dijous, 21 de febrer del 2019

Ferrades de Tivissa

10.02.18  Aquest segon diumenge de febrer, aprofitant que prometen un temps estable, ens reunim una vintena de “ferrateros”, alguns de ben joves, per a fer la primera sortida de l’any... que ja toca! Ens decidim per les dues vies ferrades que hi ha prop de la població de Tivissa i que són la del Barranc de la Foix (o Foig) i la del Tormo de la Margarida, les quals han estat rehabilitades no fa gaire.

Per arribar a Tivissa prenem l’ AP-7 en direcció a Tarragona i sortim a l’Hospitalet de l’Infant. Després de creuar el poble de Vandellós, continuem uns quilòmetres més fins a una cruïlla decorada amb unes àmfores i un monòlit. Aquí anem a l’esquerra per la carretera d’accés a Tivissa, flanquejada d’arbres, però just a l’entrada del poble ens desviem a l’esquerra, pel carrer de la Foix, i anem fins al final on deixem els cotxes.

Anem cap a l’inici de la ferrada del Barranc de la Foix

El sol que ens prometien ja es veu que no durarà gaire, per això ens “calcem els trastos” i sortim ràpidament per un camí carreter, a frec d’unes instal·lacions de control del cabal del torrent de la Foix i encarats a les properes cingleres, on esperem estar recerats del molest vent que bufa. Poc després el camí carreter es converteix en un sender que s’endinsa al barranc, tot deixant a l’esquerra una desviació que es dirigeix a la zona d’escalada de la Roca de Cabells. Nosaltres continuem recte seguint l’indicador de la via ferrada, mentre les parets se’ns atansen cada cop més.

Les parets són cada cop més a prop

Finalment un mur de roca ens barra el pas: aquí comença la via ferrada del Barranc de la Foix. Un plafó ens informa sobre les seves característiques, recorregut i dificultat “baixa” (K2)... Comencem grimpant per arribar a la primera grapa i, tot seguit, remuntem una placa prou vertical amb l’ajut de graons i agafadors, de vegades un xic massa separats. Es nota que algunes grapes són noves perquè són més gruixudes mentre que les velles semblen de filferro i ja estan un xic doblegades. El cable de vida també és molt nou i les xapes que el subjecten estàn molt brillants; això ens dóna confiança, encara que comencem a sospitar que no serà tan “fàcil” com prometen a la ressenya.

Plafó informatiu de la via

Primer tram equipat de la via

Ens ajudem de grapes noves i velles, i alguns agafadors

A mitja placa hi ha un flanqueig dificil a l’esquerra que ens introdueix a l’interior de la canal per la qual continuem pujant gràcies a una cadena, alguna grapa i les preses naturals que ens ofereix la bonyeguda i polida roca, encara que, si sabem buscar, aquesta oculta generoses bústies.

Després del flanqueig, hi trobem una cadena...

i també algunes grapes...

...però sobretot ens agafem a les preses

Sortim de la canal i avancem per l’interior de la llera del torrent, tot superant uns quants ressalts de roca, amb alguna grapa, fins que ens trobem al peu del segon tram equipat. Aquest tram finalitza en un ressalt, amb un parell de graons i una cadena però sense cable de vida, on hem de fer un xic de força de braços per a superar-lo.

Avancem pels ressalts de la llera amb alguna grapa

Arribem al segon tram equipat

Un dels ressalts amb cadenes

Superem un nou ressalt força vertical

El mateix tram vist des de dalt

Seguidament trobem un ressalt amb una cadena...

...on hem de fer una mica de força de braços

Seguidament avancem per un sinuós congost dit Estret de les Carrasques en el qual trobem petits matolls de galzeran (Ruscus aculeatus) plens de vistoses boletes vermelles. Finalment ens plantem al peu del tercer i darrer tram equipat de la ferrada.

Entrem a l’Estret de les Carrasques

Galzeran

Ens plantem al peu del darrer tram equipat

Aquest darrer tram s’inicia amb un diedre on s’ha de fer un pas una mica llarg per arribar a la primera grapa i, tot seguit, ve una placa per la qual ens enfilem alternant grapes noves i velles, força doblegades però que encara fan el seu servei.

Superem el primer ressalt d'aquest tram

La part final del tram i de la via ferrada

Els nostres membres més joves...

...superen tots els passos amb nota

Superat aquest darrer tram, ja sortim de la via ferrada, la qual tots estem d’acord a qualificar de K2, però amb alguns passos de K3. Més endavant arribem al peu d’una costeruda tartera que puja a la nostra esquerra i per on remuntem penosament fins a un masset des d’on ens cal anar a buscar la pista que tenim just enfront, a l’altre costat del torrent. Per això pensem que enlloc de seguir les indicacions de la ressenya, hauriem hagut de seguir el curs del torrent amunt, o prendre la tartera oposada, a mà dreta, fins a desembocar directament a la pista, perquè la nostra intenció és anar a fer també la ferrada del Tormo de la Margarida.

Remuntem la tartera de l’esquerra...

...i arribem a un maset

Pels camps al voltant del maset ja floreixen els ametllers

Així és que, camp a través i esgarrapant-nos amb les punxentes gatoses (Ulex parviflorus), arribem a la pista on la presència d’uns fòssils d’ammonits del gènere Perisphinctes ens demostren que estem trepitjant terrenys del període Juràssic.

Gatosa

Ammonits del gènere Perisphinctes

Per la pista fem un gran arc per damunt la capçalera del barranc de la Foix fins que arribem a una cruïlla on prenem a la dreta la pista que, després de planejar els primers metres, baixa cap al coll de la Llena, amb llunyanes vistes al Port i a la serra de Cardó. El cel s’està enuvolant per moments i sembla que acabarà plovent.

Comprovant el camí a seguir, a la cruïlla de pìstes

Baixem cap al coll de la Llena, amb vistes al Port

Des del coll de la Llena prenem un bonic camí empedrat que baixa decidit cap a Tivissa tot fent vistosos revolts i passant a frec de les coves de la Llena. Arribant a un collet, a la nostra dreta s’alça la imponent roca del Migdia on un personatge, dit Mercadal i originari de Mallorca, va fer gravar una gran lletra M per donar constància del seu pas per Tivissa. En aquest collet deixem a l’esquerra el sender que puja al cim del Tormo de la Margarida i per on retornarem de la ferrada.

Pel camí de les voltes passem sota les coves de la Llena

Mirador orientat a Tivissa en aquest camí empedrat

Al collet amb la Roca del Migdia just damunt,
on es pot veure una gran lletra M gravada

Així que continuem baixant per les voltes de la Llena fins una cruïlla amb un pal indicador que ens assenyala el sender que ens porta al peu de la via ferrada del Tormo de la Margarida, on també trobem un plafó que ens informa que aquesta via serà més curta però més intensa, ja que té una dificultat mitjana (K3).

Anem cap al peu de la ferrada del Tormo de la Margarida

Plafó informatiu de la via ferrada

Primer tram de la via ferrada

Comencem a pujar per una placa molt vertical on comprovem que tots els graons són nous i robustos però, a voltes, estan una mica massa separats i això ens obliga a refiar-nos del cable i de les poques preses que ofereix la roca, per la qual cosa hem de fer alguns passos una mica llargs i atlètics.

La via ha estat restaurada amb nous i robustos graons...

...encara que la separació d'aquests graons
ens obliga a fer alguns passos força atlètics

Al final del primer tram, amb bones vistes sobre Tivissa

Després d’aquest primer tram equipat hem de fer un llarg flanqueig caminant, on en els punts més exposats hi ha un cable de vida. Així arribem al segon tram equipat que s’inicia amb un ascens una mica dificil per un diedre. De cop el vent s’ha endut els nuvols i ara llueix un bon sol.

Inici del segon tram equipat

Superat aquest diedre hem de flanquejar fins a situar-nos al peu d’un acusat desplom qualificat de K5, el qual només els més valents s’atreveixen a passar... la resta anem a l’esquerra per un passamà de cable que ens deixa al fil de la cresta sota el cim, però abans fem que les nostres càmeres treguin fum veient les vistoses progressions dels companys.

Des del peu del desplom...

...contemplem les evolucions dels companys

Esperant el torn al peu del desplom

Alguns dels nostres joves també s’hi atreveixen

Així acabem tots reunits al cim del Tormo de la Margarida on finalitza aquesta via ferrada i des d’on tenim enlairades vistes del poble de Tivissa i els seus voltants. Ara només queda seguir la cresta que finalitza al collet on hi ha la cruïlla amb el camí de les voltes de la Llena.

Al cim del Tormo de la Margarida 

Des del cim seguim la cresta que desemboca al camí

Vista de Tivissa des del Tormo de la Margarida

Un cop en aquest camí, ja baixem ràpidament cap a Tivissa, on arribem pel costat del camp de futbol. Seguim fins al final del carrer de la Foix on tenim els cotxes i on fem el dinar de germanor... que ja toca. Fins a la propera.

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 10.02.18 pel Centre Excursionista Àliga.

dimarts, 5 de febrer del 2019

Sant Pere de la Vall i Balconet de Santa Linya

27.01.18  Aquest diumenge ens hem aplegat gairebé una cinquantena de companys per efectuar una ruta circular per la serra de Montclús, a la Noguera, que surt de la petita població de Santa Linya i passa per l’encinglerada ermita de Sant Pere de la Vall o de Queralt i l’espectacular mirador del Balconet de Santa Linya. Es tracta d’un bonic i panoràmic itinerari d’uns 13 Km de recorregut i 500 m de desnivell, que hem fet en sentit contrari a la majoria de ressenyes publicades per tal de fer de pujada, amb més seguretat, el fort desnivell que hi ha entre l’ermita i el mirador.

Des de Balaguer cal continuar per la C-12 en direcció a Àger fins que a l’alçada de la població de les Avellanes, passat el monestir, prenem a la dreta una estreta carretera que mena en 5 Km a Santa Linya. Just a l’entrada del poble, girem a l’esquerra per un carrer que puja i que tot seguit dóna pas a l’inici d’una pista; en aquest punt deixem, a banda i banda, tots els cotxes.

Els primers metres per la pista

Sortim de Santa Linya (550 m) per aquesta pista que tot seguit, als 100 m, la deixem per agafar a l’esquerra un sender (pal indicador al Balconet, a Sant Pere de la Vall i Sant Urbà). Anem guanyant alçada per aquest sender empedrat, i passem pel costat dels murs del que sembla un tancat per als ramats, sota les parets de la serra de Montclús. Més amunt trobem un trencall (pal indicador); deixem a la dreta (per on retornarem) el camí que mena al Balconet, i seguim pujant cap a l’esquerra, en direcció a Sant Pere i Sant Urbà.

Enlairats sobre Santa Linya i la boira

El sender no triga en desembocar a una pista que seguim a l’esquerra, en direcció nord. Als 150 m, en una cruïlla, deixem a l’esquerra el ramal que mena a Sant Urbà i continuem a la dreta.

Per la vermellosa pista, amb el Montsec d'Ares al fons

Avancem una llarga estona per aquesta pista, que va agafant la direcció est i es va encaixant entre els espadats del barranc de Sant Pere.

Anem baixant cap al barranc de Sant Pere

La pista, ja convertida en un camí ample, s’acaba a l’entrada del barranc i hem de continuar per la mateixa llera del torrent, on cal parar atenció, doncs encara que no porta aigua està un xic humit i relliscós.

Continuem per la llera del barranc

Trobem un primer pas equipat amb una cadena i esglaons de ferro per baixar una graonada, i després altres dos trams de cadenes que fan la funció de passamans i donen seguretat en la nostra progressió per dins del barranc.

Primer tram de cadenes i esglaons

Més endavant, abandonem el barranc per un corriol que s’enfila a la dreta i després va planejant entre el bosc. Travessem una petita tartera i arribem a una cruïlla (pal indicador), on deixem de moment a la dreta el costerut sender que puja cap al Balconet, i seguim recte en direcció a l’ermita de Sant Pere (a 400 m). Revoltem poc després, per l’esquerra, un esperó, ran del cingle i per sobre del barranc, on s’obre una balma.

Revoltem un esperó, sobre el barranc

Un cop passat l’esperó ja veiem, encimbellada, l’ermita de Sant Pere. El nostre camí mena a un collet, sota l’ermita, amb una espectacular vista sobre el pantà de Camarasa.

Ens apropem a l'ermita de Sant Pere...

... bastida damunt d'un espectacular esperó

Hi ha dos camins per accedir dalt de l’ermita. Per fer-ho sense complicacions, cal agafar el corriol de l’esquerra, que baixa uns metres i voreja el vessant nord de l’esperó fins a una cruïlla; deixem el corriol que segueix recte i que va a trobar l’inici d’una via ferrada que voreja l’esperó pel vessant sud, i pugem pel corriol de la dreta, on trobem alguns trams de cadenes que no presenten cap dificultat, fins al capdamunt de la penya on es troba l’ermita de Sant Pere de Queralt (545 m).

Petita esplanada prop de l'ermita

Arribada a Sant Pere pel camí normal d'accés

Per als més agosarats, el camí a la dreta del collet mena a una canal per on arriba l’esmentada ferrada; el risc, més que la dificultat, rau en el fet que s’ha de fer el darrer tram de la ferrada sense l‘equipació necessària per assegurar-se. Pugem per la canal, ajudats per un cable de vida i unes bones preses a la roca; fins a una bretxa, des d’on cal fer un flanqueig exposat, equipat amb cable, i després un darrer tram vertical i també molt exposat, equipat amb cable i cadena, fins a sortir a l’ermita. Cal dir que la majoria de nosaltres hem pujat pel tram difícil i retornat pel camí normal.

Pujant per la canal de la ferrada

Tram de flanqueig agafats al cable

Darrer tram vertical, amb cadena i cable

L’església de Sant Pere de la Vall o de Queralt (s. XI-XII), al cim d’aquest esperó rocallós sobre el barranc de Sant Pere, és l’únic vestigi que resta de l’antic castell de Queralt. Malgrat la precarietat actual del seu estat, conserva encara tota la seva estructura, amb el sostre de volta de canó i la nau amb un absis flanquejat per dos arcs buidats o arcosolis als murs laterals. La porta, amb un arc de mig punt, s’obre al mur nord, mentre que a l’altre costat una obertura permet accedir al sostre de l’ermita, un mirador sobre el qual no és massa recomanable, per raons de seguretat, l’acumulació d’excursionistes.

Porta d'entrada, al mur nord

Interior amb l'absis flanquejat pels arcosolis

Des de l’ermita de Sant Pere retornem a l’anterior cruïlla per agafar, ara a l’esquerra, el corriol que puja fort en direcció al Balconet. Al llarg del camí anem trobant diverses cadenes, només necessàries en cas de baixada i amb el terreny mullat, així com restes de trinxeres de la guerra civil, corresponents a la línia del front ocupat l’any 1938 per les tropes franquistes.

Anem pujant cap a la carena, amb
els espadats del barranc de Sant Pere


Tram de grimpada per superar el fort desnivell

Assolim finalment la carena, per on anem planejant en direcció sud. Arribem a les restes d’una altra fortificació, amb un penell informatiu bastant malmès; uns metres a l’esquerra s’obre el “Fals Balconet”, un mirador que gaudeix d’una esplèndida vista sobre el pantà de Camarasa i el tram final del barranc de Sant Pere.

Restes de fortificació, prop del "Fals Balconet"

Vistes al pantà de Camarasa i als cingles de Lo Coscoll

Retornem al camí i no triguem en desembocar a una pista transversal; abans de continuar cap a la dreta, la seguim a l’esquerra uns 250 m, en lleugera baixada i en direcció est, fins que aquesta s’acaba en el punt on es troba situat el mirador del Balconet (690 m), amb baranes de fusta, un parell de bancs i plafons informatius. Com a l’anterior mirador, gaudim en aquesta balconada al caire del cingle d’una espectacular vista sobre el pantà de Camarasa que recull les aigües de la Noguera Pallaresa, amb el cingle de Lo Coscoll a l’altre costat; cap al nord, tenim els Montsecs d’Ares i de Meià (o de Rúbies), separats pel congost de Terradets, rere el qual veiem cims del Pallars com el Tuc de la Cometa i Lo Tossal; completen la panoràmica les serres de Sant Mamet i del Montroig.

Al mirador del Balconet

Una altra vista del pantà i dels cingles de Lo Coscoll

Vistes als Montsecs d'Ares i de Meià o Rúbies,
separats pel congost de Terradets

Foto de grup a l'entorn del Balconet

A l’ample entorn d’aquest mirador ens distribuïm tots els companys per fer el dinar de campanya i gaudir de tota aquesta vista. Iniciem després el retorn a Santa Linya. Reculem per la pista fins a la cruïlla amb el camí de Sant Pere i seguim recte; poc després, en una bifurcació, deixem el ramal de la dreta, que continua en direcció a Sant Urbà, i seguim avall, a l’esquerra, a partir d’ara en direcció sud-oest.


Avancem una llarga estona, un xic monòtona, per aquesta pista que baixa a Santa Linya, però quan més endavant trobem una cruïlla, al costat d’una barraca de pedra, la deixem per tal d’evitar una marrada que fa més avall i seguim pel ramal de la dreta que també mena a Sant Urbà. Només cal fer uns pocs metres de pista, doncs tot seguit agafem a l’esquerra un sender per on anem primer davallant i després en flanqueig fins a retrobar la cruïlla amb el camí de Sant Pere que hem agafat a l’anada.

Tram de flanqueig pel sender empedrat

Ara ja només queda desfer de baixada el tram inicial del camí empedrat fins a sortir a la pista, a 100 m de l’aparcament, on la majoria del nostre grup posa el punt final a aquesta interessant sortida col·lectiva per la serra de Montclús.

Tanmateix, vuit companys aprofitem per apropar-nos a la Cova Gran de Santa Linya, a només 2 Km en cotxe. Per la mateixa carretera d’arribada sortim del poble fins que trobem tot seguit un trencall a mà esquerra que hi mena, primer com si retornessim a Santa Linya i després cap a la dreta, en lleugera baixada fins a un ampli aparcament, a uns 200 m de la cavitat.

Sota la volta de la Cova Gran

La Cova Gran de Santa Linya és una balma de grans dimensions que s’obre en un contrafort calcari de la serra de Montclús, al costat del torrent de Sant Miquel. Unes tanques protegeixen un àrea on es fan treballs arqueològics, doncs la balma fou ocupada al Paleolític Mitjà per l’Homo Neanderthalensis, i al Paleolític Superior ja per l’Homo Sapiens; encara consta una tercera fase d’ocupació, més recent, durant el Neolític, fa uns 5000 anys. I actualment, a part dels arqueòlegs, la Cova Gran és punt de trobada d’escaladors d’arreu del món, doncs la seva gran paret còncava i extraplomada està farcida de nombroses vies d’extrema dificultat.

Una de les extraplomades vies d'escalada

La visita a la Cova Gran de Santa Linya és el perfecte contrapunt a la nostra jornada de senderisme per aquests indrets de la Noguera. Fins la propera.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 27.01.18 pel Centre Excursionista Àliga.