El
punt de partida es troba a la collada de l’Obac o coll d’en Tropes, prop del Km
10 de la carretera B-122 de Terrassa a Rellinars, on hi ha un petit aparcament.
Des d’aquí surt a mà dreta (venint de Terrassa) una pista que en 200 m mena a
l’aparcament més gran situat sota la Casa Nova de l’Obac. Nosaltres, però,
recomanem deixar el cotxe a peu de carretera i anar caminant fins a la casa, enlairada
damunt de la carena.
Casa Nova de l'Obac des de la pista d'accés
Situats, doncs, a la collada de l’Obac (643 m), comencem a caminar per la pista fins a l’aparcament principal. D’aquí pujem a l’esquerra per unes escales que menen al conjunt de la Casa Nova de l’Obac, l’era i la casa de la Pastora. Anem primer a l’esquerra per a situar-nos al davant de la Casa Nova, amb una bona vista sobre Montserrat.
Davant de la casa, amb vistes a Montserrat
Façana principal, amb la rampa d'entrada
L’Obac
Nou és la mostra del màxim esplendor dels Ubach, que des d’aquí mantenien una
pròspera activitat vinícola destinada, principalment, a l’exportació de vins i
aiguardents cap al continent americà. Aquesta activitat quedà truncada a finals
del s. XIX, quan la plaga de la fil·loxera acabà amb totes les vinyes.
Actualment la casa és un centre cultural i punt d’informació del parc de Sant
Llorenç del Munt i l’Obac.
L'antiga era, entre la Casa Nova i la casa de la Pastora
A l’altre costat del mas hi trobem una ampla i ben enrajolada era, sobre la qual hi ha la casa de la Pastora, on al llarg del s. XIX hi va haver un forn de vidre, destinat a la fabricació d’ampolles per a l’embotellament de la producció; posteriorment fou allotjament de pastors (d’aquí el nom) i actualment un restaurant obert els caps de setmana.
Enfront
de l’era el camí es bifurca: a la dreta mena al Pou de Glaç de l’Estepar i a la
Torrota de l’Obac, per on retornarem; seguim a l’esquerra, amb indicacions del
sender local SL-C 63, en direcció a l’Obac Vell i la font de la Portella. Avancem
planers per un camí ample, adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, fins
que als 600 m arribem a les restes ben conservades de la Casa Vella de l’Obac,
on hi destaca la torre sobre el camí.
L'Obac Vell, amb la torre sobre el camí
Restes de la torre medieval i d'una tina (dreta)
Aquest mas, un dels més antics de la zona, té l’origen en una torre rodona de guaita del s. IX, la base de la qual podem veure al sector de ponent del conjunt; d’aquesta època és també un mur que conserva restes de la tècnica d’opus spicatum o espina de peix. Més tard la torre fou abandonada, substituïda possiblement per la Torrota de l’Obac, fins que a principis del s. XII un pagès del Besós que fugia de les incursions dels almoràvids va obtenir permís del senyor o castlà de Terrassa per a refugiar-se en aquest indret. Aquest pagés podria ser el fundador del casal dels Ubach.
Al
llarg de l’edat mitjana els descendents van engrandint el mas i construeixen
una cisterna de pedra per recollir l’aigua de la pluja. Segons la llegenda,
aquesta cisterna els va poder lliurar d’una epidèmia de pesta que va despoblar
altres masos de la contrada, com la Calsina i la Portella, i que després
passaren a mans dels Ubach. Als ss. XVI-XVII el mas de l’Obac s’amplia a tres
plantes mentre esdevé el centre d’una gran propietat.
Al
s. XVIII es construeix la capella a l’exterior del recinte i la vistosa torre
sobre el camí, per defensar-se del bandolerisme que revifà després de la guerra
de Succesió. Els Ubach també basteixen en aquesta època dos pous de glaç per
comerciar amb el gel obtingut; atorguen als carboners drets d’explotació dels
seus boscos i substitueixen els conreus tradicionals per vinyes. Testimoni
d’aquesta activitat vinícola són les restes d’una tina al davant de la
primitiva torre medieval, amb la seva boixa
(pedra amb un forat per on es treia el vi). Quan els Ubach es traslladen a la
Casa Nova l’any 1812, l’Obac Vell queda a càrrec d’uns masovers fins que l’any
1836, durant la primera de les guerres carlines, és cremat per un escamot
carlí.
Sortim per l'altre costat de la torre
Sortim de l’Obac Vell per l’arcada sota la torre i pel costat de la capella, ara ja per un camí més estret. Als 350 m ens desviem a l’esquerra per baixar per unes escales de pedra a una esplanada entre alzines on hi ha el Pou de Glaç de la Portella o de l’Obac Vell, fet construir l’any 1760 per Antoni Ubach. Aquest pou té una fondària de 6 metres, disposa de tres obertures i queda tancat per una cúpula semiesfèrica que evitava que l’aire més calent de l’exterior entrès a l’interior del pou. El glaç s’extreia les nits d’estiu per transportar-lo amb carro a les poblacions i ciutats properes, com Terrassa, Manresa i Barcelona. Al costat del pou, restes d’una antiga carbonera testimonien l’explotació del bosc per obtenir carbó d’alzina.
Pou de Glaç de la Portella o de l'Obac Vell
Retornem al camí principal i uns 400 m més endavant arribem a un collet, on ens desviem a l’esquerra per a situar-nos tot seguit a la base de l’espectacular i fotogènic Turó Roig, separat del cingle per una esquerda.
Ens apropem al Turó Roig, flanquejat pel Paller
de Tot l'Any (esquerra) i la Roca Salvatge (dreta)
A la base del Turó Roig, separat del cingle per un esvoranc
El Turó Roig i el Paller de Tot l'Any
El camí no triga en arribar a la font de la Portella (663 m), situada en una raconada obaga, que avui, amb les darreres plujes, raja abundosa; sota la font hi ha una bassa i tres grans exemplars de plàtans. El nom de la font prové de l’antic i desaparegut mas de la Portella, que va passar a ser propietat dels Ubach quan va quedar deshabitat arran de l‘esmentada epidèmia de pesta.
Font de la Portella
Bassa sota la font
La senyalització del sender SL-C 63 acaba aquí. Seguim en la mateixa direcció per un camí més estret però ben marcat. Anem veient, al fons del Sot de la Portella, les restes del mas de la Calsina, construït l’any 1674 per Josep Ubach, aprofitant pedres de les abandonades Calsina Jussana i Calsina Sobirana (el topònim calcina pot fer referència a un antic forn de calç).
Després
de travessar tres torrentets que davallen del cingle, arribem a una bifurcació,
on deixem a l’esquerra el camí de la canal de Mura i seguim a la dreta pel sender
que puja al collet Estret per la canal del Llop. Iniciem una prolongada i
decidida pujada enmig del bosc, mentre el camí, amb alguns senyals blaus i
vermells, va fent diverses llaçades. Més endavant baixem uns metres per creuar
el torrent del Llop i seguim pujant per l’altre costat de la canal. Poc després
travessem un clap de roca i tornem a entrar al bosc fins que, amb unes darreres
llaçades, arribem al collet Estret (852 m).
Aquest
coll, prop de l’antic camí ral de Barcelona a Manresa, era uns dels punts on hi
“treballava” el bandoler Capablanca. Aquest acostumava a amagar-se pels
voltants de l’indret escollit mentre deixava estesa a terra la seva capa de
color blanc (d’aquí el seu sobrenom), i quan arribava algun viatger l’amenaçava
amb el trabuc o pedrenyal i l’obligava a deixar sobre la capa tots els seus
diners i objectes de valor.
El bandoler Capablanca, segons el còmic de Joan Mundet
Al collet Estret hi passa un camí travesser, que per l’esquerra, en direcció nord, no triga en enllaçar amb l’esmentat camí ral per la carena del collet Estret. Nosaltres girem a la dreta, en direcció sud, per seguir per la carena del Pou de Glaç. Deixem tot seguit a l’esquerra un corriol que sembla anar al turó de la Carlina, una opció que avui rebutjem pel fort vent que bufa, i seguim recte, uns metres per sota de la carena, per l’obaga abocada a la canal del Llop. Sortim del bosc per continuar per un tram de roca, obert al fort vent però també a les magnífiques vistes sobre la vall i als cims de Castellsapera i el Montcau, entre els quals treu el cap el Puigmal nevat, perfectament visible en aquest dia tan clar.
Per la carena del Pou de Glaç, amb Castellsapera al fons
Més endavant un curt sender a l’esquerra enllaça tot seguit amb el camí carener que per l’esquerra puja al turó de la Carlina i per la dreta baixa convertit en pista en direcció a la Torrota de l’Obac, i que seguirem més avall. Nosaltres continuem recte pel camí que torna a entra al bosc i mena en un parell de minuts al Pou de Glaç de l’Estepar (861 m), situat enmig de l’alzinar. Cal dir que en el sentit que fem la ruta no trobarem cap indicació d’aquest pou i de l’esmentada torrota, doncs només estan fetes per al que pugen des de la Casa Nova de l’Obac.
Pou de Glaç de l'Estepar
El Pou de Glaç de l’Estepar fou fet construïr l’any 1706 per Josep Ubach i és, per tant, anterior al de l’Obac Vell. Disposa igualment de tres obertures al voltant d’una cúpula semiesfèrica de menys alçada, però té una fondària superior, de 8 metres, amb una capacitat total de 232 metres cúbics.
Des
d’aquí dos camins davallen fins a l’esmentada pista provinent de la carena, que
seguim a la dreta, en sentit descendent. Uns metres abans d’arribar a un coll situat
sota el turó del Queixal, on hi ha una cruïlla de pistes, ens enfilem a la
dreta per un roquissar fins enllaçar tot seguit amb el corriol que des del
mateix coll inicia una forta pujada cap a l‘esperó del cingle on s’aixeca la
Torrota de l’Obac (803 m), situada al punt culminant de la Serra Llarga.
Torrota de l'Obac
La Torrota de l’Obac, bastida entre els ss. X-XII, és una fortificació de base rectangular, de 3 per 4 m, amb uns murs de 80 cm de gruix, que constava de dues plantes i mantenia contacte visual amb la Torrota de Vacarisses. Actualment té una alçada d’entre 5 i 6 metres. A la façana de migdia s’obre una finestra d'arc de mig punt que conserva en part les dovelles originals; aquesta façana fou rehabilitada a finals dels anys vuitanta del segle passat, doncs presentava un gran esvoranc de dalt a baix que posava en perill tota la construcció. Aquesta torre està vinculada amb la llegenda d’un tresor amagat pels carlins i que encara avui no s’ha trobat.
La torrota abans de la restauració
Aprofitem per menjar ben instal·lats a la vora de l’asolellada façana sud de la torre, sobre l‘esperó de roca que fa de mirador sobre Montserrat i d’aquest sector de la serra de l’Obac, amb la Casa Nova ben visible.
Al caire de l'esperó de roca on s'aixeca la torrota
Desfem el camí per anar a sortir a l’esmentat coll, des d’on continuem per la pista de la dreta, amb un primer tram cimentat.
Anem baixant suaument per aquesta pista, enlairada sobre la vall, durant un parell de quilòmetres fins que arribem a la casa de la Pastora i a l’era de l'Obac, on tanquem el cercle.
Arribant a l'era i a la Casa Nova de l'Obac
Des de la Casa Nova baixem a la pista que mena a la propera collada de l’Obac, on finalitzem el nostre itinerari per aquests indrets de l’Obac tan plens de referències històriques i llegendàries.
SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat
realitzada el dia 3.03.18 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons
Belinchón i Toni Santos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada