dimecres, 24 de febrer de 2016

Excursió a les Pedritxes i les Foradades

20.02.16  Matinal per la serra de les Pedritxes, dins l’àmbit de la serra de l’Obac, prop de Terrassa, amb visita al petit conjunt d’esquerdes de les Foradades; aquestes curioses cavitats i el tram rocós de carena que puja al turó de les Pedritxes no ens decebran pas.

Des de Terrassa seguim per la BV-1221 en direcció a Matadepera i el parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Cap al Km 4,8 d’aquesta carretera, abans dels camps d’hoquei de les Pedritxes, ens desviem a l’esquerra per l’accés al mas de Can Roure, on als pocs metres podem deixar el cotxe al marge dret d’aquest accés.

Can Roure, amb l'ermita de Sant Joan

Situats a l’entrada de Can Roure, comencem a caminar per la pista que voreja inicialment per l’esquerra aquesta propietat, i continua en lleugera pujada fins al proper collet de Can Roure (533 m). Cal dir que uns metres més avall d’on hem sortit, un altre camí a l’esquerra, amb senyals de PR, passa primer pel costat dels antics forns de calç de Can Roure i arriba igualment a l’esmentat collet; és una opció que farem de tornada.

Al collet de Can Roure trobem un pal indicador en tres direccions, però que incomprensiblement no indica el camí carener de les Pedritxes que surt a mà dreta. Deixem la pista, per on tornarem, i girem a la dreta per enfilar un corriol (hi posem una fita de pedres per indicar l’entrada), poc evident als primers metres, però que tot seguit es converteix en un ben marcat camí carener per on travessarem la serra de les Pedritxes de sud-est a nord-oest.

Iniciem una forta però curta pujada, tot passant pel costat d’una instal·lació que sembla preparada per acollir una antena, fins arribar al primer cim del dia, el turó de Sant Joan (619 m), on tenim bones vistes de Sant Llorenç del Munt.

Al turó de Sant Joan, amb vistes a Sant Llorenç del Munt

Baixem per l’altre costat, a través d’un bosc de pins i alzines, per on anem veient diversos agrupaments de pedres que podrien correspondre a les restes d’un poblat ibèric, segons s’esmenta en algunes ressenyes. Arribem tot seguit al collet de Sant Joan (585 m), on comencem a veure afloraments de riolites, roca volcànica característica d’aquesta serra, i continuem pel collet de l’Ós (619 m), el turó de l’Ós (675 m) i el collet de l’Àliga (657 m), a partir del qual el panorama s’obre.

Al collet de l’Àliga comença el tram més costerut però també més bonic de l’excursió. Anem pujant per diverses graonades rocoses de riolites, que va salvant el ben definit camí carener, amb vistes a Sant Llorenç, a una banda, i a Montserrat, a l’altra, fins que assolim el turó de les Pedritxes (788 m), el punt més alt de la serra.


Pujant per graonades de riolites

Montserrat, a l'altre vessant de la carena

Al turó de les Pedritxes

Continuem per la carena, i poc després observem com les riolites deixen pas al terreny de conglomerat, just abans d’arribar a la Moleta (770 m), que forma una ampla esplanada a l’extrem nord de la serra, amb caients al vessant de Sant Llorenç.

A l'extrem de la Moleta, amb vistes a la serra de l'Obac

El camí gira tot seguit a l’esquerra i baixa en direcció oest fins a sortir al collet de les Foradades (726 m), per on passa una pista, al costat d’un gran dipòsit d’aigua, que seguirem a l’esquerra de tornada; abans, però, cal que ens apropem a les Foradades.

A tal efecte, continuem per un camí que surt de la pista en la mateixa direcció que portàvem, i que va seguint una línia elèctrica fins arribar als cinc minuts a una esplanada sobre el cingle on s’obren les Foradades. Un corriol baixa una curta graonada i ens mena a la base d’aquest cingle on hi ha aquest petit conjunt d’esquerdes i obertures, amb un recorregut total d’uns 70 m.




Interior i exterior de les Foradades

En el cingle extraplomat sobre les Foradades els espeleòlegs acostumen a realitzar pràctiques d’ascens i descens (com és el cas d’avui), i a la resta d’aquest sector s’han obert recentment diverses vies d’escalada esportiva.

El cingle de les Foradades, on es fan pràctiques d'espeleologia

Retornem al collet de les Foradades, des d’on tenim l’opció de tornar a fer el camí carener a l’inrevés o bé, com hem fet nosaltres, de seguir ara la pista cap a la dreta (venint de les Foradades), en direcció sud per la carena de l’Alzina del Vent, per on ens allunyem de moment de les Pedritxes. Quan la pista passa a frec d’una torre elèctrica, a la nostra esquerra, la deixem per baixar per un corriol que surt de la mateixa torre i que més avall desemboca a una altra pista, procedent de l’anterior, que seguim a l’esquerra. Anem planejant llarga estona per aquesta pista, que va salvant diverses barrancades. Més endavant, en una cruïlla (pal indicador), seguim a l’esquerra, en direcció a Can Roure, i no triguem en situar-nos sota el vessant sud de les Pedritxes, que anem resseguint fins arribar altre cop al collet de Can Roure.

Ara deixem la pista per agafar a la dreta el camí esmentat a l’inici i que s’endinsa al bosc per passar succesivament pels tres antics forns de calç de Can Roure. D’aquests, el millor conservat és el tercer (venint de baixada), que conserva una gran arcada de maons que dóna pas a l’interior cilíndric del forn, on encara es poden veure incrustades a la paret les restes de les cuites.

Arcada ben conservada d'un dels forns de calç

Els forns de calç s’encenien entre els mesos d’abril i setembre per evitar les èpoques més fredes i humides. En cada cuita s’hi podien encabir unes 100 tones de pedra calcària. La combustió, a base principalment de branques de pi, agafava una temperatura de 800/1000º i durava unes dues setmanes, fins que la calç, inicialment de color vermell, agafava un color groc daurat. Després calia esperar un parell de dies a que l’interior es refredés i tot seguit es treia la cendra, s’ensorrava la volta i es recollia la calç; de cada 100 tones de pedra inicial es podien obtenir 50 tones de calç viva.

Del darrer forn seguim pel camí, gairebé en paral·lel a la pista de pujada, fins arribar poc després al camí d’accés a Can Roure, a pocs metres d’on hem sortit i on finalitzem aquesta recomanable matinal, d’uns 9 Km de recorregut i 350 m de desnivell, per aquests indrets de la serra de l’Obac.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 20.02.16 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada