saldes, amb el Comabona i Puig Terrers

L'escampall de blocs esllavissats que formen els Graus

Damunt les roques veiem la flor de pastor (Daphne cneorum), petita planta que amb les seves floretes rosades dóna un toc de color a la roca pelada.

Flor de pastor

Des d’aquí comencem a davallar en llaçades per un bonic camí de grau que va travessant aquesta zona de blocs calcaris.



Al final de la baixada per aquest grau deixem a la dreta el sender que mena a la font del Bullidor i a la carretera de l’Obaga, i seguim a l’esquerra pel mig del bosc en suau baixada fins que creuem altre cop la riera de l’Aigua Salada per un segon pont penjant.

Sota l'espessa pineda del bosc de Palomera

El segon pont penjant sobre la riera de l'Aigua Salada

A partir d’aquí comencem a pujar per recuperar els gairebé 200 m que hem davallat des de la Pleta de la Vila. El sender desemboca a una pista que seguim cap a la dreta; més endavant, en una bifurcació, seguim a l’esquerra fins que, després d’un revolt amb dos rètols indicadors, deixem la pista per prendre un corriol a l’esquerra. Arribem a un tercer pont, aquest fix i gairebé decoratiu, doncs el petit torrentet que travessa es pot passar directament, i seguim pel bosc; el camí planeja una estona i poc després comença a pujar decididament amb trams arranjats amb esglaons i baranes.



Tram del camí amb esglaons i baranes

Al final de la forta pujada anem a sortir a una pista, vora la qual, a mà dreta, hi ha un tercer mirador amb un plafó que informa de les antigues explotacions de carbó de Saldes i Maçaners.

El Pedraforca des del tercer mirador

Continuem uns pocs metres per la pista, que deixem tot seguit per agafar un corriol a l’esquerra que puja en cinc minuts a la carretera de la Pleta, per on hem vingut amb el cotxe. No ens cal gairebé trepitjar l’asfalt, doncs el camí marcat gira a l’esquerra i, paral·lel a la carretera, va travessant l’àrea de picnic de Palomera fins arribar a la Pleta de la Vila.

El Roc de Palomera des de l'àrea de picnic

Per anar al poblat medieval de Palomera, tornem a l’inici de l’itinerari per baixar ara cap a l’esquerra  pel sender local núm. 12 de Saldes (balises i marques blanques i verdes), per on davallem fins al barranc que voreja el Roc de Palomera.

Baixant cap al barranc

Un cop a l’altre costat, pujem per un estret camí tallat a la roca fins a dalt del cingle on es troben les restes de l’esmentat vilatge (en total poc més de 10 minuts des de la Pleta de la Vila). Aquest antic poblat de pastors, els quals tancaven els ramats a les balmes situades a la part inferior del Roc i de la Pleta, va estar habitat entre els segles XII al XV, i estava format per una vintena d’habitatges que s’alineaven al llarg d’un carrer central; la paret posterior de les cases formava la muralla que envoltava el vilatge, les dimensions del qual serien d’uns 80 m de llargada per uns 40 m d’amplada màxima. Per tot el poblat trobem les denses i espinoses mates de l’argelaga (Genista scorpius), cobertes de petites i molt perfumades flors grogues.

A l'interior d'un dels habitatges

Al capdamunt del poblat

Baixem del Roc de Palomera pel seu únic accès i, un cop al barranc, el remuntem uns metres seguint els senyals verds i blancs fins a una de les balmes utilitzades per guardar el bestiar, sota el cingle de la Pleta, davant la qual encara resten dempeus alguns trams de paret coberta de molsa.

Balma amb restes de parets

Sembla que a banda i banda del barranc hi ha altres balmes similars, però el seu accès és molt complicat degut a l’espesa vegetació que cobreix l’entorn, on hi destaquen les vistoses flors del buixol groc (Anemone ranunculoides).

Buixol groc

Des de la balma tornem al sender per on hem vingut i acabem de pujar a la Pleta de la Vila, on finalitzem aquesta passejada matinal per indrets de l’obaga d’Ensija.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 17.05.14 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada