El Camí de Sant Jaume per la
Cerdanya és una via secundària del camí principal català (de la Jonquera i del
Port de la Selva a Montserrat i Alcarràs), antigament transitada pels pelegrins
provinents dels colls de la Perxa i de Pimorent, dues rutes que confluïen a
Sant Jaume de Rigolisa, prop de Puigcerdà. El camí unificat creuava la
Cerdanya al costat del riu Segre, i continuava des de Martinet resseguint
aquest riu per la Seu d’Urgell i Balaguer, des d’on seguia per Alcarràs, Montsó
i Jaca, on hi confluïa finalment amb el Camí
Francés provinent de Roncesvalles; també es podia continuar més al sud per
Lleida i Alcarràs, per seguir el Camí de
l’Ebre o Xacobeo. Els pelegrins
seguien bàsicament el traçat de l’antiga via romana coneguda com Strata Ceretana, que des del coll de la
Perxa passava per Julia Lybica
(Llivia) i anava seguint el riu Sícoris
(Segre) fins a Ilerda (Lleida).
Aquest estiu ens hem proposat
fer aquest Camí de Sant Jaume per la
Cerdanya en dues etapes: del coll de la Perxa a Llívia a peu, i de Llívia a
Martinet amb bicicleta. En la primera d’aquestes etapes, d’uns 14 Km de
recorregut, 150 m de desnivell positiu i 520 m de desnivell negatiu, ens
dirigim des de Llívia, amb un dels cotxes, cap a Sallagosa, des d’on continuem
per la carretera N-116 fins al coll de la Perxa (15 Km des de Llívia); a
l’alçada d’aquest coll, girem a la dreta per la D-33 per deixar tot seguit el
cotxe en una zona d’aparcament a la dreta de la carretera.
Des del coll de la Perxa (1579 m), seguim uns 50 m per l’esmentada D-33, amb marques del GR 10 que deixem tot seguit per continuar a la dreta per un camí ample, a l’entrada del qual trobem el primer plafó informatiu de l’etapa sobre el Camí de Sant Jaume, senyalitzat a partir d’aquí amb estaques de fusta amb el símbol de la petxina groga sobre fons blau; també hi trobarem en aquest primer tram les marques grogues i vermelles corresponents al GRP Tour de Cerdagne.
Plafó a l'inici del Camí de Sant Jaume a la Cerdanya
Anem avançant en direcció sud, amb una gran vista sobre el massís del Carlit i la plana cerdana, amb les poblacions de Bolquera i Font-romeu, i flanquejats a l’esquerra per un bosc de pi roig que més endavant també ens envolta per la dreta.
La plana cerdana i el massís del Carlit des del Camí
Anem travessant un bosc de pi roig
Anem pujant suaument, i al final d’aquesta pujada el camí gira a la dreta i poc després surt del bosc. El sender, ara ja un camí carreter, travessa un rierol i poc després, en una bifurcació, conflueix amb el Circuit arqueològic d’Eina, senyalitzat com a PR 16, que vam seguir fa uns anys; deixem en aquesta cruïlla el GRP, que continua a l’esquerra en direcció a Eina, i seguim recte pel PR, mentre veiem, elevat uns metres a la nostra dreta, el dolmen de Pasquerets.
Ens apropem al dolmen de Pasquerets
Deixem de moment el camí per apropar-nos, mitjançant un corriol a la dreta, a aquest sepulcre megalític, erigit probablement durant el Calcolític o Edat del Coure (2000-1800 a.C.), que té com a elements originals la llosa de capçalera i les dues lloses laterals, mentre que la coberta i una petita llosa lateral que la equilibra són modernes, corresponents a la restauració de 1987. Des d’aquí es domina una gran panoràmica, amb el massís del Carlit a un costat, i el Cambradase i la serra dels Clots flanquejant l’entrada a la vall d’Eina, a l’altre.
Dolmen de Pasquerets
Vistes al Cambradase i l'entrada a la vall d'Eina
El corriol continua per l’altre costat i baixa tot seguit al camí, pel qual anem baixant suau en direcció oest, tot observant les curioses flors en forma de bec de l’herba esquellera (Rhinanthus mediterraneus), una planta semiparàsita que, quan s’asseca, les llavors que estan dins el calze, en ser mogudes pel vent, fan un so com una esquella.
El camí es troba ben senyalitzat
Herba esquellera
Després d’un parell de revolts, arribem al tram on es fa visible la via romana. Malgrat que que la vegetació cobreix gran part de les restes de l’antic empedrat de la calçada, encara hi podem veure, al llarg d’uns 200 m, diversos pilons guarda-rodes, un canal de desguàs i dos grans murs de sosteniment a sota nostre.
Tram visible de la via romana, amb guarda-rodes
Al final de la baixada girem a la dreta per creuar el riu d'Eina per un pont de fusta, situat sobre les restes de la base d’un antic pont d'origen romà.
Travessem el riu d'Eina
Trobem tot seguit una cruïlla amb un pal indicador; deixem a l’esquerra el PR, que puja cap al menhir d'Eina, i seguim recte per passar tot seguit per un petit pont fet amb grans lloses de pedra, que correspon també, malgat estar indicat com a pont mégalithique, a l'època de la via romana (hi podem veure, tombat a un costat, un altre piló guarda-rodes); uns pocs metres més endavant, a la dreta del camí, hi ha la curiosa Roca dels Traginers, amb un trau vertical que la talla pel bell mig.
Deixem el circuit arqueològic i continuem pel Camí de Sant Jaume
El camí, ocupat en algun tram per amplis bassals d’aigua, acaba desembocant a la carretera D-29 que per l’esquerra mena a Eina; aquí hi trobem una altre plafó informatiu. Seguim a la dreta per aquesta carretera uns 500 m fins a confluir amb la N-116, que travessem amb precaució per seguir a l’altre costat per un camí carreter que travessa un extens prat i va davallant cap al rec de Galamany, sobre el qual hi passa la via del Tren Groc de Cerdanya (no tindrem la sort de veure’l passar en aquest moment).
Ens dirigim per un extens prat cap al rec de Galamany
El camí gira a la dreta i poc després el deixem, doncs els senyals del Camí de Sant Jaume ens indiquen baixar uns metres a l’esquerra camp a través fins a travessar per sota el pont de la via del Tren Groc, per on passa el rierol esmentat.
Baixem a travessar el pont del Tren Groc
Seguim a l’altre costat cap a la dreta, resseguint aquest rec de Galamany que travessarem fins a tres vegades. Després ens anem enfilant per salvar un carener i arribar als Plans Baladors, on trobem un altre plafó del Camí.
Plafó del Camí als Plans Baladors
Avancem encarats a la vall de Llo
Seguim uns metres a l’esquerra, encarats a la vall de Llo, i després girem a la dreta, per anar avançant entre tanques a banda i banda, i amb el camí bastant tapat per la vegetació. Ens decantem després cap a la dreta, tot creuant un collet, per continuar per un camí carreter, amb enlairades vistes sobre la plana cerdana i les valls de Llo i Err.
Un aspecte de la plana, amb les valls de Llo i Err
Passem pel costat d’un dipòsit i arribem al capdamunt d’un carener, des d’on veiem el turó del Castell de Llívia, amb les poblacions d’Estavar, en primer terme, i Llívia, al darrera, en un panorama presidit pel massís del Puigpedrós.
El turó del Castell de Llívia, amb Estavar en primer terme
Comencem a davallar cap a l’esquerra, guiats per fites, per terreny pedregós on afloren les pissarres. Més avall seguim a la dreta per una pista que s’endinsa breument al bosc, a la sortida del qual passem a la vora d’una bassa, uns metres per sota de la pista, a l’indret on hi hauria abans una antiga explotació de lignit, i entrem tot seguit als carrers del petit nucli de Bajande.
Pel camí de Bajande a Estavar
Continuem per la carretereta que des d’aquesta població mena a Estavar, on hi arribem després de creuar el rec d’Angost, que conflueix prop d’aquí amb el Segre.
Entrem a Estavar pel pont sobre el rec d'Angost
Ajuntament d'Estavar
Sant Julià d'Estavar
Passem pel costat de l’església romànica de Sant Julià (s. XII) i continuem per carrer del Camí de la Font del Sofre fins a la carretera que mena a la part alta d’Estavar i al coll d’Egat. Travessem aquesta carretera i seguim recte per una pista que voreja per la dreta el turó del Castell, entre camps de gramínies on hi destaquen les plumoses flors dels blavets (Centaurea cyanus).
Pel camí d'Estavar a Llívia
Blavet
La pujada és suau però constant fins al coll d’Estavar, situat entre el turó del Castell, que mostra en aquest vessant un ufanós bosc de pi roig, i la pedrera de Llívia.
Arribant al coll d'Estavar, entre aquesta població i Llívia
Des del coll davallem uns metres fins entrar a Llívia (1224 m) pel carrer de les Bulloses, al final del girem a la dreta pel Camí Ral, per continuar poc després, també a la dreta, pel Camí d’Ur fins a la sortida de Llívia, on hi ha un altre plafó informatiu del Camí de Sant Jaume.
En aquest punt finalitzem avui la nostra ruta a peu. Demà continuarem a partir d’aquí el nostre pelegrinatge amb bicicleta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada