dimarts, 27 de febrer de 2018

Pel sender de Gurb

24.02.18  Un cop més ens reunim uns quants valents per a fer la sortida programada del febrer, i donades les previsions meteorològiques de fred intens, estem mentalitzats per a una autèntica hivernal... a Osona, concretament pels voltants de Gurb, petit nucli situal al nord-oest de Vic.

Quan arribem a la parròquia de Sant Andreu de Gurb (556 m), presidida per la seva església d’origen romànic i punt d’inici de l’excursió, fa un fred que pela i tota la plana està sumida dins una espessa boira; així és que ràpidament ens posem les motxilles a l’esquena i comencem a caminar, enmig d’un paisatge gebrat, en direcció al castell de Gurb tot seguint les marques del PR C-41 Sender de Gurb, senyals que no deixarem en cap moment. Ens esperen uns 20 km de marxa i més de 700 m de desnivell.

Comencem a caminar entre la boira

Després de seguir un curiós itinerari amb uns quants plafons poètico-informatius i diversos animals tallats en fusta policromada, creuem la riera i seguim els seu curs aigües amunt fins a desembocar a una pista.

Plafons de l'itinerari naturalista

Seguint aquesta pista arribem a una cruïlla amb un pal indicador on decidim desviar-nos a mà dreta per a visitar la propera ermita de Sant Roc, església votiva del segle XIX que s’alça misteriosa sobre un pla envoltat de bosc.

Arribant a Sant Roc


Un cop hem donat un ràpid cop d’ull a l’edifici, que no té res d’especial, tornem a la cruïlla amb la pista principal per continuar la marxa en direcció al castell. Comencem a veure els primers rastres de neu i un fang enganxós se’ns aferra a la sola de les botes que sembla que anem amb peus de plom... però això no és res comparat amb el que ens espera més endavant.


Inici de la pujada al coll i al turó de la Creu de Gurb

La pista dibuixa un arc i ens situem en la vertical del castell, mentre comencem a veure com la boira s’escaixa i deixa veure un tímid cel blau. Poc després deixem aquesta pista, que es dirigeix al Pla de Vilafreser, i anem a la dreta per un corriol que s’enfila de valent cap al castell per un terreny d’alló més relliscós i on només pugen amb soltura els nostres companys de quatre potes, el Pongo i l’Aran, que sembla que no els costa gens d’esforç l’ascens.


Al coll de la Creu de Gurb

Amb fang fins a les orelles arribem al coll de la Creu de Gurb, on veiem amb alegria que hem superat el sostre de la boira i que el sol comença a brillar. Aquí deixem, per un moment, el sender de Gurb i anem a l’esquerra per pujar fins al cim del turó, punt culminant de l’excursió, on pensem fer un mos per recuperar-nos de la dura pujada i gaudir de les vistes que la boira ens ha escatimat fins ara.


Al turó de la Creu de Gurb

Quan arribem al capdamunt del turó, coronat per una gran creu, resulta que la calitxa tampoc no ens deixa veure el gran panorama que ens promet la flamant taula d’orientacio, plantada damunt les poques restes del castell. Com que la taula no indica l’alçada a la que ens trobem, fem una ràpida consulta al mapa que ens assegura que estem a 841 m.

Taula d'orientació al cim del turó

Esmorzant sobre les restes del castell

Un cop ens hem sadollat de “panorames” i altres menges, desfem el camí fins al coll des d’on continuem pel PR, tot descrivint un altre arc sobre la capçalera del rec de l’Esperança. Quan estem situats sota el punt culminant del serrat del Portell, veiem a l’altre costat de la vall com s’alça, a llevant, el turó de la Creu de Gurb, i que aviat deixarem enrera.

Deixem enrera el turó de la Creu de Gurb

Aquí hem d’estar atents car la pista que seguim es dirigeix cap al pla de la Noguera i per continuar el sender de Gurb cal que ens desviem a la dreta per un corriol que va a frec d’un camp de conreu i pel qual revoltem el serrat del Portell i entrem a la vall de Sant Julià. Mentre baixem cap al mas del Borrell, ja veiem el campanar de Sant Julià Sassorba, el nostre proper objectiu.

Anem cap a la vall de Sant Julià

Per la carretera que travessa la vall

Deixem enrera el Borrell i prenem la carretera asfaltada d’accés a aquesta granja que també fa un gran arc sobre la vall de Sant Julià. Després d’un parell d’inacabables quilòmetres de dur asfalt arribem al pla del Rovelló (785 m), on hi destaca l’imponent edifici d’origen romànic de Sant Julià Sassorba (s.XI), amb un campanar de planta quadrada i dos pisos, amb arcuacions i finestres geminades típics del romànic llombard.

Arribant a Sant Julià Sassorba

Sant Julià Sassorba, al pla del Rovelló

Aquí descansem un xic però no ens entretenim gaire ja que només portem poc més de 7 Km dels 20 que hem de fer. Així que abandonem, amb certa recança i trepitjant neu, Sant Julià i anem per una avorrida pista, en constant baixada i a mitja alçada del fons de la vall de vessants margosos força descarnats. Per a fer més passable aquest tram, ens reunim en petits grups, cadascun amb les seves converses mentre davant nostre ja s’alça l’esvelt campanar de Sant Sebastià, el nostre següent objectiu.

Anem trobant trams de neu

Sobtadament sortim de l’estreta vall a la plana i arribem a les envistes de l’Eix Transversal (C-25) a l’alçada de la casa de la Pujada. Ara ve el tram més lleig de l’excursió que és travessar l’Eix per un pas inferior i seguir uns metres per la carretera de Vic a Prats de Lluçanés fins al Molí de la Pujada, on creuem la riera de la Font Salada.

Casa de la Pujada, sota un vessant de margues

Creuem la riera de la Font Salada

Un cop a l’altra banda de la riera ja ens enfilem per una ampla i nevada pista cap al pla de Sant Sebastià. Les converses s’apaguen, els grups s’estiren i ens concentrem en la pujada. Així arribem al capdamunt de l’altiplà on encara llueix un bon sol. Tots ja estem prou cansats, gossos inclosos, i amb prou feines portem 13 Km.


Al pla de Sant Sebastià

Aquí hem d’estar atents car el PR abandona la pista i pren un sender a mà esquerra que, vorejant camps de conreu, arriba directament a l’ermita de Sant Sebastià (s. XVIII), portentós mirador sobre la Plana de Vic.

Ermita de Sant Sebastià

Plafó panoràmic al mirador de Sant Sebastià

Es dóna el cas que en aquest indret es va signar secretament l’anomenat Pacte de Gènova o dels Vigatans, el qual va decidir l’arribada a Catalunya de l’arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió. Per a recordar aquell fet, s’hi han plantat al costat de l’edifici una sèrie de figures tallades en ferro que representen la signatura del pacte, uns plafons informatius i un monòlit de pedra. Aquí aprofitem per dinar i fer-nos la foto de grup de rigor.

Observant el grup escultòric del Pacte dels Vigatans

Foto de grup a l'ermita de Sant Sebastià

Després del merescut àpat, finalitzat amb licors i deliciosos postres de tota mena, ens veiem amb prou forces per afrontar la “baixada sobtada” que resa la ressenya, i ens preparem de cara a les possibles relliscades. Però sortosament el camí no és ni de bon tros tan empinat com el que pujava al castell de Gurb, i fem el descens sense massa ensurts.

Anem baixant cap a la plana

Quan arribem a la plana ens pensem que això ja s’acaba, però encara ens queden uns bons 5 Km de recorregut. Havent passat pel mas de la Vila, i després de creuar la riera de Sant Joan, arribem a l’ermita de Sant Joan del Galí d’origen romànic i que es troba a tocar de la carretera de Vic a Prats de Lluçanès, la qual creuem per, seguidament, tornar a passar sota la C-25.

Sant Joan del Galí

Mig d’esma fem els darrers quilòmetres per una ampla pista, però gaudint de les extenses vistes que ens ofereix la Plana de Vic, esquitxada de belles masies com el Güell, Can Brodon i els Garrigons.

Encarats al vessant sud del turó de la Creu de Gurb 

De mica en mica ens anem acostant a la base del turó del castell des d’on veiem la gran creu del cim on hem esmorzat aquest matí. Així arribem de nou a la parròquia de Sant Andreu de Gurb on finalitzem aquesta llarga excursió circular pels paisatges d’Osona. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 24.02.18 pel Centre Excursionista Àliga.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada