Balmes i coves de la serra de l'Obac

23.12.18  Senzilla i agradable matinal per algunes cavitats fàcilment accesibles de la serra de l’Obac (balmes de la Porquerissa i de la Pola, coves del Racó Gran i de la Cort Fosca, esquerda de l’Hospital de Sang) mitjançant un itinerari d’uns 6 Km de recorregut i 260 m de desnivell que bé podriem denominar Ruta dels Pessebres, doncs per aquestes dates s’acostumen a posar en cadascun d’aquests indrets.

El punt de partida és la zona coneguda com l'Alzina del Salari (720 m), una de les entrades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, situada al Km 11 de la carretera de Terrassa al coll d'Estenalles, i que rep el nom per ser el lloc on antigament es pagava el jornal als boscaters, al costat d’una grossa alzina ja desapareguda.

Comencem a pujar per una pista tancada a la circulació, inicialment cimentada i després de terra, fins arribar al coll de Tres Creus (874 m), que separa els turons de la Pola, al nord, i de Castellsapera, al sud. En aquest coll, travessat pel GR 5 (hi retornarerm pel ramal de la dreta), seguim recte, pel camí que baixa en direcció oest, per sota dels espadats, amb una bona vista de Montserrat, entre el característic Paller de Tot l’Any, a l’esquerra, i la roca del Setrill, sobre el nostre camí.

Observant Montserrat, entre el Paller de Tot l'Any i el Setrill

Passem per la balma de la Porquerissa, situada en un esperó rocós on hi ha uns grans blocs caiguts i un petit abric, en el qual es va trobar ceràmica romana i medieval. El seu nom indica una antiga utilització com a tancat dels ramats de porcs.

Grans blocs al costat de la balma de la Porquerissa

Balma de la Porquerissa

Cingles de l'Espluga (esquerra) i del Quarto de Reixa

El camí gira en direcció nord i poc després, en una cruïlla, el deixem per seguir a la dreta per un corriol que mena tot seguit a la gran balma de la Pola, situada en una raconada sota les parets del turó de la Pola, amb una font i dues taules de pedra. Sembla ser que en aquest abric natural hi va existir l’antic mas de la Pola (s. XIV-XVI), segons indiquen documents de l’època.

Balma de la Pola

Font de la Pola, a l'interior de la balma

Sortim de la balma per l’altre costat, tot baixant uns metres per un corriol que desemboca al camí principal. Més endavant, en una bifurcació, deixem a l’esquerra el corriol que va resseguint per sota el cingles del Quarto de Reixa, on hi ha una petita balma, i seguim a la dreta en direcció al coll de Tanca.

Ens dirigim al coll de Tanca, a la dreta del Quarto de Reixa

Un xic més amunt, en una altra cruïlla, hem de seguir també a la dreta, tot deixant a l’esquerra un corriol que puja fins a un estret pas entre roques que no és el coll que busquem. Pel nostre camí no triguem en arribar al coll de Tanca (825 m), on es dreça una notable alzina.

Alzina al coll de Tanca

Del coll baixem en direcció nord, travessem més endavant un torrentet i arribem a una cruïlla, on deixem de moment el camí per baixar uns metres a l’esquerra fins al replà on es troba la cova del Racó Gran de Mata-rodona (755 m), una petita balma obrada d’uns 10 m de recorregut, acollidora i amb un banc de pedra al seu interior, prop de la qual hi ha una font (que avui no raja) i una cisterna.

Balma-cova del Racó Gran de Mata-rodona

A l'interior d'aquesta balma obrada

Cisterna i font prop de la balma

Tornem al camí, que poc després surt del bosc i avança per la roca del cingle; aquí hem d’estar atents per no confondre alguna falsa derivació a l’esquerra, per sota del camí correcte, que ens pot complicar la progressió.

El camí desemboca a una ampla pista, que seguim de pujada, a la dreta, en direcció al coll de Boix. Als 200 m, en una pronunciada corba a la dreta, la deixem per seguir a l’esquerra per un corriol, senyalitzat amb una H (indicador de l’Hospital de Sang). Anem avançant pel codinar, per sota el turó de la Fosca, pel camí senyalitzat amb més lletres H i fites que menen fins a una esquerda, a la nostra dreta, per on entrem, baixant per una curta canal, a l’amagada i ombrívola raconada on hi ha la Cort Fosca i l’Hospital de Sang.

Pel camí que mena a l'Hospital de Sang i la Cort Fosca

Baixem cap aquestes cavitats

A l'entrada de la Cort Fosca

En primer lloc trobem, a mà dreta, l’entrada a la cova de la Cort Fosca (770 m), planera i accesible. Es tracta d’una cavitat d’uns 110 m de recorregut total, dels quals 50 m són perfectament visitables amb l’ajuda d’una lot. A l’interior, passada una primera galeria, on al bell mig hi ha una pica de pedra, trobem a mà dreta una segona galeria amb una cisterna de pedra que recull l'aigua que degota del sostre.

A la primera galeria de la Cort Fosca

Font d'en Rossinyol, a la segona galeria

Aquesta cisterna rep el nom de font d’en Rossinyol (i no pas “del”) en homenatge a Valentí Rossinyol, també conegut com Tinet, un membre de la Joventut Terrasenca que va arranjar aquesta i altres fonts de l’Obac (font de la Pola, font del Racó Gran, font dels Traginers).

A pocs metres de la Cort Fosca es troba l'Hospital de Sang, un gran esvoranc triangular que travessa la roca, amb murs de pedra seca a cada extrem, i que sembla ser fou utilitzat com a hospital de campanya durant les guerres carlines; posteriorment fou utilitzat per llenyataires i boscaters.

Entrada a l'Hospital de Sang

L'ampli interior d'aquesta gran esquerda

Entrada per l'altre costat

També cal esmentar, a la paret del cingle oposada a la Cort Fosca, una escletxa que forma una finestra natural sobre la fondalada del torrent del Figueret.

Escletxa abocada al torrent del Figueret

Iniciem el retorn, sota els cingles del turó de la Fosca

Retornem pel mateix camí a la pista que haviem deixat, per on continuem a l’esquerra uns 200 m fins a una cruïlla. Deixem aquí la pista, que continua cap al coll de Boix, i continuem a la dreta per un camí que surt d’uns esglaons de fusta i va pujant a través d’un bosc d’alzines fins que arriba a la carena, per on passa el GR 5, provinent per l’esquerra de l’esmentat coll de Boix. Seguim aquest sender a la dreta, tot carenejant, fins a trobar a mà dreta un corriol per on ens enfilem tot seguit al turó de la Pola o de Tres Creus (929 m). En aquest ample i arrodonit cim dinem mentre gaudim de bones vistes sobre Montserrat, a l’oest, el Montcau i la Mola, a l’est, i els cims nevats del Pirineu, al nord, amb el Cadí, la Tosa d’Alp, el Puigmal i el Canigó, entre d’altres.

Al turó de la Pola o de Tres Creus, amb la Mola al fons

Del turó de la Pola baixem directament en direcció est pel conglomerat per anar a sortir de nou al GR, al costat d'un dipòsit d'aigua. Arribem poc després al coll de Tres Creus, des d’on anem baixant per la mateixa pista de l’inici fins a l’Alzina del Salari, punt final d’aquest petit circuit per balmes i coves de la serra de l’Obac.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 23.12.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós i Marc Amorós.