dimarts, 1 d’agost del 2017

Pel Camí de Sant Jaume a la Cerdanya (II)

15.07.17  Encara que només sigui per una jornada, les Isabels ens tornem a posar en marxa pel Camí de Sant Jaume, allà on el vam finalitzar en l’anterior recorregut a peu, és a dir, al final del carrer Camí d’Ur de Llívia (1224 m), on hi ha uns plafons informatius de la ruta. A aquesta hora del matí encara fa prou fresca per anar un xic abrigades, però ja es veu que acabarà fent calor… com cada dia.

A la sortida de Llívia

Enfilem la pista en direcció a Ur, tot deixant a mà esquerra les instal·lacions d’una hípica. Marxem entre els camps de conreu encarades al Puigpedrós. A mà dreta tenim el turó de Bell-lloc coronat per l’església de Santa Maria.

Pel camí d'Ur

Arribem  a l’entrada del pont medieval sobre el riu d’Angostrina on trobem l’únic plafó en francés del camí de Sant Jaume que trobarem avui i també un poltre, instal·lació que servia per a subjectar i ferrar els cavalls.

A l'entrada d'Ur, amb el poltre per a ferrar els cavalls

Pont sobre el riu d'Angostrina

Així, després de creuar el riu, entrem al nucli històric d’Ur (1200 m) situat a mig camí entre Puigcerdà i Llívia, i tot seguit passem a frec de l'església de Sant Martí, romànica encara que molt modificada.

Sant Martí d'Ur

Sense perdre més temps, car tenim molt camí per endavant, creuem la N-20 i abandonem Ur per continuar per una urbanització, tot passant també sota les vies del famós “Tren Groc”, que va de la Tor de Querol a Vilafranca de Conflent, i que avui tampoc tindrem la sort de veure’l.

Remuntant en direcció a Puigcerdà

Des d’aquesta urbanització surt un sender molt estret i costerut que ens obliga a posar peu a terra i a treure’ns una de les capes d’abric. Aquest sender desemboca a una pista asfaltada d’accés al nucli de Puigcerdà. Per damunt d’aquesta pista, i a tocar d’un dipòsit de gas natural, s’hi ha construït un petit estany i una àrea de lleure.


Seguim per la pista asfaltada fins que, uns metres més enllà, la deixem per prendre un camí carreter anomenat Camí dels Enamorats, flanquejat per grans arbres i que va paral·lel a una sèquia d’origen medieval, la qual neix a Riutés, prop de la Tor de Querol, i pren les aigües del riu Querol o Aravó. Aquest canal és el que alimenta l’estany de Puigcerdà, a l’entorn del qual s’hi van construïr, a finals del segle XIX i inicis del XX, diverses vil·les d’estiueig de la burgesia catalana.

Un dels pals indicadors de la ruta

Camí dels Enamorats

Uns metres més enllà deixem a mà esquerra la pista que es dirigeix a Sant Jaume de Rigolisa, una capella de finals del segle XVII i d’estil neoromànic, amb un esbelt campanar el qual amb prou feines sobresurt d’entre l’espessa vegetació.

Campanar de Sant Jaume de Rigolisa

Nosaltres, però, continuem recte pel Camí dels Enamorats i així arribem a la part alta de Puigcerdà (1204 m), que creuem pel seu extrem nord, tot deixant a mà esquerra l’estany que no visitem perquè no tenim temps. Ràpidament baixem del turó on s’hi asseu el nucli antic i a mig descens ens desviem a la dreta per un carrer que baixa de dret al polígon industrial des d’on anem a buscar el pont gòtic de Sant Martí sobre el riu d’Aravó.

Travessem el pont de Sant Martí sobre el riu d'Aravó

Just a l’altra banda creuem la carretera i ens dirigim cap al nucli urbà de Bolvir, tot travessant una urbanització amb residències molt luxoses i passant a frec de la Mare de Déu del Remei, una església de finals del segle XIX i d’estil neogòtic coronada per una esbelta cúpula poligonal. Sobre la seva porta d’entrada hi ha uns versets que resen: En mig d’una hermosa plana / heu posat la vostra seu / per ser reina i sobirana / dels pobles que tant ameu.

Mare de Déu del Remei

Baixant cap a Bolvir

Després de creuar ràpidament el nucli antic de Bolvir (1145 m), travessem la carretera N-260 i prenem una pista molt oberta que davalla suaument, entre prats i conreus, vers el riu Segre amb bones vistes de la Tosa d’Alp, les Penyes Altes del Moixeró i la cara nord del Cadí.


Mare de Déu de Quadres, amb el Cadí al fons

Així arribem a una gran clariana on hi destaca l’església romànica de la Mare de Déu de Quadres (s. XII), que fou capella d’un antic hospital de viatgers i pelegrins. Avui dia aquesta ermita està a tocar d’un bonic hotel-restaurant, o sigui que no ha perdut del tot la seva funció. Pocs metres més enllà ja toquem la riba del riu Segre.

A la vora del Segre

Continuem per la pista, la qual fa una petita marrada per evitar alguns camps i, tot seguit, arribem a l’entrada de l’estret d’Isòvol, obert entre els turons de Baltarga i d’Isòvol. Antigament hi havia hagut un pont medieval, conegut com el Pont del Diable, les restes del qual encara es poden veure a tocar del les instal·lacions del camping Bellver. Avui dia és gràcies a la passarel·la d’una estació d’aforament que podem creuar el Segre en aquest punt.

Creuem el Segre pel pont de l'estació d'aforament

Fins fa ben poc, però, el Camí de Sant Jaume quedava aquí interromput perquè el citat càmping i un canal d’aigua, situats a banda i banda de l’estret, n’impedien el pas, però des de l’any 2014 , en que es va cobrir el canal amb lloses de ciment,  ja es pot travessar aquest estret tot planejant per la base del turó de Baltarga.

Camí sobre el canal

En sortir de l’estret ja entrem a la subcomarca de la Batllia on retrobem el canal descobert i on deixem a mà esquerra una pista que puja a un camp de conreu. Nosaltres continuem per un sender pedregós que baixa fort  i passa per sota la carretera d’accés al Túnel del Cadí. Tot seguit, però, ens trobem que el torrent de Pedra, que normalment està prou sec, ara baixa tant ufanós que pensem que és millor descalçar-se i passar-lo a peu abans de caure-hi a dins.

Creuem el torrent de Pedra

Un cop a l’altra banda continuem a la dreta per un camí carreter pel qual també creuem el torrent de la Fou de Bor però per una passarel·la de ciment. Així sortim a la carretera d’accés a Bellver de Cerdanya, on s’ha habilitat un carril-bici molt ample però molt curt car s’acaba a l’entrada del nucli de Talló.

Santa Maria de Talló

Així arribem a l’església de Santa Maria de Talló, un gran temple d’origen romànic, que alguns qualifiquen com La catedral de la Cerdanya, i que al seu dia va acollir una comunitat canonical. Continuem pel Cami de Sant Jaume, tot vorejant pel sud el turó on s’asseu el nucli antic de Bellver, fins que sortim a una carretera local just al costat de la font dels Cucs. Anem cap a ponent per aquesta carretera i, als pocs metres, trobem a mà dreta la desviació que porta al Parc Fluvial de les Basses de Gallissà, que és per on va el Camí de Sant Jaume, però com que no hi ha cap indicació a l’entrada nosaltres continuem recte per la carretera tot passant pel nucli de Pi, als afores del qual recuperem el senyals del camí.

La torre inclinada de Santa Eugènia de Nerellà

Així arribem a Santa Eugènia de Nerellà (1060 m), petit poble on hi destaca l’únic element romànic de la seva església: una torre-campanar de quatre pisos amb un desplom de 1,25 m.  Deixem enrera aquesta particular “torre de Pisa” de la Cerdanya i continuem per la mateixa carretera de traçat ondulant, tot creuant el mas dels Torrents rehabilitat com a casa de turisme rural.

Cal Manxot

Així arribem a Cal Manxot, un gran casal amb tots els elements típics d’una casa de pagès: el badiu, l’era, el porxo, una ermita (dedicada a la Mare de Déu del Roser), i també una granja. Aquí deixem l’asfalt per prendre una pedregosa pista que creua la propietat i, amb fortes baixades i pujades, arribem a les envistes de Sant Martí dels Castells, una fortificació medieval que va servir d’inspiració al poeta Gustavo Adolfo Bécquer per a la seva llegenda La cruz del diablo.

Baixant cap a Sant Martí dels Castells

La pista desemboca a la N-260 però el Camí de Sant Jaume baixa per darrera la tanca de protecció de la carretera cap a l’aiguabarreig del Segre amb el torrent de Ridolaina, el qual creuem per un pont de ciment i continuem per un sender enlairat però tan estret que l’hem de fer tot a peu. Després de passar sobre una passarel·la de fusta, desemboquem a un camí carreter conegut com Itinerari de la Llúdriga, recorregut marcat amb estaques i plafons que ens informen sobre l’hàbitat i costums d’aquest mamífer seminocturn.

Instal·lacions de l'Itinerari de la Llúdriga

Així arribem a Martinet (950 m), capital de la subcomarca del Baridà i punt des d’on iniciarem el retorn a Llívia ja que aquí deixem el camí de Sant Jaume, el qual segueix baixant per la vall del Segre en direcció a l’aiguabarreig amb el riu Ebre. Portem uns 35 Km de recorregut.

Pont sobre el Segre a Martinet

Aquí ens trobem amb en Ventu, el nostre particular “equip de suport”, i tots plegats aprofitem per a fer un descans i un mos, i un cop recuperades les forces, prenem la carretera que puja a Montellà tot gaudint de les espectaculars vistes de la muralla del Cadí amb el Costa Cabirolera com a cim més destacat.

Per la carretera de Montellà, amb grans vistes del Cadí

Passem vora Montellà

Deixem de banda l’accés al poble de Montellà i continuem recte per una carretera local més estreta i ondulant, tot deixant a mà dreta la pista que puja a Prat d’Aguiló i passant a frec de la casa de colònies de Ridolaina, molt animada aquests dies de vacances.


Així passem de nou per cal Manxot i per Santa Eugènia de Nerellà, on un passejants que descansen a l’ombra ens saluden i ens animen: «Vinga, que ja us falta poc»... la realitat, però, és que encara ens queda molt. Passem per les Basses de Gallissà i revoltem el turó de Bellver pel nord en direcció a Baltarga on, a l’església del poble, ens espera l’”equip de suport”.

Baltarga

Sant Andreu de Baltarga

Quan hi arribem, en Ventu ens comenta que ha tingut temps de pujar al Tossal de Baltarga on des de l’any 2015 s’hi fan treballs d’excavació d’un poblat ibèric. Després d’omplir els bidons d’aigua, molt necessària a aquesta hora en que la calor apreta de valent, continuem ruta per la pista de connexió amb Sansor.

Camí de Sansor

Arribant a Sansor

Des del petit nucli de Sansor continuem recte tot creuant el pla de Prats fins que desemboquem a una carretera local a l’alçada de l’aeròdrom de la Cerdanya. Anem a l’esquerra per aquesta carretera que ens porta a Sanavastre, poble reunit al voltant de la seva petita església de Sant Iscle i Santa Victòria, d’origen romànic però molt modificada.

Sant Iscle i Santa Victòria de Sanavastre

Ara ja només ens cal seguir a llevant per la carretera, a frec de la sèquia de Sanavastre, tot creuant el camp de golf de Fontanals, a Soriguerola, i els olorosos camps de blat recentment segats.


Tornem a creuar el riu Segre per un pont de ciment i prenem la direcció de Puigcerdà tot passant a prop de Ventajola.

Arribant a Puigcerdà

Des de Puigcerdà anem cap a la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i després, fent un darrer esforç, pugem cap a Oncés des d’on prenem una pista, que sembla que no s’acabi mai, la qual ens deixa a la urbanització de Llívia Park, molt a prop del parc de Sant Guillem on finalitzem aquesta ruta circular del Camí de Sant Jaume per la Cerdanya.

Capella de Sant Guillem de Llívia

Ha estat un itinerari gratificant, malgrat la calor, d'uns 71 Km de recorregut i 800 m de desnivell. Fins la propera! Track de la ruta.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 15.07.17 per Isabel Benet i Isabel Salvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada