dimarts, 4 de febrer de 2014

Castells de Centelles i Castellcir

2.02.14  Recomanable excursió matinal als castells de Sant Martí de Centelles i de Castellcir o de la Popa (a aquest darrer ja hi vam anar per un altre itinerari, vegeu la ressenya Castell de la Popa i Sauva Negra), des de Sant Martí de Centelles, on hem arribat per la C-17 fins a Centelles i d’aquesta població hem seguit per la C-1413b en direcció a Sant Feliu de Codines, tot passant per sota el penyal on es troba el castell de Centelles, fins que, al cap d’uns 3 Km, agafem a mà dreta l’accès a la parròquia de Sant Martí, on hem deixat el cotxe a l’aparcament vora la font de Sant Martí.

Des de la parròquia de Sant Martí de Centelles (735 m), un pal indicador assenyala les dues rutes al castell: pel camí de les Feixes, a la dreta, per on retornarem; i pel “camí equipat”, recte en direcció nord, que és el que agafem de pujada i que no té cap mena de complicació. El sender s’enfila per un breu tram de bosc i continua per sobre la roca, per on anem trobant tot l’”equipament” del camí: dues petites grapes a l’inici i diverses baranes amb cable d’acer, útils en cas de trobar la roca mullada. A mesura que anem pujant, anem tenint fotogèniques vistes del castell de Centelles.

L'encinglerat castell de Sant Martí de Centelles

Pel camí equipat amb baranes

Després del tram equipat, el camí, més redreçat, entra a un bosc d’alzines, per on arriba per la dreta el camí de les Feixes, i ens situa poc després al coll del Castell (835 m). Un corriol a la dreta ens apropa al castell de Sant Martí, malauradament tancat per treballs arqueològics (cal dir que resseguint les parets del castell per un corriol es pot accedir, al punt més baix del mur i amb una petita grimpadeta, al seu interior).

Arribant a l'entrada del castell, que trobem tancada 

Al pla interior del castell

El primitiu castell (documentat al segle IX amb el nom de Sant Esteve que després canviarà pel de Sant Martí) s’integrava en la xarxa de castells del comtat d’Osona. A partir del s. XII passà al llinatge dels Centelles, els quals el convertiren en el centre de la seva baronia. Durant la guerra civil catalana (s. XV), la Generalitat pren el castell, que és destinat com a residència del rei Pere IV, Conestable de Portugal; aleshores, com a Castell Reial, es fan treballs de fortificació i embelliment. A partir del s. XVI s’abandona com a residència senyorial i continua com a masoveria i capella (Santa Maria del Castell), amb usos militars puntuals (guerres dels Segadors, de Successió, del Francès i carlines). A finals del segle XIX, fou abandonat definitivament i les seves ruïnes es convertiren en una destinació freqüentada pels excursionistes.

Ens apropem a un mirador sota la roca on s’alça el castell (plafó panoràmic), des d’on tenim bones vistes del Pirineu i el Montseny, així com de la plana de Vic, i acabem de revoltar aquesta roca per tornar de nou al coll.

Al mirador del castell, encarats al Montseny

Bona visió del Pirineu des del mirador

Aquí deixem el camí principal que puja al castell per l’altre vessant, i ens enfilem a mà esquerra per un corriol que ens apropa al cingle. Passem tot seguit per una petita balma i anem a sortir al Pla del Castell (859 m), indret on hi ha les restes d’una antiga pedrera (lligada a la història del castell) i des d’on tenim una àmplia i enlairada vista del castell de Sant Martí i del cingle on s’hi assenta.

Pedrera del castell de Centelles

El castell de Centelles des de la pedrera

Des d’aquí anem seguint el camí principal, primer en direcció oest i després nord, fins a desembocar, passats uns camps, a la gran masia de la Rovira dels Cerdans, per on passa la pista que puja de la carretera per on hem vingut (entre Centelles i Sant Martí).

Arribant a la Rovira dels Cerdans

Continuem a l’esquerra per aquesta pista, en lleugera pujada, fins que no triguem en arribar al collet de la Rovira (882 m), des d’on ja podem veure, cap a l’oest, el castell de la Popa. Deixem la pista i seguim a l’esquerra per un camí carreter que baixa suaument en l’esmentada direcció. Travessem dues portes que limiten finques i pujem un darrer tram pedregós fins arribar al prat sota la gran roca on s’aixeca el castell de Castellcir (854 m) o de la Popa, doncs la roca s’assembla a la popa d’un vaixell.

Castell de Castellcir o de la Popa

Arribant al prat amb la roca on s'aixeca el castell

Vorejem aquesta roca per la dreta per anar a trobar l’escalinata que dóna accés al castell. Tal com vàrem dir en la ressenya de la nostra anterior visita, entrem per un portal adovellat a una sala amb volta de canó, amb dues portes, una a cada costat, que s’obren a les dependències del castell; a la dreta (sud-oest) hi ha el cos principal, amb altes parets i finestres corresponents a la planta i dos pisos, i cap a l’esquerra, juntament amb restes de més dependències, es troba la capella de Sant Martí de la Roca, situada a l’extrem nord-est del penyal.

Entrant a la sala que dóna accés al castell


Finestres del pis superior, al sector sud-oest

Dependències del sector nord-est

Davant la capella de Sant Martí de la Roca

Aquest castell, documentat al s. XI, fou propietat de la nissaga dels Castellcir i posteriorment, a partir del x. XIV, dels Planella. Com en el cas del castell de Centelles, va passar, al llarg dels segles, de tenir un ús senyorial a esdevenir una masoveria (existent fins gairebé mitjan del segle passat), i les seves dependeències aprofitades com a corrals, estables i pallers.

A l'escalinata del castell

Per sota les parets del vessant sud

Després d’una altra sessió fotogràfica i de prendre algun mos, sortim del castell per seguir el corriol que li dóna la volta i un cop de nou al prat iniciem el retorn, que fem amb dues variants. En la primera, seguim la pista que des del collet de la Rovira passa a frec de la Rovira dels Cerdans i, quan aquesta comença a baixar, abans d’arribar a un marcat revolt, travessem un filat, a la dreta de la pista, d’on surt un emboscat corriol que més amunt es va fent més evident i acaba per desembocar al camí de l’anada, vora el pla i la pedrera del castell de Centelles.

De retorn al castell de Centelles

En la segona variant, un cop arribats al coll del castell, agafem a l’esquerra el camí de les Feixes, que baixa decidit entre les antigues feixes de conreu de la capella de Santa Maria del Castell que avui són objecte de treballs arqueològics (hi veiem alguns estatges delimitats per al seu estudi) per tal de documentar, tal com indica un plafó, la seva relació amb el castell, les plantes que s’hi conreaven i les tècniques constructives dels murs de contenció de les terrasses.

Un cop hem passat aquest tram de feixes, no triguem en arribar al nucli de Sant Martí de Centelles, i pel carrer de la Font retornem al pal indicador de l’inici de l’excursió i a la parròquia de Sant Martí, punt final d’aquesta breu però molt agraída passejada matinal pels castells de Centelles i Castellcir.

SECCIÓ DE MUNTANYA. Activitat realitzada el dia 2.02.14 per Isabel Benet, Ventu Amorós, Susana Sanz, Alfons Belinchón i Ricard Herrero.

1 comentari:

  1. Aquesta l'anoto per fer-la properament, que els castells ens agraden molt.
    Una abraçada!

    ResponElimina