dimarts, 8 d’agost de 2017

Matinal al pic de Duraneu

16.07.17  Fàcil i ràpida ascensió al pic de Duraneu (2539 m), situat a la serra de l’Artiga, a l’Alta Cerdanya, sobre l’antiga estació d’esquí d’Er Puigmal (tancada des de l’abril de 2013), i enfront del massís del Puigmal. Malgrat ser un modest cim, d’alçada similar a la de la Tosa d’Alp però envoltat de muntanyes més altes, és un mirador excepcional i la seva ascensió és molt recomanable si, com avui,  ens trobem a la Cerdanya i disposem només d’unes poques hores al matí per realitzar una excursió.

El punt de sortida es troba a l’esmentada estació d’esquí d’Er Puigmal, des d’on pujarem, d’una manera prosaica però pràctica, pel traçat de les pistes d’esquí. Es pot accedir per l’ampla carretera que hi mena des de la N-116, a l’alçada de Santa Llocaia, entre la Guingueta d’Ix (Bourg-Madame) i Sallagosa. També ho podem fer (és el nostre cas) des de la població d’Er, al costat de Sallagosa, on agafem una estreta pista asfaltada que travessa la Ribera d’Er i comença a guanyar alçada amb llaçades fins a desembocar a la carretera de l’estació, per on continuem a l’esquerra, tot passant pels edificis de serveis del Pla de Cotze (1832 m) i per l’antic aparcament de les Esplanes (1971 m), fins a la nova zona d’aparcament (2060 m), on una barrera marca el límit d’accés als vehicles.

Comencem a caminar pel tram de carretera tancat a la circulació. Als cinc minuts, en un revolt a la dreta on hi ha una estació de tractament d’aigües, deixem a l’esquerra el camí ample que s’endinsa a la vall de la Ribera d’Er, per on retornarem, i seguim la solitaria carretera, tot guanyant alçada en diverses llaçades mentre tenim cada cop un panorama més obert, fins que l’asfalt s’acaba a la jaça del Prat de la Tossa (2220 m), una zona de pastures on es troben les instal·lacions d’un remuntador.

La vall de la Ribera d'Er i el massís del Puigmal,
des de la jaça del Prat de la Tossa

Comencem a pujar per les antigues pistes d'esquí

En aquest punt iniciem l’ascens al pic de Duraneu a través de pistes d’esquí per on haurem de remuntar uns 320 m de desnivell. Al principi la inclinació és moderada i ens anem decantant cap a la dreta, en direcció oest, seguint el traçat d’una pista de manteniment, mentre rera nostre es desplega, esplèndida, la vall de la Ribera d’Er, encapçalada pel Puigmal de Llo, el Petit Puigmal de Segre i el Puigmal d’Er o senzillament Puigmal.

Més amunt, quan el panorama s'amplia cap a la plana cerdana i el massís del Carlit, girem a l’esquerra per enfilar la pista d’esquí que mena directament al cim, mentre la inclinació augmenta i ens obliga a esforçar-nos de valent.

Vistes al massís del Carlit

Enfilem el segon i més dur tram de pujada

Finalment arribem a una gran esplanada de la carena, on es troben les instal·lacions del remuntador i una caseta de fusta, que deixem enrera per assolir un turonet amb dues grans fites que indiquen el cim del pic de Duraneu (2539 m).

Els remuntadors al capdamunt del cim,
inactius i abandonats els darrers anys

Ens dirigim al turó on es troba el cim

Arribem entre dues grans fites

Al pic de Duraneu, amb el Puigmal al darrera

Des d’aquí gaudim d’una gran vista: la Tosa d’Alp, rera la qual treu el cap el Pedraforca, la serra del Cadí, els massissos del Puigpedrós i del Carlit, els Perics i la serra de Madres, així com l’esmentada vall de la Ribera d’Er amb tres dels quatre Puigmals.

Vistes a la Tosa d'Alp i el Cadí

La carena on ens trobem continua al sud-est cap a la Tossa del Pas dels Lladres, més elevada i on arriben més remuntadors. Nosaltres avui ja en tenim prou i baixem per l’altre costat del cim fins a un collet (2480 m) on hi ha un altre remuntador. Des d’aquí, deixant la pista d’esquí que baixa de la Tossa dels Pas dels Lladres, iniciem un fort descens cap a la jaça del Prat de la Tossa, enllaçant més avall amb l’itinerari de pujada.

Baixem cap a la jaça del Prat de la Tossa

Al pedregar hi creix l’herba blanca (Senecio leucophyllus), una planta endèmica del Pirineu oriental, i damunt les seves flors hi trobem un exemplar de papallona que rep el nom de paó de dia (Inachis io), pels grans ulls que té a les ales.

La papallona anomenada paó de dia

Un cop a la jaça, seguim la continuació de la carretera per on hem arribat, ara una pista herbada que en suau descens mena a la vall de la Ribera d’Er; uns metres abans d’arribar al torrent, deixem a la dreta el sender amb fites que s’enfila entre nerets cap al clot de la Pastera i la carena del Puigmal.

A l'entrada de la vall de la Ribera d'Er

Enllacem poc després amb el camí que recorre la vall, a pocs metres d’una captació d’aigües. Ara ja només cal seguir a l’esquerra aquest camí en suau descens, per on travessem la Ribera d’Er; i que poc més avall desemboca al revolt de la carretera de les pistes d’esquí, per on retornem tot seguit a l’aparcament. Ha estat una “ascensió-exprés” molt panoràmica i gratificant.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 16.07.17 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada