dimarts, 14 de gener de 2014

Pel Parc Fluvial del Ripoll amb bicicleta

12.01.14  Després de tantes festes i tants torrons, les Isabels ens tornem a reunir per fer la primera bicicletada de l’any, i per això decidim sortir aquest diumenge cap al riu Ripoll, riu que molts pensen que es troba al Ripollès però que en realitat neix al Clot del Galí (serra de Granera) al nord de Sant Llorenç Savall i, després de passar per aquesta població, travessa la serralada Prelitoral i baixa cap al sud passant per Castellar del Vallès, Sabadell, Barberà del Vallès i Ripollet, i acaba abocant les seves aigües al riu Besòs a l’alçada de Montcada i Reixac. El Parc Fluvial del Ripoll, perfectament senyalitzat, permet fer un itinerari totalment ciclable entre Montcada i Castellar del Vallès.

Així és que les Isabels, després de trobar-nos ben aviat a la plaça de les Glòries i després de baixar per la Diagonal fins al Fòrum, arribem a la platja de Sant Adrià des d’on comencem a remuntar el riu Besòs des de la seva desembocadura.


Quan arribem a Montcada, el sol tot just treu el cap d’entre les boires costaneres. Aquí ens reunim amb el Ferran que arriba en tren des de Cardedeu, i tots tres iniciem l’ascens del riu Ripoll des del seu aiguabarreig, tot sortint de la població per un carril bici que passa per un polígon no gaire bonic. Tanmateix, un cop hem deixat enrera la zona industrial ens endinsem a la vall per aquest carril bici de recent construcció, passant a frec d’ufanosos i ordenats horts urbans que ocupen la llera inundable.


Al llarg del recorregut un seguit de plafons i pals indicadors ens informen en tot moment del lloc on ens trobem, així com també de la flora, la fauna, l’arquitectura i el seu passat industrial. Després de creuar el riu per damunt del pont de Santiga, juntament amb els cotxes, anem camí de la ciutat de Sabadell, tot passant sota la població de Cerdanyola. A l’indret de la Bassa de Sant Oleguer tornem a creuar el riu per damunt una passera de fusta de disseny ondulant.


Malgrat que el riu Ripoll passa molt a prop de grans poblacions, la seva situació encaixada profundament entre les argiles roges del Miocè, les quals reomplen la fossa del Vallès, li dóna un cert aïllament, i després de molts anys de treballs per tal de recuperar  aquest espai per al lleure, val a dir que ha valgut la pena i avui hem trobat una veritable allau de nens damunt les seves flamants bicicletes noves que els han deixat els Reis d’Orient.



A tocar de Sabadell creuem el riu per l’anomenada passera de Torre Romeu, un pont penjant sustentat per tirants de ferro, construït urgentment després dels aiguats del 1962 i, seguidament, ens acostem al bonic pont de la Salut el qual dóna accés a Sabadell.


A l’altre costat del riu encara es pot veure la “caseta de les aigües” i petits masos envoltats d’horts. Al llarg d’aquest tram del recorregut anem trobant tot un seguit d’àrees de picnic avui molt concorregudes perquè està fent un dia molt agradable.


Sortint de Sabadell, a l’indret del Molí d’en Busquets, veiem enlairat a l’altra banda del riu el castell de Castellar Vell o del Clasquerí, d’origen medieval però molt modificat. Un camí permet d’apropar-s’hi però no tenim massa temps, així és que, després de creuar el riu per un dels molts guals de ciment, ens enfilem de valent cap al nucli de Castellar del Vallès, situat al peu del Puig de la Creu, on hi destaca la seva alterosa església neoclàssica, dedicada a Sant Esteve, coneguda com la catedral del Vallès.

Sant Esteve (Castellar del Vallès)

A partir d’aquí el riu Ripoll travessa la serralada Prelitoral i el recorregut deixa de ser ciclable, almenys per a nosaltres. A la terrassa d’un bar fem el merescut dinar i, acte seguit, iniciem el retorn pel mateix camí cosa que ens permet tornar a gaudir del recorregut que, de baixada, es fa més agradable. Així passem de nou a tocar del forn de calç de Ribatallada, reabilitat recentment. També passem a frec de les ruïnes del molí paperer d’en Mornau, el qual, segons un plafó informatiu, fou el més rellevant de Catalunya al segle XVIII.

També passem pel costat d’un dels nombrosos passos de fauna més coneguts com “escales de peixos”, construccions que permeten als peixos i petits vertebrats de superar les rescloses dels molins i així solucionar la discontinuïtat del curs fluvial i afavorir la biodiversitat. Aquests peixos alimenten corbs marins, gavines i bernats pescaires, aus que hem anat veien al llarg del recorregut.

Pas de Fauna de la font dels Gitanos

Fem un petit descans a l’àrea de picnic de la font dels Degotalls on, malgrat estar ben arranjada, un cartell ens adverteix que l’aigua no és apta per al consum. Més endavant tornem a creuar el riu per la passera de la Torre Romeu, just abans de passar de nou per davant el renovat molí d’en Santo. Molt a prop un camí permet apropar-se al castell de Barberà... però no tenim temps, els sol es va ponent a poc a poc, deixant el seu reflex damunt el riu Ripoll que, com una serp de plata, llisca suaument cap al seu aiguabarreig.

Passera de la Torre Romeu

Vorejant el riu Ripoll

Un cop creuat el pont de Santiga i passat sota l’autopista AP-7, ja veiem el turó de Montcada retallant-se a l’horitzó.

Arribant a Montcada

A la terrassa d’un bar a tocar de l’església de Montcada fem un berenar i un resum de la jornada: han estat uns 50 Km entre anar i tornar de Montcada a Castellar (les Isabels ja en portem més de 60 Km), amb un desnivell total de 400 metres repartits en un 3% de desnivell de pujada bastant constant al llarg de la ruta. Finalment ens acomiadem del Ferran a l’estació de tren de Montcada, però a nosaltres encara ens queden uns bons 17 Km de tornada fins a casa!

ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 12.01.14 per Isabel Benet, Isabel Salvia i Ferran Guillén.

1 comentari:

  1. Per les fotos que heu penjat es veu un itinerari molt ben arranjat i prou atractiu, no el coneixia, gràcies per compartir!
    Una abraçada.

    ResponElimina