divendres, 10 de març de 2017

El grau d'Olot i la mina dels Bandolers

25.02.17  Interessant ruta circular, d’uns 11,5 Km de recorregut i 545 m de desnivell, pels camins plàcids (i no tan plàcids) de la vall d’en Bas i el Collsacabra. Des dels Hostalets d’en Bas pujarem pel grau d’Olot seguint un tram de l’antic camí ral de Vic a Olot que conserva molt bé l’empedrat, ens aproparem a la curiosa esquerda de la Mina dels Bandolers, i en el nostre retorn hi trobarem dues sorpreses més: el Salt de la Coromina i la Cavorca de Falgars.

Hem seguit la C-17 fins a Vic i després la C-37 en direcció a Olot, tot travessant els túnels de Bracons fins a sortir a la vall d’en Bas. Deixem el cotxe a l’entrada dels Hostalets d’en Bas (488 m), singular nucli arquitectònic sorgit al s. XVIII a l’entorn de l’antic camí ral com un dels seus punts d’hostalatge.

Travessem el poble pel carrer de Vic, amb antigues cases ben arranjades que ens indiquen dates i noms en cadascuna de les seves llindes. Passem pel costat de l’església de Santa Maria i sortim de la població en direcció sud per una tranquil·la carretera veïnal. Trobem tot seguit un primer pal indicador amb senyals, entre d’altres, de la xarxa de senders Itinerànnia; deixem  a la dreta la indicació a Falgars, per on retornarem, i seguim recte per la carretera en la direcció de Joanetes (pel Grau).

Sortint dels Hostalets d'en Bas, a l'esguard del Puigsacalm

Més endavant deixem un altre indicador a la dreta (Cantonigrós i Vic pel camí de Sant Jaume) i finalment, quan la carretera creua el riu que a partir d’aquí s’anomena Fluvià, tot just després de la unió del torrent del Puig amb la riera de Falgars, deixem el ciment per girar a la dreta (senyals grocs) per un camí que passa a la vora d'un camp. Comencem a veure trams de l'antic empedrat i arribem poc després al Molí Vell, a l’esquerra del camí i al costat del torrent del Puig.

Primers trams del camí empedrat

Girem a la dreta per travessar el torrent per un pontet de fusta (ho podem fer també per la pista que anem seguint) i a l’altre costat un plafó ens indica que a partir d’aquí comença el tram del camí del Grau, rehabilitat l’any 2010, de 3,6 Km de longitud (fins a l’Hostalot) i 388 m de desnivell.

Ens acostem al peu del cingle del Grau, tot passant pel costat de l’allotjament rural de l’Esquirol, des d’on girem a la dreta per començar a enfilar tot un seguit de llaçades per un bosc de faigs. Arribem més amunt al coll del Pixador dels Matxos (700 m), una petita clariana sobre un clap de roca que fou anivellat en el seu moment per permetre el pas dels traginers, i on s’aturava a les bésties perquè hi poguessin descansar a la meitat de la pujada.


Seguim amunt, mentre les restes de l’antic empedrat comencen a fer-se més evidents, i als 750 m arribem a la font de les Marrades, ben arranjada al costat del camí, amb una bassa antigament utilitzada com abeurador, i amb un artistic pessebre tallat en fusta.

Font de les Marrades 

Detall del pessebre sobre la font

A partir d’aquí s’inicia el tram més espectacular del camí ral, anomenat de les Marrades, una obra cívico-militar construïda entre 1729 i 1731, a iniciativa del corregidor de Vic, José de Avilés, per facilitar tant el pas de les mercaderies com dels exèrcits. El camí va pujant molt ample amb diverses i mantingudes llaçades, i amb tot un sistema de paviments, talussos, plataformes, trencaaigües, desguassos, pilons guarda-rodes i fins i tot un pont, gairebé al capdamunt, que salva les aigües procedents de la font del Grau. Així mateix, cal fer també esment, al poc d’haver deixat la font de les Marrades, d’un monòlit commemoratiu situat uns metres per sota del camí, amb la data 1731, l’escut del corregiment de Vic i la frase LAUDETUR NOMEN DOMINI (lloat sia el nom del Senyor), el qual no sembla estar al lloc original, sino que en algun moment hauria caigut de més amunt, i que possiblement estaria coronat per una creu de ferro.

Monòlit commemoratiu, prop de la font de les Marrades



Pujant pel camí de les Marrades

Tram del camí amb pilons guarda-rodes

Anem pujant enmig d’una esplèndida fageda per aquest camí de les Marrades fins que, a la darrera de les plataformes, ens desviem a l’esquerra per un corriol que porta en cinc minuts a la mina dels Bandolers (pal indicador). Travessem un petit torrent i ens apropem al cingle que forma la paret exterior d’aquesta cavitat, que resseguim a l’esquerra fins que ens situem, mitjançant una curta grimpada, en una de les entrades de la mina dels Bandolers o Esquei del Grau (880 m). Es tracta d’una llarga i estreta esquerda, d’uns 50 m de llargada per 1,20 m d’amplada mitjana i 3 m d’alçada, de la qual s’havia dit que era utilitzada com amagatall, amb el sostre cobert amb terra, arrels i matolls, per grups de bandolers que assaltaven els vianants i traginers del camí ral.


Mina dels Bandolers

Sortim per l’altre costat de l’esquerda, la resseguim per dalt i retornem al camí de les Marrades. Acabem de fer els darrers metres, entre marges coberts de molsa, fins a sortir vora el gran mas de l’Hostal del Grau (900 m), originat també al s. XVIII com a punt de parada del camí ral, i per on entrem a l’altiplà del Collsacabra.

Molsa i empedrat, a la sortida del grau d'Olot

Hostal del Grau

Sobre els bandolers del camí ral, diu la llegenda que una pastora de la masia del Coll de Pruit, amistançada amb un d'ells, era qui els hi donava informació sobre possibles robatoris i els alertava en cas de perill. Al final, els agutzils reials la van detenir, la van interrogar i van aconseguir capturar a alguns dels bandolers, que foren penjats d'una biga de roure del menjador de l'Hostal del Grau, anomenada des d’aleshores "biga dels penjats".

L’antiga calçada hi passava pel costat de les arcades de l’Hostal del Grau; actualment el camí voreja aquesta propietat privada, tot passant un portell de fusta, flanquejant un prat i travessant després un altre portell. Just a l‘altre costat de la propietat trobem una bifurcació (pal indicador), per on continua recte i en baixada el camí cap als Hostalets (per Falgars), que seguirem després; ara anem cap a l’esquerra per seguir un darrer tram empedrat del camí ral fins que als 300 m arribem al pont de l’Hostalot, sobre el torrent de la Serra i de la mateixa època del camí de les Marrades, amb un arc de mig punt i plataformes a banda i banda que facilitaven l’encreuament dels transports.

Seguim el camí ral cap al pont de l'Hostalot

Pont de l'Hostalot

A partir d’aquí l’empedrat pràcticament desapareix i el camí, després de passar vora l’Hostalot (antic Hostal de l’Esca, també del s. XVIII però molt reformat al s. XX), arriba a la carretera veïnal de Falgars, que podriem seguir a la dreta fins aquest nucli, però sempre és preferible continuar per camins i corriols de muntanya, així que retornem a l’anterior bifurcació i girem ara a l’esquerra per iniciar la segona part de l’excursió.

Creuem el torrent de la Serra

Anem baixant per una frondosa fageda fins a creuar per unes pedres l’esmentat torrent de la Serra (850 m), i continuem a l’altre costat fins a sortir a uns prats, sota el mas de Pujolriu. Girem a la dreta per travessar una tanca i tot seguit el torrent de Pujolriu (que més avall forma amb l’anterior el torrent del Puig), i continuem amunt per més prats, enmig de grans roures, al pla de la Tosa.

Al pla de la Tosa

Aquí els senyals grocs no tenen una continuïtat massa evident i ens despistem un xic; hem acabat pujant a la Tosa de Pujolriu (939 m), des d’on tenim un bon panorama de la plana d’en Bas i dels cingles que baixen del Collsacabra.

El Puigsacalm i la vall d'en Bas des de la Tosa de Pujolriu

Deixem enrera la Tosa de Pujolriu i reprenem el camí

Davallem fins a retrobar altre cop els senyals; l’itinerari correcte passa entre el mas de Pujolriu, a una banda, i l’esmentada Tosa de Pujolriu, a l’altra, fins que després d’una curta pujada desemboca a la carretera de Falgars, que ara hem de seguir a la dreta fins aquest petit veïnat.

Per la tranquil·la carretera de Falgars

Anem avançant pel suau pla de Falgars, entre els cingles de la serra de Cabrera, a una banda, i els que davallen a la plana d’en Bas, a l’altra. La tranquil·la carretera travessa el torrent de la Faja i poc després, a les envistes de Falgars, passa gairebé a frec del cingle des d’on podem veure, en diversos punts que fan de mirador al caire de l’abim (cal tenir precaució) l’espectacular Salt o Sallent de la Coromina, per on el torrent de la Faja, a partir d’aquí rec de la Coromina o riera de Falgars, es despenja amb uns 100 m de caiguda lliure i 200 m de desnivell total cap a la vall d’en Bas.

Salt de la Coromina

Després de fer treballar de valent les nostres càmeres, arribem al petit nucli de Falgars d’en Bas. Passem pel costat del mas de la Coromina, actualment un allotjament rural, i ens arribem a l’església de Sant Pere de Falgars, d’orígen romànic, que conserva d’aquest estil bona part de l’absis. Des d’aquí surt el camí que puja a Cabrera. Aprofitem per dinar, que ja toca, immillorablement arrecerats en un dels bancs de pedra adossats a la façana principal.

Sant Pere de Falgars

Sortim de Falgars per la mateixa carretera, inicialment en direcció al santuari de Sant Miquel de Falgars o de Castelló, que s’alça al final del pla de Falgars. Als 200 m girem a la dreta per seguir una pista asfaltada, senyalitzada com a camí particular de la Coromina i barrada amb una cadena, que baixa als Hostalets. Anem davallant per aquesta pista, que va fent llaçades per sota els cingles de Rocafeliu, mentre gaudim d’una bona vista sobre el Puigsacalm, el santuari de Falgars i la vall d’en Bas.

El Puigsacalm i els cingles del pla de Falgars, amb
el santuari de Sant Miquel de Falgars o de Castelló

Més avall trobem una primera indicació del corriol que talla la pista, però en aquest cas es tracta només de guanyar uns pocs metres i és preferible fer la corba de la pista, doncs just després trobarem a mà dreta la boca d’entrada a la cavorca de Falgars, on l’aire càlid de l’interior es condensa en gotetes d’aigua a l’exterior. Es tracta d’una cavitat d’uns 40 m de profunditat i 250 m de recorregut, que fou visitada el maig de 2014 pels companys de l’Espeleobloc, els quals hi varen publicar tres entrades (Cavorca de Falgars), a les quals us remetem per a més informació. Sembla ser que aquesta cavitat fou descoberta accidentalment, arran de la construcció de la pista. Nosaltres ens hem limitat a treure el cap per la petita galeria d’entrada, que dóna pas a un primer pou, sobre el qual veiem l’anclatge per a davallar.

Boca d'entrada a la cavorca de Falgars

Petita galeria de l'entrada

Inici del primer pou

Interior de la cavitat (extret d'espeleobloc.blogspot.com)

A pocs metres de la cavorca deixem definitivament la pista per seguir a l’esquerra per un estret corriol (alguns mapes l’anomenen camí de les Tres Creus) que baixa fort per un bosc de faigs i roures, tot creuant antigues feixes; cal que parem atenció en aquesta davallada constant per un sòl humit i cobert de fulles.



La grisor hivernal del bosc queda trencada per la presència del grèvol (Ilex aquifolium), un petit arbre, de fulles molt dentades i d’un verd brillant, que ara és ple de boletes vermelles que donen un toc nadalenc al camí.

Grèvol

Al final de la baixada travessem un torrent, sense nom aparent al mapa, format més amunt pels recs de la Cua d’Euga i de la Batllia, i que juntament amb tots els que conflueixen a la vall d’en Bas integren la capçalera del riu Fluvià. Continuem a l’altre costat pels masos dels Terrers i de la Clapera Vella i, un cop a la plana, per la Clapera Nova o la Torre, una gran i característica construcció voltada d’arcades, amb una torre central. Al costat d’aquest mas hi ha la font de la Clapera, que raja abundant tal com diuen els versos que trobem gravats a la roca: Filla del cel jo sóc / la font de la Clapera / d’aigua pura i abundant / amb el basol i regalera / calmo la sed del vianant.

Font de la Clapera

Arribant als Hostalets d'en Bas

Des d’aquí no triguem en arribar, per camí cimentat, al primer pal indicador del dia, a pocs metres de l’entrada als Hostalets d’en Bas, on hi posem el punt final a aquest agradable circuit a cavall de la plana d’en Bas i l’altiplà del Collsacabra.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 25.02.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester i Pau.

1 comentari: