Roc de la Calma, amb raquetes

5.04.18  El Roc de la Calma (2213 m) és el punt culminant de l’altiplà de la Calma, sobre Font-romeu, a l’Alta Cerdanya. El seu vessant sud està ocupat per les pistes i remuntadors de la Calma, un dels tres sectors de l’estació d’esquí de Font-romeu, mentre que pel vessant nord, orientat al sector de la Bullosa, també hi arriba un altre remuntador.

Amb tota aquesta ferralla al cim, la seva ascensió no és massa interessant a l’estiu, però a l’hivern o bé a l’inici de primavera pot constituir una bona passejada amb raquetes de neu. Per fer-ho posible hi ha d’haver dues condicions: que l’estació d’esquí estigui tancada, doncs no és permès l’ús de raquetes excepte en el camí al refugi, i que a aquestes alçades hi hagi encara prou quantitat de neu. Avui, primer dijous d’abril, tenim a favor aquestes condicions, a les que cal afegir un dia radiant i la gran solitud que trobarem, així que aprofitem aquesta oportunitat per fer un itinerari pel nord de l’altiplà de la Calma d’uns 8 Km de recorregut i 240 m de desnivell.

Ens arribem per la carretera D-618, per Ur, Angostrina, Targasona i Font-romeu. Passada aquesta població trobem una rotonda, on girem a l’esquerra per agafar la carretera d’accés a l’estació d’esquí. Arribem al sector principal de Les Airelles, on deixem a la dreta la derivació cap al coll del Pam; seguim recte, travessant l’àrea d’aparcament, i continuem a l’esquerra pel ramal que en 2 Km arriba al peu dels remuntadors de la Calma, on deixem el cotxe.

Situats a l’aparcament, a l’indret de la mollera dels Clots (2040 m), ens calcem les raquetes i prenem una pista que surt inicialment en direcció sud, tot donant l’esquena al Roc de la Calma, on hi arribarem després d’una llarga volta.

A la mollera dels Clots, amb el Roc de la Calma

Sortim inicialment en direcció sud

La pista baixa lleugerament, mentre voreja un contrafort, fins a travessar el rec d’Egat, des d’on comença a pujar. Passem vora una cabana de pedra, enlairada i amb bones vistes sobre el Cambradase, i poc després deixem la pista, que fa una llaçada a la dreta, per anar pujant cap a l’esquerra i trobar-la més amunt.

Trobarem en tot moment una gran solitud

Pujant directament pels plans, amb el pic dels Moros al fons

De nou a la pista, anem avançant en direcció nord-oest, per sobre la coma de Mollet que tanca al sud el pic dels Moros, al qual hi vam pujar des de Targasona ara fa dos anys. Més endavant, en una cruïlla, deixem a l’esquerra el ramal que mena al pic dels Moros (a 2,5 Km).

Cruïlla amb el camí al pic dels Moros (esquerra)

Seguim a la dreta, per arribar als 400 m al refugi de la Calma (2117 m), avui tancat (amb les pistes obertes, ofereix servei de menjar i begudes).

Refugi de la Calma

En aquest indret hi ha una cruïlla de quatre pistes; nosaltres hem d’agafar la que surt al darrera del refugi, amb la indicació de “Col Rouge - Retour”. Anirem seguint a l’inrevés aquestes indicacions, sense trobar en cap moment cap esment del Roc de la Calma.

Avancem planerament, i fins i tot perdent alguns metres, en direcció nord-est pel llarg esquenall del Roc de la Calma, entre un bosc de pi negre. Quan aquest bosc ens ho permet, podem veure al nord el massís del Carlit.

Més endavant deixem de moment la pista per sortir cap a la dreta a una esplanada més oberta, amb extenses vistes als massissos del Puigmal, al sud, i del Carlit, al nord.

A l'esplanada, amb vistes al Cambradase i al Puigmal...

... i també als pics de Collroig, Xemeneies i Carlit

Al final de l’esplanada ens decantem a l’esquerra per recuperar la pista en una cruïlla, tot deixant a la dreta la ruta dels peatons, que baixa cap a la mollera dels Clots. A partir d’aquí la inclinació augmenta en el tram final de la pujada. Comencem a veure al nord el llac de la Bullosa, glaçat, i a sobre seu els dos Perics; també, enfront nostre, treuen el cap els remuntadors indicant la proximitat del cim.

Puig Peric i Petit Peric amb l'estany de la Bollosa, glaçat

Una vista més detallada amb el teleobjectiu

Arribant al cim

Finalment arribem al punt culminant del Roc de la Calma (2213 m), amb una vista limitada al nord pel bosc i les instal·lacions de l’estació, però dilatada al sud, des del Canigó al Cadí.

Al cim del Roc de la Calma, entre remuntadors

Al vessant sud del cim, el gran roc granític que dóna el nom a la muntanya, coronat per una taula d’orientació i amb un estratègic banc de fusta, ens ofereix un lloc ideal per fer un mos i admirar el panorama.

El veritable Roc de la Calma ofereix un bon recer

Per baixar “normalment” a l’aparcament caldria recular fins a la cruïlla amb la ruta dels peatons, però avui, sense esquiadors, ens fixem les raquetes i baixem directament a la dreta de les pistes d’esquí, per un pendent que no presenta massa complicacions, malgrat la marcada inclinació inicial que més avall es modera.

Iniciem la baixada directa a la mollera dels Clots

Després d’una ràpida baixada, anem a sortir al camí transversal dels peatons, que seguim a l’esquerra per arribar en pocs minuts a l’aparcament de la mollera dels Clots, punt final d’aquesta gratificant passejada amb raquetes de neu pel sector nord de la Calma.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 5.04.18 per Isabel Benet i Ventu Amorós.

Pla Baguet i Tossal de Rus amb raquetes

21.02.17  Sensacional i senzill circuit amb raquetes de neu pel sector carener comprès entre el coll de la Creueta i els estreps orientals del Puigllançada, amb ascensió al cim de Pla Baguet i al Tossal de Rus. Es tracta d’un circuit amb forma de “8”, així com també d’uns 8 Km de recorregut i amb un desnivell de 480 m, en el que avui hem trobat unes condicions immillorables de neu, sol i cel blau.

Hem arribat al coll de la Creueta des de la Molina, d’on hem sortit per la carretera que mena a la collada de Toses, i després hem girat a la dreta per la BV-4031 en direcció a Castellar de n’Hug, tot passant al peu de les pistes dels Alabaus, fins a l’esmentat coll (1915 m, encara que el plafó que trobem indica erròniament 1888 m); des de l’altre costat, hom hi pot arribar des de Castellar de n’Hug. La carretera es troba neta de neu, entre grans extensions blanques a banda i banda. Aparquem el cotxe al mateix coll, sobre la neu, i ens calcem aquí mateix les raquetes, que ja no ens caldrà  treure’ns fins a l’arribada.

Sortint del coll de la Creueta

Tot i que ens hem apropat des de la Cerdanya, es tracta d’un itinerari que discorre íntegrament pel terme de Castellar de n’Hug, al Berguedà. Situats al coll de la Creueta (1915 m), deixem a l’esquerra la pista, colgada per la neu, que surt inicialment en direcció sud i mena a les barraques de Rus, per on retornarem després, i enfilem ara la carena, en direcció oest i amb un filat a mà dreta, per pujar tot seguit a una primera cota (1952 m). Des d’aquí baixem uns metres fins a la coma de l’Home Mort (1922 m), on hi ha un tancat que vorejem per la dreta, mentre que a l’altre costat hi arriba també l’esmentada pista que aquí fa un pronunciat revolt per tal de vorejar la carena.

A la coma de l'Home Mort

Des del fons d’aquesta petita coma veiem enfront nostre altres dues elevacions que donen pas al Pla Baguet. Anem pujant per un vessant suau i, tot i que podem passar pel mig d’aquests turonets, ens decantem a la dreta per assolir el més alt (1996 m), a partir del qual entrem a  l’ampla depressió del Pla Baguet. Cal dir que algunes ressenyes designen amb el nom d’aquest altiplà el turonet que hem assolit, però que en realitat correspon al cim que tanca el pla a l’oest i cap a on ara ens dirigim.

A l'entrada al Pla Baguet, amb el cim de Pla Baguet

i el Puigllançada, a la dreta

Anem davallant suau, amb el filat a mà dreta, fins a una colladeta (1968 m). Enfront tenim un contrafort de la carena cap a ons enfilem, en diagonal i amb tendència a la dreta, per continuar després fins al cim de Pla Baguet (2031 m), acinglerat cap al sud i bon mirador del Tossal de Rus i el Puigllançada.

Pujant al cim de Pla Baguet, amb el Puigmal al darrera

Enfront tenim el Tossal de Rus (esq.) i el Puigllançada

Al cim de Pla Baguet

A l’altre costat del cim, en direcció oest, es desprén el vessant força inclinat i rocós del Tarter de Rus, per on ens cal baixar ara cap al Pla de Rus, tot perdent el desnivell aconseguit. Avui la neu ens estalvia el pedregar d’aquest sector, però no així la seva inclinació. Ens fixem les raquetes i comencem a davallar amb compte, tot seguint les petjades d’anteriors excursionistes, primer amb tendència a la dreta, encarats cap al coll de la Bassa, situat un xic més al NO, i després a l’esquerra, per on salvem el tram més compromès del cingle.

Comencem a baixar del cim pel vessant oest

Les barraques de Rus sota el Tossal de Rus,

i al darrera el Puigllançada

Al Pla de Rus, havent baixat del cim de Pla Baguet

Anem travessant més avall un bosc esclarit de pi negre, mentre el pendent es va suavitzant, fins que arribem al pla de Rus i tot seguit a les barraques de Rus; es tracta d’una cabana de pastors amb una construcció annexa i un tancat, al costat de la pista provinent del coll de la Creueta i enfront del Tossal de Rus.

Grans extensions de neu al Pla de Rus

Arribant a les barraques de Rus, sota el Tossal de Rus

Ens trobem en el centre del “8” de la nostra ruta, just al coll del Tossal de Rus (1871 m) que travessa l’esmentada pista, la qual continua cap a la collada de les Tortes, per on retornarem. Tanta estona de bregar amunt i avall i ens trobem ara uns metres per sota del coll de la Creueta, però la qüestió és que ens ho estem passant d’allò més bé. Deixem les barraques enrera i ens comencem a enfilar en direcció sud-oest pel llom arrodonit del Tossal de Rus.

Pujant cap al Tossal de Rus

La inclinació és moderada fins a un petit replà, mentre anem gaudint en la nostra pujada d’un gran panorama cada cop més obert, amb la serra de Montgrony, el Montseny, Sant Llorenç del Munt i Montserrat a la nostra esquerra, i amb el Puigmal, la serra de Madres, els Perics i els pics de Collroig, entre molts d’altres, darrera nostre.

Anem guanyant alçada, amb el massís del Puigmal al darrera

La pujada es redreça una mica fins assolir un avantcim, des d’on seguim a la dreta per l’aresta principal fins arribar ràpidament al panoràmic cim del Tossal de Rus (2116 m). Tenim enfront nostre el Puigllançada, que en aquest sector, lluny de les comparacions amb la Tosa d’Alp, ens mostra les seves autèntiques i grans proporcions, amb el característic esquenall de la Costa Geperuda en primer terme, mentre que a l’esquerra s’hi afegeix a la festa el Pedraforca.

Al cim del Tossal de Rus, enfront del Puigllançada

A l'esquerra treu el cap el Pedraforca

Detall del Pedraforca

Des del Tossal de Rus val la pena arrodonir aquesta excursió baixant per l’altre costat, en direcció oest, cap a la visible collada de les Tortes on hi arriba la pista esmentada. Anem baixant per un ample vessant, que tot i presentar al principi una marcada inclinació no és la que ens hem trobat a la baixada del cim del Pla Baguet.

Baixem encarats a l'esquenall de la Costa Geperuda

Més avall aquest vessant es suavitza i anem davallant ràpidament per curioses ondulacions del terreny, les quals sembla que corresponen a una antiga repoblació forestal que no va reeixir. La collada de les Tortes (1946 m) es troba uns 200 m a la nostra esquerra; sense necessitat d’arribar-hi, però, acabem de baixar directament a la pista, totalment desapareguda sota la neu i només perfilada per petjades anteriors.

Al final de la baixada, prop de la collada de les Tortes

Retornem per la pista, amb el Puigmal al fons

Ens trobem a la base de la Costa Geperuda, una ruta clàssica d’ascensió al Puigllançada, l’aproximació al qual creiem que és millor fer-la des del coll de la Creueta directament per la pista, si no hi volem afegir el desnivell que suposa anar per la carena. Nosaltres ja ens donem per contents avui i seguim a la dreta pel traçat de la pista, entre el Tossal de Rus a una banda i la vall del torrent del Pla de Rus, a l’altra, fins que tornem a passar per les barraques de Rus.

Passem altre cop per les barraques de Rus

A partir d’aquí continuem el nostre retorn per la pista, ara ja ben definida i que en tot moment té el detall de seguir coberta de neu. Passem tot seguit vora les restes de l‘antiga barraca de Rus i anem vorejant per sota el vessant sud del cim i la carena del Pla Baguet.

Deixem enrera el Tossal de Rus,

on hem deixat les petjades de la nostra ascensió...

i continuem per la pista, sota el vessant sud del Pla Baguet

Després d’anar gairebé planejant, amb una lleugera pujada, durant uns 2 Km (des de les barraques de Rus), trobem una bifurcació; deixem a la dreta una pista barrada i girem a l’esquerra per entrar a la coma de l’Home Mort, tot passant a la vora del tancat, ara per l’altre costat.

Seguint traces de pista a la coma de l'Home Mort

Aquí la pista torna a desaparèixer competament sota la neu acumulada, però la continuació és evident i ens mena a un collet des d’on girem a l’esquerra per enfilar, ara en direcció nord, el darrers metres fins al coll de la Creueta, punt final d’aquesta senzilla però espectacular ruta amb raquetes de neu.

Arribant al coll de la Creueta  

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 21.02.17 per Isabel Benet i Ventu Amorós.