25.01.16 Circumstàncies diverses
ens han reunit a uns quants “aligots” un dilluns laborable per a fer una
excursió. La boira, present a bona part del territori, ens empeny cap al
Prepirineu on la Mercè té ganes d’explorar una zona de tots nosaltres
desconeguda: la serra de Benavent, alterosa muralla conglomeràtica que, des del
coll de Comiols, es dirigeix cap al nord-est, tot elevant-se per damunt la
Conca Dellà que és l’extrem més oriental de la Conca de Tremp. Aquesta serra fa
de frontera natural entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.
La boira ens acompanya
quasi tot el trajecte que fem en cotxe, i no és fins ben a prop del coll de
Comiols que la deixem enrera, estesa com un mar de nata de la qual només
sobresurten les agulles de Montserrat i alguns relleus tarragonins; en canvi
des del mirador del port, encarat al nord, es domina una àmplia panoràmica de
la Conca de Tremp i de les muntanyes que l’envolten com són l’esquena del
Montsec, la serra de Sant Gervàs, el vistós cingle taronja de la Pessonada i
les serres de Carreu i Boumont. També tenim una bona vista del Pirineu central (amb
poquíssima neu) que va des del Turbón al Montsent de Pallars passant per l’Aneto.
Al peu del cingle, encara a l’ombra, s’arrauleix el petit poble de Benavent de
la Conca.
Al mirador del port de Comiols
Des d’aquest mirador, on
hem aparcat i on hi ha un plafó informatiu de caire geològic mig destrossat,
creuem la carretera comarcal 1412, per la qual hem arribat, i anem uns metres
pel seu voral en direcció sud fins a l’entrada d’una pista que surt a
l’esquerra i on hi ha un pal indicador del Cami
del Cap del Roc, marcat en groc.
Vistes de l'esquena del Montsec
Comencem l’excursió
pujant per aquesta pista que va a frec del caire dels cingles i on podem veure
les restes del que podria haver estat una de les trinxeres del Front del
Pallars, excavades a la roca per l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil.
Així ens dirigim cap a l’edifici d’una torre de comunicacions on aprofitem per
a fer un mos mentre contemplem les vistes cap a llevant on hi destaquen el
Cadí, la serra d’Aubenç, el Port del Comte i els Rasos de Peguera.
Panoràmica del Prepirineu de llevant
En direcció al Roc de Benavent
En acabat continuem per
la pista en direcció al Roc de Benavent, coronat d’antenes, tot deixant la
sortida dels graus Curt i dels Escoms que baixen cap al poble. També deixem a
l’esquerra el cim del Roc de Benavent, i anem directament al Mirador de Roca
Roia, portentós balcó sobre el poble de Benavent de la Conca equipat amb un plafó
orientatiu que no ens orienta en absolut perquè està en blanc! Des d’aquest
mirador veiem estrendre’s als nostres peus la Conca Dellà tacada de camps de
conreu d’un color verd deslluït per causa de “la pertinaz sequia”.
Mirador de Roca Roia
Vista aèria de la Conca de Tremp
A partir del mirador, la
pista abandona el caire del cingle i va a mig aire del suau vessant est de la
serra i per la qual anem rodejant petites elevacions i esquivant el pelegrinatge
de milers i milers d’erugues de la processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa), les quals corren a enterrar-se per tal
de convertir-se en unes papallones nocturnes molt poc vistoses, tot deixant
enrera el seu rastre de destrucció.
Gran acumulació d'eruges de la processionària
Baixant pel grau de Moles
Així anem fins a un
collet on trobem el sender GR 1, camí que seguirem a partir d’ara. Aquí iniciem
el descens pel grau de Moles per un corriol que ens deixa ràpidament al peu del
cingle. En una cruïlla deixem a mà dreta un camí que es dirigeix cap a Isona
passant pel castell de Llordà; nosaltres continuem a l’esquerra pel GR en
direcció a Benavent a frec de les enlluernadores cingleres montserratines
il·luminades pel sol de la tarda.
Retornem per sota els cingles de Benavent
Des del poble de
Benavent prenem la carretera comercal 1412 en direcció al port de Comiols, tot
passant sota l’esglèsia de Santa Margarida, un edifici d’origen romànic alt i
quadrat que més aviat sembla una fortalesa. Quan arribem a una zona
d’aparcament, on hi ha alguns plafons informatius, creuem la carretera i prenem
una pista, on les marques del GR es troben mig esborrades sota una capa de
pintura gris.
Per aquesta pista anem
en suau baixada fins que aquesta gira bruscament cap a ponent, llavors el GR es
desvia per un sender que comença a pujar fort cap al port de Comiols tot
seguint una línia elèctrica. Per aquest sender arribem finalment de nou al
mirador on tenim el cotxe aparcat i on hem iniciat aquest tomb per la
desconeguda serra de Benavent.
Vistes a Benavent de la Conca des del port de Comiols
Donem un darrer cop
d’ull als cingles de Benavent, tocats pels darrers raigs de sol, i a la poca
neu rosada del Pirineu i ens acomiadem d’aquest paisatge incomparable. Fins la
propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada