16.07.17 Fàcil i ràpida ascensió al pic de Duraneu (2539 m),
situat a la serra de l’Artiga, a l’Alta Cerdanya, sobre l’antiga estació
d’esquí d’Er Puigmal (tancada des de l’abril de 2013), i enfront del massís del
Puigmal. Malgrat ser un modest cim, d’alçada similar a la de la Tosa d’Alp però
envoltat de muntanyes més altes, és un mirador excepcional i la seva ascensió
és molt recomanable si, com avui, ens
trobem a la Cerdanya i disposem només d’unes poques hores al matí per realitzar
una excursió.
El punt de sortida es troba a l’esmentada estació d’esquí
d’Er Puigmal, des d’on pujarem, d’una manera prosaica però pràctica, pel traçat
de les pistes d’esquí. Es pot accedir per l’ampla carretera que hi mena des de
la N-116, a l’alçada de Santa Llocaia, entre la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i
Sallagosa. També ho podem fer (és el nostre cas) des de la població d’Er, al
costat de Sallagosa, on agafem una estreta pista asfaltada que travessa la
Ribera d’Er i comença a guanyar alçada amb llaçades fins a desembocar a la
carretera de l’estació, per on continuem a l’esquerra, tot passant pels
edificis de serveis del Pla de Cotze (1832 m) i per l’antic aparcament de les
Esplanes (1971 m), fins a la nova zona d’aparcament (2060 m), on una barrera marca
el límit d’accés als vehicles.
Comencem a caminar pel tram de carretera tancat a la
circulació. Als cinc minuts, en un revolt a la dreta on hi ha una estació de
tractament d’aigües, deixem a l’esquerra el camí ample que s’endinsa a la vall
de la Ribera d’Er, per on retornarem, i seguim la solitaria carretera, tot guanyant
alçada en diverses llaçades mentre tenim cada cop un panorama més obert, fins
que l’asfalt s’acaba a la jaça del Prat de la Tossa (2220 m), una zona de
pastures on es troben les instal·lacions d’un remuntador.
La vall de la Ribera d'Er i el massís del Puigmal,
des de la jaça del Prat de la Tossa
Comencem a pujar per les antigues pistes d'esquí
En aquest punt iniciem l’ascens al pic de Duraneu a
través de pistes d’esquí per on haurem de remuntar uns 320 m de desnivell. Al
principi la inclinació és moderada i ens anem decantant cap a la dreta, en
direcció oest, seguint el traçat d’una pista de manteniment, mentre rera nostre
es desplega, esplèndida, la vall de la Ribera d’Er, encapçalada pel Puigmal de
Llo, el Petit Puigmal de Segre i el Puigmal d’Er o senzillament Puigmal.
Més
amunt, quan el panorama s'amplia cap a la plana cerdana i el massís del Carlit, girem a l’esquerra per enfilar la pista d’esquí que mena directament al
cim, mentre la inclinació augmenta i ens obliga a esforçar-nos de valent.
Vistes al massís del Carlit
Enfilem el segon i més dur tram de pujada
Finalment arribem a una gran esplanada de la carena, on es troben les
instal·lacions del remuntador i una caseta de fusta, que deixem enrera per assolir
un turonet amb dues grans fites que indiquen el cim del pic de Duraneu (2539
m).
Els remuntadors al capdamunt del cim,
inactius i abandonats els darrers anys
Ens dirigim al turó on es troba el cim
Arribem entre dues grans fites
Al pic de Duraneu, amb el Puigmal al darrera
Des d’aquí gaudim d’una gran vista: la Tosa d’Alp, rera
la qual treu el cap el Pedraforca, la serra del Cadí, els massissos del
Puigpedrós i del Carlit, els Perics i la serra de Madres, així com l’esmentada
vall de la Ribera d’Er amb tres dels quatre Puigmals.
Vistes a la Tosa d'Alp i el Cadí
La carena on ens trobem
continua al sud-est cap a la Tossa del Pas dels Lladres, més elevada i on
arriben més remuntadors. Nosaltres avui ja en tenim prou i baixem per l’altre
costat del cim fins a un collet (2480 m) on hi ha un altre remuntador. Des
d’aquí, deixant la pista d’esquí que baixa de la Tossa dels Pas dels Lladres,
iniciem un fort descens cap a la jaça del Prat de la Tossa, enllaçant més avall
amb l’itinerari de pujada.
Baixem cap a la jaça del Prat de la Tossa
Al pedregar hi creix l’herba blanca (Senecio leucophyllus), una planta endèmica del Pirineu oriental, i
damunt les seves flors hi trobem un exemplar de papallona que rep el nom de paó
de dia (Inachis io), pels grans ulls
que té a les ales.
La papallona anomenada paó de dia
Un cop a la jaça, seguim la continuació de la carretera per
on hem arribat, ara una pista herbada que en suau descens mena a la vall de la
Ribera d’Er; uns metres abans d’arribar al torrent, deixem a la dreta el sender
amb fites que s’enfila entre nerets cap al clot de la Pastera i la carena del
Puigmal.
A l'entrada de la vall de la Ribera d'Er
Enllacem poc després amb el camí que recorre la vall, a pocs metres
d’una captació d’aigües. Ara ja només cal seguir a l’esquerra aquest camí en
suau descens, per on travessem la Ribera d’Er; i que poc més avall desemboca al
revolt de la carretera de les pistes d’esquí, per on retornem tot seguit a
l’aparcament. Ha estat una “ascensió-exprés” molt panoràmica i gratificant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada