Pel camí ral de Mura

1.07.17  Matinal per indrets de la serra de l’Obac amb la intenció d’establir un itinerari relacionat amb el bandoler Jaume Masferrer, àlies Tocason, que publicarem amb més detall en el proper butlletí del Centre, dins la sèrie temàtica que anteriorment ha tractat sobre Rocaguinarda i Serrallonga. 

En aquest cas es tracta d’un itinerari lineal d’uns 8 Km de recorregut entre l’àrea de l’Alzina del Salari, al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i la població de Mura, tot passant pel coll de Boix, un dels indrets on actuava l’esmentat bandoler, seguint el traçat de l’antic camí ral que es desprenia, a l’alçada de la Barata, del principal que travessava la serra de l’Obac fins al Pont de Vilomara.

Ens arribem a l’àrea de l’Alzina del Salari per la carretera BV-1221 (de Terrassa a Talamanca i Navarcles). Aquest indret, que rep el nom d’un arbre ja desaparegut on sembla que antigament es pagava el jornal als boscaters, es troba situat al Km. 11, just en una pronunciada corba a la dreta. Tanmateix, ens cal continuar cap al coll d’Estenalles i el ramal que mena a Mura per deixar en aquesta població un dels cotxes, i després retornar amb l’altre fins aquí; és una logística un xic enutjosa però que al final de l’excursió agraïrem.

Sortim de l’aparcament de l’Alzina del Salari (720 m) pel costat d’un rètol informatiu, per un camí que s’endinsa en el bosc en direcció nord-oest, tot resseguint el sot de la Teula. Aviat ens enfilem per un primer tram empedrat, vestigi de l’antic camí ral, a l’esquerra del qual hi ha, enclotada, una petita balma.

Primer tram empedrat

Seguim pujant i trobem una pista que seguim a la dreta de baixada fins creuar el sot de la Teula. Deixem als pocs metres un ramal a la dreta que puja cap al Morral del Llop i seguim recte, resseguint ara el torrent de la Coma d’en Vila. Continuem uns 300 m per l’ample camí fins que trobem a l’esquerra (fita) un corriol que puja per l’alzinar; opcionalment, podriem seguir recte uns 300 m més per trobar, prop del torrent, la font dels Traginers.

Anem pujant per l’esmentat corriol i poc després sortim del bosc, a l’inici dels Graons de Mura, un altre tram empedrat més llarg que l’anterior, que puja en diversos revolts per un grau de roca, tot passant pel costat de la bassa del Senglar.

Pels Graons de Mura

Superat aquest petit grau, anem més planers, entre bosc i pelats de roca, fins atènyer l’ample coll de Boix (874 m), amb una bona vista sobre Montserrat; aquest coll és una important cruïlla de camins per on passa el GR 5, provinent per l’esquerra del coll de Tres Creus.

Al coll de Boix

Seguim recte, en direcció nord, per la carena, i deixem tot seguit a la dreta el GR que continua cap al coll d’Estenalles. Anem pujant per l’alzinar fins que trobem, a l’esquerra del camí, uns esglaons de fusta que menen a l’arbre monumental de l’Alzina del Vent, d’uns 12 m d’alçada i amb una extensa capçada de branques que requereix un apuntalament.

Alzina del Vent

Continuem la ruta i tot seguit arribem a una bifurcació; deixem a la dreta un camí carreter que va al mas de la Coma d’en Vila, i seguim a l’esquerra. Un minut després trobem una altra bifurcació; el camí de Mura continua a l’esquerra, però abans decidim agafar el corriol de la dreta que puja en un parell de minuts a un ample carener des d’on tenim una gran vista sobre Montserrat i cims de la serra de l’Obac, amb Castellsapera a una banda, i el turó de Malpàs, a l’altra; seguim uns metres per aquest carener, tot passant pel costat d’una bassa excavada a la roca, per arribar-nos a les restes de l’antic mas de la Coma d’en Vila.

Restes encara ben conservades de la Coma d'en Vila

Retornem a l’anterior cruïlla per seguir la direcció de Mura i tot seguit, en una altra bifurcació, trobem a l’esquerra el corriol que baixa cap a les balmes situades sota el camí ral. Deixem de moment aquest camí, que continua per la carena cap al pla de la Serrallonga, un topònim que no té cap relació amb el bandoler, i seguim a l’esquerra per l’esmentat corriol, per on baixem fort, guiats per fites, cap a la capçalera del sot dels Venedors, també anomenat, en algunes ressenyes, sot de l’Infern.

Quan ja hem perdut uns 100 m de desnivell, girem a l’esquerra i arribem a la balma dels Venedors o dels Debanadors, d’uns 20 m d’ample i 10 m de fondària, amb una part obrada que delimita una estança, així com una bassa que recull l’aigua que regalima del sostre.

Balma dels Venedors o dels Debanadors

Al costat de la bassa que recull l'aigua del sostre

Seguim en direcció nord per un camí ben marcat que va planejant prop de les parets del cingle. Als 200 m el deixem per seguir a la dreta per un corriol que ens apropa a aquestes parets, des d’on continuem uns metres a la dreta per un vessant inclinat fins a l’entrada de la balma de Serrallonga, situada a mig aire del roquissar, d’uns 10 m d’amplada i 7 m de fondària, amb un sostre que ràpidament perd alçada però que tanmateix emmarca una bona perspectiva sobre Montserrat.

Balma de Serrallonga

Vista a Montserrat des de l'interior de la balma

Retornem al camí de les balmes i seguim avançant per sota el vessant oest del pla de la Serrallonga, on hi acabarem arribant. El sender, a voltes mig tapat per la vegetació però que es pot anar seguint bé, ens apropa a la base del cingle on es troba la balma del Pla de Serrallonga, una cavitat d’una vintena de metres de llargada però de poca profunditat, amb restes de petits murs que la dividien antigament en dues estances.

Balma del Pla de Serrallonga

Des d’aquí anem resseguint la base del cingle fins a trobar a mà dreta el corriol que l’acaba de pujar uns pocs metres, doncs la carena que haviem deixat ha anat baixant fins aquí, per anar a sortir al final del pla de la Serrallonga, on retrobem el camí ral. Tenim aquí una bona vista del Montcau, a la dreta del camí, mentre que enfront nostre s’aixeca l’arrodonit turó dels Ducs o Rocaprenys.

Sortint al pla de la Serrallonga

El Montcau des del pla de la Serrallonga

Al final del pla, amb el turó dels Ducs

Revoltem aquest cim per la dreta, encara que opcionalment podem agafar a l'esquerra un corriol que puja al turó i baixa per l'altre costat. Els dos camins es troben en un collet rocós, on el camí ral es bifurca; deixem a l'esquerra (fites) el ramal que mena a Rocafort, i seguim per la carena en direcció a Mura, per on davallem poc després cap al pla de l’Estepar.

Baixant cap al pla de l'Estepar

El camí voreja la carena per l’esquerra i poc després deixem a la dreta un corriol que s’endinsa al bosc i mena en un parell de minuts al proper avenc dels Codolosos, d’uns 12 m de fondària. Pel camí principal acabem de davallar al pla dels Codolosos, on hi trobem unes llargues canyes amb unes agrupacions plenes de les llavors de la canyaferla (Ferula communis), una planta que s’assembla molt al fonoll però sense la típica aroma anisada.

Canyaferla

Poc després arribem a una bifurcació (pal indicador) per on passa un sender local que estableix un circuit des de Mura. Deixem a l’esquerra el ramal que mena al coll de Reixac i l’accés a les coves de Mura, i seguim a la dreta pel carener.

Més endavant el camí deixa la carena per començar a davallar a l’esquerra per un grau que revolta les parets de la roca del Cargol per una raconada obaga. Anem baixant per un tram empedrat i aviat trobem, a la dreta del camí, la petita balma i font del Cargol.

La balma del Cargol, en una raconada del camí

A la sortida del grau arribem a una esplanada i travessem un petit pont sostingut per murs de contenció de l’antic camí ral.

Antigues estructures del camí ral

Mirant enrera cap a la roca del Cargol

Seguim carena avall, mentre comencem a veure el poble de Mura, enclotat entre barrancades.

Les cases de Mura des del camí ral

Passem per un parell de torres elèctriques i més avall el camí de terra dona pas a una pista de ciment per on acabem de baixar a la riera de les Nespres, que travessem per uns taulons de fusta (pràctics quan la riera baixa cabalosa), per entrar tot seguit als carrers empedrats de Mura (454 m).

Arribant a Mura

Travessem la riera de les Nespres

En aquesta població, que presenta un conjunt singular d’antigues cases d’origen medieval i amb la notable església romànica de Sant Martí (s. XI-XII), finalitzem la passejada d’avui per l’antic camí ral de Mura.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 1.07.17 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Ester Escobar i Pau Vázquez.