4.12.18 El març del 2014, en el decurs d’una
excursió al cim del Sobrepuny des del poble de la Nou de Berguedà, vam passar, de
baixada, pel peu d’un conjunt de vistoses agulles que sobresortien del bosc i
que són ben visibles des d’un mirador d’aquest poble i, àdhuc, des de la
carretera C-16: es tracta de Les Agudes de la Nou, entre les que destaca
l’anomenada Aguda Gran.
Les Agudes des del mirador de la Nou de Berguedà
En una ocasió ja vaig comentar que la
paret del Devessó de Malanyeu representa el flanc nord d’un sinclinal
complexe... doncs aquest conjunt d’agulles representen el flanc sud d’aquest
sinclinal, però aquí no formen una paret continua com a Malanyeu per “culpa”
d’unes falles transversals que separen i individualitzen les agulles.
L’Aguda Gran sobresortint del bosc
Just dos mesos després de l’excursió
al Sobrepuny, en una col·lectiva d’escalada del centre, mentre tots escalàvem a
la paret del Devessó de Malanyeu, uns companys van pujar la citada Aguda Gran
per una via que s’havia acabat d’obrir aquell mateix hivern a la cara sud-oest:
la Via del Quico, d’uns 100 m de
recorregut repartits en quatre llargs. Aquell dia, inconscientment, vaig
prendre nota, i un dia li ho vaig comentar al Pau... i cap allà que anem!
Ressenya de la via del Quico
Per arribar-hi, cal anar per la
carretera C-16 en direcció al túnel del Cadí i, a l’alçada de l’antiga central
tèrmica de Cercs, desviar-se cap a la Nou de Berguedà. Després de creuar el
poble, cal continuar en direcció a la Clusa per una pista asfaltada que aviat
es converteix en pista de terra. però en prou bon estat. Passats uns 2,4 Km des
de la Nou, en una pronunciada corba, deixem el cotxe en un petit eixamplament a
la dreta d’on surt un camí carreter barrat amb uns blocs de roques. Després de
carregar-nos les motxilles, prenem aquest camí carreter que, després de creuar
el rec d’Espades, s’encara cap al sud. Poc després, en una cruïlla, anem a
l’esquerra en fort ascens sota l’esguard de l’Aguda Gran que ja veiem entre els
arbres, i quan estem just a sota, prenem un sender marcat amb una fita a
l’entrada que ens deixa al peu de la via.
A peu de via
Quan hi arribem encara estem a l’ombra
i fa fresca, però a la punta de l’agulla ja hi toca el sol... em sembla que
aquest cop no passarem tant de fred. En Pau comença a pujar per un esperó de
roca molt bonyeguda i polida que es va redreçant fins arribar al pas clau de la
tirada: un diedre-fissura un xic desplomat que finalitza en una repisa on es
troba la primera reunió.
Inici de la via
Quan em toca a mi, m’adono que avui
tocaré poca roca ja que vaig pujant agafant-me a tot el que penja, i en el pas
clau el que penjo són els estreps. Així arribo esbufegant a la primera
reunió... ja no tinc gens de fred i aviat ens toca el sol.
Arribant a la primera reunió
La primera reunió
Inici de la segona tirada
L’inici de la segona tirada no és gens
fàcil, ja que cal fer un delicat flanqueig
ascendent cap a l’esquerra i pujar per una placa prou dreta a buscar el fil de
l’esperó. Després les coses no milloren ja que cal superar un acusat desplom en
artificial... això sí, envoltats d’un paisatge superb on hi destaca el
Pedraforca lleugerament nevat.
Superant el tram desplomat de l’esperó
Assegurant des de la primera reunió
Quam em toca pujar, la feina és meva
per sortir de la reunió i, un cop sóc a la placa, ja em preparo per la “pedalada”
que m’espera, tot compartint la roca amb les sargantanes que surten dels seus
caus per prendre el sol i que sembla que se’n riguin. Així, quasi sense deixar
els estreps, arribo a la segona reunió penjada de la placa. El cel s’omple de
núvols “borreguets”.
Una sargantana prenent el sol
Arribant a la segona reunió
La tercera tirada continua per la
vertical i llisa placa, amb alguns ressalts, per on en Pau va combinant passos
en lliure i en A0, però que jo ho he de fer quasi tot amb els estreps... que
sembla que estigui fent una via ferrada! Fins i tot arribar a la tercera reunió
és complicat perquè primer has de superar un ressalt no gaire alt però molt
vertical i després barallar-te amb els troncs d’una grossa alzina penjada.
Inici de la tercera tirada
Assegurant des de la segona reunió
Arribant a la tercera reunió
Entrant a la reunió
El quart i darrer llarg en Pau
l’inicia tot endinsant-se en un bosquet penjat, per la qual cosa de seguida
deixo de veure’l i només em cal estar atenta a la demanda de corda. Quan pujo
jo, a la sortida del bosc veig, amb alegria, que per fer aquest darrer llarg no
em caldran els estreps i podré, per fí, tocar roca perquè fins a la quarta
reunió el tram està qualificat de III grau... però amb compte!
Arribant a la quarta reunió
Assegurant des de la quarta i darrera reunió
Així ens reunim al fil de la cresta on
està situada la quarta i darerra reunió de la via. Si es vol es pot pujar fins
al cim de l’agulla tot fent una, diuen, fàcil grimpada. Jo no ho veig tan
“fàcil” i de dificultats ja n’he tingut prou per avui, així que després de
fer-nos el selfie de rigor, i signar
en el llibre de “piades” ens disposem a rapelar la via que tot plegat ja serà
prou entretingut.
Entrant a la quarta reunió
Fotocim
Signant al llibre de “piades”
Rapelant la via amb l’Aguda Petita al fons
Ràpel “volat”
Així, després de quatre ràpels,
arribem a una canal per la qual baixem de nou al peu de la via, on recuperem
les motxilles i, des d’aquí, desfem el camí d’anada fins on tenim el cotxe aparcat,
punt on finalitzem aquesta jornada d’escalada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada