11.08.23 L’endemà de l’ascensió al Tristaina ens venen a visitar els companys Susana i Alfons, procedents de Canillo, i decidim fer una excursió més “descansada”: la pujada, des de la pleta del Castellar, al pic de Besalí (2639 m), elevació situada al sud del pic de Font Blanca, i que malgrat la seva alçada modesta és un dels millors miradors d’Ordino. Al final sortirà un itinerari d’anada i tornada d’uns 8 Km de recorregut i 800 m de desnivell, similar a l’excursió del Tristaina, però per terreny molt més fressat i pujada moderada i constant fins al cim.
Seguim, com el dia anterior, la carretera CG3 des de Llorts, tot passant després pel nucli del Serrat. Poc més endavant deixem a la dreta el ramal que mena a la vall de Sorteny, així com l’àrea del coll dels Abós, i continuem fins que, just abans del pont que travessa el riu de Tristaina, entrem a la dreta a la pleta del Castellar, on deixem el cotxe.
Comencem a caminar uns metres per l’antiga i solitària carretera que antigament menava a l’estació d’Ordino-Arcalìs, tancada per l’elevat risc d’allaus a l’hivern, la qual descriu una corba a l’esquerra i passa tot seguit sota les dues cabanes del Castellar (1870 m). La principal, rectangular, és un refugi lliure de la xarxa andorrana, amb tarima de ciment per a 4-6 persones, taula, cadires, xemeneia i cobert per a llenya; l’altra construcció, circular i més petita, és un aixopluc complementari.
Hom suposa que aquí hi va trobar refugi Jacint Verdaguer la nit del 25 al 26 d’agost de 1883 quan va entrar a Andorra pel port de Creussans, després d’haver ascendit al Montcalm i la Pica d’Estats, en una llarguíssima jornada de muntanya que el va deixar esgotat i afamat. Va arribar a les cabanes ben entrada la nit, orientant-se pels lladrucs del gos d’uns pastors que hi pernoctaven. Aquí es va recuperar i va deixar constància en el seu dietari d’excursions: “De tot hi hagué en la barraca, i lo pa de la taula del rei no em sabria tan bo com aquell pa negre, i no trobaria tan tous com aquell pallús sobre la nua terra los coixins de ploma d’oca del més ric palau”.
Situats enfront de les cabanes seguim un camí senyalitzat que puja cap a la dreta, en direcció nord-est (pal indicador a l’estany Esbalçat, portella de Rialb, pic de font Blanca i pic de Besalí). Als escassos 100 metres deixem a l’esquerra la desviació que puja a l’estany Esbalçat, i entrem poc després al bosc del Castellar, resseguint per l’esquerra (dreta hidrogràfica) el riu del Comís Vell, que va fent diversos i bonics salts d’aigua.
Anem pujant, per camí ben marcat, per un bosc de pi negre. Més amunt girem a la dreta per travessar per un pont de fusta el riu que baixa de l’estany Esbalçat, que forma aquí una cascada i conflueix uns metres més avall amb el riu del Comís Vell. No ens haviem adonat que el camí seguia breument la riba d’un altre curs d’aigua fins que retrobem el torrent principal poc després de passar el pont.
No triguem en sortir a un planell on hi ha les pastures del Comís Vell, indret que dóna nom al riu; tanmateix, desconeixem el motiu d’aquesta toponímia tan curiosa. Anem creuant aquest planell, ocupat en bona part per nerets, mentre anem veiem enfront nostre els estrep rocallosos del pic de Font Blanca i a la dreta l’arrodonit pic de Besalí.
Un cop a l’altre costat, anem deixant avall el riu per pujar per un vessant herbat en direcció sud-oest, com si tornéssim gairebé en la direcció que hem vingut. Aquí cal parar atenció, perquè hi ha un senyal groc, creiem que mal posat, que “invita” a girar massa aviat a l’esquerra i ens podriem trobar avançant erròniament per un pla inclinat entre nerets que es van tancant. Cal seguir pujant recte, per on trobarem senyals grocs “correctes”, fins a un collet (2190 m), a la carena occidental del pic de Besalí, amb un pal indicador i vistes cap al sud a la vall d’Ordino i al pic de Casamanya.
En aquest punt, deixem el camí que segueix recte i de baixada cap al refugi de Besalí i la més llunyana borda de Sorteny, i girem a l’esquerra en direcció a la portella de Rialb i el Font Blanca (sembla que el pic de Besalí no té prou entitat per sortir en aquests cartells). Anem inicialment planejant en direcció nord-est, deixant de moment la carena i molt per sobre ja del riu del Comís Vell. Travessem després un sector rocallós i anem girant a la dreta per començar una pujada per més vessants herbats fins atènyer l’ampla Coma de Varilles (2300 m) (el topònim no té res a veure amb el pic situat sobre l’estany de Cabana Sorda que rep el nom de la coma occitana de l’altre vessant).
Les vistes són cada cop més extenses, des de les muntanyes que envolten Ordino-Arcalís al pic de Tristaina, i d’aquest pic a tota la carena que l’uneix amb el Font Blanca, amb els pics de l’Arbella, les Planes i les Fangasses, aquest darrer sobre l’estany Esbalçat. Passem vora les restes d’un antic orri (només conserva una petita part elevada dels murs) i arribem finalment al punt (2450 m) on hi surt a la dreta el camí al pic de Besalí (cartell de fusta), mentre que recte aniriem cap a la portella de Rialb. Parem aquí per fer un mos i agafar forces abans d’emprendre la pujada final.
Girem, doncs, a la dreta, en direcció sud, per apropar-nos. en lleugera pujada, a una gran antena situada en plena carena occidental del cim (2510 m). Les vistes des d’aquí cap al vesant sud són impressionants, amb pics com el Casamanya, Estanyó i Serrera. Girem a l’esquerra per encarar la marcada inclinació de la carena, que no té, però, cap mena de complicació, a través de corriol i terreny herbat, fins que assolim el pic de Besalí (2639 m).
Per acabar de fer un petit “bucle” decidim baixar del cim de Besalí pel vessant nord, en direcció a la portella de Rialb i a l’esguard del Font Blanca. El descens, per terreny rocallós, és molt dreturer i cal parar atenció per cercar els millors passos per rastres de camí. Ens prenem el nostre temps fins que les complicacions s'acaben a la portella de Rialb (2509 m), on per la dreta hi arriba el camí de la vall de Rialb.
Nosaltres girem a l’esquerra, per anar baixant per la capçalera de la Coma de Varilles fins arribar a l’anterior punt d’on surt el camí cap al Besalí. Repetim aquí la parada, ara per dinar, doncs és un indret que gaudeix d’una bona panoràmica, malgrat no disposar d’ombra.
A partir d’aquí ja només cal anar desfent el camí, en baixada ràpida cap al riu del Comís Vell, les aigües del qual ens acompanyaran i ens refrescaran en el darrer tram de l’excursió.
Arribem així a la pleta del Castellar, a tocar de la concorreguda carretera d’Ordino-Arcalís, un contrast molt significatiu amb la ruta gairebé solitària i gratificant de la qual hem gaudit avui.
VENTU AMORÓS. Activitat realitzada el dia 11.08.23 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz i Alfons Belinchón.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada