divendres, 16 de març de 2018

Paret del Devessó, via Adéu Espanya

7.03.18  Després d’aquest llarg període d’abstinència forçada per una meteorologia realment adversa, ja teniem ganes de canviar la resina del rocòdrom per preses de roca autèntica, fos quina fos la seva naturalesa. I com que el temps encara no és del tot estable, anem a assegurar el tret al cingle del Devessó de Malanyeu, on en Pau proposa fer la via Adéu Espanya, una línia molt apropiada per aquests temps convulsos... aixó si l’article 155 de la Constitució no n’ha prohibit encara la seva escalada!

La paret del Devessó amb el recorregut de la via Adéu Espanya

Ressenya de la via

Quan arribem a l’alçada de la central tèrmica de Cercs, ens adonem que el paisatge està empolsinat per una nevada recent, i la feina és nostra per pujar per la carretera d’accés a Malanyeu... i això que anem darrera la màquina llevaneus!

El poble de Malanyeu recent nevat

Des del pàrquing de Malanyeu observem com la paret del Devessó, que encara està a l’ombra, es veu ben humida; per això ens esperem una estona a que arribi el sol i així poder valorar si és o no prudent acostar-s’hi. Quan el sol il·lumina la muralla ho tenim clar... podrem escalar!

Passem amb compte pel pontet sobre el torrent de Malanyeu

Trepitjant neu nova, i també d’acumulada d’aquests darrers dies i que es conserva als racons més ombrívols, arribem al peu de la via des d’on veiem brillar el primer parabolt del recorregut. Així que ens calcem els peus de gat, amb molt de compte per no enfangar-los, i en Pau inicia el primer llarg tot progressant per una placa força dreta i mantinguda, ja que pugem per un estrat geològic en posició quasi vertical. Per sort aquesta placa està farcida de petites bústies, molt bones per a les mans malgrat que algunes d’elles encara tenen un xic d’aigua i fang al seu interior.

Primers compassos de la via

Avançant per la placa prop de la primera reunió

Arribant a la primera reunió

La primera reunió se situa sobre una petita repisa, a tocar d’un matoll i sota un sostret característic. Aquesta repisa marca un canvi d’estrat i per tant un canvi en la naturalesa de la placa, ja que aquesta és un xic més llisa. El sol brilla amb força i fa una temperatura molt agradable.

Inici de la segona tirada

Al llarg de la segona tirada també progressem entre els matolls i en lleugera diagonal a l’esquerra fins atènyer una ampla fisura on en Pau col·loca un parell de friends abans d’arribar a una baga de la via. Superada la fissura tornem a sortir a la placa i ens desplacem en flaqueig ascendent a la dreta que ens porta a una segona fissura ampla on es pot llaçar un tronc sec. Seguidament sortim de nou a la placa que ens porta a la segona reunió, també situada sobre una petita repisa que representa un altre canvi d’estrat, aquest molt espectacular. Just a la nostra dreta tenim una reunió, amb instal·lació de ràpel, i que sembla que és de la Via dels Senzills.

Arribant a la segona reunió

La segona reunió, situada en un canvi de placa

La nova placa, per on progressa el tercer llarg, està tota ella esquitxada de petits forats com un formatge de Gruyère però, com que és tan vertical la condemnada, la progressió es fa difícil encara que agradable. La via es va decantant cap a la dreta a buscar un pas entre dos grans arbres penjats de la paret.

Inici de la tercera tirada

Arribant al pas entre dos grans arbres

Assegurant des de la segona reunió

Quan sortim de la placa hem de superar alguns graons que ens deixen a la tercera reunió situada al peu d’un caos de blocs.

La tercera reunió

Des de la tercera reunió es veuen brillar unes quantes xapes, però en Pau pensa que estan massa a la dreta i que són d’una altra via, per això, després d’assegurar-se a una baga que tenim just damunt, se’n va cap a l’esquerra, tot passant sota d’un gran arbre on hi ha moltes pedres soltes, a buscar una mena d’esperó amb un parell de xapes.

Inici de la quarta tirada

Després de superar aquest esperó, només ens resta avançar per un terreny d’aspecte caòtic on sembla que cadascuna de les pedres que trepitgem s’hagin de despendre al nostre pas; però, curiosament, totes elles estan ben subjectes i no es mouen gens... De totes maneres millor no refiar-se.

Progressant per un terreny caòtic prop de la quarta reunió

Així arribem a la quarta i darrera reunió situada en plena cresta de la paret del Devessó, on ens fem el selfie de rigor i contemplem la vall de Malanyeu encara amb restes de neu.

Fotocim

La vall de Malanyeu des del capdamunt de la cresta

El descens el fem en tres ràpels, els dos primers aprofitant les reunions de la nostra via i el darrer aprofitant la reunió de la que sembla la Via dels Senzills. Quan retornem a Malanyeu, fem un darrer cop d’ull a la muralla del Devessó, i mentre repassem el recorregut de la via Adéu Espanya, ens preguntem si l’escalada que hem fet ha estat real... o ha estat només simbòlica. Fins a la propera!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 7.03.18 per Isabel Benet i Pau Vázquez.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada