dimecres, 30 de març del 2016

Ruta megalítica de Roses

19.03.16  A l’entorn de la vila empordanesa de Roses hi ha tot un seguit de monuments megalítics i construccions de pedra seca que val la pena visitar, tot aprofitant les senyalitzacions de tres rutes establertes (R1, R2, R3). Les dues primeres transcorren pel denominat paratge de Casa Cremada, on es troben els principals megàlits (quatre dolmens, tres menhirs i dues coves-dolmen), mentre que la R3 ho fa per la vall de Montjoi i el pla de les Gates, on hi ha quatre cistes (tombes formades per quatre lloses soterrades, que es tapaven amb una llosa plana), les quals conformen la denominada necròpoli de Montjoi.

La datació d’aquests megàlits abarca un període que va des de mitjans del IV mil·leni fins als inicis del II mil·leni aC, que a Catalunya correspon, aproximadament, amb el Neolític mitjà (3500-2500 aC), el Neolític final (2500-2200 aC) i el Calcolític o Edat del Coure (2200-1800 aC). Molts d’aquests monuments s’han restaurat i redreçat durant les activitats del Maig Megalític, una festa popular que es celebra cada any a Roses des de 1997.

Avui farem un tomb pels megàlits i altres construccions del paratge de la Casa Cremada, tot combinant les rutes R1 i R2, mentre que deixem per a més endavant les corresponents a la ruta de Montjoi i el pla de les Gates. Un cop a la vila de Roses, on hi destaca la seva Ciutadella, amb restes gregues, helenístiques, romanes i medievals, continuem per la carretera interior de Montjoi durant poc més d’un quilòmetre, fins que deixem el cotxe (si ho podem fer) en un petit aparcament per a només tres vehicles, punt on s’inicia la ruta R1; pocs metres més endavant, hi ha, també a mà esquerra de la carretera, un altre aparcament per a dos cotxes, d’on surt (o acaba en el nostre cas) la ruta R2, que és per on retornarem.

Sortim a l’esquerra d’on hem aparcat per camí pavimentat que ens mena en pocs minuts al Dolmen de la Creu d’en Cobertella (3500-3000 aC), el monument megalític més gran de Catalunya, amb una cambra formada per set grans lloses laterals (hi podem entrar a l’interior dempeus) i una gran coberta, que hom calcula que pesa 18 tones, i amb una avantcambra, més baixa, formada per dues lloses i la coberta.


Dolmen de la Creu d'en Cobertella

Malgrat estar en un recinte oficialment tancat, hem pogut entrar pel punt on la valla està caiguda i hem visitat respectuosament l’indret; sembla ser que la prohibició d’entrar es refereix a no situar-se sobre la coberta, doncs degut al seu gran pes l’estructura del dolmen és fràgil. Al costat hi ha les restes de l’antiga masia que li ha donat el nom i que feia servir aquest megàlit com a corral.

Continuem pel camí, ara ja de terra, i anem passant per tot un seguit de murs de pedra seca a banda i banda, que definien els camins ramaders com el que anem seguint, i delimitaven els camps i terrasses on antigament es conreava la vinya.


Passem pel costat d’una altra construcció en ruïnes (no són les de la Casa Cremada), d’on surt a l’esquerra un corriol que en 100 m ens mena al petit Menhir de la Casa Cremada III (IV-III mil·lenni aC), de només 1,20 m d’alçada, orientat en un vessant amb vistes al port i la badia de Roses. Fou descobert l’any 2002 i sembla que sempre ha estat dempeus.

Menhir de la Casa Cremada III

Retornem al camí principal i poc després, en una bifurcació, seguim a la dreta, deixant de banda el tram de la ruta que porta a una pedrera prehistòrica i al cau de la Guilla. Pel nostre camí no triguem en trobar, a mà esquerra, el Menhir de la Casa Cremada II (IV-III mil·lenni aC), descobert l’any 1998 i redreçat l’any següent. Originalment amidava uns 2,20 m d’alçada, però, segons una informació que hem trobat a la revista Pànxing, el menhir patí fa uns anys una agresió vandàlica que seccionà la part inferior; per això ara està preservat per una feixa d’obra que l’encercla.

Menhir de la Casa Cremada II

Deixem de moment el camí principal per girar a la dreta i apropar-nos a una cabana de pedra seca, una de les moltes que integren aquest paratge i que servien tant per aixopluc com de magatzem per a les eines de conreu.

Cabana de pedra seca

Continuem des d’aquí per un corriol que acaba per desembocar al camí principal; uns metres abans, però, hi trobem a la dreta les restes del Dolmen de la Casa Cremada (3500-2500 aC), que només conserva dues lloses laterals i algunes pedres escampades al voltant que podien haver format part del túmul.

Restes del dolmen de la Casa Cremada

Seguim a la dreta pel camí senyalitzat, que tot seguit fa un marcat gir a l'esquerra. Més endavant passem pel costat del que sembla un altre menhir, al marge dret del camí, sense cap indicació; sembla que en aquest cas es tractaria d’una estela medieval, i per tant no té res a veure amb la cultura megalítica.

Possible estela medieval

Pocs metres després, en una bifurcació, deixem de moment la R1 per seguir a la dreta per un corriol que mena a l’edifici de la Casa Cremada (s. VII-XI dC), amb restes de murs on podem veure fragments d’opus spicatum (pedres disposades en forma d’espiga); sembla ser que es tractaria d’una petita esglesiola preromànica de planta rectangular.

Restes de la Casa Cremada, possible església preromànica

Hi podriem tornar al camí de la R1, però preferim continuar pel corriol que ens apropa a una altra construcció de pedra seca, elevada sobre una base i amb bona vista de tot l’entorn, sobre tot cap al nord, on hi podem veure la vall de l’Alseda, encerclada pel puig de l’Àliga i altres elevacions del tram final de la serralada pirinenca.

Vistes a la vall de l'Alseda i al puig de l'Àliga

Des d’aquí seguim uns metres en direcció nord per travessar un mur de pedra seca per on passa a l’altre costat la carrerada de Norfeu o camí dels Francesos, i on trobem les senyalitzacions de la ruta R2 que seguim a l’esquerra, durant uns pocs metres, fins que que girem a l’esquerra per atansar-nos al Menhir de la Casa Cremada I (IV-III mil·lenni aC). Aquest menhir, situat entre les dues rutes, és el més alt dels tres que porten aquest nom, amb 2,40 m d’alçada, i es caracteritza per presentar una veta de quars blanca a la part superior. Fou descobert l’any 1996 i redreçat l’any següent durant el transcurs del primer Maig Megalític.

Menhir de la Casa Cremada I

Seguim en direcció sud per tornar a desembocar a la ruta R1, que seguim a la dreta en direcció a Roses. Deixem a la dreta l’inici de la ruta R2, per on continuarem després, i no triguem en ser al capdamunt de la urbanització Els Grecs. Tot just a sota nostre, a la dreta, hi trobem el Dolmen del Llit de La Generala (3500-3000 aC), amb una cambra formada per vuit lloses i la coberta, i situat en un terreny amb pendent orientat a la vall de l’Alseda. 

Dolmen del Llit de la Generala

Abans de ser restaurat l’any 2001, aquest dolmen es trobava encaixat en una paret de vinya; en la campanya de restauració es va recuperar gran part de l’estructura original i es construí al seu voltant una petita fortificació per tal de protegir-la.

Des d’aquí baixem per un corriol i a uns 150 m trobem el Dolmen del Cap de l’Home (3500-3000 aC), també anomenat Llit del General, format per dues lloses laterals a cada costat, una a la capçalera i una més gran de coberta. Fou restaurat l’any 1983 i es troba en bon estat de conservació.

Dolmen del Cap de l'Home

Per un altre corriol, paral·lel al de baixada, pujem altre cop al capdamunt de la urbanització i desfem camí fins a la cruïlla amb l’itinerari R2, que seguim ara a l’esquerra. No triguem en desembocar a l’esmentada carrerada de Norfeu, per on continuarem a la dreta, en direcció est. Abans, però, seguim recte uns metres per apropar-nos a l’observatori de la pedra seca, barraca de peculiar forma troncocònica. En un petit plafó informatiu s’explica que la retirada del pedregar dels antics conreus de vinyes i oliveres constituí suficient matèria primera per a la construcció de les nombroses edificacions de pedra seca escampades arreu.

Observatori de la pedra seca

Camí de Norfeu o dels Francesos

Continuem pel camí de Norfeu, per on comencem a remuntar el llom de la muntanya, mentre el panorama al vessant de mar s’eixampla cap al Montgrí i les illes Medes, fins a situar-nos sota el pla de les Gates, al costat d’uns plans herbats on acostumen a pasturar els ramats de vaques. En aquest punt trobem una bifurcació; deixem el camí recte que puja a l’esmentat pla i enllaça amb la ruta R3, que farem un altre dia, i seguim a la dreta per anar baixant pel barranc del rec de la Quarentena (o de la Cuana en alguns mapes).

Al cap d’uns 300 m trobem, a la dreta del camí, la Cova-dolmen del Rec de la Quarentena I (2500-1800 aC), petita cavitat natural aprofitada com a cambra funerària mitjançant la construcció de dues parets de pedra seca i un corredor de lloses, així com un túmul frontal que la tancava. Fou descoberta i excavada l’any 1998.

Cova-dolmen del Rec de la Quarentena I

Uns pocs metres més avall deixem el camí del barranc per pujar a l’esquerra cap a l’encimbellada Cova-dolmen del Rec de la Quarentena II (2500-1800 aC), en una balma natural de dimensions més grans que l’anterior, com també ho són les parets de pedra seca i el corredor de lloses. Fou descoberta el mateix any que l’anterior, i “inaugurada”, després de la seva restauració, durant les festes del Maig Megalític de l’any 2000 amb l’assistència de l’alcalde de Roses.

Cova-dolmen del Rec de la Quarentena II

Aquesta cova-dolmen és avui per a nosaltres el millor lloc per arrecerar-nos del vent que bufa i dinar tranquil·lament, tot gaudint d’una magnífica vista sobre la badia de Roses.

En el darrer tram de l’itinerari, anem baixant entre camps de vinyes i antic cultius d’oliveres fins arribar a la carretera de Montjoi, a escassos metres d’on hem aparcat el cotxe. Ha estat una completa caminada megalítica per un paisatge típicament mediterrani, on segurament, si fa no fa, hem esmerzat tant de temps en contemplar i fotografiar cadascun dels megàlits i edificacions de pedra seca com en les estones de marxa efectiva. Hi tornarem un altre dia per fer la ruta que ens ha quedat pendent.

Afegim al final d'aquesta crònica unes quantes mostres de la varietat botànica que hem trobat al llarg de l'itinerari.

Caps d'ase (Lavandula stoechas)

Lleteresa (Euphorbia characias)

Bruc boal (Erica arborea)

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 19.03.16 per Isabel Benet, Susana Sanz i Ventu Amorós. 

divendres, 11 de març del 2016

Els Cinc Cims de Corbera de Llobregat

5.03.16  Aquest passat dissabte, el meu germà Esteve i jo hem fet caminant, i corrent en alguns trams, el recorregut de la cursa de muntanya Els Cinc Cims de Corbera de Llobregat. Cal dir que no és l’única cursa que porta aquest nom ja què també estan Els Cinc Cims de Castellar del Vallès (la Mola, el Montcau, Sant Sadurní de Gallifa, el Farell, Puig de la Creu), de 52  Km i un desnivell de 2282 m, i Els 5 Cims del Montseny (turó de l’Home, les Agudes, el Matagalls, el Sui, turó del Samon) , de 55 Km i 3600 m de desnivell.


Els Cinc Cims de Corbera és una cursa organitzada per la Societat Atlètica de Corbera (SAC) i que es celebra a principis de gener. Són “només”, en comparació amb les altres proves esmentades, 26 Km de recorregut amb un desnivell positiu acumulat de 1250 m, i fa un arc al voltant d’aquesta població, tot ascendint als seus cims més emblemàtics: la Creu Aragall, la Roca Foradada, el Roc de Forrellac, el Puig d’Agulles i el Puig Montmany. Tot això procurant que el recorregut vagi al màxim possible per camins i pistes de muntanya, cosa no exempta de mèrit en un entorn tan urbanitzat com aquest. Aquesta cursa, a priori, pot semblar modesta i apta per a tots els públics, però que ningú s’enganyi perquè aquesta distància s’ha de completar en un màxim de 4 hores i mitja i en això rau la seva dificultat.

Santa Maria de Corbera, al capdamunt del poble

Amb tota aquesta informació ens posem en marxa al matí de bona horeta des del punt d’inici a l’escola Jaume Balmes (284 m) situada a la zona baixa de Corbera de Llobregat, i comencem pujant cap a l’encimbellada església de Santa Maria de Corbera, imponent edifici de vistosos carreus rogencs. Després de passar a frec de l’església, on sembla ser que es trobava l’antic castell de Corbera, creuem la carena i aviat ens plantem a la cara nord de la Penya del Corb, on cada any es celebra el Pessebre Vivent de Corbera, un dels més antics de Catalunya. De fet la Penya del Corb hauria de ser considerat el primer cim... però no!

Creuem la riera de Corbera

Per un carrer de la urbanització de les Parretes baixem a buscar la riera de Corbera, i durant uns metres seguim el seu curs aigües avall fins que la creuem i comencem a enfilar-nos, primer per pista i després per un sender molt costerut que evita haver d’anar pels carrers de la urbanització Bon Repós i Creu Aragall. Així arribem al capdamunt de la Creu Aragall (595 m), el primer cim oficial on hi destaca una gran creu de pedra i una torre de vigilància contra incendis.


La Creu Aragall

El dia és esplèndid encara que l’aire que bufa és molt fred, i des d’aquest cim es domina una bona part de la Serralada Prelitoral, d’on sobresurt el massís de Montserrat com una illa enmig de camps de vinyes, urbanitzacions i polígons industrials.

Panoràmica des de la Creu Aragall

Des d’aquí seguim la carena cap a ponent per un sender que s’endinsa pel bosc del vessant nord de la serra fins que acabem desembocant a la carretera BV-2425. Anem a l’esquerra pel seu voral uns metres fins a l’Alt de la Creu Aragall, on deixem l’asfalt per prendre un corriol que s’enfila de nou cap a la carena tot seguint la tanca metàl·lica del jardí d’un xalet. Així arribem a un camí carreter on cal estar atents perquè uns metres més enllà es desvia un sender a mà esquerra, marcat amb una fita a l’entrada, que ens condueix cap al segon cim de ls jornada: la Roca Foradada (622 m), magnífic balcó de blanca calcària sobre la vall de la riera de Corbera, on només una feble barana de fusta ens protegeix del caire del cingle. Des d’aquí tenim vistes al Roc de Forrellac i al Puig d’Agulles, els dos següents cims del recorregut.

A la Roca Foradada

Puig d'Agulles i Roc de Forrellac des de la Roca Foradada

Retornem a la pista per la qual fem un arc per damunt la capçalera de la riera de Corbera en direcció a la urbanització Safari i, sense entrar-hi, ens dirigim al peu del turó de Malhivern, des d’on seguim carenejant fins a situar-nos a la base del Roc de Forrellac.

Arribant al peu del Roc de Forrellac

La pista ens condueix al collet de Montcau, però des d’aquí no pugem directament al Roc de Forrellac sinó que fem una marrada per tal d’atacar el tercer cim pel seu vessant oest. Així arribem al capdamunt del Roc de Forrellac (671 m); el punt més alt està indicat amb una fita de pedres ja que aquest cim és més aviat un altiplà dolomític on el vent ens colpeja amb força.


Al Roc de Forrellac, amb vistes a Montserrat

Tot seguit baixem cap al coll del Portell i iniciem l’ascens al cim estrella del recorregut: el Puig d’Agulles (696 m), altrament anomenat amb l’infame nom de “la Bola” degut al fet que el corona l’esfera d’un ràdar meteorològic. En un racó arrecerat del vent, entre el vèrtex geodèsic i una rònega cabana de fusta, fem un mos ràpid i unes quantes fotos de rigor.


Al Puig d'Agulles

Sense perdre més temps, encara que ningú no ens cronometra, emprenem el llarguíssim descens per l’interior d’un torrent molt ufanós i selvàtic que forma part de la capçalera de la riera de Rafamans.


Al final de la baixada arribem a l’esplanada on s’aixeca la magnífica església romànica de Sant Ponç de Corbera (353 m). L’edifici, que està format per una nau, tres absis i una torre-campanar que s’aixeca damunt la cúpula del creuer, és tot el que resta d’un antic monestir benedictí que fou abandonat el segle XVI.

Sant Ponç de Corbera

Des d’aquí baixem a creuar la riera de Rafamans per tal d’afrontar el darrer dels cims: el Puig Montmany. Per això fem cap a la carena que separa les valls de Corbera i de Vallirana, primer per un sender costerut i després enllaçant tota una sèrie de pistes fins arribar a un collet des d’on gaudim d’una bona vista del Puig d’Agulles... de fet l’única vista que el bosc ens permet contemplar!

Puig d'Agulles i Roc de Forrellac

El darrer esforç i ens plantem al capdamunt del Puig Montmany (535 m); un vèrtex geodèsic, totalment envoltat pel bosc, ens marca el punt culminant i el que sembla el final de les nostres cuites, ja que a partir d’ara tot és baixada... o gairebé.

Al cim del Puig Montmany

Pel camí de baixada la manca de vistes del cim queda compensada per un petit balcó de roca situat sobre la urbanització de Can Rafel.


Després de passar a frec de l'hotel de Can Rafel, el camí baixa fort i va tallant unes quantes pistes, per la qual cosa ràpidament arribem de nou al fons de la riera de Rafamans, però ningú té en compte que un cop s’ha creuat la riera i s’entra de nou a la part baixa de Corbera, s’ha de pujar pel llarguíssim Passeig dels Arbres fins al final on es tanca el cercle... Aquesta darrera pujada molts la consideren el “sisé cim”; però si comptem la Penya del Corb aquesta pujada seria en realitat el “seté cim”.

Així després de fer 26 Km i un desnivell de 1250 m en un temps de 5 hores i 10 minuts, arribo a la conclusió de que jo no puc participar a la cursa oficial perquè el meu temps està lluny de les 4 hores i mitja que et donen... llàstima, una altra cursa serà!  Track oficial de la cursa

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 5.03.16 per Isabel Benet i Esteve Benet.