dimarts, 8 de novembre de 2016

El Cogulló de Meià

31.10.16  Els topònims Cogulló i Cogulla, juntament amb els seus derivats (que venen a definir generalment una muntanya cònica amb el cim pla o arrodonit) són utilitzats en més d’una trentena de muntanyes del territori català, de les quals les més conegudes en l’àmbit excursionista són el Cogulló d’Estela i el Cogulló de Turp, objecte d’anteriors excursions nostres. Avui, que ens trobem al bonic poble de Vilanova de Meià, a la Noguera, pujarem al Cogulló de Meià (1002 m), que s’eleva gairebé uns 400 m per sobre d’aquest poble i que gaudeix d’unes grans vistes sobre la coma de Meià i les cingleres del Montsec de Meià, altrament dit, impròpiament, Montsec de Rúbies.

Des de Vilanova de Meià (633 m) seguim en cotxe poc més d’1 Km per la carretera L-913 en direcció al congost del Pas Nou i Tremp. Passem per l’accés a la Font de l’Hedra, al costat del riu Boix, i continuem uns metres en la mateixa direcció fins que trobem a mà dreta un marge ample on deixar el cotxe i d’on surt el camí (pal indicador) al Cogulló (a 1,7 Km), tot passant per la cova de Castejón (a 500 m).

Comencem a pujar per aquest camí, ben marcat i amb una inclinació notable al principi, per on anirem pujant pel vessant oest del Cogulló. Tot seguit s’ajunta per la dreta el camí provinent de la propera font de l’Hedra, situada en un bonic racó del riu Boix, que si no l’hem agafat de sortida és perquè cal baixar uns metres fins al riu i remuntar a l’altre costat.

Vistes a la Roca Alta (esquerra) i la Roca dels Arcs

El pendent del nostre camí es va moderant, mentre comencem a tenir bones vistes sobre la Roca dels Arcs i la Roca Alta, i no triguem en arribar al corriol que per la dreta mena tot seguit a la cova de Castejón. Es tracta d’una gran balma d’uns 50 m d’ample, per 25 m d’alçada i de 15 a 20 m de fondària, i amb restes de murs de paret seca, doncs havia estat utilitzada com a corral per als ramats de cabres i ovelles; aquesta i altres balmes que hi ha pels voltants fa que tot aquest sector sigui conegut com l’Espluga.


Balma o cova de Castejón

Una cornisa dins la balma

Mirador natural al costat de la cova

Part superior de la cova de Castejón des del mirador

Tornem al sender, que ara va planejant sota la graonada superior del Cogulló. Passem per la balma del Pansot, on també es conserven les parets que la tancaven com a corral i per on encara passen els ramats, com ho demostra el terra farcit de deposicions; el camí entra per un extrem del tancat i surt per l’altre.


Balma del Pansot

Poc després girem a l’esquerra per pujar per una curta canal que ens situa a la graonada superior, per on seguim pujant fins a desembocar a la pista provinent per l’esquerra de la Font Blanca i la carretera del Pas Nou (a 2,4 Km). Seguim a la dreta per la pista, i després d’una llaçada arribem a les antenes de comunicacions situades gairebé al cim.

La pista baixa uns metres fins a l’extrem sud de l’altiplà, on es troba una de les antenes així com el mirador del Cogulló, amb un plafó informatiu i panoràmic. Des del mirador gaudim d’una extensa vista sobre la coma de Meià, amb Vilanova de Meià al peu del puig de Meià, on podem veure l’església de Santa Maria i les restes del castell, així com de tot el Montsec de Meià, amb les seves dues grans parts que el plafó diferencia: el Montsec de Vilanova, des del congost del Pas Nou al coll del Pas de les Eugues (amb la Roca dels Arcs i la Roca Alta), i el Montsec de Santa Maria, del Pas de les Eugues al congost de Terradets (amb els tossals de Mirapallars i de les Torretes). A l’altre costat d’aquest altiplà es troba l’àrea d’enlairament dels vols amb parapent, una activitat que es practica aquí des dels anys vuitanta del passat segle.

Panoràmica del Montsec de Meià

Vilanova de Meià des del mirador del Cogulló

Trobem un indicador al proper cim i al dolmen del Cogulló que ens faria baixar uns metres i donar una petita volta fins al cim que no ens cal fer-la, doncs vorejant per l’esquerra l’antena més elevada i continuant per un marcat corriol pel costat de la cinglera arribem directament al cim del Cogulló (1002 m), amb un vèrtex geodèsic.

Al cim del Cogulló

Des d’aquí veiem l’altiplà que s’estén tot just uns metres per sota en direcció nord-est, ocupat per matollar i blanques roques calcàries, i en el qual, parant atenció, albirem el plafó que indica la situació del dolmen del Cogulló; cal fer des del cim aquesta visualització per saber la direcció on es troba, doncs enmig de tanta roca calcària no hi destraca gairebé gens.

Baixem del cim cap a l’esmentat altiplà, per corriols poc definits entre el matollar, fins trobar les restes del sepulcre megalític del dolmen del Cogulló, datat entre el Bronze mitjà i final (1500-1100 aC), del qual només resten la llosa de capçalera i les dues laterals, una de les quals sembla escapçada; hi manquen, doncs, el tancament i la coberta. La llosa lateral oest, la més llarga, porta gravada una creu, segurament feta en època medieval quan es volien cristianitzar els monuments considerats pagans.

Dolmen del Cogulló

El dolmen és a tocar de les antigues trinxeres republicanes de la guerra civil, quan el front es trobava l‘any 1938 a la serra del Montsec, fetes amb les roques calcàries dels voltants; el mateix dolmen serviria de parapet, fet que explica la destrucció tan gran d’aquest megàlit.

El Cogulló des de la zona d'antigues fortificacions

Aprofitem per menjar enmig les restes d’aquestes trinxeres, i després iniciem el retorn, tot passant altre cop pel cim del Cogulló. De nou a la pista de la Font Blanca, una opció seria anar fins al punt intermig del coll de Cabeces, des d’on un camí baixa a la carretera, relativament a prop d’on hem deixat el cotxe, o bé seguir fins a la mateixa Font Blanca si hem previst haver deixat allí un altre cotxe. Nosaltres, però, hem fet la mateixa ruta de l’anada, per on baixem ràpidament (amb una parada per observar fòssils) fins al punt d’inici; opcionalment, és recomanable apropar-se, pel camí que surt de la part final de la baixada o bé per la mateixa carretera, fins a la font de l’Hedra, situada en un bell indret on el riu Boix fa uns bonics tolls.

El riu Boix i la surgència de la font de l'Hedra

Ha estat una agradable i senzilla matinal per un camí recentment arranjat i en general ben senyalitzat, per on hem tingut en tot moment excel·lents vistes del Montsec de Meià, un indret del que esperem gaudir en properes excursions.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 31.10.16 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester i Pau.