15.07.17 Encara que només sigui per una
jornada, les Isabels ens tornem a posar en marxa pel Camí de Sant Jaume, allà
on el vam finalitzar en l’anterior recorregut a peu, és a dir, al final del
carrer Camí d’Ur de Llívia (1224 m), on hi ha uns plafons informatius de la
ruta. A aquesta hora del matí encara fa prou fresca per anar un xic abrigades,
però ja es veu que acabarà fent calor… com cada dia.
A la sortida de Llívia
Enfilem la pista en direcció a Ur, tot
deixant a mà esquerra les instal·lacions d’una hípica. Marxem entre els camps de
conreu encarades al Puigpedrós. A mà dreta tenim el turó de Bell-lloc coronat
per l’església de Santa Maria.
Pel camí d'Ur
Arribem a l’entrada del pont medieval sobre el riu d’Angostrina
on trobem l’únic plafó en francés del camí de Sant Jaume que trobarem avui i
també un poltre, instal·lació que servia per a subjectar i ferrar els cavalls.
A l'entrada d'Ur, amb el poltre per a ferrar els cavalls
Pont sobre el riu d'Angostrina
Així, després de creuar el riu, entrem al nucli històric d’Ur (1200 m) situat a
mig camí entre Puigcerdà i Llívia, i tot seguit passem a frec de l'església de Sant Martí, romànica encara que molt modificada.
Sant Martí d'Ur
Sense perdre més temps, car tenim molt
camí per endavant, creuem la N-20 i abandonem Ur per continuar per una
urbanització, tot passant també sota les vies del famós “Tren Groc”, que va de la
Tor de Querol a Vilafranca de Conflent, i que avui tampoc tindrem la sort de
veure’l.
Remuntant en direcció a Puigcerdà
Des d’aquesta urbanització surt un
sender molt estret i costerut que ens obliga a posar peu a terra i a treure’ns
una de les capes d’abric. Aquest sender desemboca a una pista asfaltada d’accés
al nucli de Puigcerdà. Per damunt d’aquesta pista, i a tocar d’un dipòsit de
gas natural, s’hi ha construït un petit estany i una àrea de lleure.
Seguim per la pista asfaltada fins
que, uns metres més enllà, la deixem per prendre un camí carreter anomenat Camí dels Enamorats, flanquejat per
grans arbres i que va paral·lel a una sèquia d’origen medieval, la qual neix a
Riutés, prop de la Tor de Querol, i pren les aigües del riu Querol o Aravó.
Aquest canal és el que alimenta l’estany de Puigcerdà, a l’entorn del qual s’hi
van construïr, a finals del segle XIX i inicis del XX, diverses vil·les
d’estiueig de la burgesia catalana.
Un dels pals indicadors de la ruta
Camí dels Enamorats
Uns metres més enllà deixem a mà esquerra
la pista que es dirigeix a Sant Jaume de Rigolisa, una capella de finals del
segle XVII i d’estil neoromànic, amb un esbelt campanar el qual amb prou feines
sobresurt d’entre l’espessa vegetació.
Campanar de Sant Jaume de Rigolisa
Nosaltres, però, continuem recte pel Camí dels Enamorats i així arribem a la
part alta de Puigcerdà (1204 m), que creuem pel seu extrem nord, tot deixant a
mà esquerra l’estany que no visitem perquè no tenim temps. Ràpidament baixem
del turó on s’hi asseu el nucli antic i a mig descens ens desviem a la dreta
per un carrer que baixa de dret al polígon industrial des d’on anem a buscar el
pont gòtic de Sant Martí sobre el riu d’Aravó.
Travessem el pont de Sant Martí sobre el riu d'Aravó
Just a l’altra banda creuem la
carretera i ens dirigim cap al nucli urbà de Bolvir, tot travessant una
urbanització amb residències molt luxoses i passant a frec de la Mare de Déu
del Remei, una església de finals del segle XIX i d’estil neogòtic coronada per
una esbelta cúpula poligonal. Sobre la seva porta d’entrada hi ha uns versets que
resen: En mig d’una hermosa plana / heu
posat la vostra seu / per ser reina i sobirana / dels pobles que tant ameu.
Mare de Déu del Remei
Baixant cap a Bolvir
Després de creuar ràpidament el nucli
antic de Bolvir (1145 m), travessem la carretera N-260 i prenem una pista molt
oberta que davalla suaument, entre prats i conreus, vers el riu Segre amb bones
vistes de la Tosa d’Alp, les Penyes Altes del Moixeró i la cara nord del Cadí.
Mare de Déu de Quadres, amb el Cadí al fons
Així arribem a una gran clariana on hi
destaca l’església romànica de la Mare de Déu de Quadres (s. XII), que fou
capella d’un antic hospital de viatgers i pelegrins. Avui dia aquesta ermita
està a tocar d’un bonic hotel-restaurant, o sigui que no ha perdut del tot la
seva funció. Pocs metres més enllà ja toquem la riba del riu Segre.
A la vora del Segre
Continuem per la pista, la qual fa una
petita marrada per evitar alguns camps i, tot seguit, arribem a l’entrada de
l’estret d’Isòvol, obert entre els turons de Baltarga i d’Isòvol. Antigament hi
havia hagut un pont medieval, conegut com el Pont del Diable, les restes del
qual encara es poden veure a tocar del les instal·lacions del camping Bellver. Avui dia és gràcies a la
passarel·la d’una estació d’aforament que podem creuar el Segre en aquest punt.
Creuem el Segre pel pont de l'estació d'aforament
Fins fa ben poc, però, el Camí de Sant
Jaume quedava aquí interromput perquè el citat càmping i un canal d’aigua, situats
a banda i banda de l’estret, n’impedien el pas, però des de l’any 2014 , en que
es va cobrir el canal amb lloses de ciment,
ja es pot travessar aquest estret tot planejant per la base del turó de
Baltarga.
Camí sobre el canal
En sortir de l’estret ja entrem a la
subcomarca de la Batllia on retrobem el canal descobert i on deixem a mà
esquerra una pista que puja a un camp de conreu. Nosaltres continuem per un
sender pedregós que baixa fort i passa
per sota la carretera d’accés al Túnel del Cadí. Tot seguit, però, ens trobem
que el torrent de Pedra, que normalment està prou sec, ara baixa tant ufanós que
pensem que és millor descalçar-se i passar-lo a peu abans de caure-hi a dins.
Creuem el torrent de Pedra
Un cop a l’altra banda continuem a la
dreta per un camí carreter pel qual també creuem el torrent de la Fou de Bor
però per una passarel·la de ciment. Així sortim a la carretera d’accés a
Bellver de Cerdanya, on s’ha habilitat un carril-bici molt ample però molt curt
car s’acaba a l’entrada del nucli de Talló.
Santa Maria de Talló
Així arribem a l’església de Santa Maria
de Talló, un gran temple d’origen romànic, que alguns qualifiquen com La catedral de la Cerdanya, i que
al seu dia va acollir una comunitat canonical. Continuem pel Cami de Sant
Jaume, tot vorejant pel sud el turó on s’asseu el nucli antic de Bellver, fins
que sortim a una carretera local just al costat de la font dels Cucs. Anem cap
a ponent per aquesta carretera i, als pocs metres, trobem a mà dreta la
desviació que porta al Parc Fluvial de les Basses de Gallissà, que és per on va
el Camí de Sant Jaume, però com que no hi ha cap indicació a l’entrada
nosaltres continuem recte per la carretera tot passant pel nucli de Pi, als
afores del qual recuperem el senyals del camí.
La torre inclinada de Santa Eugènia de Nerellà
Així arribem a Santa Eugènia de
Nerellà (1060 m), petit poble on hi destaca l’únic element romànic de la seva
església: una torre-campanar de quatre pisos amb un desplom de 1,25 m. Deixem enrera aquesta particular “torre de
Pisa” de la Cerdanya i continuem per la mateixa carretera de traçat ondulant,
tot creuant el mas dels Torrents rehabilitat com a casa de turisme rural.
Cal Manxot
Així arribem a Cal Manxot, un gran
casal amb tots els elements típics d’una casa de pagès: el badiu, l’era, el
porxo, una ermita (dedicada a la Mare de Déu del Roser), i també una granja.
Aquí deixem l’asfalt per prendre una pedregosa pista que creua la propietat i,
amb fortes baixades i pujades, arribem a les envistes de Sant Martí dels
Castells, una fortificació medieval que va servir d’inspiració al poeta Gustavo
Adolfo Bécquer per a la seva llegenda La
cruz del diablo.
Baixant cap a Sant Martí dels Castells
La pista desemboca a la N-260 però el
Camí de Sant Jaume baixa per darrera la tanca de protecció de la carretera cap
a l’aiguabarreig del Segre amb el torrent de Ridolaina, el qual creuem per un
pont de ciment i continuem per un sender enlairat però tan estret que l’hem de
fer tot a peu. Després de passar sobre una passarel·la de fusta, desemboquem a
un camí carreter conegut com Itinerari de
la Llúdriga, recorregut marcat amb estaques i plafons que ens informen
sobre l’hàbitat i costums d’aquest mamífer seminocturn.
Instal·lacions de l'Itinerari de la Llúdriga
Així arribem a Martinet (950 m),
capital de la subcomarca del Baridà i punt des d’on iniciarem el retorn a Llívia
ja que aquí deixem el camí de Sant Jaume, el qual segueix baixant per la vall
del Segre en direcció a l’aiguabarreig amb el riu Ebre. Portem uns 35 Km de
recorregut.
Pont sobre el Segre a Martinet
Aquí ens trobem amb en Ventu, el
nostre particular “equip de suport”, i tots plegats aprofitem per a fer un
descans i un mos, i un cop recuperades les forces, prenem la carretera que puja
a Montellà tot gaudint de les espectaculars vistes de la muralla del Cadí amb
el Costa Cabirolera com a cim més destacat.
Per la carretera de Montellà, amb grans vistes del Cadí
Passem vora Montellà
Deixem de banda l’accés al poble de
Montellà i continuem recte per una carretera local més estreta i ondulant, tot
deixant a mà dreta la pista que puja a Prat d’Aguiló i passant a frec de la
casa de colònies de Ridolaina, molt animada aquests dies de vacances.
Així passem de nou per cal Manxot i
per Santa Eugènia de Nerellà, on un passejants que descansen a l’ombra ens
saluden i ens animen: «Vinga, que ja us falta poc»... la realitat, però, és que
encara ens queda molt. Passem per les Basses de Gallissà i revoltem el turó de
Bellver pel nord en direcció a Baltarga on, a l’església del poble, ens espera
l’”equip de suport”.
Baltarga
Sant Andreu de Baltarga
Quan hi arribem, en Ventu ens comenta
que ha tingut temps de pujar al Tossal de Baltarga on des de l’any 2015 s’hi
fan treballs d’excavació d’un poblat ibèric. Després d’omplir els bidons
d’aigua, molt necessària a aquesta hora en que la calor apreta de valent,
continuem ruta per la pista de connexió amb Sansor.
Camí de Sansor
Arribant a Sansor
Des del petit nucli de Sansor
continuem recte tot creuant el pla de Prats fins que desemboquem a una
carretera local a l’alçada de l’aeròdrom de la Cerdanya. Anem a l’esquerra per
aquesta carretera que ens porta a Sanavastre, poble reunit al voltant de la
seva petita església de Sant Iscle i Santa Victòria, d’origen romànic però molt
modificada.
Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre
Ara ja només ens cal seguir a llevant per la carretera, a frec de la sèquia de Sanavastre, tot creuant el camp de golf de Fontanals, a Soriguerola, i els olorosos camps de blat recentment segats.
Tornem a creuar el riu Segre per un pont de ciment i prenem la direcció
de Puigcerdà tot passant a prop de Ventajola.
Arribant a Puigcerdà
Des de Puigcerdà anem cap a la
Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i després, fent un darrer esforç, pugem cap a
Oncés des d’on prenem una pista, que sembla que no s’acabi mai, la qual ens
deixa a la urbanització de Llívia Park, molt a prop del parc de Sant Guillem on
finalitzem aquesta ruta circular del Camí de Sant Jaume per la Cerdanya.
Capella de Sant Guillem de Llívia
Ha estat un itinerari gratificant, malgrat la calor, d'uns 71 Km de recorregut i 800 m de desnivell. Fins la propera!
Track de la ruta.
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.07.17
per Isabel Benet i Isabel Salvia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada