dimecres, 29 de gener de 2014

Circular per la Roca Regina

25.01.14  Després del perèntesi nadalenc, tornen les excursions col·lectives mensuals amb el tomb al voltant de la Roca Regina, alterosa paret situada a l’extrem oriental del Serrat Pedregós, un contrafort que sobresurt de l’esquenall del Montsec i separat d’aquest pel barranc del Bosc. Per això ens hem reunit una bona colla (42 companys i un gos) a l’estació de tren de Cellers, just a la sortida del congost de Terradets, des d’on iniciem l’excursió ben abrigats ja que fa un fred que pela i el cel està força tapat.


Anem per una pista que puja en amples llaçades pel vessant nord del Serrat Pedregós, on anem trobant marques de pintura, pals indicadors i plafons que ens informen sobre la flora i la fauna de l’indret. A mitja pujada, en una de les corbes de la pista, prenem un corriol a mà dreta que s’enfila decidit pel bosc cap al fil de la carena. Quan hi arribem se’ns obre la profunda gorja que el barranc del Bosc ha excavat al vessant obac del Montsec, encara mig nevat, d’on sobresurten escarpades roques, llar de molt voltors.


Anem per la carena en direcció a llevant cap al cim de la Roca Regina tot passant pel capdamunt de la canal de Sòls per on baixarem, assenyalat amb un pal indicador. Seguim remuntant la carena fins arribar a una petita clariana que fa de mirador sobre el barranc i des del qual, abocant-se amb compte, es pot veure la vertical paret de més de 600 metres de desnivell en la qual s’han obert vies d’escalada de gran dificultat com la clàssica via Galí-Molero que durant molts anys va ser la segona via més dificil després de la Rabadà-Navarro a la cara oest del Picu Urriellu (altrament anomenat Naranjo de Bulnes).


Des d’aquest punt també albirem com el pantà de Cellers s’escampa als nostres peus i al seu darrera s’entreveu el Pirineu del Pallars mig embocallat per la boira.


Tot seguit enfilem carena avall fins al coll on prenem el camí de baixada per la canal de Sòls. En aquest moment desapareixen de cop tots els núvols i les parets que ens envolten quasi ens enlluernen.


A mitja baixada hi ha un punt d’on surt el camí d’aproximació a la paret de la Roca Regina on tots aprofitem per a donar-li un cop d’ull i copsar la seva verticalitat.


Seguim baixant fort per l’ampla canal acompanyats pels cingles daurats fins a creuar el curs del barranc del Bosc ara sec, però el fang humit i relliscós evidencia que ha baixat força aigua no fa massa.


Un cop hem creuat el barranc, anem planejant per la seva riba dreta mentre aquest s’encaixa més i més entre les roques deixant al descobert la Roca Regina inundada de llum. Conforme ens anem acostant a la base, la seva magnificència es fa ben palesa i tots enlairem la vista mentre els escaladors ens indiquen el recorregut de les principals vies que solquen la paret on es veuen brillar algunes xapes. Hi ha un moment en que sembla que la roca ens hagi de caure al damunt.



Pel bosc anem veient uns ramells de llavors d’un color blau metàl·lic molt vistós: es tracta de les llavors del marfull (Viburnum tinus), un arbust típic del sotabosc mediterrani que a la primavera es vesteix amb denses agrupacions de floretes blanques.

Llavors de marfull

Amb les cervicals ben adolorides de tant mirar cap amunt, continuem el descens cap a l’aiguabarreig del torrent del Bosc amb la Noguera Pallaresa, tot passant sota el pont del tren des d’on aprofitem per a donar una darrera ullada a la tàpia. Tot seguit ja toquem l’asfalt de la carretera nova de Tremp just a l’entrada d’un túnel on, a mà dreta, surt l’antiga carretera; en aquest lloc hi ha un aparcament i alguns plafons informatius de la ruta que estem seguint.



Continuem per la carretera vella, per on creuem la presa de Terradets i seguidament ens entaforem dins un túnel amb una pila de finestres cap al pantà molt fotogèniques, on ens hi entretenim una bona estona.


A la sortida, i després de creuar el pont sobre el pantà, ens trobem que no podem accedir a la flamant passarel·la metàl·lica penjada sobre el pantà, per la qual ens hauriem pogut estalviar d’anar per l’escàs voral de la carretera. (fotos 14 15)

La flamant pasarel·la amb l'accés tancat

El pantà de Cellers i al fons el Pirineu nevat

Un cop hem arribat de nou a l’estació de Cellers, anem tots plegats a fer el dinar a una esplanada a tocar del pantà d’aigües plàcides, i ens hi estem aquí fins que un aire fort i glaçat, procedent d’un Pirineu ben nevat, ens anuncia que la festa s’ha acabat. Fins la propera!

ISABEL BENET. Activitat col·lectiva realitzada el dia 25.01.14.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada