dissabte, 26 de gener de 2013

Excursió als turons de la Calma

El pla de la Calma és, juntament amb el Matagalls i el nucli del Turó de l’Home - les Agudes, una de les tres grans unitats que conformen el massís del Montseny. Es tracta d’un llarg altiplà que s’extén des de Collformic (punt d’unió amb el Matagalls) fins a la vall del Congost. Travessa aquest altiplà una pista, de terra des de Collformic al Tagamanent, i d’aquí asfaltada fins baixar al poble de Figaró. Per aquesta pista, utilitzada per molts ciclistes, podem fer una tranquil·la i fàcil excursió que ens permetrà gaudir de bones vistes sobre el Montseny i el Pirineu, tot pujant, sense gaire esforç, als punts més elevats d’aquest altiplà: el Puig Drau (1344 m), Roca Roja (1285 m) i el Sui (1322 m).

Des de Collformic (1145 m) (on hem arribat per Seva i el Brull) comencem a caminar per la pista que surt a la dreta i per damunt del restaurant, avui tallada afortunadament al trànsit motoritzat per la neu que cobreix alguns trams; de fet, aquest és un dels alicients del dia d’avui, trobar aquest altiplà enclapissat per la neu.


Anem seguint les senyalitzacions del GR 5-2, de la cursa Matagalls-Montserrat, de la Ruta Verdaguer i del Meridià Verd, i un quart després entrem a la Calma pel pla de l’Ase Mort, des d’on podem veure el Puig Drau, el nostre primer objectiu, on hi ha instal·lades unes antenes.

Puig Drau

Anem avançant per la pista, amb lleugeres pujades i baixades, travessant diversos planells herbats fins arribar a les ruïnes de l’antic mas de El Café (a uns 4 Km de Collformic), al caire d’un bonic prat amb vistes al Matagalls i el Turó de l’Home; en aquest prat arriba el GR 5 procedent del poble de Montseny i el gran mas del Vilar de la Castanya.

Ruïnes de El Café

Continuem per la mateixa pista fins arribar a l’ampla cruïlla de Pedres Blanques (a 1,5 Km de El Café). Aquí deixem la pista principal, que segueix en direcció al Tagamanent, i seguim a l’esquerra per la pista procedent del poble de Montseny, amb senyals del PR C-139, que comença aquí, i del Meridià Verd. No triguem en arribar als Plans del Vilar, una altra cruïlla de camins, on deixem a la dreta la pista per on continuarem després en direcció al Sui, i també la que baixa recte cap al poble de Montseny, per seguir a l’esquerra el camí que puja directament a l’ample cim del Puig Drau (1344 m), punt més alt de la Calma, amb grans vistes sobre el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home, separats de la Calma per la vall de la Tordera, i també sobre un extens sector del Pirineu, així com del massís del Montnegre i la costa del Maresme; cap al sud, veiem el proper turó del Sui, cap on hem d’anar a continuació.

Turó de l'Home i les Agudes, des del Puig Drau

El Sui, des del Puig Drau

Retornem als Plans del Vilar i seguim per la pista de l’esquerra (on retrobem el PR C-139), prop de la qual, elevada un xic a mà dreta, hi ha la petita i acollidora cabana de les Lloses, un lloc perfecte per menjar arrecerats del vent que comença a bufar fort.

La petita cabana de les Lloses


Al seu interior hi ha, fent de carreu d’una de les parets, la reproducció de l’anomenada Estela de la Calma, una llosa megalítica amb inscripcions de l’època neolítica, l’original de la qual, d’una tona de pes, està exposada, en la seva correcta posició vertical, al poble de Montseny.

Seguint en direcció a Roca Roja i el Sui

De la cabana baixem a retrobar la pista al pla de la Sitja del Llop, des d’on aquesta gira en direcció sud-est per l’ample llom de la serra fins que en arribar al peu de la petita elevació de Roca Roja es converteix en un corriol que la voreja primer per l’esquerra, supera un pas entre roques i després la voreja per la dreta; nosaltres, però, l’acabem de remuntar per assolir el punt més alt de Roca Roja (1285 m).

El Sui, des de Roca Roja

Des d’aquí seguim la carena cap al sud, i en una curta i suau ascensió final arribem al turó de El Sui (1322 m), coronat per un amuntegament de pissarres sobre les quals onejen les dues varietats d’estelades.

Al turó de El Sui

Des del turó de El Sui, amb un paisatge similar al del Puig Drau, hi tenim també una bona perspectiva sobre la vall i el pantà de Vallforners; cap al sud-est la carena continua cap al turó del Samon (1273 m).

Baixant pel pas de Roca Roja

Ara ens queda refer la llarga tornada per Roca Roja, que vorejem del tot, els Plans del Vilar i Pedres Blanques, des d’on seguim la pista principal cap a Collformic. La neu del matí ha anat deixant pas, per la suau temperatura, al fang, però no hi fa res; seguim fruint de les bones vistes sobre el Pirineu i els cims del Montseny, i dels paisatges i de la solitut de la Calma, en aquesta hora en què gairebé tothom (ciclistes, excursionistes, caçadors...) s’ha anat a dinar. Arribem així, un xic enfangats però ben contents, a Collformic, punt final d’aquesta agraïda caminada matinal d’uns 15 Km (entre anar i tornar) pel pla i els cims de la Calma. 

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 26.01.13 per Isabel Benet i Ventura Amorós.

diumenge, 20 de gener de 2013

A sotavent del Montseny

Avui volíem fer una excursió pel Pla de la Calma, al Montseny, però les prediccions de fort vent i el corró de boira que de bon matí tenia aquest massís, han fet que optèssim per un pla alternatiu encara més “light”, tot fent una curta passejada matinal arrecerats a sotavent del Montseny (donat que bufava vent del nord), per Cànoves (veïnat de Muntanya), l’ermita de Sant Salvador, el castanyer de Can Cuc i el pantà de Vallforners.

Ens arribem al poblet de Cànoves des de la Garriga per la carretera de Llinars, i seguim des de Cànoves vall amunt per una pista asfaltada fins al Pont de Muntanya (1,7 Km), sobre la riera de Vallforners; aquí, on s’acaba l’asfalt, deixem els cotxes al marge de la pista.

Des del Pont de Muntanya, que dóna accés al veïnat de Muntanya, comencem a caminar per l’ampla pista de terra, passant tot seguit pel costat del calcari Roc Fiter, amb vies d’escalada, i no triguem en arribar a una bifurcació de pistes. Deixem a l’esquerra el camí de la vall que porta al pantà de Vallforners, per on retornarem, i seguim per la pista de la dreta, que s’enfila fort i amb llaçades per l’alzinar de la solana.

Contraforts del Montseny amb el mas de Can Cuc, a la dreta


Malgrat que ens trobem en ple hivern, es poden veure algunes plantes florides entre les que destaquen els colitxos (Silene vulgaris), que també s’anomenen “petadors”; aquest curiós nom prové de la forma globulosa de la flor que, quan està seca, es pot fer petar com si fos una bossa de patates fregides.

Aviat arribem a un gran replà amb vistes al mas de Can Cuc i l’ermita de Sant Salvador, amb la seva peculiar forma neogòtica que ens recorda el temple del Tibidabo. Seguim sempre la pista principal, amb enlairades vistes sobre aquest sector meridional del Montseny, tot deixant les desviacions a diferents masos (encara que podriem pujar directament a l’ermita per Can Morera).

L'ermita de Sant Salvador emergint del bosc

Arribem així al collet que separa l’ermita de Sant Salvador del mas de Can Quintana (s. XVIII); en aquest collet es conserva l’enllosat de l’antiga era d’aquest mas.


La curiosa esglèsia de Sant Salvador de Terrades, barreja eclèctica d’estils (neogòtic i altres), fou construïda l’any 1934 en substitució d’una antiga capella del s. XIII.


Continuem per la pista, que ara més planera i estreta passa pel costat d’una bonica font, al racó del Sot de Can Font, i més endavant s’ajunta amb una pista cimentada que puja de la presa del pantà de Vallforners, per arribar tot seguit al gran mas de Can Cuc, convertit actualment en un luxós i discret hotel-restaurant.

Pantà de Vallforners

La pista voreja aquest mas i continua planera, enlairada sobre la vall i el pantà de Vallforners, per entrar poc després al gran sot de la Baga d’en Cuc, que resseguim primer per la banda obaga fins que travessem, quan la pista canvia de direcció, el rierol del Sot de Malforat, que més avall forma el torrent de la Baga d’en Cuc.

Avancem ara per la banda solana i no triguem en desembocar a una pista més ampla que puja de la cua del pantà, per on retornarem. Abans, però, seguim breument per la dreta aquesta pista per arribar tot seguit a l’indret on s’alça el Castanyer Gros de Can Cuc. Aquest arbre monumental, de gairebé 4 metres de diàmetre i 12 de perímetre, i amb una antiguitat que podria superar els 500 anys, és el més gruixut de Catalunya.


Castanyer Gros de Can Cuc

A l'interior del castanyer

El seu principal atractiu és la cavitat que hi ha al seu interior, que fa les delícies de les criatures (i no tan criatures), originada per un incendi l’any 1936. Aquest interior fou habitat antigament per un carboner (o potser era un hobbit?), que aquí hi tenia llit, taula, cadira i llar de foc.

Després de les fotos de rigor per a la posteritat, reculem fins a la pista anterior per iniciar la baixada pel sot de la Baga d’en Cuc. Els núvols han anat desapareixent i ha quedat un migdia radiant. Per aquesta pista, amb algun corriol opcional que la talla, anem resseguint el torrent de la Baga d’en Cuc en mig d’una frondosa vegetació de ribera.



Arribem així a la cua del pantà de Vallforners, avui amb un nivell d’aigua bastant baix, i anem vorejant aquest pantà fins a la presa, construïda els anys vuitanta del segle passat amb terra compactada, que fa que quedi ben integrada dins el paisatge.

Anem baixant per la pista cap al fons de la vall, paral·lels a la riera de Vallforners. Passem per una zona d’aparcament, d’on surt la pista cimentada que puja al mas de Can Cuc, i retrobem més endavant, a l’esquerra, la pista per on hem pujat a l’inici; poc després arribem al Pont de Muntanya, punt final d’aquesta matinal que, malgrat la seva modèstia, ens ha permés gaudir d’una bona estona de companyonia entre amics i dels sempre meravellosos paisatges del Montseny.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.01.13 per Isabel Benet, Ventura Amorós, Susana Sanz, Alfons Beinchón, Anna Torres, Ferran Guillén, Laura Cabedo i Ricard Herrero.