Era l’estiu del 2021, segon any de la pandèmia, quan en Pau, a la recerca de vies ombrívoles, va trobar una que li va fer gràcia. Es tracta de la Desideratum, una via de categoria oberta en solitari per en Remi Brescó l’any 2006 a la paret nord de les Agulles de Montserrat.
La via en qüestió té una llargada d’uns 165 m repartits en quatre llargs amb un canvi de reunions a mig recorregut. La darrera tirada és la més llarga i tècnica de totes però té una escapatòria, encara que difícil. Amb aquestes expectatives, el matí del 19 de juliol ens posem en marxa cap a la paret nord d’Agulles des de l’aparcament de Can Maçana.
Malgrat que estem en ple estiu, de calor res de res, i al peu de la via ens hem de posar els paravents per protegir-nos d’un ventet fred molt molest. Així en Pau comença pujant una mena de sòcol per una placa força difícil, i negra de líquens, que finalitza en un bosquet penjat on es troba la primera reunió.
La segona tirada és igual de difícil i mantinguda que la primera i molt més llarga. En Pau progressa per una placa fina i dreta, amb un grau entre V i V+, que només s’ajeu una mica arribant al replà on es troba la segona reunió al peu d’un evident esperó.
Per aquest esperó en Pau s’enfila decidit fins a la tercera reunió, tot deixant a mà esquerra una profunda canal arbrada. La via Desideratum finalitza al capdamunt de l’Agulla dels Espeleòlegs, però fins aquest moment hem estat escalant un contrafort de La Palangana i, per això, des de la tercera reunió toca fer un canvi de reunions i introduir-nos dins una profunda escletxa per canviar d’agulla.
Arribar fins aquí ja ha estat una odissea per a mi ja que tots els passos difícils, i n’eren molts, els he hagut de passar amb els estreps posats. Des de l’interior d’aquesta profunda i fosca bretxa, que m’omple de basarda, observo que el pitjor encara ha de venir i, tenint en compte que hi ha una escapatòria, li dic al Pau que jo ja n’he tingut prou per avui...
L’escapatòria, però, no és gens fàcil tampoc perquè s’ha d’anar fins al final de l’escletxa, on hi ha una corda fixa que no serveix de gaire, i pujar en oposició per una estreta xemeneia fins a un collet des d’on s’ha de fer un ràpel per la banda oposada de la bretxa per arribar al camí d’Agulles.
Al Pau, però, li va quedar una “espineta” clavada i per això el passat 31 d’agost hi va tornar amb el company Xavier Vallès per mirar de completar-la... i així ho van fer. Al peu de la via es van repartir les tirades... i amunt fins a la famosa bretxa.
La quarta i darrera tirada li toca fer-la al Pau, qui s’enfila, tot fent oposició, entre les parets de la bretxa que separa les agulles de la Palangana i dels Espeleòlegs. L’escletxa, amb un grau de dificultat molt mantingut, es va fent més i més estreta amb l’alçada.
A mitja tirada, en Pau surt de l’estreta escletxa però s’ha de tombar i posar de cara a la placa de l’Agulla dels Espeleòlegs per continuar pujant fins al cim de l’agulla, cosa que no és gens fàcil, i seguir progressant per aquesta difícil placa en rigorós artificial i amb una sortida força complicada qualificada de V+!!!
Així, mig esgotat per l’esforç, en Pau arriba al capdamunt de l’agulla on munta la cinquena reunió i espera pacientment l’arribada del seu company Xavier qui reconeix que la tirada “tenia tela”.
Després de felicitar-se per tan lluïda escalada, i de fer-se la rigorosa fotocim, baixen fent ràpel fins al camí. Missió acomplerta!
ISABEL BENET. Activitats realitzades el 19.07.21 per Isabel Benet i Pau Vázquez, i el 31.08.24 per Pau Vázquez i Xavier Vallès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada