10.08.23 El pic de Tristaina (2878 m), situat entre Andorra (vall d’Ordino) i l’Arièja, és un atractiu cim de vessants rocosos i agrests, al capdamunt de la capçalera de la gran coma on hi ha els tres estanys de Tristaina (Primer, del Mig i de Mès Amunt), amb una bona aproximació des de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. Nosaltres hi vàrem fer una ruta d’ascensió al voltant dels tres estanys, d’uns 9 Km i gairebé 800 m de desnivell total, un xic dura i a contracorrent del que fan la majoria dels excursionistes, però molt gratificant per tot el panorama del qual vam poder gaudir.
Des de les Escaldes cal agafar la carretera CG3 en direcció a la Massana, Ordino, Llorts (on estàvem allotjats), el Serrat (on la carretera fa una primera sèrie de llaçades) i el sector inferior de l’estació d’esquí d’Ordino-Arcalís. A l’estiu cal arribar abans de les 8.30 h del matí per poder continuar amb el cotxe fins al sector de la Coma; si arribem més tard, cal agafar el telecabina que arriba a l’aparcament de la Coma. Com que hi som abans, podem continuar pujant amb el vehicle, amb tot un seguit de llaçades, fins a sortir més amunt a l’indret on hi ha, a la dreta de la carretera, una gran “O”, un monument anomenat Arcalís 91 i també L’Anella d’Ordino. Seguim recte fins a l’esmentat aparcament de la Coma, on hi ha un restaurant, l’estació superior de l’esmentat telecabina, i l’estació inferior del telecadira de Creussans.
Situats a l’aparcament de la Coma (2240 m), agafem el camí evident, marcat amb punts grocs com els altres camins de la zona, que flanqueja cap a la dreta el vesant herbat i rocós de la costa de la Coma del Forat.
Passem per un pas rocós, equipat amb una cadena a manera de passamà, útil en cas de trobar-ho mullat i destinat, sobre tot, als turistes que pujen als llacs, i arribem poc després a un collet, des d’on ja veiem al fons la piràmide del Tristaina. Baixem uns metres i trobem una primera bifurcació, on hi arriba per la dreta el camí que puja de l’estany Primer. Poc més enllà, en una altra bifurcació, deixem el camí que, recte i molt planer, mena cap a l’estany del Mig, i continuem a l’esquerra, per on s’enfila el camí del Circ de Tristaina. Després ens adonarem que la ruta més directa i senzilla per assolir el cim és la que voreja l’estany del Mig per la dreta.
Per aquest camí del Circ de Tristaina trobem poc després un trencall a l’esquerra que puja al Mirador i Rellotge Solar de Tristaina, una gran estructura circular d’uns 25 m de diàmetre situada al bell mig del pic de Peyreguils; anirem veient aquesta controvertida estructura al llarg de l’excursió.
El nostre sender comença a pujar fort amb diverses llaçades, mentre tenim esplèndides vistes sobre els tres estanys. Anem avançant pel sector de Costa Rodona, sota la carena (a voltes cresta) de la serra de Tristaina.
Travessem després tot un seguit de canals amb les seves respectives tarteres (creiem que com a mínim són tres) que cauen abruptes sobre l’estany de Més Amunt. És un tram que ens obliga a fer continues pujades i baixades sense guanyar gairebé alçada.
Quan ens trobem més o menys un xic per sobre de la cota 2500, decidim abandonar el sender, el qual comença a baixar i sembla que va a voltejar l’esmentat estany de Més Amunt pel seu extrem nord. Veiem que algunes fites ens indiquen una discreta i incerta traça que va progressant en direcció nord-est. Anem pujant penosament per un vessant inclinat, entre pedregós i herbat, fins a un petit pradell que es desprèn de la carena, on tornem a trobar punts grocs (a la tornada veurem més clar d’on venen), que ens dirigeixen, ara ja per sender ben marcat que puja en llaçades, fins a la bretxa situada a l’oest del pic de Tristaina, anomenada Portell de Costa Rodona (2669 m).
S’obre, a l’altre costat de la bretxa, el vessant de l’Arièja, amb l’estany Forcat i el refugi homònim, així com del petit estany de l’Ossada, situat més amunt. Des d’aquí, un corriol baixa molt dreturer cap a l’estany Forcat.
Nosaltres iniciem una progressió per la cresta, la qual no presenta dificultats remarcables, si seguim estrictament els punts grocs i fites que marquen la ruta d’ascens, a cavall dels dos vessants, occità i andorrà.
Després de tot un seguit de senzilles grimpades, arribem a un primer molló de pedres, que sembla indicar (no ho vam comprovar) el punt on arriba el camí marcat pel vessant sud-est de la muntanya, i on trobem una bonica roseta de Saxífraga florida. Des d’aquí, i ja tot caminant, arribem poc després al punt on un altre molló de pedres i una estaca metàl·lica indiquen el cim del pic de Tristaina (2878 m).
Des del cim tenim un ferm panorama, amb l’imponent pic de Font Blanca, a l’est, i tota la cresta que l’uneix amb el Tristaina, on hi destaca el més proper pic de l’Arbella; pel costat oest de la serra de Tristaina, el pic de Costa Rodona i al darrera el pic de l’Estany Forcat, i més enllà hi podem veure, malgrat el dia un xic calitjós que tenim avui, el sector de la Pica d’Estats.
Un cop hem menjat i reposat forces (la ruta per les tarteres i vessants herbats ens ha cansat més del que preveiem), continuem planers uns metres fins a l’extrem oriental del Tristaina, amb vistes cap al nord a l’occità estany de Goelha, mentre que pel vessant sud comencem a veure fites que ens guiaran la baixada fins a la gran bretxa sud-est de la carena, sota la qual es despleguen, també al vessant occità, els estanys de l’Arbella.
Anem baixant un primer ressalt per terreny a estones rocallós i a estones herbat. Quan sembla que el camí acaba penjat, una fita a mà esquerra ens indica la continuació de la baixada per una bona canaleta de roca, que gairebé no demana cap desgrimpada.
Seguim descendint per camí molt dreturer fins que arribem finalment a la bretxa sud-est (2694 m). A partir d’aquí anem baixant encarats al fons de la vall, mentre veiem, encara un xic lluny, el camí que volteja l’estany de Més Amunt per la seva esquerra hidrogràfica, que és el que ens convé agafar.
Ens dirigim directament cap a aquest camí, sense tenir necessitat de buscar més fites, cap a un evident esglaó tarterós, que discorre al costat d’una petita surgència, per on baixem sense dificultat fins a enllaçar amb el camí marcat que baixa pel vessant sud del Tristaina (una altra opció per pujar-hi sense passar per la bretxa), que seguim a l’esquerra.
No triguem en passar pel trencall amb el camí de l’Estany Forcat, que mena a aquest estany i al refugi per la bretxa oest, per on hem passat en la ruta de pujada. Seguim recte, ara ja per camí molt fresat i en baixada suau, fins que en una nova bifurcació trobem a l’esquerra el camí que baixa del port de l’Arbella, senyalitzat com a GR (és l’Alta Ruta Pirinenca), mentre que per la dreta hi arriba el camí del Circ de Tristaina. Continuem en direcció sud pel camí dels Estanys, per on transcorre el GR, mentre anem vorejant per l’esquerra l’estany de Més Amunt (2330 m) i després l’estany del Mig (2300 m).
Un cop a l’alçada de l'estany del Mig, el podriem vorejar pel seu extrem sud per anar a buscar el camí de l’anada per la costa de la Coma del Forat, però preferim completar la visita als llacs baixant pel nostre sender fins a l’estany Primer (2250 m).
L’anem resseguint fins a situar-nos a l’extrem sud, que gaudeix d’una bona panoràmica. Travessem la sortida d’aigües per un pontet de fusta i pugem uns metres fins a un collet, amb un plafó divulgatiu del circ glacial de Tristaina.
Des d’aquí el camí baixa un centenar de metres, amb diverses llaçades, fins al fons del torrent de la Coma del Forat, tributari del riu de Tristaina.
Travessem el torrent per un altre pontet de fusta i tot just enfront, pujant uns metres, aniriem a sortir a la carretera per on hem vingut. Tanmateix, preferim retornar per la vora del torrent, que va paral·lel a la carretera, per rastres de camí a través de matollar i en lleugera pujada, fins a sortir a l’aparcament de la Coma, on arribem certament cansats però molt contents d’haver realitzat aquesta completa excursió pels estanys i el pic de Tristaina.
Consideracions finals. Ara que coneixem el terreny. pensem que el millor per una ascensió ràpida és fer l’anada pel camí fresat que voreja per la dreta els dos estanys superiors fins a la bifurcació amb el camí de l’estany Forcat per la bretxa oest, seguir recte per pujar al cim per la ruta del vessant sud o bé per la bretxa sud-est (més elegant), i baixar després, amb desgrimpades fàcils, cap a l’esmentada bretxa oest, on podem decidir de continuar per les tarteres del circ de Tristaina o anar a buscar l’anterior bifurcació per fer el retorn més plàcid per l’esquerra hidrogràfica dels estanys; podem obviar l’estany Primer, que ens fa sortir un xic lluny del punt de partida, per retornar més directament per la costa de la Coma del Forat.
VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 10.08.23 per Isabel Benet i Ventu Amorós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada